TARDOR : TREBALLS AL CAMP

 

avellaner

L'AVELLANER. És  un arbre  que  pot  arribar   a  6  m.  d'alçada, de fulles alternes,  caduques  i  de  marge  serrat. De  les  fulles  seques, nosaltres   en diem  "  fullaraca  "  i,  de  petits,  les  primeres  cigarretes  foren  de  fullaraca,  desprès  ho  perfeccionarem  amb  purets  de  "  vidalba  "(  una  planta  enfiladissa ) una  vegada  el  tronc  s'assecava.  Les  flors  masculines  dels  avellaners estan  agrupades  en  durses  inflorescències   penjant  (  els  badocs ) . L'època  de  floració  és  de  gener  a  març  i   de  fecundació  a  finals  de  maig  i primera  meitat  de  juny,  d'aquí  la  dita  : per  sant  Feliu,  l'avellana  surt  del  niu;  per  santa  Magdalena,  l'avellana  es  plena,  i  per  sant  Roc  l'avellana  cau  del  floc  ".  Sembla  que  l'avellaner  té  el  seu  origen  en  Ponto  ( Àsia  Menor ) i  els  grecs  exportaren  a  altres  regions.  Dit  conreu  i   explotació  té  una  tradició  d'  uns  600  anys , com  a  mínim,  a  tot  el  Camp   de  Tarragona.  A  finals  del  segle  XIII  ja  consta  que  es  conreava  en  zones  d'Alforja  (1.287 ),  La  Selva  del  Camp  ( 1.296 )  i  Vilanova  d' Escornalbou  -  Dosaigues  ( 1.331 ) i  d'una  manera  intensiva  es  va  estenent  cap  al  pla  durant  la  segona  meitat  del  segle  XIX, any  1.862. 

L'AVELLANA.  És  el fruit  de  l'avellaner. El  nom científic  es  "  Corylus  avellana".  Les  avellanes  estan  envoltes  entre  dues  bràctees  verdoses  que  fan d'involucre, anomenades  flocs.  L'institut  Agrícola  Català  de  Sant  Isidre  recomana  que  es  canvii  la  vinya  per  l'avellaner  per  combatre  el  fong  anomenat  " oïdi  "  i  amb  l'arribada  de  la  fil.loxera  ( 1.890 )  es  va  acabar  imposant  per  força  aquest  canvi.  El  conreu  de  l'avellaner  es  concentra en  :  el  Baix  Camp  ( 41%), L'Alt  Camp ( 22% ), el  Tarragonès ( 20% ) i  Priorat  ( 8% ). La  superfície  total  és  d'  unes  14.268  ha. distribuides  aproximadament  així  : Alt  Camp    secà 374 ha. ,  regadiu  :  2.7l8  ha.   TOTAL  :  3.092  ha.  Baix  Camp :  secà  : 2.041  ha.,  regadiu :  3.765  ha.  TOTAl :  5.806  ha. Tarragonès:  secà  :  247 ha., regadiu : 2.553  ha.  TOTAL  : 2.800  ha,  . L'avellaner  és  molt  sensible  a  la  sequera, de  tal  forma  que  és  freqüent  la  caiguda  prematura  del  fruit  i  la  collita  anar  al  no res.

avellanas

Quan  començan  a  madurar, LES AVELLANES  s'arrodoneixen  i  agafen  un  color  marró  i  el  floc  es  va  tornant  de  color-fosc.  El rendiment  a  VILAPLANA -  ALEIXAR  és  de  1.160 kg./ha  el  secà  i  de  1.595 kg./ha  el  regadiu;  a  RIUDOMS  -REUS - ALMOSTER  és  de  1.325 kg,/ha  el  secà  i  de  1.691 kg./ha  el  regadiu ;  i  a  CONSTANTI -VILALLONGA-LA  SELVA  I  ROURELL és  de  1.325  kg./ha  el  secà  i  de  1.691  Kg./ha  el  regadiu.  Les  avellanes  es  poden  presentar  en  tres  formes :  amb  closca, en gra  i  torrada.  L'any  1.990  es  promogué  " l'avellana  és  cosa  sana".  Les   avellanes  tenen varietats :  negreta  (  majoritaria  a  Vilaplana ),  gironella  o  gironina,  pauetet,  morella  i  culplana.  El  país  dominant  en  producció  és  Turquia  amb  unes  650.000  tones.  Ara  reproduiré  una  cançó  publicada  al  Full  Parroquial  de  Constantí  nº 68  de  l'agost  de  1.919  que  diu  així :

Classes  d'avellana :/ soc  negreta, taraneta,/ de caixal  o bé  rosseta,/ primerenca, gironenca, / soc  lluenta, o  de  cap  plà,/  castanyera, de  primera/ capelluda, el  nom  se  muda;/ d'avellanes  prou  n'hi  ha.

L'avellana  rica i  maca/ representa  un  capital,/ val  vuit  duros  cada  saca;/ cada  almosta, més d'un ral./ N'és Riudoms, riu  d'avellanes;/  cull-ne  almostes, Almoster;/  omple'n  carros, VILAPLANA,/ i  els  seus  coves, Alcover./

N'ompla  Alforja, les alforges;/  per  avellana, Maspujols,/ i  la  Selva,  Reus , Les  Borges,/  Botarell i  Riudecols./ Montbrió  s'en  fa  arrecades,/ i  Vinyols  i  L'Aleixar / estan  totes enfeinades/  per  a  fer-se'n  un  collar./

galetes de avellana

Els  pagesos  asseguren  que  amb  els  actuals  preus  de  l'avellana  no  poden conservar  les  seves  produccions  perquè  no  cobreixen els  preus  dels  costos. Fa  uns  quinze  anys  l'avellana era pels vilaplanencs  com  una esmaragda però ara, dissortament, és  com  una  llauna  sense  valor.  Molts  ni  les  plegan. L'avellana  té  un alt  valor  nutritiu,  conté  grans  quantitats  de  calçi,  fòsfor  i  potassi.  Les  avellanes s'utilitzen  amb  profusió en  confiteria  (  turrons, gelats, dolços..) , en  salses  ( romesco, dels  calçots..) , per  barrejar  amb  grans  de cafè,  crues,  torrades,  garrapinyades  o  barrejades  amb xocolata.  A  Viena  la  pasta  d'avellanes  és  un  dels  principals  ingredients  dels  mundialment  famosos  " Torts ".  I  la  població  lleidetana  d'Agramunt  es  famosa  pels  seus  turrons  d'avellana. Com  han  canviat  els  temps  quan  a la  Terra  Alta  les  noies  deien  :  "  Mare, deixeu-me-hi  anar / a  Alforja  a  plegar  avellanes/  que  cantarem  quatre  cançons/  pels  fadrins  de  Riudecanyes/.

PLEGAR  AVELLANES. Vaig  anar a  plegar  avellanes  amb  la  mare  a  " Cal  Fabià ". És  deia Fabià  Martorell i Cornudella,  germà  de  mossèn  Josep Martorell.  Era  un  home  molt  alt  i  prim,  molt  religiós  i  cantava  al  cor  de l'església . Tenia  una  veu  preciosa i  afinada.  Sempre  estava  de  bon  humor.  En  canvi  la  seva  esposa  Maria  Mariné i  Aixalà era  de  mitjana  estatura  i  força rodoneta. De  gran,  anava  ajupida  i  caminava  feixugament.  Els  seus  fills : la  Montserrat  (  el  Fabià  tenia  29  anys  i  la  Maria  23 ),  el  Josep  ( l'organista), el  Sebastià  (  antic  alcalde ) i  Francesc,  sempre  han sigut  grans  amics  meus .  Carro amb avellanes

A  la  colla  també  venia  una  tal  Virgínia ,  crec  que  de  " Cal  Manyà ", amb una  carona  molt  fina, cabells  rossos  i   veu  d'angelet.  Temps  desprès  va anar  a  viure  a  Barcelona.  Jo,  a  més  de plegar  avellanes,  tenia  dos  tasques :  omplir  el  càntir d'aigua a  una  font  o  mina  propera, per posar-lo  sota  un avellaner  a fi  de  que a l'aigua  no  li  toqués  el  sol  i  es  mantingués  fresca ; l' altre  era  encendre  el  foc  perquè  els  buscalls cremessin  i  fessins  caliu  per  escalfar  les  carmanyoles ( fiambreres ).  Totes  les  plegadores  portaven  tant  l'esmorzar  com  el  dinar  en  llurs  portaviandes.  Els dissabtes  l'amo  pagava  la  graellada  de  carn  i  normalment  s'hi  afegien  rovellons  o  prebrassos, si  en els  boscos  del  voltant,  se  n' havien  trobat.  A  les  dotze  del  migdia , al  toc  de  l'Angelus,  es  plegava per tornar  a  la  feina  a  les  tres  de  la  tarda (  eran  les  hores  que  més  picava  el  sol ). Aquest  descans  era  aprofitat  per  dinar  i  per  fer  migdiada.  Els  avellaners  estavan molt  ben  assaplanats  " arraplanats  ",  sense  brossa  ni  pedres.  Les  avellanes  es  plegaven una  a  una,  agenollats,  amb  els  dits  juntets,  i amb  una  agilitat autònoma, es dipositaven  al  palmell   empeses  per  la  maniobra  dels  dits, fins  omplir  les  mans;   llavors  eren  tirades  a  la  senalla. Normalment  les  dones  portaven  un  mocador de  cap  per no embullar-se  amb  les  branques i  unes  genolleres  de  roba.

Quan  les  senalles  estaven  plenes  es  buidaven  per  omplir  els  sacs.  Al  final  de  la  jornada  es contaven  els  sacs  que  s'havien omplert.  A  les 7  del  matí , quan el sol  encara  no  brillava, sortien les colles,  per tornar quan es feia de  nit.  Al  trobar-se  pel  camí  se  saludaven contents i alegres. Les  cases  riques  portaven  les  avellanes  en  carros  tirats  per  un  o  dos  animals, a  vegades  resultaven  perillosos  si sortian  fora  dels rodals assenyalats;  llavors  havien de  frenar i  agafar  fort  les  brides, doncs  alguns  carros  portaven  de  10  a  15  sacs  d'avellanes.  Aquells  dies  de  plegar  avellanes,  Vilaplana  augmentava  la població  car la  majoria  de cases  tenien  colles  de  plegadores  que venien d'un poblet anomenat Rosell (Castelló) a dos quílòmetres de La Cènia i d'altres d'un altre poble  de Castelló  anomenat  Alfara. Els diumenges a la tarda es feia un gran ball. Avui dia es repleguen amb un tractor amb una xucladora i el que abans costava un dia ara es fa en una hora. L`home especialitzat a Vilaplana és en  Teodor Tost i Cabréfill de la Rita i parent meu.

raim

LA  VEREMA. També  de  petit  la  vaig  disfrutà, no pas  tallant  els  raïms del  cep  ni  posant-los  a  les  portadores,  sinó  trepitjant el raïm amb  els  peus,  sense  espardenyes, damunt  les  fustes  dels  cups. El  temps  de  la  recol.lecció  depèn  del  grau  de  maduració  del  raïm i  de  la  seva  varietat  i  altitud. Es fa  normalment a  primers  de setembre.  El  procés de  veremar  ho  vaig  viure  plenament  a  la  Vilella  Baixa  com explicaré el  seu  moment.  La casa on trepitjavem  el raïm era  "  Cal  Sastre " , que  llavors  vivien al  carrer  de la  pujada. La  Marina  Besora i Vall  cridava  els  seus  fills  Josep  i  Francisco  i  a  mi per  realitzar  la  pre-pitjada.  El  vell  "  Sastre  " ( Carles  Mariné  i Ferré ) ens  deia  que  encara  que  tinguessim  els  peus  bruts  no  passava  res  ja  que  l'alcohol  tot  ho  matava.  Teniem  damunt  del  cup  tres  cordes per  agafar-nos, puix  moltes  vegades  les  pells  dels  raïms  et feien relliscar.  M'agradava  veurem  les  cames  plenes  de  pells  del  raïm i ,  com a  poc  a  poc, el  seu  suc  (  el  vi ) anava  caient  cap  al  cup.  Alguns  cops  també  vaig  anar  a  trepitjar  a  " Ca  L'Assassó "  quan  hi  era  el  Joan.

 

verema

Un  vers  de  Joaquim  Ruyra  diu :  " Veu  el  raïm  con  enorme  arracada,/ sota  l'orella  del  pàmpol  morent./  Vénen,  però, les  gentils  collidores/ curta la  falda  i  el  braç  despullat,/ àgils brandant  ganivets  i  estisores./  L'urc  de  la  vinya  serà  castigat./  Cauen  feixucs  els  raïms  en els  coves,/  flaire  agradosa  per  l'aire  escampant;/ dins  les  semals  s'encabeixen  arroves,/  carros,  a  tones,  se'ls  van  emportant./ Resta  la  vinya movent  els  seus  pàmpols,/  trista  palpant  la  novella  buidor./  Sent  ja  passar  la  tardor amb  els  seus  tràmpols,/  sent  ja  la  fredor  de  l'hivern  venidor./
Els  ceps, els  circells  i  pàmpols  són  l'escorta  del  fruit,  i  la  verema cerimònia  on  neix  la  màgia  del  ví.  Abelles  i  mosques, la  dolçor;   colors  i  amoretes,  el  most.

PENSAMENT  :  La  tardor  és  com  la  vellesa. La  mare  Teresa  de  Calcuta  té  unes  expressions  molt  maques  :  "  no  visquis  de  fotos  grogues. No  deixis  que  es  rovelli  el  ferro  que  hi  ha  dins  teu.  Fes  que en  lloc  de  llàstima  et  tinguin respecte.  Quan  pels  anys  no  puguis  córrer, trota.  Quan  no  puguis  trotar, camina.  I  quan  no  puguis  caminar,  fes  servir  el bastó.  Però  no  t'aturis  mai ...!!!