LA TARDOR, FESTES i FRUITS DE LA TARDOR

 

LA TARDOR

És l'estació del canvi. La cosa perenne i la decrèpita. Els colors ocres. Els dies s'escurçen de pressa i la clorofila de les fulles es degrada com a mecanisme de defensa contra el fred. Comença  entre el 21- 22 de  setembre  i  acaba el  2l  de desembre. Arbres grocs és un temps de  transició  entre  l'estiu  i  l'hivern. LA TARDOR.  És  un  temps  caracteritzat  pel canvi  en els  hàbits  i  els  ritmes  de  la  vida  quotidiana. La  gent  torna  als  seus  hàbits  quotidians desprès  del  període estiuenc. Comença   el  cicle  anual  de  la  foscor  i  el  fred; la  climatologia farà  més  dura  la  vida. Comença  el  curs  escolar  i  canvia  la  programació dels  mitjans  de  comunicació. No obstant això, la tardor no ès una estació estèril.  Els joves de moltes espècies comencen a volar lluny del niu, mentre altres animals l'aprofiten per fundar una nova familia. És l'època de les baies ( són baies els fruits del raïms, del pebrot, de l'albergínia i del tomaquet ) que es prodiguen en els arbres i arbustos.   És el mes dels rovellons, de veremar  i  plegar avellanes.  És  el  mes  de  les  castanyes,  dels  panellets  i  dels moniatos, És el de les primeres  neus  als  Pirineus.  De forts aiguats i de l'espectacular brama del cèrvol.  El sàbat de les bruixes i d'una catifa de fulles seques damunt el llit del bosc.

El temps la tardor t'ha portat,/ naturalesa  erma,/ llarga  nit  del  repòs/  fins a trencar l'alba./ LLuna fetillera,/ que el mar  s'hi  banya./ El  sol  ha  tornat/ de roig la teva cara./ Blanca és la neu/ a  dalt  la  muntanya,/  de  corall  tenyida/ dins la  nit  màgica./ Bolets  deliciosos,/  de  terra adobada,/ nats  de  l'oreig/  i de  la  pluja  calma./ Al  compàs  del  vent/  les  fulles  dansen,/ i  amb  suau  harmonia,/ els  peus  s'hi  embolcallen./ Cors  que  bateguen,/crepuscles daurats,/ quan  el  sol  s'apaga.  ( Assumpta  Serra ).
 

Benaurances de la tardor, d' Antonio Alonso

La tardor"Sortosos aquells  que  saben  fer-me  reviure,  tot  evocant-los,  els  meus  records  més  bonics  de  la infantesa.Sortosos  aquells  que  em  guarden  el  seu  costat  i  recorden  que  segueixo  estant  viu,  que  m'han estimat com  sempre  i  que  algú pensa  en  mi.  Beneïts  siguin  els  que  tenen  el  do  de  fer-me  evocar  els  dies  feliços  d'altres  temps.  Beneïts  els  que  fan  de  mi  un  home  animat,  respectat  i  mai  abandonat". La  tardor  està  associada  a  l'edat  madura.  Antigament  s'anomenava  l'estació  de la  malenconia  i  en  la  teoria  dels  " quatre  humors"  li  correspon la  bilis  negra.

                 FESTES  DE LA TARDOR.

La  festa  de  TOTS  SANTS  determina  l'inici del  cicle  de  la  terra :  desprès  de  l'abundor  i  les  collites  de  l'estiu,  ve  el  repòs,  la  mort  aparent  de  la  natura.  Però  també és  el  moment de  la  sembra,  promesa  del  ressorgiment  de  la  vida amb  el  retorn  del  bon  temps.  Aquesta  festivitat és  una  de  les  més  antigues  en  el  món  cristià.  El  seu  origen  es  troba  a les primeries del  segle  VII,  quan  el  papa  Bonifaci  IV  en  comptes  de  fer  enderrocar  el  Panteó  Romà  (  o  sigui  el  temple  pagà  de  tots  els  déus ),  que  Marc  Agripa  havia  fet  construir  en  honor  de  Júpiter,  el  purificà  i  consagrà  en  honor  de  la  Verge  i  de tots  els   màrtirs  i  sants, disposant  que  cada any  fos  celebrada  una  festa  en  aquesta  diada. Tots Sants

És  la  festa d'una  munió  incontable  de  Sants que  ja  gaudeixen  de  la  visió  de  Déu (  Església  Triomfant ) però  que  la  seva  santedat  àdhuc  no  ha  sigut  reconeguda  oficialment  per  l'Església.  Entre  ells  hi  tenim  molts  familiars (  pares, germans, oncles, cosins...)  i  també  molts  amics ,  que  durant  la   seva  vida  terrenal  foren  fidels  a  Crist.  Aquí  posarè  un  bell  text  de  l'Apocalipsis  ( cap.7 ) : Eren  gent  de totes  les  nacions, tribus, pobles  i  llengües.  S'estaven  drets  davant  el  tron  i  davant  l'Anyell,  vestits  de  blanc i  amb  palmes a  les  mans, i  proclamaven  amb  veu  forta :  La  salvació  ve  del  nostre  Déu,  que  seu  al  tron ,  i  de  l'Anyell.....Ell  em  digué :  Aquests  són  els  qui venen  de  la  gran  tribulació.  Han  rentat  els  seus  vestits  amb  la  sang  de  l'Anyell  i  els  han  quedat  blancs.  Per  això  estan  davant  el  tron  de  Déu  donat-li  culte... Mai  més  no  passaran  fam  ni  set,  ni  els  farà  mal  el  sol  ni  la  xardor,  perquè  l'Anyell que  està  en  el  tron els  pasturarà  i  els  conduirà  a  les  fonts  d'aigua  viva.  I  Déu  eixugarà  totes  les  llàgrimes  del  seus  ulls  ". Antigament  el  dia  de  Tots  Sants  era  un  dia  de  treva. Insertarè  alguns  REFRANYS   adients  a  aquesta  diada :  " De  Tots  Sants a  Advent, ni  massa  pluja  ni  massa  vent ". "  De  Tots  Sants  fins  a  Nadal, el  flequer perd  son cabal ". " El  bon  favar  per  Tots  Sants  s'ha  de  sembrar,  i pel  gener  s'ha  de  cavar ". " LLaurada  per  Tots  Sants  mata  la  mala  herba  dels  camps ".  "  Per  Tots  Sants ,  els  dies  són  germans  ". "  Per  Tots  Santa  agafa  tords  amb  quatre  mans ".  "  Per  Tots  Sants  ,  les  olives  a  les  mans ".  " Qui  per  Tots  Sants no  té  sembrats,  perilla  quedar  enganyat ". El  dia  de  Tots  Sants  té  dos  aspectes :  alegria  i  xirinoia  al  matí  i  gravetad  i  sèver  a  la  tarda.  És  creu que  la  primera  part  del  dia és  per als  vius,  i  la  segona  està  dedicada  als  difunts.

EL  DIA  DELS  DIFUNTS . La  festa  arriba  en  un  moment clau  de  l'any,  un  moment en què  la  mateixa  natura  sembla  morir. La  idea  de  la  mort  es  fa  present en  un  període  concret,  que  dels  celtes  als  egipcis,  dels  romans  fins  als  nostres  dies,  ha  estat  celebrat  com el  temps  dels  difunts  i  també  com el  mes  de  les  ànimes.  Desprès  del  Concili  Vaticà  II  l'Església  ha  tornat  als  seus  origens  donant  protagonisme  a  un  temps  fort  com  és L'Advent. Sembla  que la  festa dels  Difunts deriva  de la  festa  celta  anomenada SAMHAIN (  culte  als  difunts ), encenent  grans  fogueres  als  cims  de  les  montanyes. Per  als  celtes  l'any  estava  dividit  en  dos  períodes :  el temps  clar  i  el  temps  fosc.  Els  dies  del  Samhain   obrien  el  període  d'obscuritat.  Eren  un  "  temps  fora  del  temps "  i  les  terres  d'altre  món  estaven  obertes  i  entraven  en contacte  amb  el  món  dels  humans. CementiriEls  difunts  en  les antigues  cultures,  especialment  els  avantpassats  eren  considerats  com  a  protectors  de  les  cases, com  una  mena  de  petites  divinitats  familiars en  qui  confiar. Aquesta  idea   dels   morts  protec-tors encara  es conserva en  moltes  de  les  tradicions que  han  arribat  fins  a  nosaltres  :  posar aquesta  nit  un plat  més  a  la  taula;  deixar  un  lloc  buit  per  als  familiars  difunts o  bé,  obrir  les  portes  perquè  passin  les  ànimes.  Visitar  els  difunts  i  portar-lis  flors  a  les  seves  tombes ( anar  als  cementeris ) és  d'origen  egipci  i  desprès  passà  al  món  romà  i  per  això   ès  un  tret  comú  a  les  cultures  influides  per  l'antiga  Roma.  Era  creença  generalitzada  que  aquest  dia,  al  punt  de  migdia,  els  difunts  que fa  poc  temps  que  ho  són,  surten  del  Purgatori  per  anar  a  conviure  unes  hores  en  companyia  dels  seus  familiars,  i  llurs  ànimes  invisibles  es  presenten  a  la  casa  on  vivien,  per  fer  vida  amb  els  seus.   Si  veuen  llurs  familiars  tristos  i  condolguts  per  la  seva  pèrdua,  senten  un  gran  bé  i  en  tornar  al  Purgatori (  L'Esglèsia  Purgant) són  rellevats de  la  pena  i  lliurats  cap  a  la  Glòria. Fa  pocs  anys  que  els  sacerdots  deien  tres  misses i  desprès ,  a la  tarda,  s'anava   al  cementeri a  resar  el  Rosari.  Els   rectors  tenien  l'obligació  d'  aplicar  una  de  les  misses  per als  difunts  de  la  parròquia.

                             COSTUMS   DE   LA   TARDOR

Panellets ELS PANELLETS.- El seu origen és incert. Els egipciss  posavan  menjar  a  les tombes  pel  llarg  camí  que  tenia  de  fer  el  difunt.  Històricament  datan  del segle XVIII quan  eran  ussats  com  a  menjar  beneït  per  compartir  desprès  de les  celebracions  religioses. Tenien  un caràcter sacramental. Tant  la  castanyada  com els  panellets  prové  del  fet  que  per  Tots  Sants  els  campaner   havien  de tocar  sense  parar  a  difunts  tota  la  nit  per  tal  que  ningú  s'oblidés  de  resar  per les  ànimes  del  purgatori  i  pels  seus  propis  difunts (  totes  les  cases  de  Vilaplana  pagaven mitja  hora  de  toc ).  A  la  mitjanit  veïns  i  feligresos  s'apropaven  a  l'església  i  compartien  amb  els  campaners fruits  secs, dolços ( panellets ) i  les  castanyes.  Encara  es  pot  veure al  nostre  campanar,  on  estan  les  campanes,  un  raconet  de  la  pared  ennegrida.  Ja  el  1.807,  segons  el  Baró  de  Maldà, eren  molt  populars i  junt  amb  les  castanyes  es  venien  als  carrers. FER  PANELLETS  A  CASA.  Moltes  cases  de  Vilaplana , fins  fa  poc, encara  feien  els  panellets, entre  elles , la  meva  cosina : " La  Blanca  de  Cal  Ritu ""  i  els  bunyols  de  Setmana  Santa,   per cert ambdós  riquíssims.  Un  altra  persona  que  també  els  fa  boníssims  és  la  " Maria  Remei ". Necessites 1 kilo  d'ametlles molgudes;  400  grams  de  patates  bullides  o  moniatos i  desprès  xafats;  500  grams  de  sucre;  2  clares  d'ou  i  la  pell  de  llimona  ratllada i 1/2  kilo  de  pinyons.  És  bullen els  moniatos  o  les  patates  durant  20  minuts ,  seguidament  els  palem,  els  trossegem  i  xafem  una  mica  i  seguidament  ho ajuntem tot  i ho  aniremm amassant  fins  que  ens  quedi  una  pasta  ben  lligada.  Quan  la  massa  hagi  agafat  consistència  hi  afegirem  la ratlladura  de la  pell de  la  llimona.  Un cop fet  boletes,  les sucarem als  ous  batuts  i  seguidament  les  rebossarem  en  pinyonets.  Avui  n'hi  ha  de  moltes  classes de  panellets  :  de  coco, de  cafè,  de  xocolata,  de  massapà,  de  codonyat.. Els  posarem  damunt  d'una  safata  coberta  de  paper  d'alumini,  els posarem  al  forn,  previament  calentat,  a  uns  200 graus,  durant  uns  10  minuts,  procurant  que  no se'ns rosteixin   massa.

BONIATO O MONIATO   És   una  planta perenne  i enfiladissa,  conreada  per  la  seva  arrel  de  planta tuberosa  i  comestible. Aquesta   planta  és  originaria  de  la   Selva  del  Perú.  Els  conqueridors  espanyols  la  van  conèixer  al  Carib  abans  que  la  patata,  més  pròpia de  climes  més  freds  i  muntanyencs. ( per  aquesta  raó   les  patates de  Prades   tenen  gust  i  renom ). El  moniato és  un aliment  reconegut  com  efiçac  en la  lluita    contra  la  desnutrició  a  causa  de  les  seves  característiques    nutritives, facilitat  de  cultiu  i  productivitat. És  molt  digestiu. Uns  100 grams de Flor boniatopolpa ataronjada  per  dia  són  suficients  per  a  eliminar  i  fins  a  reduir  significativament  la manca  de vitamina  A.  La     planta  no  suporta   les glaçades  i   necessita  una mitjana  temperatura  de 24 º C   per  vegetar  amb normalitat  a  més  de  suficient    humitat. Les  condicions  climàtiques per   fer  creixa   els  moniatos   es  donen  només  a  l'estiu  en  el clima  mediterrani  però  aquí  necessiten  el   regadiu.  Això  fa  que aquest   tubèrcul  no  sigue  tan  popular  com  la  patata,  Solament  al   Perú,  Mèxic  i   Xina ( és   la  principal  productora, conreant  el  83%  del  total  mundial )  va  per  davant  de  la  patata.

 

FRUITS   DE  LA  TARDOR

LA  CASTANYA Castanyaés la fruita  del  castanyer, que  té  de 20 a 40 m. d'alçada.  A Prades,  la  Febró  i  Vilanova de Prades n'hi ha moltíssims, que junt amb les tòfones, són un dels ingresos supletoris de les famílies. Les castanyes es mengen habitualment torrades, però també es poden menjar crues. Per conservar-les cal que siguin completament seques abans de retirar-les de la closca  espinosa  que  les  conté i desar-les en una bota, cobertes de sorra fina. La festa de la castanyada és el dia 31 d'octubre, vigília de Tots Sants. És un dels fruits per excel.lència de la tador. Fins fa uns anys, la  castanyera  era un personatge típic, que feia la venda als carrers de pobles i principalment de ciutats. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper de premsa. Quan hom arribava a casa eren acompanyades d' un porró de vi blanc o de garnatxa o mistela. També al cafès posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules i la gent feia la castanyada col.lectivament . A  Prades ,  anys  enrera, desprès  de  dinar, un  home  amb  un  carro  voltava  pels  carrers  del  poble  i  recollia  llenya  i  castanyes  per  les  cases.  Al  capvespre , encenien  una foguera  a  la  plaça  amb  la  llenya  que  havia  arreplegat i,  al  caliu,  torraven  les  castanyes.  La  gent  se  les  menjava  al  voltrant  de  la  foguera  mentre  bevia  vi  blanc. La  manera  tradicional  de  torrar les  castanyes  era en   una  paella  amb  el  cul  ple  de  petits  forats.  Aquestes  perforacions  que  permeten  el  pas  de la  flama  han  fet  d'aquest  tipus  de  paella  un  element  diferenciat  de  qualsevol  altre  estri  de  cuina. La  castanya  era  la  principal  font  energètica  per  la  població  rural.  Desprès  la  va  substituir  la  patata,  així  algunes  regions  com  Galícia  encara  hi  ha  llocs  que  a  les  patates  se les anomena  castanyes.  La  fusta  del  castanyer  és  de  color  groguenc,  d'aspecte  similar  al  roure  però  més  fàcil  de  treballar  i  més  estable.  Molts  mobles  de  les  nostres  cases  (  llits,  calaixeres, taules,  instruments  musicals..)  són  fets  d'aquesta  fusta,  que  és  forta  i  amb  aigües.

EL  ROVELLÓ ( esclata-sang ) és un bolet dels més apreciats gastronòmicament. Sovint  s'anomena  rovelló  un  altre bolet del mateix gènere : el pinatell. Es caracteritza  per  despendre,  quan  es  talla  amb  el  ganivet,  un  poc  de  líquid de  color  vinós  que  podria  semblar  sang,  d'aquí  el  nom  amb què se'l coneix. El  rovelló  vol calor i  és  propi  de  boscos  assolellats  i  de  terres  baixes  i el pinatell  és  més  freqüent  a  terra  baixa  i  a  les  obagues.  Les rovelloneres són  llocs  on  solen  sortir  els  rovellons  de  forma  abundant,  per ser llocs on hi  ha  un  extens " micet" ocupant el substrat i  cada temporada " floreixen " els  cobdiciats  rovellons. Rovellons

Molta  gent  recorre el  bosc  quasi llaurant aleshores resulta  molt  difícil  que  es mantinguin les rovelloneres. Un dels homes de Vilaplana  que  més  en  saben  i coneixen  rovelloneres  és  el  "  Feliu  de  Ca  l'Assassó  ". A  més  dels  rovellons  hi  ha :  la  llenega blanca i negre,  els  cama-secs,  la llora,  el   rossinyol,  el camagroc,  el  moixernó,  el  fredolic,  els  carlets ( que surten sota les alzines ) i  per  damunt  de  tots  l'ou  de  reig.   Aquest  any  a  Vilaplana  n' han  sortit  moltíssims. A  la  carretera  de La  Mussara   els  diumenges  de setembre i  meitat  d'octubre es feia  una  caravana  immensa  de cotxes. Els  boscos  de  La  Mussara  quedaren  invadits :  el  pla  dels  Castillejos ;  el  Bosc  de  Vicenç,  Els  Motllats,  el  Motlla  de  la  Poma  i  l'Aixaviga  (  terme  de  l'Albiol )  semblaven  les  platges  de  Salou.