TOCS MENORS. TOCS CIVILS I LES MATRAQUES.

T O C S     M  E  N  O  R  SConsidero  tots  aquells  tocs  que  eren  senzills  d'executar  i  a  la  vegada  eren  quotidians  o  repetitius.

TOC A ROSARI. Cada  dia  a  la  tarda  al  voltant  de  les  set  (  l'horari  variava si  era  l'estiu   o  l'hivern)  es  tocaven  Cinquanta  batallades  de  la  Sebastiana. 

TOC  A  CONFESSIONS. Quan  arribaven  les  festes  i  grans  solemnitats  en  les  que  normalment  hi  havia  predicador  es  tocaven  trenta  batallades  espaiades  de  la  Sebastiana, per  anar a confesar.

TOC  A  BATEIG.  Tenia  una  durada  proporcional  a  la  propina  que  pares  i  padrins  havien  donat  als  escolans.  Aquest  toc  es  feia  amb  la  MARIA  ( dring, dring,  dring,  dring,  dring,,,,)  i  convocava  els  nens  del  poble  davant  de  l'església  per  poder  rebre  un  bon  grapat  de  confits.  " Com  airosa  centinella/  de  totes  tres  al  davant/  que  n'ets  de  gentil  i  bella/  quan  d'una  vida  novella/  a  bateig  vas  repicant./

TOC PER ANAR A DOCTRINA. Tots  els  diumenges  cap  a  les  quatre  de  la  tarde  la  Maria  amb  trenta (  dring, dring,  dring,  dring,..) batallades  ens  convidaba  a  anar  a  doctrina.  "  Anem, anem  a  doctrina,  que el  bon  Déu  crida  els  infants,  els  àngels  estan  a  la  porta,  per  a  donar-nos  les  mans "  i  quan  s'acabava ,  normalment  durava  uns  tres  quarts  d'hora,  sortien   cantant  :  "  Tan  bé  que  estem  aquí,  ja  ens  hem  de  despedir,  Jesús  i  Maria  doneu-nos  bona  guia  pel  camí. "    

TOC  PEL  MES  DE  MARIA.  Tots  els  dies  del  mes  de  maig  al  sortir  de  l'escola  a  les  cinc  de  la  tarda  anavem  a  fer  el  mes  de  Maria  a  l'església. Abans  la  Maria  ambs  els  seus  drings  ens  convocava.  A l' entrar  a l'esglésa cantavem  :  "  Venid  i  vamos  todos/  con  flores  a  Maria/  con  flores  a  porfía/  que  madre  nuestra  es./ 

T O C S    C  I  V  I  L  S     O     D  E  L     C  O  M  Ú.  Eren  i  són  tots  aquells  tocs  que  incideixen  en  la  vida  de  la  pagesia  d'un  poble.

ELS  QUARTS  I   LES   HORES.  El  rellotge  del  poble  toque  els  quarts  amb  la  Bàrbara  i  les  hores  amb  la  Sebastiana ,  que  desprès  d'haver  passat  un  minut,  les  torna  a  repartir. El  rellotge  que  es veu a  la  fotografia  és   el  de  la  plaça  de  Rius  i  Taulat  davant   l'Ajuntament  de  Gràcia, barri   on  visc  a  Barcelona.

TOC D'ATURAR I RETORNAR AL TREBALL. En  aquests  tocs  es  bandejava,  sense  voltejar-la,  la  Sebastiana;  a  la una  del  migdia  i  a  les  tres  de  la  tarda (  del  15  de  març  al  15 de  setembre,  temporada  d'estiu )  i  a  dos  quarts  de  tres  (  del  16  de  setembre  al  14  de  març )  temporada d' hivern. 

TOC  A   FOC.  Aquest  toc  era  quasi  comú  i  igual  a  tot  arreu. Es  feia  un  seguit  indeterminat  de  batallades  ràpides  amb  la  Sebastiana,  dresprès  venia  una  breu  pausa  per  tonar  a  reprendre  les  batallades  amb  un  toc  ràpid  i  frenètic  amb  les  dues.

TOC  A  SOMETENT . Igual  que  el  toc  a  foc  però  amb  les  batallades  més  lentes. " Amb  la  teva  veu  tu  ens  alarmaves/  tocant  a  foc  o  a  sometent/ la  tempestat ens  allunyaves /  dels  teus  braços  no  ens  deixaves/  vetllant  amorosament./

TOC   DE  COMUNIR. (Conjurar el mal temps).-  Uns  tocs  determinats  esdevenien  instrument  de  defensa  en  front  de  perillosos  fenòmens  meteorològics  adversos  als  pagesos  :  pedra,  llamps... A  Vilaplana  es  feien  dos  tombs  o  volteigs   amb la  Sebastiana  i  tres  amb  la  Bàrbara.  En  cas  de  tempestat  no  paraven de  tocar  les  dues  campanes  (  la  Sebastiana  i  la  Bárbara  )  ja  que  havia  la  creença  que  el  so  contribuia  a  fer  desaparèixer  els  núvols  tempestuosos.  Per  aquesta  feina  es  pagava  al  campaner.  Una  dita  de  1.911 es  referia  a  aquest  toc  :  "  Foren  els  batalls  de  les  campanes que  tocaven  a  toc  de comunir  enmig  de  la  foscúria  de  la  nit  alarmant  tota  la  població,  demanant  ajuda  del  temporal  ".

                            DURACIÓ  APOXIMADA  DELS  TOCS.

    Voltejar  duració  global  del  volteig .................................................  8 minuts  

    Repicar  de  cada  campana............................................................... 2 minuts

    Toc a  comunir ....... 2' 50 minuts.    Tempestat....... indeterminat.                    

    Toc  a  foc.........  23  segons  cada  toc.   A  sometent  ......  40  segons  toc      

     Toc  a  difunts .................................................................  uns  5  minuts.

                            L A     C  A  M  P  A   N  E  T  A

Campaneta, campaneta,  qui  és  la  més  bonica ?.  Em  respons  que  ets  tu,  presumida !.  Ets  platejada  i  molt  lluent.  Ets  fràgil  i  rígida.  Ets  esvelta  i  t'he  vist  mirar-me  amb  el  cap  de  mig  cantó.  Has  volgut  tenir  un  campanar  per  tu  sola. És  un campanar  d'espadanya,  damunt  la  teulada  de  la  nau   central  de  l'església.  El  teu  batall  fa  un  toc  molt  penetrant: dring, drng,  dring. Tens    un  nom  preciós  MARIA.  I  ets  la  campaneta  dels  nens  i  de  les  nenes. També  n'hi  ha  d'aquelles  més  petitones  que  dringuen  a  gratzien  a  les  mans  dels  escolanets.  Aquell  dring-dring  de l'elevació, del  viàtic  i  del  començament  de  les  misses,  un  dring  que  ressona  a  l'oida  com  una  bella  simfonia  d'alegria  i  d'esperança. "  Encara  ni un  raig  de  sol /  desvaneix  l'hora  de  l'alba/  i  al  nou  dia  li  fan  salva /  de  pardalets  un  estol/ que  envien  alçant  el  vol/  del  poble  a  les  quatre  cares,/  eixes  harmonies  rares/  que   poca  estona les altera/  la  campaneta  de  la  capella /  tocant  a  missa  primera./

El  dringar  de  les  campanetes  té  un  poder  d'exorcisme,  purificació  i  allunya  les  males  influències.  La  campaneta  per  oposició  al  llamp  simbolitza les  virtuts  femenines :  la  crida  a  l'estudi  de  la  llei, l'obediència  a  la  paraula  divina  i  una  comunicació  entre  la  terra  i  el  cel  (  el  batall  esta  sospès  entre  la  terra  i  el  cel  ).  Al  Tibet  tant  la  seva  campana  com  el  batall  simbolitzen  la  cúpula  celeste i  l'eix  del  món  que  la  travessa.

                               FRASES  I  ENDEVINALLES.

No  es  pot  estar  a  missa  i  repicant........LLençar  les  campanes  al  vol..... Fer  campana.... Anar  a  toc  de  campana.....Sentir  campanes  i  no  saber  on............Sóc un  instrument  de corda  que  fa  riure  i  fa  plorar, com  que  en  tinc  una  de  sola,  la  canalla  em  sap  tocar.     Té  boca  i  no  té  dents;  té  llengua  i  no  té  gust;  no  té  calor  i  la  venten  ,  mou  a  foc  i  no  fa  fum.        Estic   ferrada  amb  una  corda,  com  si  fermessin  un gos,  ballo  quan  els  altres  ploren  però  de  vegades  ballo  plorant  i  tot.

 LES MATRAQUES. Les  matraques  són  uns  grands  instruments  de  percussió, de  fusta,  de  formes  molt  diferentes, que  amb  una  roda  aproximadament  d'un  metre  de  diàmetre  per  un   de  llargària,  amb  quatre  fustes  longitudinals i  unes  maces,  que  al  fer-la  voltejar  com   una  campana,  produeixen  un  so  sec, lúgubre  i  repetit,  però  que  multiplicat  per  la  quantitat  de  maçades  es  fa  un  so  molt  més  prolongat.  Normalment  estan  col.locades  a  les  parets  del  campanar  al  costat  de  les  campanes.  Així  passa  a  Vilaplana,  un  dels  pocs  pobles  que  àdhuc  conserva  les  matraques,  ja  que  a l'estar  a  la  serena  es malmeten  amb  facilitat.

Substitueixen  el  toc  de les  campanes  durant  el  període  que  va  del  Glòria  del  Dijous  Sant  fins  al  Glòria  de  la  Vetlla  Pasqual,  la  nit  del  dissabte  sant.  Les  campanes  com  els   homes  fan  dejuni, i  senten  dol  per  la  mort  de  Jesús . Si  la  vida  tradicional  venia  marcada  pel  so  de  les  campanes,  en  un  món  on  difícil  era  trobar  un  home  que  tingués  un  rellotge  de  mà,  el  silenci  de  les  campanes  resultava  un  moment  realment  especial,  un  moment  en  el  que  el  dejuni,  el  recolliment,  l'oració  ,  la  tristesa...  s'apoderava  del  conjunt  de  la  societat.  El  so  de  les  matraques  suplia  i simbolitzava  tot  l'anterior.

Com  el  so  de  les  matraques  no és  tant   potent  com  el  de  les  campanes  sortiem  els  escolans  amb  matraques  petites  i   carraus  (  instruments  de  fusta  dentats  que  contenen una  roda  dentada  que  en  voltar  topa  repetidament  amb  un  altra  peça  de  fusta )  que  produeixen  igualment  un so  sec  i  insistent.  Cada  volta  al  poble   significava  un  toc

ANAR A MATAR JUEUS. Una  vegada  acabat  l'Ofici  de  Tenebres  (  les  matines  dels  tres  darrers  dies  de  Setmana  Santa)  i  finalitzat  el  cant  del  Benedictus ,  s'amaga  el  darrer  ciri  del  Tenebrari (  canelobre  alt  de  fusta,  triangular,  per  a  quinze  ciris , segons  uns  representaven  el  dotze  Apostols  i  les  tres  Maries  i   el  del  capdemunt   era  blanc  - representant  a  Maria  esperant  la  ressurrecció  -  i  els  altres  vermells  )   darrera  de  l'altar   i  l'església  es  quedava  a  les  fosques.  LLavors  tots  els  asistents   feiem   tocar  les  matraques,  els  carraus, o  donant  cops  amb  les  mans  als  bancs  o  picant  de  peus  a  terra,  en  record  del  terratrèmol  que  va  seguir  a  la  mort  de  Jesús  i  com  a  senyal  de  menyspreu  i  venjança  als  jueus.  S'acabava  tot  aquest  soroll  quan  de  nou  sortia  el  ciri  blanc  de  darrere l'altar.   Aquest  moment  popularment  es  deia  "  anar  a  matar  jueus ",  que  desprès  s'estenia  al  carrer  quan  es   feien  els  tocs  pels  Oficis.  A  la  provincia  eclesiàstica  tarraconense  una  tradició  marcava  que  durant  el temps  que  Jesucrist era  fet   presoner,  crucificat  i  mort es  buidaven  totes  les   piques  d'aigua  beneita  de  les  esglésies,  doncs res  no  es  podia  beneir,  per   haver  mort  l'autor de   tota  benedicció.    Les  piques  es  tornaven    omplir  el  Dissabte  Sant.  Tots  aquests  fets  han  sigut  feliçment  suprimits  i  ara  es  prega  per  la  conversió  del  poble  jueu,  el  primer  que  fou  escollit  per  Jehovà.  Acabaré  amb  uns  versos  del  "  Romanç  de  Setmana  Santa "  de  Ramon  Blasi  i  Rabassa  que  diuen  :  "  Les  matraques,  vigoroses,/ dorment  dalt  del  campanar./    Campanera, desperteu-les / que  el  Dijous  Sant  ja  es  va  atansant;/  massa  llarga  és  la  dormida/  per  tan  curt  el  cloquer./  Campanera  desperteu-les,/  que  el  seu  plor  esperem   tot  l'any./