La nostra gent - Entrevistes | Revista 70

Entrevista a Àlex Masdéu. Picapedrer

Àlex Masdéu. 50 anys.

Hem entrevistat l’Àlex amb motiu de la talla del nou brollador d’aigua dels rentadors i hem anat descobrint una vida sorprenent al voltant de la passió per la pedra.

Alex, d’on et ve l’afició per la pedra?
Em sembla que m’ha agradat tota la vida, de petit ja anava a la muntanya a buscar pedres i fòssils, després vaig fer la carrera de geologia. Recordo que a la carrera ja m’havia intrigat el com es podia arribar a treballar la pedra, ho veia impossible.

En una assignatura vaig fer un treball de cartografia sobre el granit d’aquesta zona, Vilaplana, Alforja i a Les Borges em vaig trobar amb un picapedrer que es va oferir a trencar-me una mostra de pedra i, mentre el veia treballar, jo pensava, no la partirà la pedra, i en canvi, li va donar un copet i la pedra es va trencar com si res, això em va frapar.

I vas canviar d’ofici
No, encara no. Vaig acabar la carrera, vaig estar 4 anys al Pallars treballant amb la mel, el pol.len i l’oli en un poble de 12 habitants i quan va acabar aquesta fase vaig pensar, i si aprenc a picar pedra? I vaig trobar un curs a l’Escola de Capacitació Agrària de Les Borges Blanques, a 300m d’on treballo ara. Vaig començar el curs, el vaig deixar temporalment perquè em va sortir feina de professor i en agafar l’atur, el vaig poder continuar i acabar.

I ja ets picapedrer
Sí, aquí vaig aprendre l’ofici artesanal, picar pedra, que de fet és el que veritablement m’agrada. Tot i que on realment vaig aprendre va ser quan acabat el curs, em van oferir treballar una de les primeres fases de la restauració de la Catedral de Tarragona.

He estat treballant gairebé en totes les fases de restauració de la Catedral, calculo que hi he treballat vora els 6 anys, i col.locat al voltant de 3 ó 4 mil pedres noves.

I treballat també en diverses ermites i moltes esglésies i edificis monumentals d’arreu del país com Tremp, Castelló d’Empúries, Igualada, Cervera, Tortosa, Tarragona, Reus, El Pla de Sta Maria, Lloret, Terrassa, Balaguer, Valladolid, Burgos, i un llarg etcètera.

Les primeres feines les vaig fer com a assalariat, però després com a autònom, començant aquesta aventura restaurant una part del campanar de Maspujols, on a més vaig tallar un dels quatre evangelistes que hi ha a mig campanar, de fet allí vaig viure un miracle que si vols t’explicaré després.

I tant. Impressionant. I ara a la Sagrada Família .Quina és la teva feina a la Sagrada Família?
Gestió de la Pedra.

I això què vol dir?
Sóc el responsable del Magatzem-Taller extern on es fa el pretall dels blocs de pedra, i també de triar i comprar la pedra.

D’on ve la Pedra de la Sagrada Família ?
A La Sagrada Família hi ha uns 60 tipus de pedra, dels quals uns 20 tipus són les majoritàries. No tota la pedra és bona per a fer un paviment, per exemple, també hi ha pedres que busquen reflectir un simbolisme, el color blau de la Torre de la Mare de Déu amb un granit blau que vaig tenir el privilegi d’anar a buscar al Brasil, o el Pòrfir vermell, que simbolitza la sang de crist i que és un altre tipus de granit que prové de l’Iran.

La Sagrada Família es va construir originalment amb pedra de Montjuic. És una pedra molt bona, dura i durable, però les pedreres es van tancar duran els anys setanta. Ara, en busquem substituts per tot el món, França, Anglaterra, Alemanya, Polònia, Amèrica, Índia, ...

I viatges a veure les pedreres?
Sí, la setmana que ve vaig a Itàlia, a triar blocs de Travertí per a unes escultures de quatre metres que aniran a la Façana de la Passió de la Basílica.
De fet ara estic vivint la pedra des de un altra perspectiva, una gestió a més alt nivell i molt de despatx i estressant. Per això sempre que puc, faig alguna què altra feina de tornar a picar pedra. Ho trobo molt a faltar.

Es així que vas oferir el brollador dels rentadors?
Els rentadors son un lloc molt bonic i que m’agrada molt de Vilaplana, un dia m’hi vaig trobar amb el Marc que mirava com arreglar-los, li vaig dir que el brollador quedaria millor fer-lo amb pedra. I parlant, parlant, li vaig dir que ja el faria jo, i de franc. I es clar em va dir que sí.

Has fet altres coses a Vilaplana?
Sí, la font i un graó de l’església, i el banc de davant de cal Teodoro i altres feines a particulars.

Deies que el que t’agrada és el treball a mà. Que hi trobes?
Ja m’ho deia el Toni Sáez (un picapedrer gran amb el que vaig treballar un temps) que el món de la pedra matxaca i desgasta molt, però enganxa i després ja no el pots deixar.

Hi estic d’acord, tinc l’esquena i els canells que se’n ressenten pq he fet vertaderes animalades, però no puc ni vull deixar de picar pedra. Un altre aspecte que m’agrada molt, és el fet que has de fer “barrinar” el cap per a solucionar “impossibles” i fer-los possible. Això dona molta satisfacció.

Però el que realment m’omple i em satisfà, és el treballar a mà. Jo dic que és el meu Ioga, m’absorta del món i el cataclic cataclanc de l’anar picant és com un mantra per mi.

Dius que a Maspujols vas viure un miracle.
Sí, estàvem a 20m del terra traient la talla de St Marc que pesa uns 1000 Kg i es va trencar la corda que l’aguantava a l’aire. Miraculosament, St Marc es va aguantar sobre un punt de l’ànima d’on l’havíem tret. Si arriba a caure hauria estat una catàstrofe, però no ho va fer incomprensiblement. Aquest fet m’ha ensenyat molt sobre mesures de seguretat, de fet, s’aprèn molt de cada feina i de cada persona amb qui treballes, i jo he treballat amb molt bons mestres.

Algú m’ha dit que de vegades també fas d’actor
(Riu) Sí, per exemple a Tarragona, amb el MNAT (Museu Nacional arqueològic) de vegades faig demostracions de com es treballava la pedra a l’època dels romans, al Tàrraco Viva.

I fas, vestit de romà, aquell copet que et va colpir i parteixes una pedra?
Sí.

També has fet la cabana de pedra que hi ha a la rotondeta de les Borges
Si, amb un bon company d’ofici, el Gerard.

Una altra cosa que et dona treballar amb pedres, és el pensar jo algun dia no hi seré, però aquestes pedres quedaran.

A la Catedral de Tarragona més d’una vagada hem deixat missatges dins d’una ampolla amagada darrera d’alguna pedra, per a que la trobin generacions futures.

Sempre m’ha agradat la història de l’art i la construcció i poder-te enfilar a una bastida i veure el que s’ha fet i amb els medis amb que s’ha fet, m’apassiona.

Alguna cosa per acabar
Sí, que m’agradaria fer un petit llibretó sobre les pedreres i el món de la pedra de Vilaplana, de fet ja tinc algun material recollit. I també m’agradaria fer una demostració de l’ofici de la pedra a Vilaplana.

Em semblen dues propostes molt interessants.
Moltes gràcies!!