Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 80

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els 20 anys de lo Pedrís ens fa més il·lusió, per a nosaltres totes són igual d'importants i de trascendentals, però en aquesta edició tan especial de lo Pedris, en la que celebrem el 20 anys de la seva primera edició, entrevistem a la Júlia Pàmies Besora, filla de la Neus Besora Cabré i del Josep Pàmies Tost. Ella no només és "filla" de Vilaplana, sinó que li ha tocat tenir un  paper molt rellevant i imprescindible en aquests temps tan complicats i desconcertants que ens ha tocat viure amb la pandèmia mundial de la Covid-19.

La Júlia és graduada en medicina i metge resident de Cardiologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A més, la Júlia, és la filla de la Neus i del Pepe, la germana del Ramon, i la cosina i neboda de molts altres, que ara no anomenarem, perquè són molta colla, i de Vilaplana.

 

Primet de tot, volia fer esment que sempre hi ha un lligam que uneix a totes les persones a les quals hem tingut l’oportunitat de fer l’entrevista a Lo Pedrís, què és Vilaplana. Què ha representat per a tu ser de Vilaplana ?

Per mi Vilaplana és com “casa” quan jugues al parxís, només que de vegades desitjo treure tres sisos als daus per tornar. Sóc afortunada de tenir un lloc on pertànyer, d’on conec totes les pedres i les portes i d’on guardo records a cada racó. Però sobretot em sento afortunada d’haver crescut en un lloc on les persones es coneixen pel seu nom perquè tot i l’haver crescut trepitjant els mateixos adoquins i sentint les mateixes campanes, penso que això és el que més ens uneix i ens dóna aquest sentiment de pertinença.

 

Tots hem tingut somnis de petits i pensat què voldríem ser de grans. En el teu cas, sempre vas tenir clar que la teva vocació seria la medicina ? I el camí fins arribar a on ets a nivell professional, ha estat dificultós i dur ?

La primera cosa que recordo haver volgut ser de gran és carnissera! Em penso que m’agradava veure com les botifarres penjaven i que la Montserrat i el Victu em deixessin pujar en una cadira que tenien guardada per veure millor com tallaven la carn. Vaig agafar un altre camí però..!

Quan comences la carrera de Medicina el primer que et diuen és que el recorregut serà llarg, anys i anys d’exàmens . Ningú t’explica, però, que el més complicat vindrà després i és que és molt el pes que portes a les espatlles quan comences a exercir. En el dia a dia has de prendre moltes decisions difícils i només el convenciment de que el que fas serveix per ajudar als teus pacients és el que t’empeny a continuar. En la nostra professió t’has de convèncer que els dies bons pagaran pels dolents.

 

El que segur que no et pensaves és que viuries de primera ma una pandèmia com la Covid-19 de la qual encara no ens n’hem sortit del tot. Pel que sabem per les notícies, la feina del personal sanitari ha estat molt dura, horaris molt llargs, falta d’equips de protecció, i una situació emocional molt complexa. Com ho has viscut ? Com ha repercutit entre els companys? Uneix, desuneix més?

Tots vam viure l’inici de la pandèmia amb un punt d’incredulitat i de cop les coses van començar a canviar de manera vertiginosa. Es van haver de suspendre totes les activitats programades dels hospitals i es va haver d’augmentar la seva capacitat per acollir malalts amb COVID que es duplicaven dia a dia. D’una setmana a l’altra es va haver de canviar tota l’organització del meu hospital i la majoria de nosaltres vam passar a treballar en l’atenció dels malalts de COVID.

A mi, donat que a cardiologia tenim experiència en el malalt crític em van destinar a la Unitat de Cures Intensives. Allí vam treballar colze a colze personal del servei de Medicina Intensiva, Anestesiologia i Cardiologia formant equips mixtos i fent torns de 12h combinant horari diürn i nocturn. Les jornades de treball llargues i intenses i treballar tantes hores seguides amb els equips de protecció es feia difícil. Tot i així, si alguna cosa m’admira i m’enorgulleix d’aquest episodi va ser la forta cohesió que va demostrar tot el personal sanitari: darrere les mascaretes i sota les ulleres hi trobaves mirades amigues de recolzament i força que ajudaven a tirar endavant. Si totes les monedes tenen dues cares jo em quedo amb aquesta.

 

Quan arribaves a casa amb la situació de confinament que hem viscut (sols, sense amics i sense la família al costat), com et separaves del que havies viscut al llarg del dia quan possiblement has hagut d'acompanyar a la mort a persones encara que no els coneguessis i allí tu eres tot el que tenien?

A nivell emocional va ser molt dur, vivíem una situació que no tenia precedents. El fet que es tractés d’una malaltia contagiosa comportava que en moltes ocasions en una mateixa família hi hagués més d’un infectat en estat greu i també complicava la comunicació amb els que havien d’estar confinats.

Per mi un dels punts més difícils del dia era la trucada que fèiem a les famílies per donar informació. Notaves el patiment que hi havia darrere el telèfon i tot i que intentaves donar tot el teu escalf de vegades les paraules eren insuficients i la barrera del telèfon era devastadora, sobretot quan havies de comunicar les males noticies.

 

Segur que ara fa temps que no pots venir a Vilaplana i fa temps que no pots veure la família. Com has viscut aquest distanciament ? Segurament patien més ells que tu...

He de dir que el personal sanitari hem viscut el confinament d'una manera particular. En el nostre cas durant aquesta època hem hagut de treballar moltes hores i el poc temps que passàvem a casa era per descansar i dormir, així que potser hem viscut menys la sensació d'aïllament social.

Tot i així, he trobat molt a faltar els de casa, sobretot en els moments difícils, però al mateix temps m’alegrava que estiguessin lluny de tot això.

 

Què li demanes al teu futur, quins son els teus somnis professionals i personals?

La veritat és que no m’atreveixo a demanar massa. Si tot va bé en un any acabaré l'especialitat de Cardiologia, l’últim esglaó de la meva carrera, i espero poder continuar ajudant a les persones dins d’aquest àmbit.
 



Montse Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...