RECORREGUT PELS DIFERENTS COL.LEGIS

(4376 comentaris)

Així  com  La  PAQUITA  sempre  va  romandre   al  Col.legi  del  Sagrat  Cor  de  Tarragona,  la  "  Padrineta  "  va  fer  un  llarg  recorregut  per   diferents  col.legis  i  poblacions.

El  primer  destí  va  ser  com  a  Superiora  del  col.legi  de  Nostra  Senyora  del  Rebollet  ,  Oliva  (  València ) a  la  plaça  de  móssen  Joan  Escrivà que  fou  qui  va  fer  donacio  de  les  instalaciones  a  les  Carmelites  de  la  Caritat  Vedruna. (  pots  veure l'anterior  fotografia ). Durant  la  teva  estada, de  casi  vuit  anys,  deixares  un  gran  record  precisament  per  l'humilitat  i  delicadesa  amb  qué  conduires  la  Comunitat  i  el  Col.legi.  Eren   termps  de  "  mando  y  ordeno  "  i  tu  volias  bescanviar-los  en   " participatius  ".   En  una  de  les  teves  cartes  em  deies  que  "   havies  nascut  més  per  obeïr  que  no  pas  per  a  manar ".

Ser  superiora  era  per  tu  una  càrrega  molt  feixuga.  Portar  la  comunitat,  congeniar  caràcteres,  apaivagar  situacions  difícils  i  complicades  i  posar  ordre  i  disciplina  dins  el  col.legi  ultrapassaven  les  teves  minses  forçes.  Sort  que  la  Verge  del  Rebollet  t'embolcallava  i  dels  seus  llavis  sortien  mots  de  coratge. Així  ho  confessares  en  una  carta. (  Poso  la  fotografia  de la  Verge ).

Durant  la  teva  estància  a  Oliva  vaig  donar-te  una  alegria al  comunicar-te  que  segurament  rebria  les  ordres  menors a  principis  de  novembre de  1.953 i  demanava  si  dintre  de  la  Comunitat  hi  havia  algú  capaç  de  fer-me  el  sobrepellís.  Posares  inmediatament  fil  a  l'agulla  i  el  teu  cor  de  padrina  s'omplí  de  joia  i  d'agraïment.  Però  uns  mesos  després   vingué  un  sotrac  inesperat  i  vas  quedar  sense  parla  (  doncs  tota  la  Comunitat  va  èsser  receptiva  a  la  meva  comanda )  al  dir-te  que  no  me  ordanaven.  Durant  molts  anys  la  coïssor   va  estar  a  prop  del  teu  cor  i  no  te  explicaves  el  que  havia  passat  i  jo  tampoc  podía  donar-te  una  resposta  doncs  no  la  tenia  ni  encara  la  tinc. 

La  segona  estació  o  aturada  fou  molt  diferenta  a  la  primera  tant  metereorològica  (  la  primera  vora  al  mar  i  la  segona  al  portal  de  la  "  Terra  Ferma "  amb  ses  boires  i  gelades )  com  poblacionalment (  una  amb 30.000 habitants  i  l'altre  amb  1.200  habitants ) a  la  vila  de  Verdú  (  LLeida- Urgell ) una  de  les  més  antigues  de  Catalunya,  La  seva  carta  de  població  es  firma  l'any  1.184  on  consta  inclús  els  noms  dels  seus  habitants.  Guillem  III  de  Cervera  per  poguer  pagar  les  despeses  de  l'expedició  a  Jerusalem  fa  l'escriptura  de  venda  del  Castell  (  segle  XII )  amb  totes  les  seve pertinences  al  Monestir  de  Poblet  l'any  1.277.  El  batlle  era  nomenat  per l'Abat  i  exercia  la  tasca  moderadora  entre  la  població  i  el  monestir  fins  l'any  1.835.(  Fotografia  de  la  Plaça  Major )

El  col.legi  era  petit  i  a  més  amb  poc  alumnat  doncs  solament   podien  ser-lo ,  llavors ,   les  nenes.  Era  entrant  a  la  Plaça  Major  número  31 ,  a  mà  esquerra  , sota  dels  porxos , hi  havia  l'entrada.  Vaig  visitar-te  varies  vegades   puig  el  meu  germà  Anton  era  Secretari  de  L'Ajuntament  de  Ciutadilla,  poble  veí.  Agafava  l'autocar  pel  matí ,nomenat  Rofes,  que  feia  la  línea  Vallfogona  de  Riucorp,  Gumerà, Ciutadilla,  Verdú, Tàrrega i al  migdia  tornava  a  casa  del  meu  germà.  Aleshores  àdhuc  estava  en  el  Seminari,  era  teòleg  sense  cap  ordre.

En  una  de  les  visites anarem  a  la  casa  de  Sant  Pere  Claver,  fill  predilecte  de  Verdú  ( 1.580 ) i  mostrares  la  teva  devoció  i   el   teu  sentiment  missioner  vers  aquest  jesuita  que  va  dedicar  la  seva  vida  en  defensa  i  protecció  dels  esclaus  negres  al  port  de  Cartagena  de  Indias  a  Colòmbia. Vull  posar  una  estrofa  de  mòssen  Jacint  Verdaguer :  "  De  la  terra  catalana/  vós  nàsquereu  en  el  cor/  de  familia  cristiana/  tal  és  l'arbre  tal  la  flor/.  Tu  ets  Verdú lo  gerro  d'or/  d'aqueix  lliri  inmaculalat ". (  veure  imatge  del  Sant ).

 

Un  altre  día visitarem  l' església  romànica-gòtica  de  Santa  María  i  el  Castell  a  quatre  pases.  En  dita  visita  ens  acompanyà  el  rector  i  tú  li  vas  insinuar  si  tenia  possibilitats  d'entrar  al  seminari  de  Solsona,  doncs  Verdú  perteneix  a  dit  bisbat,  però  jo  inmediatament  el  vaig  tallar  dient-li   que  "  o  me  ordenaven  a  Tarragona  o  en  cap  lloc  més " .  Perdó , potser  va  aflorar-me  un  sentiment  d'orgull.  ( Fotografia  església ).

 

Per  la  manca  d'alumnes  el  col.legi  es  convertí  en  Cooperativa  Industrial  Vedruna  (  VEICO )  el  11  de  novembre  de  1.982,  tu  ja  no  estavas,  dedicada  a  la  venda  al  engrós  de  roba.  VERDÚ  es  cèlebre pels  tallers  de  ceràmica (  segles XIII- XIV )  de  color  negre  (  sellons-càntirs )  que  pren  l'argila  vermella  quan  es  fumeja  en  el  moment  de  la  cocció;  pel  museu  de  les  joguines  amb "  l'home  pilota  ",  les  bicicletes  antigues,  la  col.lecció  de  nines  i  els  autòmats.  Anys  enrera  fou  famosa  per  la  Fira  de  bestià  junt  amb  la  població  de  Calaf

Després  et  destinaren  a  la  capital  de l'Urgell,  Tàrrega (  20.000 habitants )  a  cinc  quilòmetres  de  Verdú,  al  antic  col.llegi  de  Sant  Josep  ubicat  a  l'antiga  carretera  de  LLeida  cantonada  al  carrer  Ponent  i  davant  de l'Escola  Pia.  Recordo  poerfectament  les  passejades que  feiem  per  aquell  petit  i  antic  claustre  parlant  dels  efectes  i  fruits  del  Concili  Vaticà  II.(  fotografia  del   "  pati  "  o  plaça  del  Carme  ).

Dit  col.legi  fou  inaugurat  per  la  fundadora  santa  Joaquima  de  Vedruna   el  26  de  setembre  de  1.886  junt  amb  quatre  monges  més.  Per  tant  gaudia  de  una   bella  tradició  i  un  gran  predicament  entre els  targarins ,  per  això   al  mes  de  novembre  de  2.007  la  Corporació  Municipal  li  otorgà  la  Medalla  d'Or  de  la  Ciutat.

Sempre  em  presentares  a  la  Comunitat  com  el  teu  fillol.  Fet  que  omplia  de joia  i  entusiasme.  LLavors  vivia  a  Barcelona  a  la  residència  del  Pares  Escolapis  (  mossèn  Pere  Boronat de  Mont-Roig  , i  el  pare  LLucià,  d'Igualada)  al  carrer  Ample   i  estudiava  a  la  Universitat  (  Facultats  de  Dret  i  de  Filosofía i  LLetres). Tant  per  les  Festes  de  Nadal,  Setmana  Santa  i  vacances  les  passava   a  Ciutadilla  a  casa  del  germà,  per  això  les  visites  sovintejaven.

Conexia  Tàrrega  pam  a  pam  però  un  dia  parlant,  dintre  del  col.legi, m'assanyalares   un  petit  cim  on  hi  havia  una  ermita  romànica  dedicada  a  sant  Eloi  dintre  del  parc  del  mateix  nom.  Em  preguntares  si  ho  coneixia i  la  contesta  va  ser  no.   Vaig  dir-te  que  a  la  propera  visita  aniría  primer  a  dita  ermita,  i  després  vindria  al  col.legi  per  donar-te  l'opinió.  Veritablement  va  mareixa  la  pena  tant  per  la  construcció  com  per  la  magnífica  miranda ( tot  Urgell  al  seus  peus)  i  extensió  de  parc (  unes  20  hectàrees )  (  veure  fotografia).

Fores  professora  de  primaria  i   la  teva  classe  era  senzilla  però  amb  molts  detalls.  Al  preguntar-te  per  l'ornamentació  de  les  parets   vas  contestar-me :  "   procuro  educar  innovant ". ls  nens  els  hi  entren  les  idees  i  conceptes  pels  sentits.  Una  classe  freda  i  sense  caliu  , es  inadecuada,  ha  de  ser  una  prolongació  de  la  llar.

Al  finalitzar  l'agost  de  1.972 el  teu  fillol  es  va  presentar  amb  l'uniforme  de  Tinent  d'Infanteria  de  Marina,  al  nou  col-llegi  de  Sant  Josep  ,  construit  al   Pla  del  Perelló,  carrer  Mestre   Güell  i  per  cridar-te fou  : "  T'espera  un  oficial  de  Matina .  Quedares  tant  sorpresa   que  inclús  tardares  em  reconeixer-me  . Després foren  enhorabones  i  presentació  a  totes  les  germanes  de  la  Comunitat.  També  la  gent  de  Tàrrega  quedà  embebeïda  , no  era  normal  veure  oficials  de  Marina  per  aquelles  terres  , i  més  encara  el  meu  germà,  familia  i  el  poble  de  Ciutadilla   on el  caporal  de  la  Guardia  ó  Civil  va  venir  a  saludar-me.(  foto  en  la  processó  del  Corpus  a  Cartagena ).

De  Tárrega  et  destinaren  ,  pels  anys 1.974 -75  ,  a  la  capital  del  Bages  (  Manresa :  2O.OOO habitants ,  situada  en  el  centre  geogràfic  de  Catalunya a  la  confluència  dels  rius  Cardener  i  LLobregat,  amb  fortes  gebrades  a  l'hivern  i  dies  molts  calurodos  i  humits  a  l'estiu. Però  no  anaras  al  col.legi  sinó  a  l'Hospital,  en  ple  barri  vell,  edifici  modernista  construit  per  l'arquitecte  Ignasi  Oms,  per  a  cuidar  malals  i  vells.

El  col.legi  del  Sagrat  Cor,  era  nou  de  trinca,  acullit  als  crèdits  del  Banc  de  Crèdit  a  la  Construcció, com  consta  en  la  carta  de  l'escrit  anterior,  ubicat  a  la  Carretera  de  Vic  20, avui  Santa  Joaquima  de  Vedruna  2-4.  en  un  indret on  s'albira  tot  el  Bages  i  les  muntanyes  de  Montserrat.  Allí  hi  tenies la  teva  germana  Maria i  amb  frecuència  os  bescanviaveu.  Dues  vegades  anarem  des  de  l'Hospital  al  Col.legi  per  reunir-nos  els  tres. (  veure fotografia). 

 

 

D'aquesta  època  i  escrita  a  Manresa  es   la  quarteta  de  felicitació  a  la    Paquita : 

                "  Tot  mirant  la  serralada /  de  la  Verge  "  Moreneta  " /  mentre  el  sol  ja  va  ponent/  et  dedico  una  quarteta.

                     Un  altre  4  d'agost  /  queda  enfilat  en  ta  vida /  que  en  sia  dia  de  goig/  per  a  tú,  germana  Paquita.

 

Tornares  novament  a  Tàrrega , per  tu  va  èsser  un  caramel  dolç  i  menjívol, doncs  gaudies  d'amistats  i  inclós  la  parla  de  la  gent  de  l'Urgell-   Segarra  esdevingué  pròpia.  Tenies  una  classe  ample  i  amb  molta  claretat.  Durant  cinc  anys  fruires  a  dojo  doncs  foren  moltes , de les  antigues  alumnes , que et  visitaven. (  fotografia)

La  Superioritat  et  destinà  a  un  altre  Ciutat  àdhuc  més  freda,  humida  i  boirosa  ,  sembla  el  sino  del  teu  destí,  BALAGUER,  capital  de  La  Noguera, al  Col.legi  Nostra  Senyora  del  Carme,  carrer  Sanaguja  39.  Un  recinte  nou,  amb un  gran  pati, una  capella  encisadora,  dins  el  nucli   modern, i  entorn  d'una  familia  propera  la  Mª Teresa  i  L'Estanis.  (  fotografia ).

Allí  vas  celebrar  una  efemèrides  memorable:  Les noçes  d'or  dels  teus  Vots  Solemnes.  Rodejada  de  la  Paquita,  la  Maria  i   l'Anna  Maria  i  de  tots  els  familiars  més  pròxims.  Jo  vas  venir  amb  unes  amigues  de  Barcelona  que  van  visitar  primer  el  Sant  Crist  i  després  el  Santuari  del  Remei  a  la  nostra  tornada  a  Barcelona.  Tingueres  la  delicadesa  de  saludar-les  i  compatir  amb  elles  una  estona.  En  la  santa  Missa,  de  acció  de  gràcies,  vaig  llegir  una  lectura  per  desig  exprés  teu. (  fotografia)

A  La  Quaresma  de  1.989  en  el  saló  d'actes  del  Casal  Parroquial  de  Balaguer,  per  iniciativa  teva  i  amb  el  vist  i  plau  del  senyor  rector,  vaig  donar  tres  conferencies  :  "  El  Mil.lenari  de  Catalunya  des  de  l'òptica  de  la  fe ",  "  Diumenge  i  Eucaristia  "  i   "  La  Missa  Dominical  ".  Foren  seguides  amb  molta  atenció  i  el  senyor  rector  ens  felicità  cordialment. (  fotografia).

Uns  anys  després,  al  començar  els  síntomes  de l'Alzheimer, la  trasladaren  a  L' Espluga  de  Francolí,  al  col.legi  Mare  de  Déu  del  Carme,  carrer  Pompeu  Fabra  3.  Allí  ,  ja  jubilada,  no  donava  classes.  Tenia  al  seu  costat  la  seva  germana  Maria  i  la  seva  neboda  Anna  María.  Al  principi  encara  gaudia  de  memòria ,  es  valia  per  ella  mateixa,  i  va  tenir  una  gran  alegria  el  día  que  la  Maria  celebrà   la  renovació  dels  Vots.(  fotografia)

La  partença  de   l'Anna  Mª  a  missions  i  sobretot  la  mort  de  la  seva  germana  Maria  foren   cops  difícils  de  superar  per  la  salut  cada  vegada  més  escanyolida.  Al  acompanyar-les (  a  ella  i  a  la  Paquita )  al  cementiri,  la  padrineta  estava  ploriquejan,  sense  paraules  i   enfonsada.

Las  tres  vegades  que  hi  anar  la  malaltia  anava  progresan,  com  la  del  meu  germà,   repeties   frecuentment  les  mateixes  paraules,  no  sabias continuar  una  conversa, perdías  a  passos  gegantins  la  memòria,  no  reconeixies    les  persones i  les  forces  et   flaquejavan.

Sort   de  la  mare  Roig  i  de  les  altres  germanes  que  sempre  et   feren  una  companyia  molt  valuosa.   Quan  ja  copsar en  que  no  podias   ser  ben  atesa  et    trasladaren  a  Tarragona,  al  col.legi  del  Sagrat  Cor  a  on  també  hi  havia  la   Paquita. El  6  de  maig  vas  enlaire  el  vol  cap  a  la  Casa  del  Pare,  com  en   el    seu  moment  escriví. (  fotografia  estrellas  tinent ).

Vull  finalitzar   aquest  escrit- recordatori  amb  una  poesia,  escrita  als  voltants  de  1.995,  durant   la  teva  estància  a  l'Espluga  de  Francolí  (  La  Conca )  mig  any  després  de  la  mort  de  la  Maria,  titulada  :

                          T A R  D  O  R     D' U  N  A      V  I  D  A .

       A  l'horitzó  de  ma  vida/  no  hi  brilla  cap  raig  de  sol/ les  boires  i  estan  esteses/  tot  és  foscor,  tot  és  dol.

        En  el  boscam  de  ma  vida/  petja  amiga  no  si  veu/  han  vingut,  ai,  les  gelades/  les  ha  sepultat  la  neu.

         En  el  jardí  de  ma  vida/  les  flors  ja  no  hi  fan brotada / si  alguna  en quedava arreu / la  ben  morta  la  gelada.

         En  l'oceà  de  ma  vida/  no  si  gronxa  cap  vaixell/  si  algún  fa  temps  i  surava / l'enfonsà,  traïdor, el  vent.

         En  el  braçol  de  ma  vida/  escalf  de  mare  no  ni  ha/  i  ma   testa  ja  adormida /  ningú  la  ve  a  acarona.

          En  la  llar  de  ma  vida/  el  foc  ja  tinc  apagat /  i  el  pa  que  ahir  abundava /  també  se`ns  a  acabat.

          Al  calvari  de  ma  vida /  i  resta  la  creu  plantada / més, no  en  ella  si  troba  Jesús /  ni  la  Verge  Immaculada.

          I  si  mon  viure  ha  de  ser/  en  eixa  muntanya  santa /  doneu-me  força  Senyor /  no  em  deixeu  ma  Reina  i  Mare.

Crec  que  el  millor  comiat  són  els  sentiments  que  fas  palesos   en  aquesta  poesía. No  hi  ha  raigs  de  sol, ni   petjades  amigues, ni  brotada  de  flors, ni  vaixells  que  surin, ni l'escalf  de  la  mare,  el  foc  apagat,  la  creu  ben  plantada  , per  acabar   implorant  força  al  Senyor  i  ajut  a  la  Verge,  Reina  i  Mare .  Quelcom  igual  em  passa , padrineta,  però  amb  plena  conciència.  Necessitem  un  Cinereu  (   la  petjada  amiga)  i  no  el  trobem,  sort  que  la  força  que  surt  del  Cor  de  Jesús  i  de  Maria  suavitza   els   nostres  dolors  i  ferides.