Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 93

Entrevistem a Miquel Romans, director de cine. En lluita per la memòria històrica

Vam conèixer el Miquel Romans a la presentació d’Un cel de plom, al cine de les Gavarres de Tarragona. Aquell mateix dia, després del col·loqui amb el públic que omplia la sala i on hi havia força gent de Vilaplana, vam tenir clar que havíem d'entrevistar-lo per a Lo Pedrís.

Avui és un matí calorós d’agost, més apropiat per un vermut en un refugi fresquet de la muntanya que per una entrevista al pati de Cal Sastre. Però només obrir la porta el Miquel ja ens ofereix una rialla.

-Tot això em preguntareu? - diu, quan veu els papers. I torna a riure.

Pels qui encara no saben de tu, què hi fem aquí, a Vilaplana, entrevistant-te? Quin és el vincle que hi tens?
Doncs mira, vaig conèixer a la Paula Juanpere (filla d’en Salvador) el juny del 2004, a la Universitat. Aquell mateix any ja vaig venir a Festa Major a conèixer la família i des de llavors venim aquí de tant en tant.

Hem de donar-li les gràcies al Salvador perquè ens va fer d’enllaç per poder tenir-te avui aquí, interrogant-te. I si ens ho permets, comencem a tafanejar. Des del punt de vista professional, d’on vens?
Molta gent em diu que aquest primer llargmetratge uneix les meves dues línies professionals, Audiovisuals i Història. Primer vaig fer Cinema, però els pares insistien amb una carrera universitària i vaig estudiar Història. Sempre m’ha interessat la vinculació entre aquestes dues disciplines, de fet abans ja havia fet un documental sobre els últims catalans que havien passat pel camp de Mauthausen (Mauthausen 2030).

Quines altres coses has fet? Tens algun curtmetratge?
El món de l’Audiovisual et permet tirar endavant fent publicitat, vídeos per empreses, etc. i, per tant, he treballat força en aquest camp. També he fet tres curts i, tot i que el format del curt no arriba a considerar-se professional, és cert que et permet aprendre i adquirir experiència per poder enfrontar-te a una peli com aquesta, que per ser el primer llargmetratge era un repte majúscul.

Un cel de plom tracta sobre una part de la vida de la Neus Català, activista antifeixista, lluitadora contra el franquisme, supervivent de camps de concentració, icona exemplar de la lluita contra l’oblit. Com comença l’interès per fer-ne una pel·lícula?
Us explicaré la història. La meva filla Agnès va néixer el 14 d’abril del 2019. El dia abans, mentre érem a l’hospital, la meva mare va comentar que havia mort la Neus Català. Uns dies després, ja a casa, em va portar el llibre Un cel de plom. He de dir que me’l vaig llegir en dos dies i vaig pensar: Això és una pel·lícula.

En realitat donaria per una sèrie.
Sí, sí, efectivament, de dotze capítols. De fet, a l’inici ja es va plantejar la possibilitat d’una peli completa, però era un projecte massa ambiciós i jo tenia molt clar que volia fer la part que girava entorn de la fotografia que la Neus es va voler fer amb el vestit de ratlles de presonera, per no oblidar.

I a partir d’aquí? Contactes amb l’autora del llibre, la Carme Martí? Amb els fills de la Neus?
En una setmana em vaig posar en contacte amb l’editorial per aconseguir els drets, però vaig haver d’esperar un temps perquè la mort de la Neus era molt recent i calia encara gestionar aquest tema amb la família. Després vaig parlar amb la Carme i finalment li presento el projecte a la Margarita, filla de la Neus, aprofitant que als estius venia a Els Guiamets. Va agradar-li i comencem a escriure el guió amb la Lydia Zimmermann, però al cap de tres mesos ens enganxa la pandèmia, amb tota la incertesa de no saber com ho tiraríem endavant.

Ningú els hi havia proposat res semblant anteriorment?
Sembla que a l’editorial els havia arribat alguna cosa que la família no havia acceptat, però realment sorprèn que no s’hagin fet massa coses per destacar una vida tan potent com la de la Neus Català. El període de temps que relata el llibre és extraordinari, però és que després aquesta dona va continuar lluitant per la memòria, fins al final. Arrel d’aquesta peli molta gent em comenta que és incomprensible que no s’hagi fet més sobre una figura tan destacada. Què hi ha? Una entrevista de la Montserrat Roig, la biografia de l’Elisenda Belenguer, un programa d’El Convidat de l’Albert Om, una Creu de Sant Jordi... Però la major part del reconeixement és gairebé dels darrers deu anys.

On es va rodar? Quines són les localitzacions?
La història transcorre a França, Alemanya i l’antiga Txecoslovàquia, però està tota rodada a Catalunya i Aragó. La Neus va estar al camp de concentració de Ravensbrück i després la van traslladar a Holleischen, un camp de treball on s’elaboraven armes, que en realitat era una granja adaptada i convertida en presó.

Havíem de reproduir aquests espais. Vam trobar una granja d’animals a Terrassa i la fàbrica on treballen fent bales per les armes és en realitat una fàbrica abandonada de mantes dels anys seixanta a Terol, que tenia una estètica perfecta pel que necessitàvem. Ens calia també un bosc de tipus continental, nevat i el vam trobar a Bronchales, que li diuen la Suïssa aragonesa. La part de França la vam rodar a una masia del Maresme i també a la Garrotxa vam poder reproduir el paisatge de la Dordonya francesa. Tot és una qüestió de recursos...

Quin ha estat el teu objectiu en aquesta peli? Què volies ressaltar de la història de la Neus Català? Què t’agradaria que en quedés?
Jo del que volia parlar a la peli era de la memòria històrica i de la lluita contra l’oblit. La foto que es fa la Neus amb el vestit de presonera a l’octubre del 45, sis mesos després de ser alliberada, és un acte simbòlic de memòria històrica brutal. Ella no vol esborrar el que ha passat. Ella vol mantenir-ho en el record. I la pel·lícula gira entorn d’això.

A les projeccions i als col·loquis que fem trobem un públic molt sensibilitzat, que és el que omple les sales, però a mi m’agradaria que pogués arribar al jovent. N’hi ha molts que desconeixen l’existència de personatges com la Neus, que no són només un referent de supervivència sinó de consciència social i política.

Extraordinari el paper que fa la Nausicaa Bonnín, capaç d’interpretar perfectament l’esperit combatiu de la Neus però també la sororitat i la tendresa entre les deportades.
Per mi, la Nausicaa està espectacular. El moment més bonic de tot aquest procés va ser quan els fills de la Neus van veure la pel·lícula. Em van dir que abans d’estrenar-la a sales els agradaria veure-la. Van venir des de París i estaven òbviament expectants. Quan va acabar la projecció la filla, la Margarita, em va dir: “He vist a la Nausicaa i he vist a la meva mare”. I això és el millor. Crec que la Nausicaa ha sabut combinar molt bé el caràcter fort i la tendresa. Ella mai havia representat un personatge real i realment va ser un treball intens el que va fer. No tothom acceptaria un paper com aquest.

Jo al principi estava una mica obsessionat amb què no s’assemblava físicament. La Nausicaa té els ulls blaus, però en realitat tampoc és important perquè no se sap cóm era la Neus de jove, l’hem vist sobretot de gran o en la foto icònica en blanc i negre.
A la peli es barregen diferents llengües en les converses, sobretot entre les deportades. És un detall força atrevit.

Doncs mira, aquesta va ser la meva gran batalla. Ningú hi creia i vaig haver de lluitar molt. La gent entenia que els alemanys o les franceses parlessin el seu idioma, per no caure en allò que fa el cinema americà en que tothom parla en anglès. Però el que costava molt era, per exemple, que entre les actrius una parlés en francès i l’altra li respongués en català. Però jo crec que la realitat devia ser així, les deportades barrejaven llengües, s’entenien com podien. Estic content perquè finalment ha funcionat, ha agradat molt i per mi és una de les coses boniques de la peli.

I de la banda sonora, què ens en dius?
La música és del Joan Pons, compositor d’El Petit de Cal Eril, un grup català que m’agrada molt. A banda ell és dissenyador i enginyer de so i em va fer una proposta, tenint en compte la temàtica, d’una música sense instruments, molt neta, només amb veus. I com idea em va agradar. Les veus són d’un duet, les Tarta Relena. Ell introduïa les veus a l’ordinador i les convertia en un so, que en realitat és una veu distorsionada. La música ha tingut molt bones crítiques.

També sobre la música hi ha una cosa curiosa. Jo volia fer servir una cançó antibèl·lica de l’any 45, Què se n’ha fet d’aquelles flors?, que més tard Bob Dylan l’havia cantat contra la guerra del Vietnam. També l’havia cantat la Marlene Dietrich en francès i aquí el Xesco Boix. Jo volia aquesta cançó pel final, però era massa costós aconseguir-ne els drets, que eren del Pete Seeger. Llavors vam fer un cover, que és una cançó inspirada en una altra, es diu Le rire des enfants. La banda sonora de la pel·lícula es pot trobar a Spotify, on hi ha una selecció de vuit cançons.

Explica’ns quin recorregut ha fet la pel·lícula fins ara.
Es va estrenar el 22 d’abril a la Secció Oficial Competició del BCN Film Festival. Després, el 28 d’abril als cinemes, i ha estat sis setmanes a sales. Nosaltres pensàvem que serien tres setmanes i per tant estem molt contents. De fet és molt difícil que una pel·lícula com aquesta aguanti més temps perquè cada divendres s’estrenen pelis i la competència és gran. S’han fet molts passis especials i ara anem a Amposta, a la Mostra FRONT (Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau). Hem estat també al FICCAT (Festival Internacional de Cinema Català) a Roda de Berà i al Festival de Cinema d’Ager.

Acabem de guanyar el Premi a Millor Film en Català del Festival de Cinema de la Cerdanya. Al setembre s’estrena a un Festival a Polònia, i comencem així el circuit internacional que esperem que tingui també bon recorregut. A finals d’any es passarà al cicle Gaudí, que fa programacions per tot Catalunya.

I ara que aquesta pel·lícula ja està en marxa de ben segur deus tenir alguna cosa entre mans. Quins són els nous projectes?
Estem preparant una pel·lícula també històrica, situada al 1905 a Catalunya. No és sobre cap personatge real, és ficció, en ple Modernisme, una època interessant, però també difícil. Esperem poder començar a rodar cap al 2025. Fer una peli, són mínim 4 anys. A veure si tot va bé i podem estrenar-la aviat.

Acabem l’entrevista amb el Miquel felicitant-lo pel seu primer llargmetratge, agraint-li la bona estona que hem passat en la conversa i desitjant-li molta sort en els premis cinematogràfics de l’any.
Des de Lo Pedrís estarem atents al recorregut que pugui fer encara la pel·lícula, a la seva propera projecció a Vilaplana i també, en el futur, a l’estrena del nou projecte que té entre mans.

Actualment ja es pot veure Un cel de plom a Movistar plus, Filmin, Rakuten TV, Amazon Prime, Apple TV i Orange TV. El 2 de febrer s’estrena a TV3.



Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots