La nostra gent - Entrevistes | Revista 62

Entrevista: La comissió de forasteres

Dolors Sentis
Abans d'entrar en matèria sobre algunes qüestions que ens agradaria plantejar i aclarir sobre la vostra entitat, des la redacció de Lo Pedrís, en aquesta edició de Lo Pedrís número 62, us volem felicitar per la bona tasca que feu a nivell lúdic i cultural per Vilaplana, el vostre poble, i encoratjar-vos a continuar treballant amb aquesta empenta i il·lusió que esteu demostrant fins ara.

Hola i benvingudes ! En primer lloc, quines són les persones que formen part de la vostra comissió.
La nostra comissió està formada per l’Anna, la Cristina, la Lourdes, la Laia, la Marta, la Mireia, la Montse i la Dolors.

Dolors, ens podries fer la presentació del vostre grup?
D: Vam arribar al poble per diferents motius, unes per amor, les altres per l’escola pels nens, altres per gust i afició… alguna ja hi era, a Vilaplana. A totes, però, ens uneixen les ganes de passar-ho bé, fer coses divertides pels nostres fills, fer que s’estimin i estiguin orgullosos de Vilaplana.
Fer activitats en equip, amb idees de totes (a vegades molt esbojarrades), quasi sempre demanant la col·laboració desinteressada d’amics, parents i coneguts i sobretot la dels nostres marits i companys, que ens recolzen, ajuden i suporten les nostres reunions-sopar interminables.
Volem col·laborar, tenim ganes d’innovar, portar saba nova a Vilaplana. Que la gent que hi vivim ens sentim orgullosos de participar en les nostres festes, per això, perquè són nostres, són autèntiques.
Vam començar amb el carnaval, el dissabte de carnaval, va ser una festa petita, amb una rua petita, un ball de petits, però ens ho vam passar “SUPER BÉ!!!” i els nens de Vilaplana van deixar anar la seva imaginació per disfressar-se, tant individualment com en equip.

I tu, Marta, què hi vols afegir?
M: Explicar que tot va començar entre gintònics, rialles i bromes en una escapada familiar a la neu. Va ser molt divertit perquè entre nosaltres anaven sorgint idees del que es podria fer, del com ho faríem, i de cop la Mireia Paixà va proposar de muntar una comissió de festes… la cosa va quedar així, vam pensar que no seria mala idea.

Marta, ens pots dir per què vau escollir el nom controvertit i fins i tot divertit de Forasteres? Vau ser vosaltres mateixes qui el vau triar o l'heu sentit a dir des de fora de la vostra comissió?
M: La setmana següent de l'esquiada vam tornar a quedar, i va ser quan ens vam consolidar com a grup, i entre celebracions i rialles i gresca, va sortir que com a grup hauríem de tenir un nom. Exactament no recordo qui va ser la que va dir el nom de Forasteres, però sí el motiu, perquè parlàvem que totes érem de fora, i anava relacionat amb el programa del Quim Masferré, “el Foraster”. Però sí, vam ser nosaltres mateixes qui ens vam posar aquest nom.

Ara segueix la conversa la Cristina, tot dient:
C: La veritat és que sí que el vam escollir nosaltres, perquè la majoria de noies del grup va arribar a Vilaplana, com hem dit a la introducció, o bé per amor o per gust... jo mateixa hi vinc des que vaig néixer i encara se’m considera forastera. Així que per una de nosaltres sí que va néixer aquí a Vilaplana ja que el nom ens anava de perles!

Cristina, quan i com us vau formar com a grup i de qui o de quines de vosaltres va sorgir la idea?
Diria que va ser idea de la Dolors, la Marta i la Mireia en un sopar, és clar!

Quin va ser el principal motiu pel qual us vau agrupar per tirar endavant aquest projecte comú de dinamitzar el poble des de la festa ?
El principal motiu va ser per recuperar les festes que sempre hi havia hagut a Vilaplana, com la festa de l’arbre, i reivindicar una mica que el nostre poble no ha d'estar a l’ombra de Reus, tal com vam demostrar amb els èxits de les festes de carnaval i Sant Jordi, celebrant-les el dia que tocava.

Ara parla la Marta...
M: Ens vam endinsar en aquest projecte perquè com a mares que som, trobàvem que faltaven (i falten) moltes activitats per a petits i per a grans. Parlàvem que a la Festa Major no hi acostuma a haver activitats per a totes les edats i que nosaltres, SENSE RES A CANVI, podríem proposar i ajudar que això fos possible... que hi havia festes populars com ara Sant Jordi, que no se celebrava el mateix dia 23 d’abril, que el propi carnaval havia desaparegut, i que teníem la sensació que la gent del poble trobava més romàntic tot el que es feia fora de Vilaplana.

Fent una mica d'advocats del diable, ens agradaria aclarir per què a la vostra comissió de festes tot sou dones? Creieu sincerament que és veritat el mite de la difícil coexistència en el treball entre un grup exclusiu i tan ampli de dones, com podria ser el vostre? O penseu que és senzillament una pregunta masclista i simplista?
M: Totes som dones perquè jo crec que els marits i companys no s’han volgut posar en aquest embolat!! Ahahahaha!!!
La veritat és que jo crec que estem obertes a tothom… Som un grup ampli de dones, però jo crec i val a dir que és el que es veu, que ens entenem molt bé, i que toooot el que fem, ho fem perquè ens agrada, i sobretot pensant en els nens del nostre poble i en el fet que tots puguin gaudir-hi.

C: Totes som dones per una raó ben senzilla: com gairebé totes som mares, algú s’ha de quedar amb els fills i, en aquest cas, els toca als pares!

Cristina, en línies generals, esteu trobant el suport necessari de la gent del poble i de totes les seves entitats? O, per contra, trobeu que hi ha certes reticències i contraposició al que vosaltres proposeu i penseu de forma més imaginativa com a grup?
La veritat és que ens hem trobat algun problema per no ser una entitat com a tal. Es veu que no n’hi ha prou amb voler ajudar i aportar noves idees per millorar festes i organitzar-ne de noves si no ets una entitat com a tal. Però com a dones optimistes, tossudes i sobretot mares, a poc a poc ho aconseguirem! De fet, tot i no tenir tot el suport que esperàvem, ens va prou bé i, com que la resposta dels vilaplanencs i vilaplanenques al que fem i proposem és bona, ja ens donem per satisfetes!

Què en penses, Marta?
M: Una mica de suport sí que hi trobem, però val a dir que és difícil. Suposo que com a grup que ara arribem, i que ja hi ha un grup força arrelat, encara no ens tenen força confiança. Sempre des del grup hem dit que nosaltres estem per proposar coses i idees que als altres no se’ls acudeixen. Nosaltres tenim la Mireia, que a aquesta xica no se li acaben mai les idees; aquell cap sempre funciona!!!!!!

A nivell institucional, trobeu que l'Ajuntament i, en especial des de la regidoria de Festes, us dóna el suport necessari? Es necessiten més recursos econòmics o penseu que és més una qüestió de voluntats i d'actituds?
Tal com nosaltres vam dir des del principi i vam demostrar amb la Festa de la Primavera, no cal un pressupost ni gaires calers per organitzar una bona diada. L’únic que cal molts cops només és escoltar i ser sincer i a partir d’aquí tot va millor!

Marta, a nivell del casal, ja sigui des de la Junta o dels cafeters, trobeu que caldria millorar la relacions i les activitats que proposeu?
M: A nivell del Casal i dels cafeters, personalment no tinc res a dir, bàsicament diria que mai hem tingut res a fer en comú... (que jo recordi).
C: Com tot en la vida, tot pot millorar.

Marta, quina és la vostra relació amb l'escola i tots els estaments que comporta aquesta ( AMPA, Consell Escolar, regidora d' Ensenyament, la Zer... ?
Amb l’escola, en primer lloc tenim els nostres fills que van a l’escola de Vilaplana. És el primer lligam que hi tenim; després ha estat casualitat que totes nosaltres aquest any també estem a l’AMPA. Primer hi vam entrar la Dolors i jo, seguidament la Mireia, i aquest any la resta de companyes, excepte la Laia (que de moment no té canalla) i la Cristina, que el Jofre no hi va.
C: A mi aquest tema encara no em toca!

Cristina, què proposeu per a millorar la interrelació entre tot el teixit associatiu del poble?
C: El que et deia abans, escoltar més per part de tothom!
M: Proposem que entre tots puguem SUMAR. Que contra més persones hi hagi per aportar idees i ajudar, les coses sempre surten millor. Que els nostres fills i tots els nens que viuen al nostre poble tinguin un gran record del que es feia al seu poble quan eren petits. Proposem respecte, cordialitat, treball entre totes les entitats, i que així puguem aconseguir moltes coses positives per al poble.

Marta, quin o quins són els objectius més immediats que teniu en ment? Com ara per les festes de Nadal?
Hem passat la Festa Major, que per nosaltres ha estat un èxit amb les activitats en què hem pogut col·laborar; i ara ens toca el Nadal, en què també hem pogut proposar moltes coses. Algunes no han pogut ser possibles, d’altres sí, però a poc a poc i de mica en mica tot anirà fent-se… Hem tingut idees com el concurs de llums de Nadal, donar protagonisme al senyor Patge Reial, fer dos dies de taller per Nadal, l’esmorzar del dia del rastre… Hem avançat 30 minuts la sortida de la cavalcada del Reis Mags d’Orient, ja que creiem que el infants poden gaudir més de la SEVA GRAN NIT MÀGICA.
C: Les festes de Nadal són màgiques, així que pot passar de tot!

Per acabar, Cristina, després de tot l'esforç, com ara poden ser les nombroses reunions, dedicació, discussions, adversitats, crítiques des de fora, reconeixement popular, temps personal... que poden posar en marxa les vostres idees... com us sentiu i què penseu quan veieu els vostres fills gaudir dels projectes festius que vosaltres heu impulsat?
C: Que és el temps millor invertit de món! Que encara avui, al mes de desembre, recordi la batukada de l’octubre i el drac de la Mussara, o els cavalls de la Maria de la festa de la primavera... és una passada!
M: Nosaltres (això crec) no volem grans reconeixements, no volem PROTAGONISME, el que ens agrada és que els nostres veïns de Vilaplana, ja siguin infants o adults, puguin gaudir d’activitats i festes, i no hagin d'anar a altres ciutats o pobles per gaudir-les. Hem invertit el nostre temps personal, ja que totes tenim les nostres feines, a part de ser mares (quasi totes) i tot i així no ens sap greu perquè és quelcom que ens agrada i ens reconforta el fet de poder pensar en els altres. Però ens sentim contentes de poder posar el nostre granet de sorra. Veure els nostres fills contents per les activitats que es fan, i les medalles que guanyen (tot i que no siguin fills) val tot el temps del món i no té preu.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració, i endavant les atxes.