Entitats - Mussagats | Revista 97

Els gats dels trossos i la normativa

Al número 82 de Lo Pedrís explicàvem que s’havia constituït l’associació Mussagats, el 23 d’octubre del 2020, i en altres números s’ha fet un seguiment de l’evolució i activitats de l’associació. En aquest número volem explicar si pot tenir impacte la tasca de Mussagats (Captura- Esterilització–Retorn) en els gats dels trossos tot informant de la normativa actual referent als animals domèstics.

Comencem pels gats dels trossos. Tota la vida n’hi ha hagut, a Vilaplana. Són gats amb amo, i els amos tenen cura de la seva alimentació. Poden ser més o menys mansois, però tenen el seu territori i la seva feina: mantenir a ratlla els rosegadors.

Està molt ben ideat, ja que els ratolins i les rates mengen moltes avellanes i ametlles, i els gats són bons caçadors. A més, l’olor dels gats els hi provoca un efecte aversiu. De fet, s’ha vist que, en el control dels rosegadors, la simple presència de gats és més efectiva que la quantitat d’animals caçats.

Ara bé, els gats de tros entren dins dels objectius de Mussagats? Recordem que l’associació va néixer amb la voluntat de protegir i controlar els gats ferals del poble. Això ens porta a una altra pregunta: els gats dels trossos són gats ferals o domèstics, o potser se’ls ha de considerar salvatges?

Recordem la diferenciació entre gat feral i gat domèstic; tots dos són de la mateixa espècie (Felis catus) però els gats domèstics viuen en una casa que consideren el seu territori, i els gats ferals viuen a l’aire lliure. Potser sota aquest punt de vista els gats dels trossos serien ferals. Però la diferència més important entre els dos tipus de gats és que mentre els domèstics estableixen vincles afectius amb els humans amb qui conviuen; els ferals no estan socialitzats amb els éssers humans. I els gats dels trossos reconeixen l’amo i fins i tot, de vegades, busquen el contacte amb altres persones.

No hi ha una ratlla ni morfològica ni genètica entre els dos tipus de gat; i així pot donar-se que un gat domèstic abandonat esdevingui feral, i un gat feral pugui ser adoptat i es torni domèstic. De fet, se sap que molts dels components de les colònies de gats ferals han estat gatets nascuts en cases i després abandonats.

En canvi, el comportament és diferent. Per exemple, els gats ferals quasi mai miolen. Miolar és un signe de domesticació, ja que, per una banda, conserva trets infantils (els gatons sí que miolen) i per una altra és una imitació de la parla humana. Difícilment estableixen contacte visual amb les persones. Si els crides, se’n van. Desconfien dels humans.

En canvi, sí que existeix una diferència genètica (1) entre el Felis catus i el gat salvatge (2), anomenat també gat fer (Felis silvestris). No és tan important com per impedir que hi hagi entrecreuament entre els dos tipus, de fet, els mascles salvatges poden buscar femelles Felis catus i fecundar-les. Així que no seria descabellat pensar que algun gat de tros tingues trets salvatges, només que hi ha una població tan minvada de gats salvatges (3) que difícilment podria donar-se aquesta situació.

Els trets comportamentals del gat salvatge són també molt diferents. És un animal solitari, mentre que fins i tot els gats ferals són molt socials, com Mussagats pot constatar tot veient l’organització de les colònies. També són territorials, però mentre pel gat domèstic el territori és la casa i pel feral l’àmbit pel qual es mou, la colònia, el territori del gat salvatge pot abastar uns 2 km². Tots tenen hàbits vespertins i nocturns, però els salvatges no coneixen l’estat d’entreson tan freqüent entre els domèstics, car el contrari: estan sempre en moviment. Són agressius, i defugen la presència humana.

Morfològicament, també es diferencien: el gat salvatge és més robust, amb una capacitat craniana més gran i una cua més gruixuda, de punta arrodonida. Si alguna vegada dubtem, veient un gat de tros, si pot tenir antecedents salvatges, potser serà convenient observar-li el pelatge, ja que el del gat salvatge té un conjunt de caràcters distintius que ajuden a diferenciar-lo del gat domèstic:

Ratlles negres darrere el cap que poden prolongar-se per l’inici de l’esquena.
Presència d’una línia negra dorsal, la qual recorre el llom i finalitza a l’inici de la cua. Al gat domèstic, en el cas que hi sigui present, la línia sol continuar per la cua tot unint els anells.
2-5 anells negres a la cua. La punta també sol ser negre.
Aurèola blanca a la zona de la gola.

En definitiva, els gats dels trossos són gats domèstics, que poden tenir antecedents salvatges, i com que Mussagats només té cura dels gats ferals, no ha esterilitzat cap dels gats que viuen als trossos, a menys que ho hagi demanat l’amo. Sembla que n’ha minvat el nombre, però aquest fet podria ser més aviat degut a altres motius; per exemple, els gats són molt sensibles als verins (herbicides i insecticides) o si se senten abandonats, perquè els amos del tros no els porten menjar ni els van a veure, podrien desplaçar-se cap al poble i trobar-se amb les bones condicions de les colònies, i acabar formant part d’una. De fet, sovint apareixen gats nous a Vilaplana.

De totes maneres, la normativa estableix que tots els gats haurien d’estar esterilitzats i portar xip, siguin de casa o de tros. Pel que respecta als gats ferals, de moment només s’exigeix que estiguin esterilitzats, tasca que està portant a terme Mussagats en nom de l’Ajuntament. Recordem que, a Catalunya, el Decret Legislatiu 2/2008 del 15 d’abril estableix al punt 16.1 que el control dels gats ferals pertany als ajuntaments. Per tant, els ajuntaments tenen l’obligació, per llei, de destinar recursos per l’esterilització dels gats.

Parlant de normativa, el setembre passat va entrar en vigor una nova llei de protecció dels drets i el benestar dels animals (Llei 7/2023. BOE núm. 75 del dia 28 de març de 2023). Aquesta llei té especial rellevància, ja que regula la tinença d’animals domèstics i la seva cria i adopció (4). Evidentment, toca molts aspectes, entre ells la cura dels gats ferals, als que denomina «gats comunitaris», amb tot el que això implica: no són gats domèstics, però pertanyen a la comunitat, i la comunitat n’ha de tenir cura. Per exemple, considera infracció molt greu donar mort a gats comunitaris, fora dels casos autoritzats per llei. Ens ha semblat interessant fer un resum d’altres punts, en referència als gats domèstics:

Tots els gats s’han d’identificar amb microxip.
Tots els gats s’han d’esterilitzar quirúrgicament abans dels 6 mesos d’edat (menys els inscrits com a reproductors).
No es poden criar gats si no es té llicència de criador. La cria només la poden fer persones registrades com a tals.
Els gats hauran de tenir una edat mínima de 2 mesos en el moment de la venda.
La cessió gratuïta ha d’anar acompanyada d’un contracte de cessió en el que es declari aquesta condició. No es permetrà la cessió de gats de menys de 8 de setmanes d’edat.
L’entrega d’animals en adopció només pot realitzar-se en centres públics de protecció animal o entitats de protecció animal registrades, i ha d’anar acompanyada d’un contracte d’adopció.
Els animals objecte d’adopció hauran d’haver rebut els tractaments sanitaris preceptius.(5)

A Mussagats se’ns ha girat feina, ja que, com dèiem abans, fins ara no identificàvem els gats amb microxip quan els esterilitzàvem, de totes maneres, cal un desplegament d’aquesta llei, ja que no deixa clar si és obligatori fer-ho en els gats comunitaris i, sobretot, qui s’ha de fer càrrec de les despeses que això implica.

(1): Convé apuntar que, segons estudis genètics, els gats que tenim a les cases no provenen de la domesticació del gat salvatge europeu, sinó d'una espècie africana domesticada al neolític per tal que capturés rosegadors.

(2): No confondre’l amb el gat mesquer. El gat mesquer o geneta és un animal de mida més petita i cos més prim i allargat, amb potes més curtes. El musell és puntegut i la cua ampla a la base i acabada en puntal. Té taques longitudinals i no línies, tot i que en el cas del gat salvatge les línies poden ser longitudinals, sobretot a les potes.

(3): Sayol F, Vilella M. El gat salvatge (Felis silvestris) a Catalunya: Estudi sobre la seva distribució i coexistència amb altres carnívors. 2019
https://zoobarcelona.cat/sites/default/files/2020-02/MemoriaAJonch2018_GatFer_SayolVilella.pdf

(4): Si algú vol consultar la llei complerta: https://www.boe.es/boe/dias/2023/03/29/pdfs/BOE-A-2023-7936.pdf.
El Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya n’ha fet un resum, disponible en aquesta adreça https://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Salut/sintesi_llei_de_benestar_animal_setembre_2023.pdf

(5): Tot i que la llei no ho detalla, s’entén que si adoptes un gat, aquest hauria d’estar identificat amb microxip, esterilitzat, vacunat i desparasitat, a més de testat per leucèmia i immunodeficiència felina.