La nostra gent - Records | Revista 75

Entrar a la rotonda sense mirar

ENTRA A LA ROTONDA SENSE MIRAR per Antònia Farré
In memoriam Pep de Las Heras

Si hagués de triar alguna cosa de la qual no pogués prescindir seria un camí. M’agraden els camins, els de pedres, els de terra, no tant els de sorra, els poblats d’herbes, els estovats per l’aigua, els de vida, els de taula, el asfaltats... Qui bé em coneix, sap de la meva passió per les carreteres, i les autopistes, camins ràpids i sobris.

De tots aquests camins físics i vitals, n’hi ha que desapareixen, que queden en el record i d’aquests que ja no hi són en destaco un que va formar part de la meva vida: la carretera antiga de Reus a Tarragona, un trajecte que no puc separar de dues persones estimades, la Carme i el seu germà, el Pep de Las Heras.

Durant mesos, el Pep ens va acompanyar a l’Escola de Magisteri, a la Normal. De bon matí em passaven a recollir i enfilàvem carretera amunt. De paraules n’articulàvem poques en aquell trajecte. Era quan ens aturàvem a la carretera de Tarragona, prop de la Imperial Tarraco, que ens desvetllàvem sobtadament per contemplar astorades, la Carme i jo, com el Pep s’aventurava cada dia a ser el primer a creuar aquella maleïda rotonda. Amb la mirada fixa cap endavant, s’escolava per entre els cotxes que mig parats, fins i tot algun creuat, no aconseguien reaccionar davant l’astúcia del Pep que els avançava per ser el primer a sortir d’aquell garbuix de vehicles que intentaven transitar- hi. Com t’atreveixes a entrar- hi? Jo no seria capaç- li dèiem entre espantades i divertides. Has d’entrar a la rotonda sense mirar, ens deia enjogassat.

Sempre havia pensat que no en sabria, d’entrar a la rotonda. Era una imatge que m’horroritzava. Amb el carnet a la mà, un bon dia vaig haver d’entrar- hi. Les paraules del Pep se’m van fer tan presents com les botzines dels cotxes que m’hi empenyien, no us negaré que vaig vacil·lar, però m’hi vaig endinsar. Has d’entrar a la rotonda sense mirar!, i rotonda rere rotonda aquestes paraules han format part de la meva vida.

Fa tres anys el Francesc Cerro em va convidar a entrar a una rotonda, i vaig fer- ho, esclar, sense mirar. Només obrir els ulls hi vaig retrobar el Pep de Las Heras, i conèixer l’Ingrid, el Marc, l’Alba, la Soraya... També, aquesta vegada, ens aplegava una carretera: la de Reus a Vilaplana, que ens portava cap als versos, les tertúlies i les rialles compartides, i ben plena de rotondes!
Però, ai las, a les rotondes sempre s’hi ha de circular, no t’hi pots aturar, i aquesta vegada tu, Pep, n’has sortit sense mirar! Pep, et devies oblidar que era entrar sense mirar...

Continuo entrant a la rotonda i no puc deixar de pensar en el Pep quan m’hi endinso. Però ara sí que miro, Pep! I em ve l’últim brindis de matinada, amb bons amics i de color de whisky.

Antonia Farré Santfeliu

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

07/09/2024Passatemps, Portada

Entrar a la rotonda sense mirar

Nou usuari

Usuari registrat