Articles | Revista 4619/11/2011

Emocions a través de l'escultura: Mercè Bessó

Si busquem la definició d'art a la Wikipedia, hi trobem la següent:
“L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura.."

La Mercè Bessó apel·la els nostres sentits i les nostres emocions a través de l'escultura.
Ella va nèixer a Reus i és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Central de Barcelona, i per ella, actualment, l'escultura és l'objectiu central de la seva vida.

Li preguntem que és per ella l'escultura.

"Davant aquesta pregunta em ve al pensament una frase que em deia en Ricard Sala, el meu primer mestre d’escultura:“L’escultura és una droga dura”. Em varen sobtar molt les seves paraules però sempre les he recordades i amb els anys trobo el seu sentit. Quan vaig començar a la facultat desconeixia completament l’escultura, no n’havia fet mai, creia que era impossible que jo en fes, però va ser completament diferent: l’escultura em va “enganxar” de tal manera que s’ha convertit en l’objectiu que té més sentit en la meva vida. Em puc expressar en el silenci, en la pau i la tranquil·litat del meu taller des de mi mateixa i ho puc donar a conèixer a qui contempli la meva escultura. Em puc expressar des de dins i ho puc transmetre cap enfora. "

Sembla que tenim la necessitat de classficar qualsevol mostra d'art, ja es tracti de pintura, mús¡ca, escultura i ecasellar-lo en un estil determinat, sigui en art contemporani, modern, clàssic... però sembla que les coses no són tan simples i a ella li preguntem amb quin estil es classificaria.....

"Bé, crec que la tasca de classificació en un determinat estil és feina dels historiadors i teòrics de l’art, són ells qui defineixen els estils artístics i posen paraules i filosofia al que és visual. Jo no em classifico de la manera que ho fan ells. Jo modelo, esculpeixo i dibuixo per expressar-me des de la manera que m’omple de més sentit la vida. M’expresso des de dins i amb sinceritat essent fidel al que sento. M’expresso amb cossos humans, amb retrats, intentant captar la bellesa de la vida i transmetre-la a les meves figures. En cada escultura intento que surti el millor d’ella mateixa. Amb el temps m’he adonat que segueixo un procés interior: el que faig és intentar transmetre un estat d’ànim basat en com em sento quan creo la figura per reflectir-ho en la forma resultant. No és un estat qualsevol. És un estat que se sobreposa a totes les dificultats de la rutina diària per avançar amb optimisme i trobar l’harmonia i la pau. Només puc crear quan em sento així de tal manera que moltes vegades és una recerca constant. Segons ens quins moments el fet de crear em serveix de refugi per trobar la pau i la tranquil·litat inexistent en la rutina diària. Encara que em senti trista, que passi penúries i moments complicats, en el moment de crear es sobreposa una part positiva i optimista que és el que aporta pau i el que fa que existeixi l’obra.

Possiblement un historiador es basaria en la forma exterior i em situaria com a continuadora del corrent mediterranista que prové del moviment que va iniciar Aristides Mallol en el seu dia i que van continuar Joan Rebull i Josep Jassans, tota una gran simplificació del que és difícil definir amb paraules."

D'una escultura el que nosaltres en veiem és el resultat final, però quin és el procés fins arribar-hi? Quin és el camí que segueix una escultura fins que està acabada i preparada per poder-se exposar?

"Primer has de tenir la idea clara, el concepte que vols treballar. Triar el material i dominar la tècnica és essencial. Per la naturalesa del tipus d’escultura que faig sempre necessito molt de temps per a poder materialitzar una forma de la manera que crec que ho he de fer. S’ha de preparar l’estructura adequada a la forma a modelar i s’ha de treballar en diferents sessions. La forma es modela de manera global i per sessions on es va acumulant la tasca realitzada fins que el mateix material et “diu” que ja està. Un cop tenim la figura modelada tenim diverses possibilitats, reproduir-la en bronze, en pedra, fusta, resines o fer-ne una terracota. Si escollim en bronze l’haurem de portar a una foneria perquè especialistes la fonguin, això si, sempre supervisant tot el procés. Un cop fosa escollirem la pàtina o color que li dóna el seu aspecte final, la muntarem sobre una base de pedra o fusta i ja estarà a punt per ser exposada."

Sabem que molts dels bons professionals que s'han format al nostre país, per tal de poder-se desenvolupar professionalment han d'acabar marxant a l'estranger, en el cas dels artistes, es pot viure de l'art al nostre país? Què hi faria falta?

"Vull creure que si però és molt difícil, pràcticament impossible per la majoria. Ningú ajuda d’una manera efectiva a l’artista i si en vol viure i no te recursos econòmics familiars substanciosos o padrins, ha de lluitar contracorrent per trobar un camí inexistent, esborrat i maltractat amb el pas del temps. Al nostre país tenim diverses escoles d’art, batxillerats artístics i una facultat de Belles Arts a Barcelona però ningú pensa que si es formen unes persones després s’haurien de poder guanyar la vida en base dels estudis rebuts. No és així. Es deixen sortir promocions i promocions de potencials artistes però, només posant d’exemple l’escultura, no hi ha un pla de realització d’escultura pública generalitzat en cada població per enriquir el seu patrimoni amb art d’artistes contemporanis del territori. Sovint es busquen artistes estrangers i mediàtics oblidant que el veritable artista s’acostuma a moure per paràmetres diferents dels comercials i d’influències.

Començar per la base i apropar als nens i joves als museus, visitar exposicions, tallers d’artistes. Transmetre que amb una bona obra d’art gaudeix el nostre esperit, cosa que tenim oblidat. A nivell d’artistes es podrien convocar certàmens, concursos, exposicions, salons d’art... I per la gran massa que som tots hauria d’existir un canal de televisió amb programes culturals de qualitat on s’apropés l’art de la pintura, de l’escultura i l’obra dels artistes al gran públic..."

I creus que hi ha bons artistes actualment ?

"De cada vegada és més difícil que hi hagi bons artistes perquè l’art necessita no medir el temps i dedicar-hi el temps necessari i vivim en un món massa accelerat sense l’espai necessari a la reflexió i al treball seriós. Tot i això crec que n’hi ha i que passa com sempre ha passat, que els bons són pocs i estan camuflats entre la mediocritat dominant. El que passa que actualment els paràmetres del vàlid i el no vàlid estan difosos i està tot barrejat, més que mai. La “cultura” de que tot val ha fet que l’artista estigui nedant enmig d’un mar revolt en què és difícil trobar la calma i arribar a bon port. "

Giorgio Vasari (1511-1573) inicia la seva Le Vite de' piu eccellenti pittori, scultori, ed architettori italiani amb un pròleg que explica ".... l'escultor treu tot el superflu i redueix el material a la forma que existeix dins la ment de l'artista".