La nostra gent - Entrevistes | Revista 91

Entrevistem a la Maria Besora Bonet

Abans el carrer Nou, el Dr. March, eren les darreres. Envoltaven el poble mirant cap a muntanya, cap a les torres de la TV, el mas de Morenet, la Mussara... i donaven pas, des de la part de darrere de les cases, als horts. Ara els horts que queden, conviuen amb cases noves, el consultori mèdic, les escoles, pàrquings i zones de salut i lleure i el carreró estret, és ara un carrer de doble sentit amb molta circulació, que dona aire al carrer Major, abans únic carrer del poble.
Dissimulada entre els horts, en un trencall d’aquest carrer Nou, hi viu la Maria, amb en Jon i les nenes.
El 7 de febrer d’aquest 2023, el Diari de Tarragona va fer un article dedicat a les dones científiques, en el qual va participar la Maria com a professora i investigadora a la URV.


Per què Química?
“La Química és a tot arreu, quan cuines fas química, quan feien sabó feien química, quan elabores vi fas química...
Si no hagués fet Química hauria fet Física o Matemàtiques. Sempre m’ha interessat la ciència, és divertida.”

La Maria divideix el temps professional entre la docència a la facultat i la investigació en el camp de la química computacional.
Aquest camp de la química utilitza programes informàtics per a l’estudi de les propietats químiques de les molècules, les seves reaccions, els productes que se n'obtenen i com optimitzar les reaccions, reduint els residus o reutilitzant-los.
La seva investigació està centrada en els catalitzadors. (1)

“Com el paper que fa la tapa en una olla al foc, o bull més de pressa si la tapes, o més a poc a poc si la destapes.”
Dit d’una altra manera, els seus càlculs tenen a veure amb la contaminació i descontaminació, produir menys residus i gastar menys energia. Des del seu despatx, està tan connectada amb el despatx del costat, com amb els científics d’arreu del món vinculats en aquest àmbit d’estudi.
Per aprofundir i ampliar en el seu treball i entendre’l de veritat, podeu consultar aquestes i d’altres pàgines Online, o només escrivint química computacional podreu navegar i submergir-vos fins a quedar amarats de números i conceptes d’un món llunyà, per a la majoria de nosaltres.
https://www.diaridetarragona.com/cultura/mujeres-con-vocacion-e-inspiracion-cientifico-tecnica-FA13756232
https://iris.urv.cat/es/ipublic/researcher/325087

Quin és el paper i el lloc que ocupa la dona en el teu àmbit laboral?
Durant la carrera no hi havia massa diferència entre nois i noies, quasi al cinquanta per cent. En el món laboral no és així. A l’hora d’aconseguir la primera feina estable, la formació de la dona ha de ser superior a la de l'home, per estar en igualtat de condicions. No hi ha gaire accés a llocs de decisió per a les dones. En el meu cas particular, en el món de la investigació també hi ha més homes.
Crec que és en el moment de la maternitat/paternitat quan es veu més un tracte diferent entre homes i dones. Potser és una barreja de falta de confiança i de protecció, com si fóssim “de sucre”, però es tradueix en feines de menys interès. Amb els homes que han de ser o són pares no crec que hi hagi diferències significants de tracte.
En l'àmbit personal es defineix com la Maria de cal Conso, també de ca la Sió, ca l'Assessó, i cal Xaconu. Li agrada la tranquil·litat i es considera tímida.
Li agrada llegir, cuinar, viatjar, però reconeix que ho fa poc, li falten hores al dia i la feina i la família ocupen tota la seva realitat.

Què et preocupa, com veus el futur, en general i a Vilaplana?
Crec que estem a les portes d’un moment de canvi, ja que el sistema no s’aguanta i els nostres dirigents polítics no sembla que sàpiguen prou bé què fer. La despesa d’aigua i la seva obtenció, els recursos del sector primari, que no es facin polítiques serioses per consumir productes de proximitat... Que es facin grans infraestructures amb inversions milionàries en les quals es gasta més energia de la que es produirà mai... Això demostra que no hi ha objectius clars.
A Vilaplana, avui, és molt difícil subsistir treballant de pagès, perquè ara mateix t’hauries de preocupar de transformar el producte i comercialitzar-lo, no pot ser, perquè llavors ja no ets pagès! Ets manipulador d’aliments, comercial... Els pagesos haurien de poder preocupar-se de la producció i res més!
Pel que fa a l’habitatge i al creixement a Vilaplana, crec que està bé créixer amb mesura. Ara mateix no hi ha cap petit negoci com un taller o similar que podria enriquir el teixit social del poble, però no vol dir que d’aquí a uns anys no hi sigui. Tampoc entenc que rehabilitar una casa costi més que el valor que pot acabar tenint l’obra finalitzada. Això dificulta clarament la recuperació de la part antiga de totes les poblacions, no només de Vilaplana. Però no soc especialment pessimista. Turísticament, ja som dins les xarxes i els circuits i estem avesats a veure persones vestides de runners... Ara les coses no són gaire clares, però el panorama pot canviar.


En la teva vida, què creus que t’ha marcat més profundament?
La mort del meu germà, el Robert, i conèixer en Jon i les meves dues filles.
La mort d’un germà és una cosa que no te l’esperes. No hauria de passar, se suposa que t’ha d’acompanyar durant tota la vida, un germà! No soc l'única que ho he patit, d’altres a Vilaplana han passat pel mateix i tots devem sentir una cosa semblant. El tinc molt present jo, d’ell vaig aprendre la capacitat d’esforç. L’esforç que feia per intentar ser com els altres, l’esforç per aprendre a llegir... Va tenir molta gent que el va ajudar, dins i fora de la família i del poble. Va anar a l’escola Montsant, a l’Institut de Riudoms, va participar en el projecte Maragda i, finalment, va treballar a la benzinera.
Crec que socialment hi ha una bona predisposició cap a les necessitats educatives especials dels qui les pateixen, però no hi ha una actitud normalitzada. La inserció laboral és difícil. Ell era conscient de les seves diferències, però tenia molts interessos i curiositats. Jo crec que va ser feliç en els 29 anys que va viure. Una dèria que tenia era fer l’arbre genealògic de la família. Jo el vaig acabar, quan ell va morir.

Va conèixer el Jon durant els cursos de doctorat que van fer a València, enviats des de les seves universitats (UAB i EHU-UPV). Van estudiar el mateix, es van doctorar i en acabar, van marxar a Anglaterra, dos anys, a fer una estada postdoctoral. Ell és de Donosti, i es descriu com a ”home de poques paraules” i discret, el contrari del caràcter basc estereotipat. Va créixer a la capital, però descriu el seu caràcter com a “del caserio”, tancat i distant. Dona classes de secundària a un institut de la Conca de Barberà.
Troben a faltar la família del nord i reconeixen que no hi poden anar tant com voldrien.
Després, parlem i divaguem durant una bona estona de l’estat de l’educació, tant en els primers anys a primària com a secundària i universitat. Plans d’estudi, escales de valors, anècdotes entre estudiants, exàmens... com es veu el reflex de la societat a les aules i cap on derivem...
A fora, al jardí, em presenten la seva tortuga. Estan d’enhorabona, diuen, perquè s’ha despertat i pensaven que l’havien perdut durant la hibernació. Jo crec que és l’animal perfecte per casa seva, s’hi adiu d’allò més!
Dues estones de conversa tranquil·la i reflexiva, de confidències i també de frases curtes; de sinceritat i de generositat.
La Laia i la Berta, a l’habitació del costat, han estat jugant i llegint. Discretes, tranquil·les... no han fet ni soroll.


Maria, ha estat un plaer entrar a casa vostra, gràcies.


(1) Catalitzador: Substància que incrementa la velocitat d’una reacció química sense consumir-se.

Tere Mateu Huguet



+ Publicar el meu comentari