Què passa - Història - Activitats - Notícies - Història | Revista 91

Exposició Virtual

Dones que obren camí Vilaplana, 8 de març de 2023

1. Sor Lluïsa Estivill i Enríquez (1809-1879) (Religiosa)
2. Palmira Jaquetti i Isant (1895-1963) (Mestra/Poetessa/ Folklorista)
3. Pilar Sardà i Auré (1946-2016) (Medicina Interna)
4. Cèlia Clua i Panadés (1956) (Infermera/Cooperant)
5. Greta Thunberg (2003) (Activista mediambiental)

1. Sor Lluïsa Estivill i Enríquez (Religiosa)
Va néixer a Alforja, l'any 1809 i va morir a Reus, l'any 1879. Tenia 70 anys.
Quan va néixer a Alforja el 1809, la van batejar com a Rosa, i en entrar al convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de Reus, amb disset anys, va seguir la norma habitual de canviar-se el nom i es va fer dir Lluïsa. Però no sempre va ser tan obedient. Dona de caràcter ferm i idees clares, va acabar enfrontant-se amb la seva superiora, amb qui tenia diferències importants, i es va negar a seguir-la quan va decidir traslladar la comunitat a Tarragona, l'any 1838. Sor Lluïsa, amb un petit grup de companyes, es va quedar a Reus per continuar la feina amb els malalts de l’hospital i, sobretot, l’escola per a nenes sense recursos.
L’acte de desobediència va aixecar polseguera. Primer l’arquebisbe de Tarragona, i després, la direcció espanyola de les Filles de la Caritat hi van intervenir per exigir que les dissidents s’unissin de nou a la seva comunitat d’origen o bé renunciessin als hàbits de les paüles. Inquiet per l’enrenou, fins i tot el governador de Tarragona va intervenir en l’assumpte. El dirigent va voler fer-se una opinió de la monja, i la junta de l’hospital la va deixar en molt bon lloc.
El 30 de maig del 1843, tothom va girar els ulls cap a Reus: el llavors coronel, Joan Prim, es va alçar contra Espartero, regent de la Corona espanyola, exigint la majoria d'edat d'Isabel II. La reacció va ser ràpida, i al cap de pocs dies la població estava assetjada i les bombes hi començaven a caure. Els reusencs, poc motivats amb la postura de Prim i molt preocupats per l’atac, van enviar una comissió a parlamentar amb les dues parts, amb l’objectiu d’aconseguir la rendició del revoltat i dels assetjants, el cessament dels bombardejos i el compromís de no saquejar la ciutat. Una de les encarregades d’aquella missió, que va tenir èxit, fou la monja Sor Lluïsa Estivill.
Finalment, sor Lluïsa va fundar les Filles de la Caritat de Reus per continuar la feina, però, com que la comunitat era petita i no donaven l’abast, l’Ajuntament va acabar tancant l’escola el 1857. Decebuda, va dissoldre l’orde i va crear una nova escola per a nens petits. Un any després, una de les seves antigues germanes, la futura santa Maria Rosa Molas, fundava l’orde de les Germanes de la Consolació a Tortosa per seguir amb les tasques educatives i caritatives.
Quan Sor Lluïsa morí, el 1879, amb el respecte i l'admiració dels reusencs, els diaris se'n feren ressò, lloant la seva vida dedicada als altres i en especial la seva valentia en la defensa de la ciutat.
La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.

2. Palmira Jaquetti i Isant (Mestra/Poetessa/Folklorista)
Va néixer a Barcelona, l'any 1895 i va morir a Santa Margarida i els Monjos, l'any 1963. Tenia 67 anys.
Filla d'una família obrera, que li va procurar una bona formació, va cursar Magisteri i estudis de Música. El seu pare era un obrer anarquista i la seva mare era molt catòlica.
Va dur a terme una tasca important en la recerca i recopilació de cançons populars per a elaborar el Cançoner Popular de Catalunya.
El gener de 1922, obtingué plaça de mestra titular a Vilaplana, però quan la van nomenar, cursava estudis superiors a Barcelona, per la qual cosa va demanar una excedència del lloc de treball. Fins al mes de març no li van concedir el permís. És a dir que va estar un parell de mesos a Vilaplana i tot i el poc temps d'estada, aquí va iniciar la recollida de cançons.
El 31 de desembre de 1922, es va presentar al primer Concurs convocat per l’Orfeó Català per a l’arreplega de cançons per a l’Obra del «Cançoner Popular de Catalunya» amb Cançons populars catalanes. Lema: Les velles cançons, dolces i belles. Aquest treball conté cançons recollides a Vilaplana i a Solsona. Va aconseguir un accèssit de 75 ptes.
Quan va tornar a Barcelona, va acabar la llicenciatura i va col·laborar amb l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison.
Entre 1925 i 1934, va efectuar diverses missions de recerca per diversos punts del territori. Anava en cotxe, carregada de material per fer les anotacions i aparells per enregistrar, amb una companya o amb el seu marit. No sempre eren ben rebudes dues dones forasteres, als pobles on arribaven.
De la Palmira cal remarcar que era una dona intel·ligent, amb sensibilitat i amb grans dots per a l'escriptura. Es va agafar el projecte de recerca del Cançoner com la seva gran tasca i va recopilar 10.000 cançons, de les 40.000 que es van arreplegar. Va documentar totes les cançons, amb un escrupolós mètode de treball.
Centrant-nos en Vilaplana, hi ha constància que va entrevistar a dues dones, la Teresa Vernet, de 84 anys, anomenada la “Jaia Dama” i “la Jaia Sisquita”, de 70 anys, amiga de la Teresa.
Fent recerca en els registres de naixements i de defuncions del poble, hem trobat el naixement i la defunció de la Teresa Vernet Fort i a partir de les dades de la defunció, hem anat trobant els descendents. Era la besàvia de la Maria Huguet Vall (La Maria Rufina) i dels germans Josep, Jaume i M. Carme Mestre Huguet (de Cal Damo).
A la “Jaia Sisquita” no la vam poder localitzar, ja que l'any del seu naixement, van néixer moltes Francisques, no vam saber trobar les defuncions, i no vam poder seguir el rastre.

3. Pilar Sardà i Auré (Medicina Interna)
Va néixer a Reus, l'any 1946 i va morir a Reus, l'any 2016. Tenia 69 anys.
La Dra. Sardà va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencià, l'any 1971. El mateix any, va marxar a Anglaterra, on va treballar durant cinc anys en diferents hospitals del National Health Service. Finalitzat aquest període, va tornar al seu Reus natal i el 1976 inicia la seva activitat professional a l'Hospital Sant Joan.
Des de la seva arribada a l'Hospital, va impulsar l'atenció a la dona i el control de la natalitat, impartint xerrades a les poblacions del Camp de Tarragona.
Especialista en medicina interna, obté el títol de doctor per la Universitat de Barcelona l'any 1993. El 1994 assoleix el nivell de professora Titular de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili, on desenvolupa la docència en medicina i practica una important activitat investigadora.
L'any 2003 i 2004 va prendre part en unes estades organitzades per l'ONG URV Solidària, al Brasil, per donar suport mèdic a un camp d'indígenes a la Selva amazònica. La seva dedicació va ser molt valuosa.
És la primera dona a ocupar el càrrec de directora del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, responsabilitat que exerceix des de l'any 2006 fins a la seva jubilació, l'any 2011.
Aquest mes de febrer, l'Hospital li ha fet un reconeixement a la seva tasca com a metgessa i directora. És la primera dona que figura a l'espai museístic de l'hospital Sant Joan de Reus.
Alguns dels seus pacients van arribar a ser bons amics. Va destacar per la seva qualitat humana, l'altruisme, el seu rigor acadèmic i l'exemplaritat.

4. Cèlia Clua i Panadés (Infermera/Cooperant)
Nascuda a Albesa, Comarca de la Noguera (Lleida), l'any 1956. Ara té 66 anys.
La Cèlia és una dona alegre, vital, emprenedora, altruista, desinteressada...
De joveneta a venir a fer el Batxillerat a Reus, perquè hi havia la germana de sa mare, però la Cèlia va estar interna a les Josefines i estudiava a l'Institut Gaudí de Reus.
Ha passat la major part de la seva vida a Reus, on es va arrelar plenament. D'adolescent, volia anar a les missions, sense tenir vocació de monja, però va estudiar Infermeria, un ofici que li possibilitaria poder marxar algun dia.
Es va casar, va tenir una filla, l'Alba Sotorra, i va posar una bugaderia a Reus, La Bombolla. Ja divorciada i amb la seva filla, ja gran, es va plantejar de canviar de vida.
Va fer un màster de medicina tropical i l'any 2000 va tenir la possibilitat d'anar com a voluntària a una ONG que formava llevadores tradicionals a Guatemala. Va vendre el seu cotxe, va agafar els estalvis i se n'hi va anar.
Allà es va trobar que les llevadores maies eren analfabetes i que les seves filles no anaven a l'escola. Va agafar a unes quantes nenes i els va ensenyar a llegir i a escriure.
Van llogar una caseta a Huehuetenango i hi van allotjar a unes quantes nenes dels pueblitos perquè poguessin anar a l'escola. Aquestes nenes maies provenen d'un entorn molt masclista. La idea inicial era que aprenguessin a llegir i a escriure, però un cop ho van aconseguir, es van plantejar que arribessin a ser professionals, mestres o infermeres, i que es quedessin en el seu entorn per a fer més forta la seva comunitat.
I així és com va començar l'ONG Ixmucané de Guatemala, que agafa el nom d'una deessa maia-quiché. Aquesta ONG finança l'allotjament de les nenes, mentre estan escolaritzades fent els estudis primaris, i les anima perquè continuïn estudiant, mitjançant beques (www.ixmucane.org). Les noies també reben classes de reforç, tallers de planificació familiar, de sexualitat i d'autoestima.
I aquest projecte que va començar amb pocs recursos i amb poc personal, amb el pas del temps ha esdevingut un gran projecte, que ha comptat amb un bon equip de persones molt implicades. Han pogut construir un edifici nou i ampli i el nombre de nenes/noies ha anat creixent també.
L'ONG Ixmucané ha donat atenció a totes les poblacions i poblats de Huehuetenango. A patir del tercer any, ja han donat de 120 a 160 beques cada curs i ja son moltes les joves que han acabat els estudis i ja treballen, moltes, d'infermeres als seus pobles.
És difícil compatibilitzar les noies que han passat per la casa i que s'han format (700/800?).
La Cèlia és una persona amb una gran permeabilitat per a les relacions humanes, molt sociable i molt honesta. Moltes persones d'arreu del món s'han implicat en el projecte Ixmucané. La Cèlia és l'ànima de l'ONG. És única, excepcional.

5. Greta Thunberg (Activista mediambiental)
Nascuda a Estocolm, l'any 2003. Ara té 20 anys.
És la filla de la cantant d'òpera sueca Malena Ernman i de l'actor, productor i escriptor suec Svante Thunberg i néta de l'actor i director Olof Thunberg.
La Greta va dir que va sentir parlar del canvi climàtic, per primera vegada, quan tenia 8 anys i que no podia entendre per què es feia tan poc al respecte. A 11 anys, es va deprimir i va deixar de parlar. Més endavant, se li va diagnosticar síndrome d'Asperger, trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i mutisme selectiu. Ella va explicar que el mutisme selectiu significava que només es parla quan és necessari i va afegir: «ara és un d'aquests moments”. “Sento que m'estic morint per dins si no protesto».
L'agost de 2018, a l'edat de 15 anys, va començar a protestar a la rodalia del Parlament Suec per la necessitat d'accions immediates per combatre el canvi climàtic i generar consciència sobre l'escalfament global. La seva «vaga escolar pel clima» va començar a atreure l'atenció dels mitjans de comunicació i des d'aleshores s'ha convertit en una activista del clima. Cada divendres feia vaga pel canvi climàtic.
En resposta a la publicitat, la vaga escolar del moviment climàtic va començar el novembre del 2018 i es va estendre mundialment després de la Conferència de Canvi Climàtic de les Nacions Unides (COP24) el desembre del mateix any.
El gener de 2019 va ser convidada a parlar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Es calcula que el 15 de març de 2019, gairebé un milió i mig d'estudiants, a 112 països del món es van unir a la seva crida per protestar i fer vaga. Un esdeveniment similar va tenir lloc el 24 de maig de 2019, on van participar estudiants de 125 països.
El juliol de 2019, en representació de l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP), el secretari general Mohammed Barkind va declarar que Thunberg i altres joves activistes climàtics eren la «més gran» amenaça per a la indústria del combustible fòssil.
Thunberg ha rebut diversos premis i honors pel seu activisme. El març del 2019, tres membres del parlament noruec van nominar-la per al Premi Nobel de la Pau. El maig del 2019, amb 16 anys, va ser presentada a la portada de la revista Time. Alguns mitjans de comunicació han descrit el seu impacte en l'escenari mundial com l'«efecte Greta Thunberg».
A Vilaplana, després de la Trobada-Col·loqui que vam tenir al Casal, amb la Roser Badia, a finals de l'estiu del 2019, vam crear el grup Fridays for Future Vilaplana, que fa accions diverses en benefici del mediambient.