Què passa - Música | Revista 96

FABRIZIO DE ANDRÉ

Fabrizio de André L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un hospital de Milà a causa d'un càncer. En un temps en què la poesia era una arma, el genovès va omplir la vida quotidiana d'històries genials durant els anys foscos d'una Itàlia dominada per la democràcia cristiana, la màfia i els atemptats polítics dels dos extrems. Fabrizio va ser un cas excepcional, un anarquista convençut, un poeta més que un cantant, que va escriure i cantar sobre els marginats i els abatuts, sobre la guerra i la religió i sobre les injustícies del poder. Les cançons de Faber (el seu apel·latiu afectuós) van fer agitar moltes consciències.

Nascut a Gènova el 1940 i fill de pares piemontesos benestants que es van mudar a la regió de Ligúria després del naixement del seu fill Mauro, el jove Fabrizio ja va mostrar detalls de rebel·lia en la seva etapa escolar. Va començar a estudiar Dret a la universitat al mateix temps que es formava musicalment. El va influir Georges Brassens i autors literaris francesos com Proust i Balzac, però el pas decisiu en la seva carrera com a compositor va ser quan Mina va obtenir un gran èxit amb el tema compost per Fabrizio "La canzone di Marinella" (1964).

El genovès va reconèixer que "hauria acabat sent advocat si no fos perquè Mina es va fixar en aquesta cançó".

Esmento alguns dels seus àlbums: Tutti morimmo a stento (1968), un dels primers, on l'autor fa un viatge a través del dolor humà, i La buona novella (1970), un treball inspirat en els evangelis apòcrifs. A Storia di un impiegato (1973) Fabrizio es pregunta sobre el poder, la violència i la societat del seu temps en un àlbum inspirat en el Maig del 68. En els anys successius, Fabrizio col·labora amb diversos artistes i el 1974 publica Canzoni, un àlbum de versions de temes de Leonard Cohen i Bob Dylan. Crêuza de mä (1984) és un important treball de recerca musical i lingüística interpretat en genovès, la llengua de la seva infantesa. I l'últim, titulat Anime salve (1996), un àlbum de comiat, ja que li havien diagnosticat càncer. Es pot considerar el seu disc més intens i complet, per les temàtiques i sonoritats que hi presenta.

Fabrizio i la seva dona, Dori Ghezzi, van ser segrestats l'agost de 1979 per un grup independentista sard i posats en llibertat el desembre del mateix any. El segrest, per motius econòmics, es va produir a la seva pròpia casa de Sardenya i van ser traslladats a una muntanya on van romandre en captivitat en una petita cova. La muntanya, anomenada Supramonte, dona nom a la cançó "Hotel Supramonte", en la qual Fabrizio explica els sentiments d'aquells dies d'una manera pausada i lluny de dramatismes.

En el vídeo podeu escoltar "La canzone dell'amore perduto", escrita per Fabrizio quan la relació amb Enrica Rignon, la seva primera parella, s'estava esvaint. La música és una adaptació de l'Adagi del concert en re major de Georg Philipp Telemann.

Marià Arbonès Direcció reusdigital.cat

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat