Què passa - Esports | Revista 85

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les nostres aventures, de l'alpinisme Vilaplanenc, a les muntanyes d'arreu d'Europa.

En aquesta ocasió a la Vall d'Aosta, Alps Italians concretament Massís Monte-rosa Punta Gniffeti – Campanna Margherite 4554 metres, el refugi més alt d'Europa.

Després d'uns mesos de preparació i planificació per les ascensions a fer, preparem materials i gestionem reserves dels diferents refugis on hem de pernoctar. Ens fiquem a la feina amb molt d'entusiasme i ganes de tenir una de les experiències més boniques que puguis fer a la vida.

Com a visió personal i a la meva edat, el fet de compartir aquestes experiències com un més del grup i amb amics molt més joves que jo és tot un repte, però amb constància, tenacitat i mentalitat absolutament positiva ha estat un plaer poder compartir aquesta aventura.

Vam arribar el 2 de juliol al migdia a Staffal, a la Vall d'Aosta on vam agafar el telefèric fins a Gabiet a 2300 metres i des d'allà, carregats amb tot el material necessari, vam pujar acompanyats d'una tímida pluja fins a Crestes Hut a 2600 metres. Tocava descansar i agafar forces després del llarg viatge.

L'endemà arrencàvem a caminar a les 5 del matí amb un temps esplèndid i vam veure una bonica sortida de sol. L'objectiu era lluny i exigent: Punta Gniffeti – Refugi Margherita.

Vam guanyar desnivell ràpid, pujada progressiva i sense neu, fins a arribar al refugi Mantova a uns 3500 metres. Allí ens vam equipar amb grampons, ja que entràvem en zona nevada i amb pendent. Vam seguir a bon ritme fins a arribar a la zona dels 4000 metres, on vam poder veure les primeres escletxes del glacial de Lys, on ens vam encordar en 2 grups de 3. I des d'aquí va començar l'aventura alpina, on a poc a poc es va ennuvolar. Ja es notava l'alçada i tot el desnivell guanyat.

Més endavant, on ja s'entreveia l'objectiu, vam poder veure el cim del Monte-rosa o el Zumsteinspitze. És on va empitjorar el temps amb boira, vent, neu i una baixada de temperatura important. Ja es notava el cansament acumulat després de 9 hores fent l'ascensió, més de 2000 metres i amb temperatures de -15ºC a la part última de l'ascensió fins a arribar al cim de Punta Gniffeti de 4554 metres (Signalkuppe). Després de superar l'últim tram amb molt de desnivell +, poca visibilitat, un fort vent i nevant vam entrar ràpidament al refugi Margherita per instal·lar-nos i recuperar-nos del gran esforç.

Tota una experiència a l'abast de ben pocs!

Vista la previsió de mal temps vam canviar els plans del que volíem fer. La muntanya és imprevisible i vam cancel·lar dos refugis i l'endemà vam decidir baixar al refugi Gniffeti a 3600 metres. El mal temps seguia instal·lat i no veiem clar poder sortir. Teníem ratxes de vent de 80 km/h i sensació tèrmica de -18ºC, però en veure alguna expedició que pujava els hi vam preguntar pel temps i vam decidir baixar ràpidament la part més exposada. En baixar 200 metres de desnivell el vent ja era més suportable i el fred no era notable.

Vam anar baixant fins als 4000 metres, on vam començar a veure el sol tot i que seguia un vent considerable. Vam poder fer el cim del Balmenham (4167 metres) i Piràmide Vincent (4215 metres) amb unes espectaculars vistes.

També vam poder veure els cims del Lyskamm o Como Nero.

Un cop arribats al refugi Gniffeti, vam dinar, descansar i prendre unes bones cerveses més que merescudes i vam compartir experiències amb companys d'afició i amb el conegudíssim alpinista català Ferran de la Torre i reporter del programa «Al filo de lo impossible» de TV1 (14 pics de 8000 metres). Tot un referent.

Les sensacions a alta muntanya són màgiques i els regals que reps són indescriptibles: postes de sol i aixecar-te en un mar de núvols... no té preu! Et fa sospirar i deixar que les sensacions entrin al teu interior. Això fa que aprenguis moltes coses i valoris el dia a dia que et regala la vida.

Vam baixar l'endemà, tranquil·lament, fins a Staffal on vam estar un parell de dies més per la zona de Cervinia.

Fins aquí una aventura més i gràcies a tots els integrants d'aquesta expedició: Edgar Bonet, Pol Ferré, Aleix Ferré, Joan Llauradó, Gerard Virgili i un servidor Josep Maria Cardona. Ha estat un plaer compartir les emocions que hem pogut viure junts.

Fins a la propera, Cracks Vilatrail Cims.

Josep Maria Cardona, en nom de tots els integrants de l'expedició.
Juliol 2021