Homenatges | Revista 2523/09/2006

Festa d’homenatge al poeta vilaplanenc Oleguer Huguet Ferré

Organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilaplana, el passat 16 de juliol es va celebrar, amb senzillesa, però amb molt caliu humà, un sentit homenatge a Oleguer Huguet, poeta de Vilaplana, com ell mateix s’anomenava, i Mestre en Gai Saber, al complir-se els deu anys de la seva mort.

Els actes, que van comptar amb la presència de la seva família i de molts vilaplanencs, van començar amb una Missa solemne per a la seva ànima i el cant dels goigs a la nostra Patrona per ell compostos.

Al sortir de Missa, el Sr. Alcalde va fer la descoberta d’una placa dedicada al poeta a la façana de la casa del carrer Major on l’Oleguer va néixer. El Batlle va fer la presentació de l’acte explicant que Vilaplana estava en deute amb l’escriptor que havia portat el nom del nostre poble per tot arreu i que havia plasmat tant delicadament el nostre paisatge, persones i formes de vida en tota la seva obra.

També va anunciar que, un cop redactada la normativa per anomenar “Fills il·lustres” de la vila a personalitats que en fossin mereixedores, proposaria al Consell Municipal honorar amb aquesta dignitat l’eximi literat.

Unes breus paraules d’agraïment de la seva filla Carme, en nom de la viuda i dels fills, i alguns records del seu germà Francesc van completar l’acte que va acabar amb la lectura del Poema de la pobresa retrobada, una evocació de la vida dels seus pares que van viure en un temps de pobresa, però amb molta dignitat.

Després, a la Casa de la Cultura, l’escriptor i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Joaquim Mallafré, va dissertar sobre la vida i l'obra literària de l’Oleguer Huguet. De forma molt amena i entenedora ens explicà la relació que des de petit va tenir amb la família Huguet Ferré; com la seva prosa i la poesia estan impregnades del món rural de la vila natal del poeta, un món casolà, un paisatge, uns arbres i uns homes presentats sovint com un petit paradís. Els conceptes claus dels seus poemes: l’amor a la terra i la seva ferma espiritualitat.

A la tarda a la Sala Parroquial, Mn. Joan Roig, un gran expert amb Goigs, ens va parlar de l’obra gogística de l’il·lustre vilaplanenc, els escrits en llaor de la Mare de Deu en la seva Nativitat i dels de Sant Joan de la Creu, encara que també havia reformat i millorat literàriament els de Sant Sebastià. El conferenciant va destacar la riquesa del llenguatge tan descriptiu, la seva musicalitat, el ritme i la rima no fàcil d’aquestes composicions.

Amb aquest senzill homenatge, Vilaplana va satisfer una mica el gran deute que la vila tenia amb qui va parlar tant bé del nostre poble i el va donar a conèixer a tots els seus lectors i amics amb l’orgull de ser fill d’aquesta terra. Acostar-se a l’obra literària de l’Oleguer Huguet, especialment a Càntir de vidre i Ales d’argila és per un vilaplanenc la millor manera d’aprofundir en les arrels i la vida i tradicions d’aquest “bocinet de cel” que és Vilaplana.

Oleguer Huguet i Ferré. Vilaplana 1914.
Resident a Reus des del 1929. Estudis de comerç i una gran formació autodidacta que englobà diverses facetes culturals, música i idiomes entre d’altres. Treballà d’administratiu en diferents empreses de la ciutat.
Llibres publicats: Càntir de vidre, 1954; Ales d’argila, 1965; Amb l’arrel enlaire, 1975; Figures amb arbre, 1978.

De Càntir de vidre, la primera obra editada, escriu Octavi Saltor en el pròleg que: “Arquitectura humana (de l’autor) s’ha fet aquí arquitectura lírica. En ell, per do de Déu, el verb pairal s’ha fet carn de poesia”.

Una lectura atenta i pausada dels poemes ens fa entreveure les imatges del nostre poble que des d’infant el poeta havia copsat. Per exemple al poema Diumenge de Rams: “....Les oliveres de l’hort / s’han fet avui tan petites / que passen pel portal vell / I com un hort que camina, / s’enfilen carreró amunt / formades en dues tires / amb arrels de goig d’infant / i rapa amb llum de pupil·les “.

A Ales d’argila es succeeixen ordenadament els poemes que canten el cicle del treball del pagès i el de les festes religioses que es celebren a Vilaplana. Un retrat, potser una mica idealitzat, de la vida i el treball de cada dia al poble on havia crescut. L’escriptor valencià Joan Fuster parlant de la poètica “olegariana” escrivia que en “ Huguet la gràcia divina esdevenia gràcia poètica”.

En els seus dos últims llibres: Amb l’arrel enlaire i Figures amb arbre el poeta s’endinsà en els grans temes bíblics (Adam, Tobies, Zaqueu ...), i els contrastà amb la realitat del món actual. Si en les dues primeres obres emprava el vers curt i popular, l’heptasíl·lab, en aquestes darreres composicions canvià de mètrica fent servir el decasíl·lab, més culte i més apte per els temes que treballà.

Escriví articles diversos en publicacions de la comarca i conjuntes amb altres autors, per exemple Miscel·lània muntanyenca, i centenars de poemes sense editar.

L’Oleguer Huguet en paraules de Climent Forner: “Va fer de la seva obra sencera una confessió de fer catòlica convençuda i convincent”.

D'entre els centenars de premis literaris cal destacar: Ciutat de Barcelona, 1961; Ciutat de Palma-Joan Oliver de poesia, 1971; Flor natural als Jocs Florals de Barcelona, 1973; Flor natural als mateixos Jocs de 1975; Viola als de 1976. Mestre en Gai Saber als Jocs Floral de Barcelona de 1976. Els últims temps de l’escriptor treballava en un “anecdotari vilaplanenc”, obra que deixà prou avançada per poder-la veure editada algun dia i gaudir de la seva rica prosa i de la seva fina capacitat d’observació dels vilaplanencs i de la nostra manera de veure el món. Tant de bo algun dia la puguem veure publicada!

Mor a Reus, el 22 de juliol de 1996

Maria Anna Vernet i Ferré