Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 85

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes sensacions semblants: fos quina fos la persona, la proximitat o el respecte que li tingués, un pessigolleig tafaner acabava sempre per apuntar a la boca de l’estómac. Les ganes i la vanitat de servir bé la comanda tenallen i traeixen les sensacions, i no sempre m’han ajudat a entregar un bon producte...
Aquesta vegada, però, ha estat diferent. El Bruno és veí meu, el veig entrar i sortir de casa, aparcar el cotxe, el sento com assaja amb el piano o canta a l’estiu... Així i tot, he de dir que no el conec! Això és el que li he dit, i ell m’ha respost amb un elegant “tu pregunta...”. I és el que he fet!
Davant del desafiament, sempre mirant d’esquivar una anàlisi forense de la persona, hem descobert que seria molt més enriquidor mirar d’explorar què fa i indagar què pensa de la cultura, en general.



Quan et vas adonar que la música era el que et cridava més i vas decidir que volies ser músic?
La meva àvia Matilde sempre em deia que m’agradava molt escoltar música, assegut a la seva falda, i que li feien mal les cames perquè m’hi estava molta estona.
Vaig començar música tard, normalment es comença amb sis o set anys i jo vaig fer-ho quan en tenia dotze. Va ser la meva voluntat qui va portar-me a dir als pares que volia fer música, però no tinc un record clar del dia que va passar, sinó que va ser que em vaig sentir atret a fer-ho: sí, sí, em vaig il·luminar! De petit sempre havia fet teatre i m’encantava disfressar-me, ja tenia una vena artística. Aleshores, quan vaig acabar el BAT, vaig triar la carrera de Música i em vaig trobar amb el retret dels que em deien “Ah, només has de fer música?” Així que em vaig matricular a Hispàniques, però vaig durar tres mesos! (riu)
A partir d’aquí és quan vaig veure que em volia dedicar a la música, i no va ser cap cosa premeditada, va ser com una evidència, un “anem fent passos...”. No ens vam asseure, amb els pares, per parlar-ne.

Vas començar directament amb el piano?
No sé ben bé per què, però va ser piano des del principi, no en vaig dubtar gens. Tinc un lleuger record del piano de la Isabel Mallol, un dia que vaig anar a casa seva, però és molt vague i no sé si m’ho he inventat, eh?

On t’has format?
Vaig començar lo bàsic a la Selva del Camp (4 anys). Després el Grau Mitjà (5 anys) a Vila-seca i finalment els estudis de Grau Superior (4 anys) al Conservatori del Liceu, a Barcelona.

I el cant?
Va ser una cosa que vaig provar en una època de la meva vida, només. Vaig cursar-lo a Vila-seca, com a segon instrument. Va ser un aprenentatge molt important. Durant set anys, vaig cantar en molts cors i altres. La diferència és que el cant no l’he fet professionalment, com el piano.

I en acabar la carrera, què vas fer?
A l’últim any de carrera vaig anar a viure a Sitges (a casa de la meva cosina Sarai). Allí hi ha una Escola de Dansa i Arts Escèniques on només hi treballava una pianista, i no sé com s’ho va fer la meva cosina, però va aconseguir que hi pogués contactar. Aquesta professora em va ensenyar a acompanyar dansa. Em va agradar tant que ho vaig començar a contemplar com una sortida professional, a més hi ha molt pocs pianistes que sàpiguen fer-ho, ja que és molt concret i difícil. Més endavant em vaig assabentar que a París feien cursos específics d’acompanyament de dansa. Vaig provar i em van agafar! I, cap a París! Vaig entendre que si volia tenir un futur acompanyant dansa, me n’havia d’anar fora... Em va sortir feina a Mulhouse, Alsàcia, al Ballet de l’Òpera Nacional del Rhin i després, el que faig ara. Treballo en les rutines del dia a dia, dels assajos i exercicis propis del ballet. Jo, durant la classe, faig tot l’acompanyament musical i lo guai de la meva feina és que, a part de la classe, tinc l’oportunitat de tocar als espectacles (que és un dels motius pel qual vaig acceptar aquesta feina!), ja sigui tocant sol o amb orquestra, és superguai! El meu horari és de sis hores, a banda dels assajos o altres estudis que faig pel meu compte.

Et veig content...
Sí, però a mi m’agradaria molt tornar! Ara bé, allí hi tinc la feina, que està molt bé!

I et sents valorat?
Home, clar! A nivell professional estem valorats i es considera que fem una feina que ha de tenir la categoria que té i no són projectes efímers, estan molt protegits, no hi ha un abús.

Veig que la teva experiència pot animar a algú a seguir els passos. Què els pots dir? Com veus Vilaplana en aquest segment cultural que tan sovint és tan difícil de parlar-ne o senzillament de “fer coses”?
El que passa és que hauré de ser una mica pessimista, perquè aquest país és una merda, eh?
Jo penso que quan es parla de coses culturals, sempre, sempre, SEMPRE POT SER MÉS, i MAI ÉS PROU! Jo ara visc a França, a Mulhouse, i qualsevol petita cosa (com els nostres rentadors o la plaça de la Barana de la Riba) es dignifica i se li fa cas, i se li treu un profit... Es fan festivals, amb iniciatives privades, però també amb el suport de l’Administració Pública; treuen molt profit del que tenen.
Jo crec que aquí el públic hi és! A la gent de Vilaplana, si li proposes un concert a com el de la Mercè Mestre a l’església o quan jo el vaig fer amb la meva amiga que cantava, o aquí al jardí de casa..., estava ple! Jo crec que la gent té interès! El mateix passa amb el teatre (no he vist mai la sala del casal buida!) o el Mussart! És una llàstima que aquest país estigui una mica desert en aquestes coses, és molt trist! Però portar qualsevol acte cultural suposa un cost que cal pagar. A Vilaplana no tenim un castell, però tenim un entorn que és una passada! Sempre és poc! Malgrat tot hi ha iniciatives com el Mussart, però és un dia a l’any!
Reconec que pel fet de viure fora no hi estic gaire implicat, però a vegades, parlant amb el Pitxi o amb la gent de Lo Pedrís, veus que hi poseu ganes i iniciatives, però no s’hi arriba per temes de diners; i és una llàstima que no es puguin fer més coses, perquè al final és el que dona vida al poble.

Venim d’una època que la cultura s’entenia i es veia des d’un prisma molt diferent de l’actual i canviar aquesta inèrcia és complicat...
Doncs jo no sé si hi estic tant d’acord, perquè el concert que vam fer aquí a casa estava a rebentar! I ningú no es va posar corbata per venir! Jo crec que si dius a la gent: “Concert”, vindrà, estic segur que si fas tres concerts (no cal fer-ne més!) estaran plens tots tres.

Ara ets molt optimista...
Amb el públic sí, però soc pessimista, no pel nivell dels músics, sinó per la dinàmica de l’Administració, pel fet que no hi ha una tradició de pensar que invertir diners en cultura aporti beneficis, que no només és una despesa, tot i que entenc que hi ha coses prioritàries. Si ve algú de fora a passar uns dies i veu que hi ha un concert, hi va i li agrada, se’n recordarà i potser ho dirà i l’any que ve en lloc d’una persona en seran quatre. El que falta és PENSAR així!

Però això que dius no és pas fàcil!
Com tot! Però és que val la pena i estic segur que la gent hi serà! I encara et diré més: Si es cobra 5 € d’entrada, la gent els pagarà i hi continuarà sent! N’estic segur! Evidentment, si fas un concert cada setmana, no funcionarà! No som a Barcelona o a una gran ciutat.
Però és que aquí tenim un entorn privilegiat! La Matilde fa uns embotits que flipes! Tenim tantes coses que estaria bé integrar! És molt fàcil en aquest sentit... El microcosmos de Vilaplana, en general, em sembla que s’aprofita poc en comparació amb el que veig a França, allí hi ha aquesta cultura de dir “apostar a nivell cultural pel talent local o de fora, aportarà un prestigi o un dinamisme al poble a molts nivells.” Tot i això, no pretenc que sembli una crítica de res... I perdona que siguem pessimistes els músics, però ens donen motius per ser-ho!

Caldria una Gestió Cultural per tot això que em dius!
A vegades la gent ens pensem que quan anem a un espectacle ho hem d’entendre tot. Amb la música també passa això, però no passa res! Ja l’has sentida! I potser una frase ja t’ha donat una imatge o sensació i pots arribar a emocionar-te amb això. La música és l’art en què el menys important és entendre les coses, perquè és so... i, si no, com descrius una nota? En canvi en dansa, si veus moviments i no entens la història, ja tens un problema! Però, tot i això, alguna cosa t’haurà quedat, el que cal és una actitud activa.

Estàs dient que a Vilaplana podem fer coses, no?
Tinc el convenciment que l’art és la cosa més democràtica del món i, evidentment, quan parlem de músiques més elaborades, més complexes, si es té una formació, s’entendrà millor. Perquè l’art té una propietat que se’n diu Bellesa, que és universal, i no cal saber res perquè un dia, inesperadament, a una persona que mai hagi escoltat música clàssica li pugui arribar a tocar, hi pugui accedir! Allò tant de Vilaplana de pensar Què coi hem de fer ara un concert? És mentida perquè potser vindrà algú i potser al·lucina! Tot i que tradicionalment s’hagi associat amb elits, la música i l’art és per a tothom! N’estic superconvençut! I sempre animo la gent a escoltar música clàssica perquè no està feta per a mi, només.

Estàs animant qualsevol persona, de qualsevol edat i formació a fer qualsevol cosa a nivell artístic!
Sí, i que s’adapti a cada necessitat! Per exemple, portar una troupe d’òpera a Vilaplana seria caríssim! O potser, a la gent, no li interessa tant sentir una simfonia de Beethoven... o escoltar Wagner, perquè potser els adormirem!
La idea que tinc de la música no és anar al Liceu amb corbata! És tenir predisposició a escoltar i a deixar-te seduir (i després ves al Liceu amb corbata, si t’agrada, que està molt bé també!).

Es tracta de provocar?
Més aviat de proposar! A la gent si li proposes hi va. Això no seria un problema. Evidentment, adaptant-ho per fer-ho assequible i que no cansés. A més, aquí tenim un nivell brutal: mira el Joan Magrané, és al·lucinant, farà el que voldrà! El talent hi és! Jo l’he vist. I aquí, gent de primeríssim nivell es mengen els mocs!

Per acabar: què li demanaries als reis?
Un piano de cua! (riu)
Jo fa molts anys que no hi crec, però mira, relacionant-ho amb Vilaplana i amb alguna cosa que em toca, potser demanaria (ara quedarà molt bé, això!) que de la mateixa manera que demano més reconeixement per mi, demanaria el mateix per al meu pare i per als pagesos, també! El pagès és garantia d’una identitat. A Vilaplana som pagesos i d’això venim. I al nostre país, el que he dit que passa amb els músics, també passa amb els pagesos.



Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...