Què passa - Esports | Revista 62

Exercicis Hipopressius

Aeròbic, pilates, Zumba, aquagym, spinning... durant l'última dècada, al món del fitness han sorgit noves tendències en la pràctica d'exercicis, moltes de les quals han estat presentades com a pedres angulars de l'exercici per a la salut. Permeteu-me fer una reflexió sobre un dels temes que més controvèrsia ha generat: els abdominals hipopressius versus els abdominals tradicionals o comuns. Són uns millors que els altres? Són incompatibles? Com és recomanable treballar-los?
 
• Zona abdominal a treballar
 
En l'actualitat, existeixen multitud d'exercicis que treballen els abdominals i en concret els diferents grups musculars d'aquesta zona: el recte abdominal, transvers, oblic intern i extern. Així mateix, hem de tenir en compte que perquè la musculatura del cos estigui en equilibri s'ha de treballar la part posterior on es troben els erectors espinals, així com la musculatura del sòl pèlvic i diafragmàtica, el cas contrari pot portar a desequilibris musculars, posturals i fins i tot lesions, pel que hem de tenir en compte, a l'hora de planificar el nostre entrenament abdominal, que és necessari treballar tots els grups musculars que formen la faixa abdomino-lumbar en una dosi adequada.
 
El tipus d'exercici abdominal, el nombre de sèries, repeticions i temps de descans dependrà de les característiques de cada persona, així com el nivell de condició física i l'objectiu de cadascun. Aquests i altres aspectes han de ser valorats per un entrenador personal qualificat a fi de poder adaptar el pla d'exercicis corresponent a la persona. Realitzar un correcte treball de tota la musculatura abdominal ens ajudarà a aconseguir una bona tonicitat i fortalesa del tronc.
 
• Abdominals hipopressius
 
El mètode denominat Gimnàstica Abdominal Hipopressiva (GAH) és aquella manera de fer abdominals amagant la panxa mentre s’adopta diferents posicions i que darrerament és practicada a la majoria de gimnasos. Es tracta per tant d'una sèrie d'exercicis en apnea respiratòria i postures específiques als quals se'ls atribueixen múltiples beneficis:
 
· Mitjançant el descens de la pressió intraabdominal es tonifica l'abdomen via reflexa. Podríem dir que amb una dosi adequada per a cada persona es produiran adaptacions en major o menor mesura.
 
· Els hipopressius són un bon treball per a la musculatura del transvers abdominal, que és l'encarregat de mantenir les vísceres de l'abdomen i ajuda a l'hora d'espirar l'aire.
 
· Pot reduir el perímetre de cintura abdominal fins a un 8% depenent del tipus d’origen del problema, però aquest resultat no està del tot comprovat.
 
· Un altre dels beneficis són les millores posturals, aconseguint una reducció en l’excés de les curvatures cervicals, dorsals i lumbars, així com desviacions laterals de la columna vertebral.
 
· El punt que ha generat més debat és aquell que afirma que els abdominals hipopressius enforteixen l'abdomen i al seu torn la musculatura del sòl pèlvic, contràriament als abdominals tradicionals que la seva pràctica danya el sòl pèlvic.

El sòl pèlvic és una unitat del múscul esquelètic que sosté els òrgans situats a la zona pèlvica contrarestant efectes de gravetat, pressió intraabdominal i càrregues que se sofreixen per efectes de l'activitat física, per la qual cosa un inadequat augment en la pressió abdominal, generat per un sobre esforç, podria implicar problemes en la musculatura del sòl pèlvic, aquests vindrien per una mala dosi en la càrrega d'entrenament abdominal (mala elecció dels exercicis, sèries, repeticions i descansos). Per tant, si es treballa la musculatura abdominal íntegrament i correctament no ha d'haver-hi cap problema.
 
· El mètode hipopressiu ajuda a l'enfortiment del sòl pèlvic, però aquest no ha de reemplaçar en cap cas el treball tradicional.
 
A l'hora de parlar de les contraindicacions en la realització d'un tipus d'abdominals o uns altres hem de tenir en compte que existeixen uns abdominals tradicionals que són potencialment més lesius que uns altres, aquests seran els que més pressió abdominal generin o que impliquin el treball d'una altra musculatura que no sigui l'abdominal, però la contraindicació sempre dependrà del nivell de cada persona i de la dosi d'exercici.
 
Si parlem dels abdominals hipopressius, la contraindicació és per a les dones embarassades (a causa que es produeix un canvi anatòmic evident) i per a persones amb hipertensió (a causa que els exercicis isomètrics augmenten la tensió arterial).

No s’ha demostrat clarament si un tipus és millor que un altre, doncs no existeix un exercici perfecte per a tots. Per a això és necessari un entrenament adaptat que compleixi amb uns objectius personals. Per a una bona definició de la zona abdominal, és per tant necessari un treball adaptat d'abdominals tradicionals que podrien ser combinats amb una pràctica adequada del treball en abdominals hipopressius. La definició abdominal l'aconseguirem sempre que el percentatge de greix abdominal estigui per sota del 10%, i recordem que fer abdominals no disminueix el percentatge de teixit gras, encara que ajudi una mica a la reducció de perímetre.
 
Salut !!

Pep Chaparro



+ Publicar el meu comentari