La nostra gent - Entrevistes | Revista 63

Entrevista a Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

Ja fa tot just 15 anys que alguns vilaplanencs i vilaplanenques ja éreu a Móra d’Ebre per protestar contra el Pla Hidrològic Nacional, la central tèrmica d’Enron i els parcs eòlics. Per defensar el riu Ebre molts de vosaltres també vau desplaçar-vos fins a Barcelona fa un grapat d’anys o a Amposta aquest passat 7 de febrer.

Sembla que el conflicte pel transvasament de l’Ebre no s’ha acabat mai de sufocar, sinó que ha renascut cada cop que el Partit Popular ha estat al poder. Però una vegada més s’ha topat amb la població, que cada cop més conscienciada de les greus conseqüències que el Pla Hidrològic podria provocar, ha tornat a treure les samarretes blaves amb el nus del fons de l’armari.

Per abordar millor aquest tema, en aquesta edició de Lo Pedrís hem contactat amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Entrevistem la portaveu Susanna Abella i, abans de parlar més detalladament sobre l’actual Pla Hidrològic de Conca, vol agrair la solidaritat dels veïns de Vilaplana pel suport a la manifestació i per ser partícips d’aquesta lluita.

-“És tremendament emocionant veure la participació de tanta gent vinguda d’arreu. Us estem molt agraïts, perquè haguésseu vingut a manifestar-vos al nostre costat i perquè feu que la lluita de l’Ebre també siga la vostra lluita. Per nosaltres és molt important que el problema de l’Ebre deixe de ser un problema local a ser un problema de Catalunya”.

És un projecte inviable per la protecció del Delta i els impactes no només serien mediambientals, sinó que també econòmics i socials. Susanna Abella ens explica més concretament les conseqüències de la posada en marxa del Pla de Conca.

-“El Pla de Conca de l’Ebre pretén fer 50 nous embassaments i 450.000Hc de nous regadius, a l’hora que redueix el cabal ecològic a la mínima expressió. Aquest cabal està demostrat que és insuficient per mantenir l' ecosistema de l’Ebre i tindrà efectes devastadors sobre l’agricultura, la pesca i els cultius marins, que són la base de l’economia del Delta de l’Ebre.

El Delta és un espai clau en la migració de les aus entre Àfrica i Europa, els efectes negatius sobre els ecosistemes del Delta tindran efectes sobre aquestes migracions, per això des de la Unió Europea es miren amb especial interès tot el que està passant a l’Ebre.

El Delta de l’Ebre, com tots els deltes del món, s’ha anat formant dels sediments que ha anat arrossegant el riu durant els anys. Des de la construcció dels grans embassaments als anys 60 s’ha reduït els sediments un 95% i fruit d’aquesta reducció, el delta avui està en clar retrocés. Si es construeixen 50 embassaments més deixaran d’arribar els pocs sediments que arriben ara i s’accelerarà encara més els problemes de regressió i subsidència que ara afecten el Delta. La reducció de l’aigua que baixa pel riu afectarà la salinitat dels camps d’arròs, generarà problemes de falta d’oxigen en el riu i llacunes i s’aportarà menys fitoplàncton a la plataforma pesquera del Delta i a les badies, afectant negativament la producció pesquera”.

Com molts sabeu, la defensa del riu Ebre no és nova d’ara, sinó que és una història que ja ve de lluny. Hem preguntat a Susanna Abella sobre aquests anys de lluita al carrer.

-“Portem des dels anys 80 lluitant pel futur del Delta de l’Ebre i perquè no s’especule amb l’aigua del riu i amb el nostre futur. En tots aquests anys, els escenaris han anat canviant, des del minitransvasament al Camp de Tarragona dels anys 80, el Pla Borrell als 90 i el nefast Pla Hidrològic Nacional d’Aznar l’any 2000. Tanmateix, en tots aquests plans hi ha un denominador en comú: els transvasament de l’Ebre cap al sud i cap a l’entorn metropolità.
Ara estem en el Pla de Conca de l’Ebre, que és l’avantsala del nou Pla Hidrològic Nacional que es farà en els propers anys. La Plataforma està lluitant perquè aquest Pla de Conca no permeta que mai més puguen plantejar-se transvasaments. Per això tenim una triple lluita: a nivell estatal amb els tribunals estatals, a nivell europeu implicant les institucions europees perquè facen complir les seues normatives, però sobretot és important la lluita a nivell social”.

Susanna té clar que la implicació de la ciutadania és clau. Ja siguin ebrencs o no, perquè al cap i a la fi, directament o indirectament tothom sortiria perjudicat de perdre el Delta. La manifestació del 7F va tenir lloc el dia abans de la visita de diversos eurodiputats al Delta per conèixer in situ el problema. Gairebé es van topar, doncs, amb les 50.000 les persones que ens vam manifestar a la capital del Montsià. Una xifra prou aproximada al càlcul del popular Xavier Garcia Albiol, qui dies abans ens havia titllat de “quatre vots”. Una riuada de gent d’arreu de Catalunya el va respondre sota el mateix clam: “Lo riu és Vida. No al transvasament”. La portaveu de la PDE ens assegura, per acabar, que saben que els eurodiputats en van prendre molt bona nota.