Opinió on line19/01/2003

Els carrers que ens mereixem

Tots els projectes urbanístics, i especialment els públics, han de tenir un màxim respecte per aquells elements patrimonials, ja siguin arquitectònics, artístics o culturals que són singulars, donen qualitat i identitat al poble. Cap de les obres públiques que es fan actualment, ni els projectes existents inclouen, entre els elements constructius a utilitzar, referències, ni directes ni indirectes, sobre aquests elements propis i que diferencien el nostre poble. Tot al contrari, hi ha clares referències a la substitució dels materials constructius tradicionals per altres que no són propis. Aquesta situació porta a una pèrdua patrimonial important que queda substituïda per unes tipologies que, sense aportar una major funcionalitat, responen a unes estètiques urbanes poc identificades amb el poble.

EL PATRIMONI ÉS MOLT DIFÍCIL DE CREAR, FINS I TOT DE QUANTIFICAR EN DINERS, ARA BÉ, LA SEVA DESTRUCCIÓ ÉS MOLT FÀCIL I QUASI SEMPRE IRREVERSIBLE.

És responsabilitat de l’administració local de vetllar per la qualitat dels equipaments públics. Cal tenir en compte que la qualitat no es defineix únicament per la mesura dels costos. També és responsabilitat de l’administració local de canalitzar les demandes de la població. Actualment les persones estan demostrant cada dia, amb la recuperació de façanes, manteniment de balcons, conservació de pedrissos i portes dovellades, l’interès per la preservació del patrimoni privat que comparteix amb la resta dels vilatans. És incomprensible que hi hagi una major sensibilitat pel patrimoni particular que per al patrimoni col·lectiu i els carrers i places són patrimoni de tots.

La preservació dels valors patrimonials és un indicador del nivell cultural de les societats, però també és un clar indicador del respecte a la memòria dels nostres avantpassats ja que permeten explicar a les generacions futures la història i la societat dels nostres predecessors.
No volem compartir la responsabilitat de la destrucció patrimonial, de l’enterrament sota el ciment dels esforços de les generacions anteriors, de l’oblit sistemàtic de les empremtes dels nostres pares que forjaren el patrimoni amb el treball i sense els recursos econòmics i tecnològics que actualment disposem.

Volem que el futur es construeixi sobre aquestes bases antigues. La modernitat, la millora tecnològica i els millors recursos actuals han de permetre adequar el poble a les necessitats del futur sense malmetre la qualitat estètica i cultural ni la memòria col·lectiva. Quan parlem de patrimoni no parlem únicament de materials de construcció, estem parlant de CULTURA. Estem parlant de memòria i de respecte. Estem parlant de progrés. Precissament és el progrés el que ens ha de permetre el manteniment dels CARRERS EMPEDRATS, PERÒ CÒMODES, FUNCIONALS, SENSE PERILL DE CAURE, BELLS I AMB HISTÒRIA. Aquests són els carrers que volem i aquests són els carrers que ens mereixem.

Volem contribuir a fer un poble millor, amb millors serveis i millors equipaments, amb millors condicions de vida i que sigui un lloc ideal per viure i per compartir-lo, però no estem disposats a pagar qualsevol preu. El ciment no dóna valor, no millora les condicions, no incrementa la funcionalitat però pot destruir i enterrar elements de incalculable valor que no es podran recuperar.

De cara al procés de mundialització econòmica i cultural, la preservació d’aquests elements d’identitat tenen encara més importància i uns resultats pràctics en un futur immediat. Sobre aquests elements es fonamentaran les possibilitats de diversificació econòmica a partir del turisme rural i cultural, però perquè això sigui així cal un entorn amb alta qualitat ambiental, natural, cultural i paisatgística. Tots aquests petits elements són doncs els fonaments dels pilars que han de permetre diversificar l’economia i que ha de comportar una millora de la qualitat de vida de les persones de Vilaplana.

Hi ha actuacions que són irreversibles. Donar valor a aquests petits elements tan quotidians és solament una qüestió de coneixement, i el coneixement ens permetrà estimar i si estimem ho conservarem. Comunicar, explicar i fer comprendre el valor de tot això és també funció de l’administració local que ha de ser la primera valedora del patrimoni col·lectiu.

Per tot això és del tot imprescindible la conservació actual dels carrers empedrats que són un dels elements més curiosos, bells i singulars que tenim. Ara bé, també és molt important la realització d’un inventari de tots els elements, petits o grans, que tinguin o puguin tenir un valor patrimonial, natural o cultural per tal d’assegurar-ne la preservació. L’inventari a més de localitzar i classificar aquests elements ha ser la base que defineixi els materials a utilitzar en la construcció tant de les obres públiques com privades, i que n’asseguri el manteniment i la protecció.
L’objectiu final ha de ser tenir un poble que mira al futur amb renovades il·lusions però que respecta el passat com a símbol de cultura i de civilització. Tenir un poble del qual sentir-nos orgullosos i que ens agradi ensenyar-lo.
TERRASUD



+ Publicar el meu comentari