Ressenyes literèries | Revista 5101/09/2012

Els armats

"Dirigiran els seus ulls envers
aquell a qui traspassaren."

Mentre el vespre cercava la llum
dels estels radiants de les palmes,
s'ha trobat que la lluna, a bocins,
s'enfilava pel cim de les llances.

La cohort de l'espasa d'argent
i el vol lleu de la capa emporprada,
porta el ritme del pols a la nit
que ha flectit els genolls a la plaça.

Amb anelles vivents, va ensenyant
el camí del perdó al peu que sagna,
i encadena amb un dring de record
cada instant fugisser que s'hi agafa.

Temps endins, quan el brill argentat
de l'espasa es torna arma i es clava,
i els soldats són occits per coltells
que defensen banderes contràries,

la "cadena" trepitja camins
amb arcades de pedra daurada
i frueix el llorer del triomf
sota un pont cavalcat per les aigües.

Fins que ungida amb robís rutilants
de martiri, a l'or vell d'una platja,
troba un Sant abillat de guerrer,
que, per nom, s'ha quedat amb la Llança.

Un armat que malgrat la foscor
i els trontolls i els difunts que s'alçaven,
va collir del costat de Jesús
un clavell mig de sang i mig d'aigua.

O. HUGUET FERRÉ

El poema «Els armats» del poeta vilaplanenc Oleguer Huguet Ferré, va aparèixer publicat al Diario Español [Tarragona] (14-4-1949), pàg. 9, acompanyat amb una il•lustració d'autor desconegut. La publicació d'aquest poema en català és un fet excepcional si pensem que ens trobem en ple franquisme.(1)

Com ja indica clarament el títol, es tracta d'un poema inspirat en els armats de les processons de Setmana Santa. El fet que el poema aparegui en una pàgina dedicada a "Reus y su Semana Santa", en principi fa pensar que pot haver estat inspirat en la formació dels Armats de la Sang vinculada i administrada per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus. Les al•lusions a la ciutat romana de Tàrraco, però, ens fan dubtar si no es va inspirar en els Armats de la Congregació de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist, també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona, que des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

La citació que encapçala el poema ("Dirigiran els seus ulls envers / aquell a qui traspassaren.") sembla una paràfrasi d'un versicle de l'Apocalipsi (Ap 1,7): «Heus aquí que ve amb els núvols, i el veurà tot ull, fins aquells qui el van traspassar, i sobre ell es planyeran totes les tribus de la terra. Sí, amén.».(2)

La primera estrofa situa l'acció en el present, en el pas del vespre i la nit, quan es comencen a entreveure els estels i després la lluna, i presenta les palmes i les llances, que ens fan pensar en la processó del Diumenge de Rams.

La segona i la tercera estrofa descriuen la formació dels armats. Aquestes dues estrofes contrasten amb les dues estrofes següents, en què l'espasa d'argent de la segona estrofa es converteix en el brill argentat / de l'espasa de la quarta estrofa, i les anelles vivents de la tercera estrofa en la "cadena" de la cinquena.(3)

L'acció ara es trasllada a un passat remot («Temps endins...»), als temps històric dels armats, és a dir, a l'època de l'Imperi Romà («quan el brill argentat / de l'espasa es torna arma...»), amb al•lusions indirectes a l'exèrcit romà i als monuments més emblemàtiques d'aquesta època: la Via Augusta i l'Arc de Berà («camins / amb arcades de pedra daurada») i el Pont del Diable («un pont cavalcat per les aigües»).

A les dues últimes estrofes, l'acció se situa finalment al temps sagrat de la crucifixió de Jesucrist, en el moment que «un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua.» (Jn 19,34).

Aquest poema primerenc d'Huguet, que no va publicar més tard en cap dels seus llibres de poemes, presenta alguns dels trets comuns de la seva obra poètica: la temàtica religiosa i la preciositat de les imatges.

(1): Tan sols hi hem fet dues correccions: vs. 21: rutilants ; rutilans ; vs. 23: abillat : habillat .
(2): La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. 7a ed. Andorra: Casal i Valls, 1970, 1992. Aquest versicle té evidents paral•lelismes amb dos versicles més de l'Antic Testament: Dn 7,13: «Estava veient en la visió de la nit, / i vet aquí que sobre els núvols del cel / venia com un Fill d'home [...]»; Za 12,10: «Acabat, abocaré sobre la casa de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'entendriment i d'emoció perquè mirin cap a aquell qui hauran traspassat; faran per ell una lamentació com es fa per l'estimat i el ploraran amargament com es plora un primogènit».
(3): El pas anomenat «de la cadena» consisteix a avançar un pas llarg i recular-ne un de curt, tot picant amb la llança a terra; a més, en punts concrets del recorregut executen una coreografia que consisteix a entrellaçar les fileres sense deixar de portar el pas.

Albert Aragonés Salvat