La nostra gent - Entrevistes | Revista 84

Entrevistem a la Blanca Oliach Alasa

Vaig conèixer a la Blanca quan vaig entrar de regidora a l'Ajuntament de Vilaplana, el juny del 2019. Aquests dos anys hem compartit Plens, reunions...
Ara que per motius de treball ha canviat d'Ajuntament i ja no la tenim al poble, hem pensat que era un bon moment per apropar-nos a ella, per saber com ha viscut aquests anys a Vilaplana, com s'hi ha sentit i com ha estat la seva relació amb el poble.
Hem fet l'entrevista a través del correu electrònic, intercanviant-nos missatges de veu i de whatsapp.

Havies treballat de Secretària en altres Ajuntaments? Quants anys has estat a Vilaplana?

Vilaplana ha estat la meva primera experiència com a secretària i interventora en un Ajuntament. Hi he estat 4 anys i mig que m'han passat volant!
Aquesta ha estat la meva primera vegada que he treballat per a l'administració pública. Abans d'arribar a Vilaplana treballava en un despatx d'advocats a Tarragona, la meva ciutat, i estava especialitzada en dret laboral, bàsicament, així que el canvi va ser molt gran.

Com és que vas venir a Vilaplana? Hi tenies algun vincle?

Arribar a Vilaplana va ser fruit d'unes quantes casualitats. Tenia ganes d'un canvi i em vaig presentar a les oposicions a l'Ajuntament per a veure com eren aquest tipus de proves, però amb poques esperances que m'anés bé, ja que vaig tenir poc temps per a preparar-me.
La meva mare va ser qui em va animar a portar els papers, jo sola crec que no ho hauria fet... Recordo que el dia que venia a fer l'examen, abans de sortir de casa em va preguntar si estava nerviosa i li vaig respondre que no, ja que no creia que tingués opcions. Quan em van dir que havia aprovat la primera prova i que tenia la millor nota vaig escriure dient-li "ara sí que estic nerviosa!".
Fer el canvi no va ser una decisió fàcil. Per a mi era un repte, ja que era un canvi molt notable i la feina de secretari d'un Ajuntament implica molta responsabilitat. He de reconèixer que el fet que la plaça fos a Vilaplana i no en un altre poble em va ajudar a prendre la decisió. Sempre he estat una enamorada de l'entorn de les muntanyes de Prades i m'agrada molt venir a fer esport per aquestes terres. A més a més, vaig créixer, passant els estius sencers a Farena, on els meus pares hi tenen una casa. Aquest entorn m'és proper i estimat.
Coneixia Vilaplana de les excursions que hi venia a fer i em tenia enamorada, encara avui. Aquest és un lloc molt especial. Sense cap mena de dubte, aquest entorn és envejable. Treballar a Vilaplana m'ha permès escapar-me algunes tardes i viure les muntanyes que l'envolten. Campanilles, Garrigots, les
Tosques, els Motllats... hi ha mil caminets i opcions per a gaudir de la natura, que fa que aquest lloc sigui únic.

Quins estudis cal fer per poder obtenir una plaça de Secretària o Secretari en un Ajuntament? Aquests estudis et permeten accedir a altres ocupacions? Si és que sí, a quines?

Cal tenir coneixements jurídics per accedir a una plaça de secretaria. Jo vaig estudiar dret a Barcelona. Confesso que per a mi no era vocacional. En el seu dia anava una mica perduda i dret em va semblar una bona opció, ja que aquesta és una carrera que té moltes sortides. Pots exercir d'advocat, fer oposicions de molts tipus a l'administració, treballar en empreses...
A mi el que més em va agradar d'estudiar dret és la visió global que t'ofereix de la vida política i de com funciona el món. T'ajuda a entendre el funcionament del país i esdeveniments del dia a dia. Amb el tema del procés, per exemple, ara tots i totes hem vist un judici, però un jurista entén molt més el que hi succeeix en un procediment així, pots llegir més enllà.
Potser sembla una tonteria, però recordo quan vaig començar a estudiar dret, que mirava les notícies i pensava "Caram! Això que ens estan dient és el que m'han explicat a dret constitucional!". Aquesta carrera t'enriqueix molt.

La feina de Secretària en un poble petit és molt diferent de la que fan els Secretaris en una ciutat?

I tant! En els pobles petits com Vilaplana, la figura del secretari també fa d'interventor i de tresorer. En els ajuntaments grans, en canvi, hi ha tres persones fent aquestes funcions i que tenen un engranatge darrere de molts tècnics i administratius que filtren les tasques que acaba fent el secretari.
Els Secretaris són els responsables finals de qualsevol tràmit que es tracta en els Ajuntaments. La diferència és que als ajuntaments de municipis petits, el secretari n'assumeix tota la tramitació des del primer moment. En un Ajuntament més gran, aquesta tramitació es dilueix molt més i en molts procediments el que acaba fent el secretari és una comprovació final de l'expedient, on es mira que tot s'hagi fet correctament, però sense haver viscut el dia a dia d'aquest.
El fet que en els Ajuntaments petits el secretari sigui a la vegada, interventor i tresorer també en dificulta molt el dia a dia. Jo que vinc del món del dret per exemple, és el que més m'ha costat a Vilaplana, ja que hi ha moltes coses que he hagut d'aprendre gairebé de zero.
També cal dir que darrerament ha canviat moltíssim la legislació i les exigències per als ens locals s'han multiplicat. Això fa que la burocràcia ofegui la gestió diària dels ajuntaments petits que no disposen de personal per a poder fer les gestions del dia a dia. Això és un problema. No es pot exigir el mateix a un municipi com Vilaplana a un altre com Riudoms o Reus.

La teva tasca actual s'assembla a la que feies a l'Ajuntament de Vilaplana?

La feina que faig ara és d'assessorament jurídic en un departament de l'Ajuntament de Reus. Fa poc que he fet el canvi, però la feina és molt diferent. T'especialitzes molt més en certs temes i això, com tot, té els seus avantatges i els seus inconvenients. La feina acaba sent més monòtona, però a la vegada acaba resultant més fàcil i àgil fer-la.

Què ens pots dir del teu pas per l'Ajuntament de Vilaplana?

Me n'enduc un molt bon record d'aquests anys a Vilaplana. Tant dels companys i companyes com del poble en general.
Prendre la decisió de deixar el poble em va costar, però les meves circumstàncies actuals em van ajudar a decantar la balança, ja que estic vivint a Reus i esperant el meu primer fill. Treballar al costat de casa no té preu.
Tot i això, he de dir que no se'm feia gens pesat el trajecte diari. Cada matí, anant amb el cotxe a Vilaplana veia aquelles muntanyes i pensava que era molt afortunada de viure el meu dia a dia en aquell entorn. Ho trobaré molt a faltar això, aquella pau...
Durant aquest temps a l'Ajuntament he après moltíssim. Per a mi ha estat un repte que espero haver superat amb èxit.

De totes maneres, no em perdreu de vista. Vilaplana sempre tindrà un raconet especial al meu cor i espero seguir passant estones gaudint d'aquestes muntanyes.