Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 81

Entrevista a Màrius Juanpere Aixalà

El Màrio va nèixer el 1962. A Vilaplana el coneixem com el fill petit de la Pepita Júlia i del Màrio de cal Manco, tot i que, tal i com ens explica, a fora de Vilaplana tothom el coneix com a Màrius.

Es va casar amb la Remei, i tenen dues filles, la Júlia i la Mariona.

Volem parlar amb ell de la seva vida al poble, de la seva trajectòria acadèmica i professional, de la situació actual que estem vivint, i també volem que ens expliqui coses d’ell mateix.

 

Vas créixer a Vilaplana jugant pels carrers, els rius i anant a l’escola del poble, una escola rural amb un mestre per diferents cursos... Com ho vas viure ? Et vas trobar amb alguna mancança després quan vas anar a l’institut ?

Vaig començar a l’escola als 5 anys fins als 14 anys. A l’escola només hi ha havia dues classes i en cadascuna quatre cursos. Fora de l’escola la meva mare, la Pepita, m’apretava a fer deures a casa, però la resta de temps era jugar pel poble o pels afores.
Els dos últims anys, als migdies a l’escola junt amb el Joan Moreno, vam estudiar el que es deia el Comerç, i al final de l’any ens vam anar a examinar a Tarragona. A casa van pensar que sempre serviria per tenir més opcions de cara al futur.
Quan vaig anar a l’Institut no vaig notar cap mancança ni tampoc em vaig trobar amb cap problema. Potser només la novetat de tenir un professor/a per a cada matèria i el fet de l’idioma i l’esport, que al poble es treballava d’una manera més lleugera.
I llavors vaig ser conscient, en aquella època, de quina era la diferència entre ser de poble i ser de ciutat, que no era ni pitjor ni millor, només diferent.

 

I com vas viure la teva època de joventut al poble ?

A l’època de l’institut vaig fer més amics a Reus però a les èpoques de sortir, vam sortir bastant amb els amics del poble, això sí, sense un duro...

El poble va ser molt diferent quan va aparèixer la piscina, hi ha haver un gran canvi, el poble abans i després de la piscina, com també el poble abans i després del miniclub!

 

Després vas anar a estudiar a Barcelona, vas tenir clar des del principi què volies estudiar o a què et volies dedicar ?

En aquella època no teníem massa informació de les diferents carreres universitàries i de les opcions que teníem per estudiar. A COU, als últims mesos, vaig decidir què estudiar.

La decisió va ser quasi per elimininació. M'agradaven les ciències, i al final vaig agafar Biologia a la Universitat Autònoma, i vaig viure a Sant Cugat amb un grup de companys en un pis. La meva intenció era acabar treballant de professor.

A casa es van espantar una mica primer, ja que el meu germà havia estudiat a Tarragona, però no em van apretar gaire. Des del primer dia de carrera, junt amb un company de la Universitat, als estius donàvem classes de repàs en un pis de la Maria Júlia a Reus. Treballàvem quasi cada dia de 9 a 21 h, tot l’estiu.

Quan vaig acabar la Universitat vaig haver de fer el servei militar, i com que no hi havia encara la llei de servei social substitutori, no em va tocar més remei, però sempre he tingut la sensació que vaig perdre tot un any de la meva vida, tot i que la meva situació no era pas dolenta. Un dia vaig preguntar si havia vist bé un edifici que semblava una biblioteca. I automàticament em van donar les claus i me’n van fer l'encarregat. Feia 4 mesos que ningú l’obria.

 

I com ets vas decantar cap a la teva feina actual ? Va ser el destí que t’hi va portar ?

Un cop acabada la universitat, com que la la meva intenció sempre havia estat dedicar-me a la docència, em vaig apuntar a les llistes d’ensenyament d’aquella època, però com que encara no hi havia places lliures, a través d’un contacte, em van oferir anar a l'Hospital de Sant Joan de Reus a fer un pla de formació al laboratori, de forma gratuïta durant dos anys. I així vaig començar, pel matí a l’Hospital i a la tarda donant classes de repàs.

Després van obrir l’Hospital de Mora d’Ebre i és quan vaig començar a treballar a Mora amb contracte laboral com a tècnic.

 

Quina ha estat la teva trajectòria professional? Què ens pots explicar de Mora?

A l’Hospital de Mora hi he estat treballant 28 anys, primer com a tècnic, al cap de dos anys com a especialista, i els últims 14 anys com a cap de servei.

Per mi Mora és com una segona família, és un Hospital de dimensions reduïdes i jo hi he estat molt bé, al ser més petit, la pressió és diferent i els problemes també.

 

I després com va anar el pas a l’Hospital de Sant Joan ?

Els 2016 s’uneixen els dos laboratoris, el de Reus i el de Mora, i jo hi demano el trasllat per proximitat.

 

L'aparició de la pandèmica del COVID19 ens ha afectat a tots però la teva feina ha sigut essencial en aquest àmbit. Explica’ns com ho has viscut o com t’ha afectat.

Des del principi de la pandèmia del COVID teníem clar que ens afectaria molt. I cada setmana ens ha comportat una reorganització contínua del departament.

Vam tenir moltes dificultats de subministrament de reactius a l’inici, també hi havia certa por ja que totes les mostres passen per les nostres mans, tot i que l’afectació al personal sanitari no ha estat massa elevada. Hi ha hagut molta pressió per tot el que s’esperava de nosaltres i els recursos que disposàvem.

Actualment podem dir que la majoria d’esforços s’estan dedicant al COVID19 i també que estem col·laborant en la realització de diferents estudis al respecte, ja que des de l’Hospital es propicia aquesta participació.

 

Segurament us heu vist abocats al 100% en aquest àmbit. Actualment, has notat un canvi en aquesta dedicació ? Heu pogut retornar a la vostra normalitat professional ?

Durant l’època del confinament vam treballar a torns, i pràcticament el laboratori estava abocat al 100 % al COVID, amb molta pressió i neguit, però actualment estem al 80% de la normalitat. A l’Hospital s’han hagut d’ampliar plantilles per fer les proves PCR del COVID.

 

Com veus el futur a nivell sanitari en relació a la COVID ?

El futur, a curt termini, és molt incert, però a nivell sanitari sóc optimista a mig i llarg termini ja que sembla que tot el món científic està abocat a buscar una vacuna, però haurem d’esperar mig any.

A nivell social i econòmic, això ja serà més complicat.

 

I a nivell personal, quin són els teus hobbies, o si disposessis de més temps què’agradaria fer a la teva vida ? Ara també tens el teu trosset i fas la teva verdura...

A mi m’agrada molt llegir, viatjar, fer horta i cuinar. I quan pugui deixar de treballar, segurament aquestes seran les meves principals aficions.

El que tenia més clar de jove era el que no volia ser, pagès. Però la pagesia, diguem-ne recreativa, que és la que no has de patir per la producció, aquesta sí que m’agrada. Com que tenim una horta, que li van donar a la Remei, em dedico a la verdura, als arbres fruiters, però al final sempre acabes esporgant! Quan hi sóc, hi disfruto plantant, recollint i després repartint...

Les meves filles ja s’han anat fent grans i i el que desitges és que siguin autònomes i puguin fer el seu camí a la vida, que això avui és una mica complicat.

 

Com veus la Vilaplana d’ara ?

Quan era jove la meva vida no la veia a Vilaplana, buscaves una certa modernitat (mal entesa).

Ara tot és molt diferent, quan vens a l’estiu al poble et sents que pertanys aquí.

Les coses han canviat molt des de llavors. Quan tenia 8 o 9 anys, un gos que corria perseguint un gat em va atropellar davant de casa i vaig caure de cap a terra, segurament a la vorera i em vaig quedar cec, no hi veia res ! Quin espant més gros! Els pares em van portar a cal Doctor March i pel camí vam trobar el tiet Jaume Manco. Al saber el que m’havia passat em va preguntar, - Qui sóc jo ? - Jo li vaig contestat, -El tiet Jaume – i ell em va dir - Veus com hi veus, saps qui sóc! -. I jo li vaig dir– No el veig, que l’hi he conegut la veu !

El Doctor va dir al pares que davant la situació de ceguesa, que anés a casa i a dormir, que potser em passaria.

Imagineu-vos ara, el vostre fill es queda sense vista i us diuen que vagi a dormir !!!

Recordo perfectament aquella sensació de terror d’estar al llit sense veure-hi res. A mitja nit em vaig despertar cridant: -Ja hi veig !!

Per tant, sí, les coses han canviat molt, però sembla que a Vilaplana, per tal de garantir tots els serveis i amb tota la qualitat necessària (escola, metge, botigues...), faltarien famílies que hi vinguessin a viure, però està clar que les persones que viuen tot l’any aquí són les que han de decidir quin tipus de poble volen.

 



Montse Ferré Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 97: La paraula més llarga

Fa poc vaig trobar un article en un diari que parlava de les 3 paraules més...
Recerca, Cuina, Portada

Dinar de Festa Major

A la cuina es poden fer plats molt elaborats o plats més simples, però molt...
Què passa, Notícies, Portada

Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana. Seguim avançant en la creació d'una comunitat energètica

L'associació “La Vall SoStenible” es va formar la primavera del 2021....
Entitats, Escola, Portada

Implementació del Primer Cicle d'Educació Infantil a l'Escola Cingle Roig de Vilaplana

En els municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d'infants d'entre...
Entitats, Escola, Portada

Comencem un nou curs

Començar en una escola nova sempre és una aventura emocionant plena...
Entitats, Escola, Portada

Els canvis a l'escola

Aquest curs hem començat en una escola que sembla nova. Han canviat moltes coses: la...
Entitats, Escola, Portada

Què pensen la Comunitat de Grans de la reforma de l'Escola?

Escrit elaborat a partir dels escrits dels 22 alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de...
Entitats, Portada, Mussagats

Els gats dels trossos i la normativa

Al número 82 de Lo Pedrís explicàvem que s’havia constituït...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE 97

PUJA Puja la implantació del primer cicle d’educació infantil a...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada, Mussart Festival

DONES QUE BALLEN: del whatsapp a la memòria

Formar part d’un projecte de dansa comunitària és tot un repte, sobretot...
Què passa, Portada, Mussart Festival

Mussart 2024: Excel·lència i comunitat

Un bosc de pins, encara verds -desafiant la sequera dels darrers anys-, ens acull com l'any...
Què passa, Música, Portada

Balmes: minimalisme d'arrel catalana

La meva recomanació musical del cap de setmana. Vaig conèixer el grup Balmes...
Què passa, Activitats, Portada

El Bibliocarro: un estiu de llibres a la mà de tothom

Vilaplana ha viscut un estiu molt especial gràcies al Bibliocarro, una iniciativa de la...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Una nit d€estiu mullada i màgica a Vilaplana

El dissabte 6 de juliol, Vilaplana va viure una nit màgica amb la celebració de...
Recerca, Tradicions, Portada

La saga dels Xecos. La família Martí, serrallers i forjadors

El 13 de juliol de 2024, jo, Xavier Martí Ramon, estava amb 90 forjadors al cul del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: cabossa

Hem triat, intencionalment, cabossa [k?’βos?] com a paraula d’aquest...
Què passa, Activitats, Portada

ACTES DEL 25è ANIVERSARI DE LO PEDRÍS

L’equip de redacció de Lo Pedrís ha decidit celebrar els 25 anys de la...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

El Camp de Treball

Aquest estiu, i per cinquè any consecutiu, Vilaplana ha acollit un Camp de Treball de...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

De Vilaplana a Montserrat (de l€escenari de cal Rito al Mil·lenari de Montserrat)

El 26 d’abril de 2024, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, anuncia: «La...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

ESCACS A LA FRESCA

A mig d'agost hem fet les sessions d'Escacs a la Fresca als 4 pobles. A Vilaplana,...
Què passa, Activitats, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (21 de juliol de 2024) Diumenge al...
Recerca, De cinema, Portada

CURTS A LA FRESCA

L'estiu del 2020, Lo Pedrís vam iniciar la projecció de Curts, que vam batejar...
Entitats, Jubilats, Portada

La Tercera Joventut s€activa

Aquest estiu, ha estat el quart any que hem tornat a fer les sessions de moviment i estiraments...
Recerca, De cinema, Portada

Un viatge en tren

Probablement siguin dèries personals, però el tren sempre m'ha semblat un...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Mas de Ponet / Mas del Curt

Arribem a les últimes entregues d'aquesta Secció de Lo Pedrís,...
Què passa, Esports, Portada

Camí vell de Montsor i Cresta de Gelat

Aquesta excursió es pot començar des del nucli mateix de la Pobla de Segur o...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Maria Mestre Mestre (87 anys) i Montserrat Anguera Esteve (84 anys) Jubilades (del tot!) €Com que tenim anys, hem passat coses, moltes coses€

“Que vinguin els anys! Aquí em té la calma...” (Criticarem les noves...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

XIII Edició del Vilaplanenc/ca de l€any 2024

Puntual a la cita, Lo Pedrís vol retrobar-se (un any més!) amb tots vosaltres per...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 97 (octubre 2024)

100 números / 25 anys El Poeta ens diu que quan surts per fer un viatge has de...
Passatemps

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...