Articles | Revista 1120/02/2003

Elogi de la política

Expliquen els historiadors romans que, en ocasió de greus dificultats de la República davant l’avanç dels seus enemics els eqües, la ciutat va cridar el patrici L. Quint Cincinnat per fer-se càrrec del govern. Segons diuen, el van trobar al camp llaurant amb els seus bous. Fent-se càrrec de la situació, va abandonar l’arada, es va posar la toga i va acceptar dirigir la ciutat durant mig any. En només setze dies va redreçar la situació, va vèncer els enemics i va consolidar el poder de Roma al centre d’Itàlia. Fet això, es va treure la toga, va abandonar el govern i va tornar als camps que tenia a mig llaurar.

Sempre m’ha admirat aquest passatge, segurament força fantasiós, de la història antiga. El fet que segurament no es correspongui gaire amb la realitat dels fets no amaga el valor que els romans donaven al compromís de l’individu amb la seva comunitat. Aquest és l’orgull de ciutadania que enaltien grecs i romans: concebien l’exercici del poder com un acte a favor de la cosa pública (la “res publica” llatina). La figura de Cincinnat era citada pels pedagogs com el millor exemple de lliurament al bé comú sense demanar res a canvi. El poder vist, no com una finalitat en si mateix, sinó com un servei a la col·lectivitat.

Les democràcies modernes van néixer amb l’esperit de recuperar aquesta idea antiga. Massa sovint, però, veiem com els nostres representants s’obliden dels ciutadans per defensar interessos poc transparents o inconfessables.

L’àmbit municipal, per la proximitat dels polítics al seu poble, hauria de respondre més que cap a aquests vells ideals republicans. Enlloc millor que aquí es percep que allò que administren alcaldes i regidors és la “cosa pública”, allò que és de tots. Possiblement és el sector de la política on hi ha un percentatge més alt de polítics honestos i amb ganes de treballar pel bé dels seus pobles i els seus conciutadans. Quasi sempre fan aquesta feina sense cap retribució a canvi, deixant-hi moltes hores “robades” a les activitats privades i a la família. A aquests els hem d’estar molt agraïts, fer-los confiança i donar-los el nostre suport.

Ara bé, també hi ha qui arriba a la política municipal per obtenir-ne beneficis, per treure profit personal, familiar o de grup, de les decisions que es prenen des del ajuntaments. Tots coneixem casos de requalificacions avantatjoses, dietes escandaloses, comissions de baixa mà, repartiment de càrrecs i privilegis, i un llarg etcètera. I el pitjor és aquella sensació que hi ha moltes altres coses que no sabem , però que intuïm que no són del tot clares, possiblement perquè ningú ens les ha explicat de forma convenient. Hi ha qui pensa que la informació és el poder i que amagant-la el mantindrà millor. Segurament no els falta raó. És feina de tots obligar-los a ser transparents.

Hem de desterrar aquest model de polítics dels nostres municipis. Cal desemmascarar els aprofitats i els corruptes. S’acosten eleccions i no val a badar. Nosaltres, com els romans, hem de cercar els nostres “cincinnats”.

Jordi Serra Ferré

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

07/09/2024Passatemps, Portada

Elogi de la política

Nou usuari

Usuari registrat