Recerca - Medicina | Revista 93

Els trastorns mentals en la vellesa

Hi ha una mena de llista de prioritats imaginària que ens fa anteposar unes coses per davant d'unes altres. Donem prioritat a la salut, però en què pensem quan parlem de salut? Ens preocupem en gran mesura de la salut física, sense adonar-nos que de vegades deixem en un segon pla la salut mental. En la setmana de la Salut mental, cal posar de manifest la importància de la salut mental de les nostres persones grans, i més, tenint en consideració que en la societat actual, sobretot en països desenvolupats, degut a diversos factors, s'afavoreix que cada vegada vagin en augment diversos tipus de transtorns.

La salut mental inclou una àmplia gamma d'activitats directament o indirectament relacionades amb el component de benestar mental. L'OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en el qual l'individu s'adona de les pròpies aptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, pot treballar productivament i fructíferament i és capaç de fer-ne una contribució a la seva comunitat (OMS. 2001). Segons l'informe generat per l'OMS (2.001), el 2.020 els trastorns mentals passaran a ser la segona causa de morbiditat a escala mundial i en l'actualitat una de cada quatre persones pateix de patiment mental en alguna etapa de la vida. La salut mental constitueix una àmplia gamma d'activitats directament o indirectament relacionades amb el component de benestar mental.

Cal destacar que entre les diferents malalties que es produeixen en la vellesa, la més reiterativa sol ser la depressió. Aquesta es caracteritza per esdevenir una malaltia crònica o recurrent que té conseqüències negatives importants tant per la seva elevada prevalença com pels seus efectes per a la salut. Aquesta malaltia és la principal causa de patiment de la persona gran i de la considerable disminució de la qualitat de vida. En cap altra etapa de la vida, com ho és l'edat geriàtrica, es combinen tant els aspectes físics, psíquics i socials, provocant disminució o abandó del treball, canvis en l'àmbit social i econòmic, sumat a les progressives pèrdues de familiars i amics, amb la disminució de la possibilitat d'establir noves relacions socials. La responsabilitat afectiva és una cosa que depèn de tota la societat.

Finalment, remarquem que, amb els coneixements actuals no podem conformar-nos a assolir el diagnòstic precoç dels trastorns mentals i fer-ne el correcte tractament. Hem de situar el repte a conèixer quins són els factors que influeixen en el seu desenvolupament i evitar que es produeixi, és a dir, actuar al camp de la PREVENCIÓ. Tanmateix, acompanyar a les persones grans, als seus familiars i entorn més proper facilitant les eines necessàries tant amb la cura com l'acompanyament diari amb la dignitat que es mereixen.

10 d'octubre, Dia Mundial de la Salut Mental

Aquesta commemoració, promoguda per la Federació Mundial de la Salut Mental, va néixer l’any 1992 per equiparar la salut mental amb la salut física. Els seus objectius són sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.

La salut mental i el benestar emocional és un concepte ampli relacionat amb la manera com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia. Es pot definir com un estat d'equilibri i benestar en què una persona és conscient de les seves capacitats i pot desenvolupar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana. Així, la salut mental és la base per al benestar i el funcionament efectiu de les persones i de les comunitats i esdevé un aspecte indissociable del concepte de salut: no es pot tenir un bon estat de salut sense una bona salut mental.

SENSE SALUT MENTAL NO HI HA VIDA. SENSE VIDA NO HI HA FUTUR.

Lídia Lafarga
Gerontòloga Social
Treballadora Social
Màster en Neuropsicologia Clínica
Docent Lídia Lafarga



+ Publicar el meu comentari