Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 66

Entrevista a Joan Magrané Figuera, compositor de música


Al Joan Magrané Figuera (Reus 1988) el veiem de tant en tant per Vilaplana. En una d’aquestes estades, després d’escoltar “...secreta desolación...”, l’obra per la qual va obtenir el Premi Reina Sofia de Composició Musical 2013, vam tenir una conversa a la Plaça de la Riba. De fet parlar amb ell és molt fàcil. És un home culte, diria que molt culte... És poc habitual trobar-te amb persones que parlin amb naturalitat de música, de poesia i d’art, talment un artista del Renaixement que domina, a més del català i el castellà, el francès, l’alemany, l’anglès i l‘italià, les llengües de la música.

 
Estudies, treballes, fas classes... Es fa difícil explicar a què et dediques? 
Alguna anècdota curiosa he viscut en aquest sentit. Una persona que em va agregar al Facebook em va preguntar a què em dedicava. Quan li vaig dir que era compositor em va demanar si també feia les lletres de les cançons... No és gens estrany que actualment ser compositor es relacioni més amb David Bisbal, per exemple, que no pas amb una carrera universitària... Estudio, treballo i imparteixo alguna màster class al Liceu, a Munich, a Madrid... Però en aquests moments em dedico al 100% als projectes que m'han demanat sobretot a França. El premi Reina Sofia ha estat un coixí econòmic que em permet dedicar- m'hi completament...
 
Nosaltres tenim els referents de què fa un pagès, un infermer... però com és la vida d'un compositor?
És molt pròxima al que és un ofici antic, com ara un cuiner que se li encomana un plat per a una cerimònia, també a un músic se li encomana una composició perquè s'ha de fer una cerimònia, potser molt més específica i estranya encara, ja que has de treballar cada dia la idea de l'obra. I això és picar pedra, retocar i sobretot anar fent a poc a poc.   
 
L'entorn és fonamental per poder desenvolupar l'interès cap a qualsevol afició, feina... En el teu entorn familiar quin paper jugava la música?
Ningú no és músic a la meva família, però a casa s'escoltava molta música... Hi havia molts discos i m'hi vaig aficionar des de petit. Ara bé,  anar a viure a la Selva, on hi ha una escola de música molt potent i activa, va ser molt important. En aquest entorn vaig trobar- me amb professors molt actius, com el Quim Soler, el meu professor de bateria. Sovint ens portava a Barcelona a tocar amb orquestres joves, cosa que ens va permetre descobrir la música clàssica. Des dels deu anys vaig formar part d'una orquestra on tocava el triangle, els plats... percussions... Vaig entrar, a poc a poc, a dins d'un repertori que em va afavorir seguir aquest camí. Vaig ser afortunat de trobar professors que més que ensenyar-me em van incentivar!
 
En quin moment prens consciència que és possible dedicar-te a la composició?
Vaig tenir la sort que abans d'acabar la carrera a Barcelona vaig guanyar un concurs per una composició a Madrid i em vaig adonar de la importància del món exterior del conservatori. Va ser un cop de sort, perquè sovint és difícil poder fer alguna cosa després del conservatori.
 
Les ganes de treballar m'han permès tenir composicions preparades. És bàsic tenir-les perquè en el moment que et demanen un encàrrec important tenir-lo fet et permet lliurar-ho al moment, amb la qual cosa passes davant de qui no ho té fet encara. Al final tot són relacions personals: coneixes els instrumentistes i si els agrada el que fas et demanen altres peces. Parlen amb altres i així se't van obrint altres relacions, pots accedir a altres premis i et vas endinsant en aquest món.
 
Ha de ser impressionat posar-te dins una orquestra...
Molt. Durant 10 o 11 anys he estat als assajos d'orquestra, com a percussionista. Més aviat et dediques a escoltar ja que no toques sempre, potser uns cinc minuts. Des d'aquesta posició pots veure el director com fa la feina i pots observar les personalitats dels instruments... Els violins, la corda, que estan més atents; els metalls, que necessiten tocar de tant en tant, descansar perquè els llavis els fan mal... Conèixer aquestes qüestions més pràctiques m'ha ajudat molt. Als músics els va molt bé que qui compon ho sàpiga, ells mateixos noten que la peça està escrita per algú que coneix com funciona l'orquestra. Part de l'èxit d'aquesta obra és perquè està escrita des de la practicitat
 
Els premis juguen un paper molt important...
Sobretot per a la música contemporània, que sense els premis és difícil de treure res per a orquestra, bé, gairebé impossible.
 
Et dediques exclusivament a la música contemporània?
De fet, no em sento gaire en el món de la contemporània, és massa experimental. Em veig més pròxim a un poeta, en un món una mica més personal, com et deia abans: anar fent, a poc a poc, anar picant pedra.
 
La música és abstracta, per definició. Crec que hi ha hagut un problema en la música dels darrers anys perquè estava molt centrada en l'abstracció, en les estructures, en processos, coses purament musicals molt tècniques, que poden ser molt interessants com a idea, com a concepte però després no s'escolta pràcticament res, justament per la complexitat. Cal connectar amb el públic, cal que s'escolti. Això m'ha portat a relacionar-me amb aspectes extramusicals, com la poesia... Cal un sentit, un context encara que sigui sui generis. No volia només una nota darrera de l'altra o que estigués encaixonada en patrons complexos.
 
La música és l'art de les expressions i vull transmetre alguna emoció. En l'obra que he compost per a orquestra penso en paisatges dessolats, desèrtics, vull que l'orquestra transmeti aquesta sensació de gran espai. De fet, el meu llenguatge natural és expressar-me amb la música, però el que intento és transmetre el que he sentit després de llegir una poesia.
 
Com es pot arribar als joves?
L'entrada en aquesta música serà una altra cosa. Pensem que és música clàssica: s'ha d'anar a un lloc, s'ha d'estar assegut, s'ha de callar, s'ha d'escoltar... No és per sentir i anar fent... És com un quadre que necessites mirar-lo tranquil·lament, però la finalitat és que arribi. Tampoc no ajuda el sistema educatiu, s’elimina la música, la filosofia perquè no són productives a curt termini, però en canvi són fonamentals per créixer com a persones. Cal comprendre la utilitat d’allò inútil.
 
En els concerts de música clàssica hi ha molta gent gran, i molt poca gent jove. Sembla que se'ls expulsi d'aquests llocs que també són de plaer...
No caure en una espècie de cànon musical, també és feina dels programadors. Cal programar unes quantes obres que funcionen sempre, però cal tenir present la idea de renovar per incentivar. També cal tenir molt clar on ha d'anar cada cosa, i s'ha de lligar a un públic determinat. Potser un concert de cambra de música contemporània no seria adequat a l'Auditori, es necessitaria un lloc més recollit, que el públic estigués al voltant dels músics. Estaria bé jugar amb el concepte de concert, jugar amb l'escena, amb les llums, incorporar- hi la dansa, vídeo... Fer-ho una mica més ric. Altrament, potser estem poc disposats a escoltar la música amb unes condicions excel·lents...
 
És cert, mai s'havia escoltat tanta música com ara, però les condicions amb què s'escoltà són ben irregulars: amb el mòbil, altaveus de baixa qualitat...
Sí, estem allunyats, de vegades, de les condicions en què s'hauria d'escoltar. Les músiques actuals són ràpides, i una simfonia dura 30'. S'ha d'aguantar i en la societat actual costa molt suportar la lentitud, el silenci, no poder sortir quan et ve de gust...
 
Deu ser també que la producció musical de qualitat és molt costosa...
Tot s'aguanta per subvencions. És important que l'estat vagi bé! Normalment hem de marxar a altres països d'Europa. A França mateix tenen un nivell de pressupost molt important. Aquí és inimaginable. Per això els joves se'n van per poder dedicar el temps al que els agrada, a la composició. Hi dediquen molts diners per incentivar els joves, hi donen suport.
 
Això explicaria que ara hagis de viure a París...
Per ara sí. Aquí podria dedicar-me a fer classes, però no tindria temps per evolucionar, almenys artísticament. Allí sempre tenen diners per fer qualsevol cosa, hi puc dur a terme els meus projectes. 
 
Ens podries dir de quins projectes es tracta?
Són projectes grans a França amb l'Ensemble Intercontemporain*, el grup de música contemporània més important del món, creat pel director Pierre Boulez. Són dues peces, que seran dirigides pel director actual Matthias Pintscher, una d'elles amb 5 veus i petita orquestra sobre textos d'Ausiàs March. A Madrid, amb cantants, farem un text en català del poeta Francesc Garriga, un gran referent per a mi. M’ha influït molt la seva filosofia de vida, la forma d’entendre l’art, la mica de cinisme, ironia... Tot un caràcter mediterrani.
 
Se'm fa difícil anomenar músics contemporanis en canvi podria anomenar cuiners, futbolistes...
Aquí és impossible perquè no hi ha visibilitat... A França en canvi sí. Al centre Pompidou, on a part del museu hi ha una sala de música nova, quan hi ha algun concert, al metro hi pots veure les cares dels compositors. Ara vam estrenar amb una companyia de Barcelona una òpera a Viena i a totes les parades de metro hi havia el cartell de la nostra òpera, fins i tot davant de l'Staatsoper estava ple dels nostres cartells!
 
Sents que hi ha un cert rebuig cap a la música?
Fa uns anys hi havia un rebuig però ara no hi és. Ara el que no hi ha és una aposta, tot i que, en general, jo no em puc queixar perquè hi ha hagut coses que he fet fora i després s'han programat aquí. De tota manera, en general hi ha molta gent que no pot fer res...
 
La conversa es va allargar fins que el temps hi va posar fi. El Joan és una persona poc comuna, com la seva música. Fora de convencionalismes cal obrir els sentits i deixar-se endinsar en els seus paisatges i poemes musicals. Si hi teniu interès no deixeu de mirar el seu web http://www.joanmagrane.com on a part de la seva bibliografia podreu trobar-hi les seves composicions. Gaudiu- les.


*En una coproducció de l'Ensemble Intercontemporain i la Philharmonie de París, el 30 de març de 2017, s'escoltarà a la Philharmonie de París Genesis- creacions mundials de 7 obres pour ensemble sobre els 7 dies de la Creació segons el Gènesi. El Joan Magrané ha compost el cinquè dia.


Entrevista de Jaume Salvat i Salvat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...