Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 83

Entrevista: Lezhi Ferré (11 anys), Irina Mestre (15 anys) i Mireia Ferré (28 anys)

En un moment en el qual les petites coses han adquirit la rellevància que realment tenen, a poc a poc, hem anat aconseguint fixar-nos més en el dia a dia i en allò que ens és més proper, fugint paulatinament d’escarafalls grandiloqüents o d'aspiracions quimèriques, tan escampats en la nostra quotidianitat.

L'esport infantil i amateur fa molts anys que persisteix, corcó, en moltes de les nostres llars, prenent forma d’activitat extraescolar o de mera activitat física. Però l’esport femení d’equip fa relativament molt pocs anys que es va practicant de forma ordenada, sistemàtica i habitual.

Per tal de presentar-vos una lectura diferent de l’esport femení d’equip, ens ha semblat oportú de trobar-nos amb tres nenes/noies que han practicat o que estan practicant futbol de manera habitual, per parlar-ne i perquè ens ajudin a valorar inquietuds, desassossecs, valors o vivències que dibuixin una perspectiva, respecte d’un esport tan present en la nostra habitualitat, tan comentat, tan jutjat o criticat. Per això la Mireia Ferré, la Lezhi Ferré i la Irina Mestre han accedit a trobar-se per bescanviar cromos, respecte de l’àlbum del futbol femení, i mirar de treure’n algun resultat que recompensi les nostres ganes de saber i de conèixer-les i, així, poder-vos-ho explicar aquí.

Els hi hem plantejat unes qüestions perquè ens les responguin, però de ben segur que hi tindran alguna cosa més a dir...


Recordeu què us va fer decidir a jugar a futbol?

Lezhi: Perquè m’agradava! I perquè amb el meu padrí, quan em feia de cangur, jugàvem a futbol.
Mireia: Aquí al poble, a la meva quinta, tot eren nens! De fet a mi sempre m’ha agradat molt el futbol, però al criar-me entre nens i entre dos germans que els agradava molt el futbol, ha estat una cosa molt natural per a mi. Ha vingut tot rodat i no ha estat pas gens forçada...
Irina: El meu tiet ha jugat sempre a futbol (i encara hi juga) i li agradava que jo també hi jugués. Així va ser com m’hi vaig aficionar...

Encara que les més joves no ho hagueu viscut, us podeu imaginar vosaltres fa 20 anys, jugant a futbol com juguen les nenes/noies en l’actualitat? Què creieu que ha canviat des d’aleshores?

Lezhi: Doncs que ara hi ha moltes més nenes jugant a futbol que no pas abans!
Irina: Abans no estava tan ben vist que les nenes juguessin a futbol.
Mireia: Abans era més estrany... Ara ha canviat molt, això. Jo vaig començar als deu anys. Fins els dotze-tretze vaig ser aquí, a Vilaplana, jugant amb els de la meva edat. Ens entrenava l’Artur i jugàvem al Bosc de l’Olla. Jugava amb nens. Recordo la pressió de pensar que, quan fos més gran, havia de deixar de jugar amb nens i me n’havia d’anar a Reus, que ja hi començaven a haver equips de noies.

Us agrada jugar al Reus Deportiu?

Totes: Sí, molt!
Mireia: Jo, els millors anys els he passat al Reus!

En els darrers anys han canviat molt, i molt ràpidament, les coses. Com veieu el futbol femení actual?

Mireia: Home, veig un gran canvi! Tothom s’ho pren més seriosament, ja no només les noies: De fet sempre hem lluitat per tenir un lloc al món del futbol i ara ja se’ns comença a respectar de la manera que ens agradaria, plenament equiparat al futbol masculí. Hem vist molt de canvi des del moment que vaig començar i m’encanta aquest canvi! I que se’ls doni oportunitats a les noies.
Irina: Bé, veig que està començant a millorar, però que encara pot millorar més...
Mireia: Jo recordo que inclús, a nivell de motivació, al fer el salt del Vilaplana al Reus, veies que darrere hi havia tota una infraestructura (entrenadors, físios, metges, etc.) i que anaves pujant de categoria.

Sabem que l’equip de la Lezhi té previst de jugar en una lliga de nois. Veieu alguna diferència, si és que n’hi ha alguna, entre el futbol que fan els nens/nois i el que fan les nenes/noies?

Lezhi: És divertit! El què importa és jugar a futbol i passar-s’ho bé, encara que el nostre equip hagi de jugar en una categoria de nens... L'interessant, és jugar!
Jo sóc l’única nena de classe que segueix jugant a futbol. Des de P3 fins a 5è, a l'hora del pati, he jugat sola amb els nens a futbol. Cada vegada s’està normalitzant més però no del tot encara...
Irina: Nosaltres érem dues nenes a classe que vam jugar des de primer fins ara. Vam jugar amb nens fins a 5è de Primària, i ara ja fa cinc anys que ho fem al Reus Deportiu.

Tot i que, tal com van les coses, sembla que el futbol no us enriquirà més enllà de l’apartat esportiu i/o vivencial, us veieu jugant de més grans? O formant part d’algun staff (entrenador, preparador físic, etc.)?

Irina: A mi no m’agradaria. Jo el que vull és jugar! És més divertit.
Lezhi: Jo també, només vull jugar!
Mireia: Jo no m’ho he plantejat mai. També era de o jugar, o jugar! I ara fa poc que ho he deixat perquè arriba un moment en què tens una edat que t’has de plantejar el què et dóna i el què et pren i vaig decidir deixar-ho. Tot i que va costar, eh? I ara sóc feliç fent altres coses.

Què és millor: jugar a futbol o veure futbol?

Lezhi: Doncs a mi m’agrada més jugar, però si és un partit important, el miro a la tele.
Irina: A mi no m’agrada veure futbol a la tele. És diferent.. però si és important, també el miro.
Mireia: Evidentment, jugar! Però a casa sempre s’ha mirat futbol i futbol sala, i també m’agrada.

Recordeu alguna anècdota relacionada amb el futbol?

Irina: Una vegada, quan encara jugàvem amb nens i teníem un vestidor diferent, ens vam quedar tancades. Érem a l’últim vestuari i tothom havia marxat i es van pensar que ja no quedava ningú!
Mireia: Devíeu estar estona, eh?! Jo, en canvi, sempre recordo que quan l’Artur ens demanava de fer parelles de dos, jo sempre quedava sola o amb el JB!

I, és clar que recordeu alguna victòria especial o algun torneig que vau guanyar...

Irina: Una vegada vam quedar terceres en un torneig d’estiu, darrere del Barça i l’Espanyol. I també vam guanyar la Mare Nostrum Cup, a Salou.
Mireia: Jo recordo unes 24 h femenines, jugant amb les del Reus Deportiu. Van pujar totes les amigues. Però sobretot els tornejos, ja que són més intensos.
Lezhi: Naltros vam guanyar un torneig amb La Selva. Teníem bon equip!

Però no tot és guanyar! Segur que també heu tingut alguna decepció.

Mireia: Home, perdre no agrada a ningú! Però si has jugat bé, es queda només en una sensació de ràbia. Però recordo molt aquelles victòries que arriben a última hora.
Irina: Jo, com que ja estava acostumada a perdre sovint amb l’equip del col·legi La Salle, ara, si perdem amb el Reus Deportiu, molesta menys. Però sí que és veritat, que sentir l’adrenalina dels darrers minuts, m’agrada molt també!
Lezhi: Si perds, no passa res, però si passa a l’última jugada, t’enfades molt!

Què me’n podeu dir de la relació amb les companyes?

Mireia: Del meu equip, n’hi ha que segueixen jugant en equips bons, però tant amb elles com entre les que ho hem deixat, seguim mantenint molta relació.
Lezhi: Es fan moltes amistats. A cada equip que vas, coneixes persones noves.

I amb els entrenadors?

Irina: Jo de tots he après moltes coses. No hi ha hagut cap any que hagi pensat que l’he perdut per culpa de l’entrenador.
Mireia: Penso el mateix. Al llarg dels anys sempre vas aprenent, tot i que en recordo un que vam tenir que vaig acabar amb la motivació baixa. Em va afectar molt a nivell d’autoestima, fins a plantejar-me si era bona jugadora o si aportava alguna cosa a l’equip. Per sort va ser només una temporada i el següent va ser encara millor.
Lezhi: A tercer de primària no vaig aprendre res, però aquest any, al Reus Deportiu, es nota que els entrenadors ensenyen moltes més coses.

Per acabar, què podeu dir a les nenes que vinguin darrere vostre i que els pugui interessar, com a vosaltres, el futbol o l’esport en general?

Mireia: Jo voldria dir-los a elles dues, que les veig més petites, que si els agrada el futbol i disfruten, ara que la situació és més favorable i comença a millorar (Covid), que vagin “a muerte”, que ho petin i endavant! Que lluitin per això i que ho aprofitin!
I que és molt important el sentiment de formar part d’un equip i els valors de treballar en equip: el companyerisme, el sacrifici...
Lezhi: Sí! I coneixes molta gent, i t’ho passes bé!
Irina: I si surt alguna cosa malament, sempre ve algú i et diu: “Va, vinga, que no ha estat res...”
Mireia: Tots aquests valors, te’ls dóna el futbol. Fent cap finalment a un equip femení i trobar-te amb un munt de noies, amb les mateixes aspiracions que tu i compartir l’objectiu de jugar a futbol, descobreixes que hi ha més nenes que pensen com tu. Crec que elles també s’han sentit així...
Es tracta de donar-hi visibilitat i veure-ho tot plegat, com normal.
 
 
Queda tot dit! Hem compartit un matí tapadot i fred i, tot i les estretors que ens marca el confinament (mascaretes i videoconferència amb la Lezhi), totes tres ens han ajudat a veure que, allò que fa uns anys semblava que anava mutant, ara és una realitat clara i diàfana. Sembla doncs que està clar: Els temps canvien i transformen la manera de veure i viure les coses i aviat no ens adonarem que ja són habituals!


Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...