Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 87

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la raó.”

Vas fer cap al poble de petit. Els de la meva generació un dia et vam veure aparèixer. I venies de Barcelona.
Bé, veníem de Barcelona i de Bonastre. Vivíem a Barcelona, però, com que part de la família és de Bonastre, hi estiuejàvem. El meu oncle tenia una casa a Vilaplana que havia heretat de la meva tieta-àvia, la Mercè de Cal Guiu, casada amb un Fontanilles de Bonastre. La casa havia quedat buida i el meu tiet ens la va oferir per passar-hi els estius. Jo tenia uns 10 anys.

I a Vilaplana et vas convertir en el Vint-i-tres...
Sí, perquè duia una samarreta de rugbi amb el número 23 i, no sé per quins set sous, tothom es pensava que em deia Joan. I ja ho vam tenir, Joan Vint-i tres! De fet, encara hi ha gent que em felicita per Sant Joan.

Ho puc constatar. Algú s’ha sorprès quan els he dit que et dius Josep Maria.
Sí, sí! En soc conscient. A Vilaplana soc el Vint-i-tres, el Joan Vint-i-tres i, per contracció, Vinti. De fet, ha tingut tant d’èxit que al meu fill, el Jan, el coneixen com en Vinti júnior! Ja hem fet una saga.

Tot era una mica silveste, però et vas integrar bé al poble.
Érem assilvestrats, però formava part de l’encant. Jo, venint de Barcelona, on tot era més “civilitzat”, en arribar a un lloc on era més fàcil trobar la teva part “natural”, vaig viure una experiència molt instructiva i molt enriquidora.

Després d’un temps de saber poc de tu, et vaig retrobar a Barcelona, en el món de l’arqueologia. Què et va fer decidir per aquesta carrera?
No ho sé ben bé. Jo sempre he tingut una relació malaltissa amb el passat i una necessitat contínua de fer-me preguntes sobre el perquè de les coses. La necessitat quasi imperiosa de conèixer l’origen i l’etimologia de les coses em va portar a estudiar Història, i clar, buscant l’origen de l’origen, vaig acabar fent Arqueologia. I perquè vaig parar, perquè hauria pogut anar encara a més enrere...

Vas acabar essent arqueòleg, però després de la carrera vas tenir experiències laborals diverses.
És una obvietat. No et fas arqueòleg esperant fer-te ric. Estudiant aquesta carrera, el més probable és que acabis fent qualsevol altra cosa. De broma, sempre diem que estudiar arqueologia et faculta per tot tipus de feina, perquè jo conec arqueòlegs que fan de venedors d’assegurances, professors i el que convingui. I sí! Jo vaig estar uns quants anys treballant en coses que no tenen res a veure amb l’arqueologia.

Vas treballar de topògraf.
Sí. Era una cosa que sempre m’havia agradat: els mapes, la representació de la terra... Fins i tot de petit faig fer un mapa molt xulo de Vilaplana, que m’agradaria recuperar. Però, per curiositats de la vida, quan estava bastant ben situat com a topògraf, aquesta professió em va ajudar a tornar a entrar en el món de l’arqueologia. Amb tota la tasca de documentació de la feina que es fa, necessitaven algú amb coneixements de topografia i arqueologia a la vegada. Va ser així com vaig poder començar la meva carrera d’arqueòleg.

I com a arqueòleg, en quins llocs has treballat?
Uf, en molts, però bàsicament a Catalunya. Moltes vegades em preguntaven si em feia un fart d’anar a Egipte o a Mèxic, però la veritat és que no. A nivell professional no vaig anar a treballar a Egipte fins a l’any passat, que vaig començar a treballar en una excavació a Saqqara. Fins aleshores, la meva àrea de treball s’havia reduït al conjunt dels Països Catalans i a Itàlia. També és veritat que, durant uns quants anys, fèiem estades d’un mes, a Tunísia i a Algèria.

Sempre dedicat al món romà?
De tot. Quan entres en el món de l’arqueologia, t’has d’especialitzar. La meva especialitat és l’arquitectura, en principi la romana. El que passa és que tots els elements arquitectònics s’assemblen i això et permet treballar amb restes númides a Tunísia, restes fenícies a Algèria... Però també he treballat en jaciments paleolítics d’un milió d’anys d’antiguitat. I he arribat a documentar edificis modernistes, que tenen poc més d’un segle. A Itàlia he treballat sobretot amb món romà, però a Egipte, tot el que no tingui almenys tres mil anys d’antiguitat, ni s’ho miren.

I a Itàlia, on vas treballar?
Vaig començar a un lloc anomenat Tusculum, prop de Roma. Amb moltes restes romanes i medievals. Hi vaig anar amb una missió espanyola del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Hi vaig estar uns quants anys, t’encarinyes d’una persona, del país... Quasi quinze anys, vaig estar a mig camí entre Itàlia i aquí, i més de dos anys vivint fix allà. Com que era autònom podia anar combinant feines que em sortien aquí i allà.

Però ara estàs instal·lat a Tarragona. Com hi vas arribar?
A la primera dècada dels 2000 es va crear, a Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Jo ja estava una mica cansat de la meva vida d’autònom, que no t’ofereix cap estabilitat, i va sorgir l’oportunitat d’aconseguir feina aquí. Primer hi vaig entrar a temps parcial, per, finalment, tenir una feina a temps complet i guanyar la meva plaça definitiva. La perspectiva d’una feina fixa, amb recolzament institucional i econòmic al darrere, es nota a l’hora de treballar.

Has treballat en algun projecte interessant, a Tarragona?
Curiosament, a Tarragona, l’arquitectura romana, la meva especialitat, estava molt poc treballada. Fer el dibuix de l’edifici et permet conèixer-lo molt millor. M’he passat força anys dibuixant i documentant bé els grans edificis, com ara l’amfiteatre o el circ, però també la Catedral i les restes romanes que hi estan vinculades. Ho fem en col·laboració de l’Escola d’Arquitectura. Vam fer un article molt divertit que es deia “Deu anys treballant junts i encara no ens hem barallat”. Perquè hem establert unes sinergies molt interessants.
Fora de Tarragona, el projecte més interessant és el de l’estudi dels aqüeductes romans. Tothom coneix el Pont del Diable, però de la resta, se'n sabia molt poc. Fins i tot hi havia seriosos dubtes d’on sortien les aigües que els abastien. Ara els hem seguit i documentat molt bé i comencem a treure resultats preliminars molt interessants.

A Vilaplana se't coneix per l’excavació a l’església de la Mussara, junt amb el Jordi López. D’on va sortir la idea, com va anar el projecte i com us en vau sortir?
Ui! És de mal explicar, de manera políticament correcta. Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la raó. Com que fa anys que vinc bastant per Vilaplana, hi he establert un lligam emocional bastant fort, i, per extensió, amb la Mussara. I clar, allò que dèiem d’estudiar el passat, a la Mussara es converteix en un passat molt present.
Quan veus l’església de la Mussara, t’adones que hi ha aspectes que no lliguen amb la construcció d’època moderna (una arcada apuntada a un lateral, restes d’un campanar d’espadanya...). Venien ganes, d’una banda, d’arreglar l’edifici, i de l’altra, de conèixer-lo amb profunditat. Tot semblava molt difícil, però l’Ajuntament també tenia ganes d’intervenir a l’edifici per dignificar-lo, i vam parlar per tal de poder-hi treballar. Per sort, la Diputació s’hi va posar bé. Va concedir una subvenció i va fer possible el somni de conèixer l’església vella de la Mussara. Vam poder entendre perquè l’església actual és com és i vam poder documentar l’existència de l’antic edifici romànic.

Us va sorprendre la troballa?
De fet, no. Allà vam poder visualitzar una cosa que és ben coneguda: aquí al Camp de Tarragona la majoria de pobles tenien esglésies medievals construïdes en el moment de població del territori. La majoria devien ser de dimensions molt reduïdes per la migradesa de la població. Però, a partir del s. XVIII, el creixement demogràfic i econòmic de la zona empeny els pobles a construir edificis més grans i d’un altre estil artístic.
Una cosa molt curiosa és que les esglésies romàniques, com la descoberta a la Mussara, tenen orientació canònica, d’Est a Oest, amb el cap mirant cap a Llevant i els peus cap a Ponent, amb la porta, molt sovint, al costat llarg.
A partir del segle XVI, pels canvis litúrgics introduïts, l’orientació de les esglésies canvia 90 graus. Això, que està ben estudiat, a la Mussara s’observa perfectament. Possiblement amb l’església antiga de Vilaplana devia passar el mateix. L’actual configuració dels carrers de la zona dona pistes en aquest sentit. Seria un tema molt interessant de treballar algun dia.

A part d’això, hi veus alguna altra oportunitat arqueològica a Vilaplana?
I tant! Hi ha diverses possibilitats. En primer lloc, hi ha un jaciment, que es va excavar molt parcialment fa molt de temps, a la Mussara. A la bifurcació de les carreteres d’Arbolí i la Febró, hi ha restes que van de l’època romana a l’Edat del Bronze.
Salvador Vilaseca va detectar alguns jaciments prehistòrics a Vilaplana, no gaires, perquè es veu que el seu informador local es va accidentar i no va acabar d’explorar a fons aquesta zona. Segurament d’aquesta època encara hi ha coses per descobrir. A més, hi ha les pintures rupestres. Són molt significatives i, amb la quantitat de cingles que tenim, qui et diu que no hi ha més pintures amagades?
Ara sabem també que les muntanyes de Prades en època tardo-antiga (visigoda) estaven més poblades del que semblava. I, durant el període islàmic, la presència humana hi devia ser força important: Siurana en dona testimoni. I no podem oblidar el ric patrimoni que es conserva del que anomenem “arqueologia industrial”: Forns, fonts, masos, molins... que ara, per sort es comença a valorar i a recuperar de forma molt activa, a Vilaplana. De fet, fa poc, em van passar un treball de recerca d’institut sobre els molins del poble que em va sorprendre molt positivament (i soc rar de sorprendre). Per tant, no descarto cap sorpresa... ni en les troballes a fer, ni en el potencial de la gent del poble.


Jordi Serra Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps

Passatemps 91: Autodefinit

Passatemps

Passatemps 90: Més entrevistes a Lo Pedrís (4)

Passatemps

Passatemps 89: Més entrevistes a Lo Pedrís (3)

Passatemps

Passatemps 88: Més entrevistes a Lo Pedrís (2)

Passatemps

Passatemps 87: Entrevistes a Lo Pedrís (1)

Passatemps

Passatemps 86: Cognoms d'onze líders polítics mundials

Passatemps

Passatemps 85: Bona música a Radio 3

Passatemps

Passatemps 84: Literatura catalana

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...