La nostra gent - Entrevistes | Revista 95
Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera
La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li he demanat de fer aquesta entrevista perquè penso que es una persona feta d’una pasta especial i volia saber què la porta a viatjar. Anem conversant mentre prepara un te i explica que a l’Àfrica si et diuen anem a fer un te, no saps mai el temps que pot durar.
- Quin és el primer viatge que recordes?
Des que era petita, sempre m’ha agradat molt anar a tot arreu, dormir a casa dels altres… Sense que em mal interpreti ningú perquè jo a casa hi estava i hi estic molt bé, només volia ser fora de casa. Amb sis i set anys, ja anava de colònies vint-i-un dies per tot Espanya amb la “Sección Femenina”, i en tinc molt bons records. Recordo el viatge de final de curs de 8è d’EGB. Vam anar tota la classe a Roma vuit dies. Ens portava un mestre, que en aquell temps encara era capellà, i que es coneixia la ciutat molt bé. Ens va fer de cicerone i ho vam visitar tot: el Vaticà, el Coliseu… I des de llavors podria dir que em va començar el “cuquet” de viatjar. Per a mi viatjar és una necessitat. Sovint penso on puc anar, ja sigui lluny o a prop, tot m’agrada i no em fa res repetir, doncs sempre es veuen coses noves.
- A l'Àfrica hi has anat moltes vegades? Què hi trobes?
Tantes com he pogut i sobretot el que hi trobo és la seva gent... El que m’agrada més d’allà és l’hospitalitat dels africans. Són oberts, festius, d’estar al carrer sense cap pressa per res. Viuen el moment present. No pensen “d’aquí a dues hores, què faré?”. Més aviat és “vivim ara perquè d’aquí a dues hores no ho ha vist ningú.”
Els països africans on he estat són molt semblants quant al paisatge i la gent, però cadascun té alguna cosa en particular que t’atrapa i que te’l fa diferent dels altres. Sempre m’ha fascinat el paisatge d’aquests països, tot i haver-hi anat en època seca, perquè és quan tinc les vacances de Nadal. De fet, el paisatge és la seva gent.
- I tu ara també vius així una mica?
No! És impossible. Potser quan tornes d’allà estàs una temporada tocat per aquella forma de viure i pensar tan diferent de la nostra. Però el ritme de vida estressant que portem aquí no et permet viure com ho fan ells i ràpid has de tornar al món on vius.
Tot i que d’un dels primers viatges que vam fer, sí que vam estar temps a refer-nos. Érem molt joves. Viure dos mesos al Senegal ens va marcar molt i molt. Vam conviure a la Medina de Dakar amb gent autòctona d’allà i ens passàvem el dia i la nit junts. Va ser una gran experiència, molt diferent del nostre dia a dia. Recordo aquells carrers de la Medina de nit passejant sense fanals ni cap il·luminació i només veiem si s’acostava alguna persona pel blanc de les dents o per la brasa encesa del pitillo. Eren tan foscos que es confonien amb la nit.
El que costa al principi a l’Àfrica, és això, baixar el ritme i si això no ho aconsegueixes, t’ho pots passar realment malament. Per exemple, si vols agafar un autobús, has d’anar a la parada de bon matí i allí hi trobes un munt de gent disposada a agafar un transport. La furgoneta que va a la teva destinació no sortirà fins a estar plena, llavors pots marxar. Pot ser que estiguis de sort i sigui de seguida, com que t’hagis d’esperar tot el matí. Si això et posa frenètic, no vagis a l’Àfrica.
Molta gent em pregunta què hi vaig a veure a l’Àfrica. I jo els dic que a veure-les passar.
- Com és el paisatge?
La part oest, que és la que jo he visitat més, no és gaire espectacular. Hi domina el desert i la sabana. El desert és al·lucinant. No és només la imatge que tenim de les dunes, les pedres i la minsa vegetació. Hi ha molts tipus d’arena i el color que agafa amb els rajos del sol l’està fent canviar contínuament. Pots veure l’arena del desert taronja, quan surt el sol; durant el dia és d’un color tan clar que t’enlluerna i al capvespre tornes a veure moltes tonalitats de vermells, taronges... El paisatge sempre és el mateix, però al llarg del dia va canviant. I a la nit les estrelles, que no només les tens allà dalt, sinó que t’envolten formant una cúpula, i, al teu voltant, el desert s’omple de fogueres rodejades de beduïns, que s’asseuen a xerrar i contemplar les estrelles.
- Et decantes alguna vegada pel viatge organitzat?
Només si tinc 10 o 15 dies agafo un viatge organitzat i acostuma a ser al tercer món, ja que en aquests països tot acostuma a ser lent i de vegades et trobes amb dificultats si no coneixes el funcionament del país. D’altra banda, no es perd temps buscant allotjament i sempre tens el transport a la porta esperant-te per poder veure més coses. Si vas pel teu compte, necessites molt més temps.
- Quines preferències de destinacions tens?
Quan vaig sola acostumo a anar a l’Àfrica. Amb el Pitxi, fem un altre tipus de viatge. Acostumem a anar per Europa. M’agrada veure les ciutats, però són llocs molt globalitzats. També ens atrauen els paisatges, la natura amb boscos i llocs plens d’aigua per on caminar que és una altra cosa que ens ve molt de gust fer.
- Alguns viatges que recordis especialment?
Amb el Joan, vam estar tot un mes recorrent l’illa d’Sri Lanka amb Tuk-tuk. Són uns vehicles petits amb una coberta de plàstic per no mullar-te que tenen una roda davant i dues al darrere, amb una velocitat màxima d’uns 40 quilòmetres per hora. Com a màxim, dalt d’aquests vehicles poden anar-hi tres persones, tot i que ells poden omplir-los amb cinc o més.
Recordo molts llocs impressionants: el glaciar de l’Argentina, l’Himàlaia o l’Erta Ale, un volcà que hi ha actiu a Etiòpia. Les piràmides Meroe que són un grup d’unes 200 piràmides al Sudan. La cultura maia a Mèxic. Al Brasil, les cascades d’Iguaçú. Sense deixar-me els guèisers d’Islàndia i les ciutats de la ruta de la seda, plenes de madrasses i mesquites recobertes de mosaics blaus i verds...
- Alguna anècdota que es pugui explicar?
En un viatge que vam fer a Egipte volíem canviar diners i ens van estafar. Volíem canviar-los al mercat negre perquè era molt més beneficiós. Quan ens van oferir aquell canvi vam pensar que era un txollo. Són convincents i persuasius. Primer ens van portar cap a un carreró apartat de la gent i davant nostre ens van ensenyar els bitllets i vam veure que eren bons. Al banc només et donaven vint lliures egípcies i ells te n’oferien trenta. Per què rebutjar-ho,vam pensar.
La clau és que quan ells et donen el feix a les mans i te’ls fan comptar davant seu, t’adones que hi ha només vint-i-nou lliures i no trenta, com t’havien promès. Saben que el turista li reclamarà el bitllet que fa falta. Quan tu els dones el feix amb vint-i-nou lliures, et fan un joc de mans i et donen un altre feix que és impossible veure d’on ha sortit. Mira que anàvem tres persones i cap de nosaltres va veure com ens canviaven el feix. Els estafadors juguen amb l’avantatge que et fan anar molt ràpid i que estàs en un carreró estret sense gent. Quan t’han fet l’estafa et diuen que marxis corrents perquè ve la policia. I sense saber com, ja te l’han fotut. Mentre marxàvem, el Pitxi de seguida va dir que allí no hi eren els diners que ens havien promès. I, efectivament, quan vam fer el recompte ens en faltaven més de la meitat. Llavors ell va decidir que hi tornaríem l’endemà i els fotríem nosaltres. És a dir que en el moment que tinguéssim les 29 lliures a les mans, les comptaríem i els diríem que n’hi havia 30 i fotríem el cap corrents. Així ho vam fer a l’endemà i vam poder recuperar el que havíem perdut.
- La cosa es va acabar bé, però us la vau jugar molt. No teníeu por que acabés malament sense ser coneixedors del lloc?
No, el turista està molt protegit, no et roben, però si poden, t’enreden. Ni que no t’ho sembli, portes un cartell al front que diu: soc turista, em podeu fotre. Un exemple és que les coses no tenen el mateix preu per a un americà que per a un anglès o un espanyol o per a una persona del mateix país. Et cobren en funció de l’estatus que creuen que tens depenent del país d’origen. La feina del turista és intuir quan et poden enredar i poder-ho evitar a temps. No és fàcil, ja que no estàs en el teu terreny, però com més viatges fas, més n’aprens i més ensurts t’estalvies.
Ara em ve una altra anècdota que va ser potser en el mateix viatge a Egipte de l’any 89, viatjant pel riu Nil en falua, que és una barqueta de vela que remunta una part del Nil en tres o quatre dies. Durant la travessia, menges i dorms allí mateix a la barca o a la vora del riu. Durant aquell recorregut pel riu vam fer molta amistat amb una parella d’holandesos encantadors. Passat un temps, aquesta parella van venir a Reus i van pensar a venir-nos a veure, però no tenien la nostra adreça. La casualitat va ser que van anar a l’IMAC i just van preguntar a un amic nostre que treballava allí si coneixia el Pitxi i la Marta. Quan al vespre vam tornar de treballar, els vam trobar asseguts a un banc davant de la casa de la Plaça del Castell, on vivíem llavors.
- M’ha dit la Brigit que us pregunti per l’atemptat que va succeir en un dels vostres viatges. Es veu que va passar quasi bé al costat d’on estàveu allotjats i que quasi bé ni us en vau adonar?
Sí, sí... Així va ser. Estàvem al mar Roig concretament a Xarm el-Xeikh- diu rient. Ens vam adonar que no hi havia ningú pel carrer, ni a la platja, ni enlloc. Pensàvem que era estrany que no hi hagués ningú. Vam pensar que era el dia que arribaven uns turistes i en marxen uns altres. Fins i tot vam veure avions militars i pensàvem que feien pràctiques. Vam estar així una bona estona. A tot li donàvem una explicació, fins que ens vam creuar amb un home valencià. Ell ens va dir que la nit abans hi havia hagut un atemptat molt fort al costat mateix d’on teníem l’hotel, ens va dir que havia anat a fer fotos dels cadàvers ensangonats. Després vam saber que l’explosió havia tingut lloc just al mateix restaurant on vam dinar a l’arribar. Potser sí que havíem sentit molt d’enrenou la nit de l’explosió, però vam pensar que devien fer una festa amb la música a tot drap. Després, vam adonar-nos de la magnitud de l’atemptat on havia mort molta gent. Recordo que ens van trucar de casa i els vam poder dir que sortosament tant nosaltres com els nens estàvem bé.
- Als teus fills els agrada viatjar?
Sí, molt. Quan el Joan i el Marc eren petits adaptàvem els viatges a les seves preferències i necessitats (càmping, riu... en general molta natura). De mica en mica es van anar fent grans i les seves preferències i les nostres ja no eren tan diferents. Vam fer viatges molt bonics, primer per Europa i després, al ser més grans, ja vam anar viatjant pel Senegal, Marroc, Península del Sinaí, Tunísia... Recordo que un dels viatges que van xalar més va ser quan van veure per primera vegada el fons de coralls i els peixos de colors del Mar Roig. Poder-se submergir en aquelles aigües cristal·lines i veure aquella meravella de vida, llum i colors va ser una experiència inoblidable.
- El fet d’haver patit un càncer, t’ha fet canviar a l’hora de viatjar?
Durant el tractament vaig viatjar molt. Entre quimio i quimio, vaig estar dues setmanes a Londres i entre la quimio i quimio següent a Estocolm i Vietnam. És un canvi radical, però t’hi adaptes. No ho vaig trobar traumàtic. Tenia un càncer, però no em considerava malalta. Quan s’acabés el tractament ja estaria i com que no em trobava molt malament vaig aprofitar per viatjar tant com vaig poder. Sempre he volgut aprofitar-ho molt tot, viatjo tant com puc, viatjar per a mi és del tot prioritari: dos viatges maquets a l’any, els faig segur. Soc conscient del privilegi de tenir temps i diners per fer-ho.
- I per acabar, algun viatge que et faci molta il·lusió?
Em fa molta il·lusió conèixer Amèrica del Sud, amb temps, quan em jubili, per poder anar-hi tranquil·lament. Remuntar un tram d’Amazones amb una barca tradicional i anar parant i conèixer la selva, Xile i Perú. Tot això em crida més que EUA o Japó, que també hi aniria, eh?, però en aquest moment m’atrau més això.
En aquest moment arriba el Pitxi i ens explica que quan van a buscar la Marta a l’aeroport amb els fills, noten que quan els veu se li escapa una llagrimeta, però se la conté. I li pregunto: - I quan marxa? - Quan marxa no. Ens diu ell rient amb cert orgull.
Que se li escapi una llagrimeta em fa pensar que té els ulls sobreeixits de les imatges que mai retrata. La Marta no és de fer fotos ni de comprar-se coses.
Mei Salvat Salvat
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
30/11/2024Passatemps, Portada
Fa poc vaig trobar un article en un diari que parlava de les 3 paraules més...
04/11/2024Recerca, Cuina, Portada
A la cuina es poden fer plats molt elaborats o plats més simples, però molt...
04/11/2024Què passa, Notícies, Portada
L'associació “La Vall SoStenible” es va formar la primavera del 2021....
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
En els municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d'infants d'entre...
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
Començar en una escola nova sempre és una aventura emocionant plena...
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
Aquest curs hem començat en una escola que sembla nova. Han canviat moltes coses: la...
04/11/2024Entitats, Escola, Portada
Escrit elaborat a partir dels escrits dels 22 alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de...
04/11/2024Entitats, Portada, Mussagats
Al número 82 de Lo Pedrís explicàvem que s’havia constituït...
04/11/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Puja la implantació del primer cicle d’educació infantil a...
04/11/2024Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada, Mussart Festival
Formar part d’un projecte de dansa comunitària és tot un repte, sobretot...
04/11/2024Què passa, Portada, Mussart Festival
Un bosc de pins, encara verds -desafiant la sequera dels darrers anys-, ens acull com l'any...
04/11/2024Què passa, Música, Portada
La meva recomanació musical del cap de setmana. Vaig conèixer el grup Balmes...
04/11/2024Què passa, Activitats, Portada
Vilaplana ha viscut un estiu molt especial gràcies al Bibliocarro, una iniciativa de la...
04/11/2024Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada
El dissabte 6 de juliol, Vilaplana va viure una nit màgica amb la celebració de...
04/11/2024Recerca, Tradicions, Portada
El 13 de juliol de 2024, jo, Xavier Martí Ramon, estava amb 90 forjadors al cul del...
04/11/2024Literatura, Lingüística, Portada
Hem triat, intencionalment, cabossa [k?’βos?] com a paraula d’aquest...
04/11/2024Què passa, Activitats, Portada
L’equip de redacció de Lo Pedrís ha decidit celebrar els 25 anys de la...
04/11/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Aquest estiu, i per cinquè any consecutiu, Vilaplana ha acollit un Camp de Treball de...
04/11/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
El 26 d’abril de 2024, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, anuncia: «La...
04/11/2024Què passa, Activitats, Esports, Portada
A mig d'agost hem fet les sessions d'Escacs a la Fresca als 4 pobles.
A Vilaplana,...
04/11/2024Què passa, Activitats, Portada
Mulla't per l'Esclerosi múltiple (21 de juliol de 2024)
Diumenge al...
04/11/2024Recerca, De cinema, Portada
L'estiu del 2020, Lo Pedrís vam iniciar la projecció de Curts, que vam batejar...
04/11/2024Entitats, Jubilats, Portada
Aquest estiu, ha estat el quart any que hem tornat a fer les sessions de moviment i estiraments...
04/11/2024Recerca, De cinema, Portada
Probablement siguin dèries personals, però el tren sempre m'ha semblat un...
04/11/2024Història, Masos, Portada
Arribem a les últimes entregues d'aquesta Secció de Lo Pedrís,...
04/11/2024Què passa, Esports, Portada
Aquesta excursió es pot començar des del nucli mateix de la Pobla de Segur o...
04/11/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
“Que vinguin els anys! Aquí em té la calma...” (Criticarem les noves...
04/11/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Puntual a la cita, Lo Pedrís vol retrobar-se (un any més!) amb tots vosaltres per...
03/11/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
100 números / 25 anys
El Poeta ens diu que quan surts per fer un viatge has de...
07/09/2024Passatemps
El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...