RECORREGUT PELS DIFERENTS COL.LEGIS
(4376 comentaris)Així com La PAQUITA sempre va romandre al Col.legi del Sagrat Cor de Tarragona, la " Padrineta " va fer un llarg recorregut per diferents col.legis i poblacions.

El primer destí va ser com a Superiora del col.legi de Nostra Senyora del Rebollet , Oliva ( València ) a la plaça de móssen Joan Escrivà que fou qui va fer donacio de les instalaciones a les Carmelites de la Caritat Vedruna. ( pots veure l'anterior fotografia ). Durant la teva estada, de casi vuit anys, deixares un gran record precisament per l'humilitat i delicadesa amb qué conduires la Comunitat i el Col.legi. Eren termps de " mando y ordeno " i tu volias bescanviar-los en " participatius ". En una de les teves cartes em deies que " havies nascut més per obeïr que no pas per a manar ".
Ser superiora era per tu una càrrega molt feixuga. Portar la comunitat, congeniar caràcteres, apaivagar situacions difícils i complicades i posar ordre i disciplina dins el col.legi ultrapassaven les teves minses forçes. Sort que la Verge del Rebollet t'embolcallava i dels seus llavis sortien mots de coratge. Així ho confessares en una carta. ( Poso la fotografia de la Verge ).

Durant la teva estància a Oliva vaig donar-te una alegria al comunicar-te que segurament rebria les ordres menors a principis de novembre de 1.953 i demanava si dintre de la Comunitat hi havia algú capaç de fer-me el sobrepellís. Posares inmediatament fil a l'agulla i el teu cor de padrina s'omplí de joia i d'agraïment. Però uns mesos després vingué un sotrac inesperat i vas quedar sense parla ( doncs tota la Comunitat va èsser receptiva a la meva comanda ) al dir-te que no me ordanaven. Durant molts anys la coïssor va estar a prop del teu cor i no te explicaves el que havia passat i jo tampoc podía donar-te una resposta doncs no la tenia ni encara la tinc.
La segona estació o aturada fou molt diferenta a la primera tant metereorològica ( la primera vora al mar i la segona al portal de la " Terra Ferma " amb ses boires i gelades ) com poblacionalment ( una amb 30.000 habitants i l'altre amb 1.200 habitants ) a la vila de Verdú ( LLeida- Urgell ) una de les més antigues de Catalunya, La seva carta de població es firma l'any 1.184 on consta inclús els noms dels seus habitants. Guillem III de Cervera per poguer pagar les despeses de l'expedició a Jerusalem fa l'escriptura de venda del Castell ( segle XII ) amb totes les seve pertinences al Monestir de Poblet l'any 1.277. El batlle era nomenat per l'Abat i exercia la tasca moderadora entre la població i el monestir fins l'any 1.835.( Fotografia de la Plaça Major )

El col.legi era petit i a més amb poc alumnat doncs solament podien ser-lo , llavors , les nenes. Era entrant a la Plaça Major número 31 , a mà esquerra , sota dels porxos , hi havia l'entrada. Vaig visitar-te varies vegades puig el meu germà Anton era Secretari de L'Ajuntament de Ciutadilla, poble veí. Agafava l'autocar pel matí ,nomenat Rofes, que feia la línea Vallfogona de Riucorp, Gumerà, Ciutadilla, Verdú, Tàrrega i al migdia tornava a casa del meu germà. Aleshores àdhuc estava en el Seminari, era teòleg sense cap ordre.
En una de les visites anarem a la casa de Sant Pere Claver, fill predilecte de Verdú ( 1.580 ) i mostrares la teva devoció i el teu sentiment missioner vers aquest jesuita que va dedicar la seva vida en defensa i protecció dels esclaus negres al port de Cartagena de Indias a Colòmbia. Vull posar una estrofa de mòssen Jacint Verdaguer : " De la terra catalana/ vós nàsquereu en el cor/ de familia cristiana/ tal és l'arbre tal la flor/. Tu ets Verdú lo gerro d'or/ d'aqueix lliri inmaculalat ". ( veure imatge del Sant ).

Un altre día visitarem l' església romànica-gòtica de Santa María i el Castell a quatre pases. En dita visita ens acompanyà el rector i tú li vas insinuar si tenia possibilitats d'entrar al seminari de Solsona, doncs Verdú perteneix a dit bisbat, però jo inmediatament el vaig tallar dient-li que " o me ordenaven a Tarragona o en cap lloc més " . Perdó , potser va aflorar-me un sentiment d'orgull. ( Fotografia església ).

Per la manca d'alumnes el col.legi es convertí en Cooperativa Industrial Vedruna ( VEICO ) el 11 de novembre de 1.982, tu ja no estavas, dedicada a la venda al engrós de roba. VERDÚ es cèlebre pels tallers de ceràmica ( segles XIII- XIV ) de color negre ( sellons-càntirs ) que pren l'argila vermella quan es fumeja en el moment de la cocció; pel museu de les joguines amb " l'home pilota ", les bicicletes antigues, la col.lecció de nines i els autòmats. Anys enrera fou famosa per la Fira de bestià junt amb la població de Calaf
Després et destinaren a la capital de l'Urgell, Tàrrega ( 20.000 habitants ) a cinc quilòmetres de Verdú, al antic col.llegi de Sant Josep ubicat a l'antiga carretera de LLeida cantonada al carrer Ponent i davant de l'Escola Pia. Recordo poerfectament les passejades que feiem per aquell petit i antic claustre parlant dels efectes i fruits del Concili Vaticà II.( fotografia del " pati " o plaça del Carme ).

Dit col.legi fou inaugurat per la fundadora santa Joaquima de Vedruna el 26 de setembre de 1.886 junt amb quatre monges més. Per tant gaudia de una bella tradició i un gran predicament entre els targarins , per això al mes de novembre de 2.007 la Corporació Municipal li otorgà la Medalla d'Or de la Ciutat.
Sempre em presentares a la Comunitat com el teu fillol. Fet que omplia de joia i entusiasme. LLavors vivia a Barcelona a la residència del Pares Escolapis ( mossèn Pere Boronat de Mont-Roig , i el pare LLucià, d'Igualada) al carrer Ample i estudiava a la Universitat ( Facultats de Dret i de Filosofía i LLetres). Tant per les Festes de Nadal, Setmana Santa i vacances les passava a Ciutadilla a casa del germà, per això les visites sovintejaven.
Conexia Tàrrega pam a pam però un dia parlant, dintre del col.legi, m'assanyalares un petit cim on hi havia una ermita romànica dedicada a sant Eloi dintre del parc del mateix nom. Em preguntares si ho coneixia i la contesta va ser no. Vaig dir-te que a la propera visita aniría primer a dita ermita, i després vindria al col.legi per donar-te l'opinió. Veritablement va mareixa la pena tant per la construcció com per la magnífica miranda ( tot Urgell al seus peus) i extensió de parc ( unes 20 hectàrees ) ( veure fotografia).

Fores professora de primaria i la teva classe era senzilla però amb molts detalls. Al preguntar-te per l'ornamentació de les parets vas contestar-me : " procuro educar innovant ". ls nens els hi entren les idees i conceptes pels sentits. Una classe freda i sense caliu , es inadecuada, ha de ser una prolongació de la llar.
Al finalitzar l'agost de 1.972 el teu fillol es va presentar amb l'uniforme de Tinent d'Infanteria de Marina, al nou col-llegi de Sant Josep , construit al Pla del Perelló, carrer Mestre Güell i per cridar-te fou : " T'espera un oficial de Matina . Quedares tant sorpresa que inclús tardares em reconeixer-me . Després foren enhorabones i presentació a totes les germanes de la Comunitat. També la gent de Tàrrega quedà embebeïda , no era normal veure oficials de Marina per aquelles terres , i més encara el meu germà, familia i el poble de Ciutadilla on el caporal de la Guardia ó Civil va venir a saludar-me.( foto en la processó del Corpus a Cartagena ).

De Tárrega et destinaren , pels anys 1.974 -75 , a la capital del Bages ( Manresa : 2O.OOO habitants , situada en el centre geogràfic de Catalunya a la confluència dels rius Cardener i LLobregat, amb fortes gebrades a l'hivern i dies molts calurodos i humits a l'estiu. Però no anaras al col.legi sinó a l'Hospital, en ple barri vell, edifici modernista construit per l'arquitecte Ignasi Oms, per a cuidar malals i vells.
El col.legi del Sagrat Cor, era nou de trinca, acullit als crèdits del Banc de Crèdit a la Construcció, com consta en la carta de l'escrit anterior, ubicat a la Carretera de Vic 20, avui Santa Joaquima de Vedruna 2-4. en un indret on s'albira tot el Bages i les muntanyes de Montserrat. Allí hi tenies la teva germana Maria i amb frecuència os bescanviaveu. Dues vegades anarem des de l'Hospital al Col.legi per reunir-nos els tres. ( veure fotografia).

D'aquesta època i escrita a Manresa es la quarteta de felicitació a la Paquita :
" Tot mirant la serralada / de la Verge " Moreneta " / mentre el sol ja va ponent/ et dedico una quarteta.
Un altre 4 d'agost / queda enfilat en ta vida / que en sia dia de goig/ per a tú, germana Paquita.
Tornares novament a Tàrrega , per tu va èsser un caramel dolç i menjívol, doncs gaudies d'amistats i inclós la parla de la gent de l'Urgell- Segarra esdevingué pròpia. Tenies una classe ample i amb molta claretat. Durant cinc anys fruires a dojo doncs foren moltes , de les antigues alumnes , que et visitaven. ( fotografia)

La Superioritat et destinà a un altre Ciutat àdhuc més freda, humida i boirosa , sembla el sino del teu destí, BALAGUER, capital de La Noguera, al Col.legi Nostra Senyora del Carme, carrer Sanaguja 39. Un recinte nou, amb un gran pati, una capella encisadora, dins el nucli modern, i entorn d'una familia propera la Mª Teresa i L'Estanis. ( fotografia ).

Allí vas celebrar una efemèrides memorable: Les noçes d'or dels teus Vots Solemnes. Rodejada de la Paquita, la Maria i l'Anna Maria i de tots els familiars més pròxims. Jo vas venir amb unes amigues de Barcelona que van visitar primer el Sant Crist i després el Santuari del Remei a la nostra tornada a Barcelona. Tingueres la delicadesa de saludar-les i compatir amb elles una estona. En la santa Missa, de acció de gràcies, vaig llegir una lectura per desig exprés teu. ( fotografia)

A La Quaresma de 1.989 en el saló d'actes del Casal Parroquial de Balaguer, per iniciativa teva i amb el vist i plau del senyor rector, vaig donar tres conferencies : " El Mil.lenari de Catalunya des de l'òptica de la fe ", " Diumenge i Eucaristia " i " La Missa Dominical ". Foren seguides amb molta atenció i el senyor rector ens felicità cordialment. ( fotografia).

Uns anys després, al començar els síntomes de l'Alzheimer, la trasladaren a L' Espluga de Francolí, al col.legi Mare de Déu del Carme, carrer Pompeu Fabra 3. Allí , ja jubilada, no donava classes. Tenia al seu costat la seva germana Maria i la seva neboda Anna María. Al principi encara gaudia de memòria , es valia per ella mateixa, i va tenir una gran alegria el día que la Maria celebrà la renovació dels Vots.( fotografia)

La partença de l'Anna Mª a missions i sobretot la mort de la seva germana Maria foren cops difícils de superar per la salut cada vegada més escanyolida. Al acompanyar-les ( a ella i a la Paquita ) al cementiri, la padrineta estava ploriquejan, sense paraules i enfonsada.
Las tres vegades que hi anar la malaltia anava progresan, com la del meu germà, repeties frecuentment les mateixes paraules, no sabias continuar una conversa, perdías a passos gegantins la memòria, no reconeixies les persones i les forces et flaquejavan.
Sort de la mare Roig i de les altres germanes que sempre et feren una companyia molt valuosa. Quan ja copsar en que no podias ser ben atesa et trasladaren a Tarragona, al col.legi del Sagrat Cor a on també hi havia la Paquita. El 6 de maig vas enlaire el vol cap a la Casa del Pare, com en el seu moment escriví. ( fotografia estrellas tinent ).

Vull finalitzar aquest escrit- recordatori amb una poesia, escrita als voltants de 1.995, durant la teva estància a l'Espluga de Francolí ( La Conca ) mig any després de la mort de la Maria, titulada :
T A R D O R D' U N A V I D A .
A l'horitzó de ma vida/ no hi brilla cap raig de sol/ les boires i estan esteses/ tot és foscor, tot és dol.
En el boscam de ma vida/ petja amiga no si veu/ han vingut, ai, les gelades/ les ha sepultat la neu.
En el jardí de ma vida/ les flors ja no hi fan brotada / si alguna en quedava arreu / la ben morta la gelada.
En l'oceà de ma vida/ no si gronxa cap vaixell/ si algún fa temps i surava / l'enfonsà, traïdor, el vent.
En el braçol de ma vida/ escalf de mare no ni ha/ i ma testa ja adormida / ningú la ve a acarona.
En la llar de ma vida/ el foc ja tinc apagat / i el pa que ahir abundava / també se`ns a acabat.
Al calvari de ma vida / i resta la creu plantada / més, no en ella si troba Jesús / ni la Verge Immaculada.
I si mon viure ha de ser/ en eixa muntanya santa / doneu-me força Senyor / no em deixeu ma Reina i Mare.
Crec que el millor comiat són els sentiments que fas palesos en aquesta poesía. No hi ha raigs de sol, ni petjades amigues, ni brotada de flors, ni vaixells que surin, ni l'escalf de la mare, el foc apagat, la creu ben plantada , per acabar implorant força al Senyor i ajut a la Verge, Reina i Mare . Quelcom igual em passa , padrineta, però amb plena conciència. Necessitem un Cinereu ( la petjada amiga) i no el trobem, sort que la força que surt del Cor de Jesús i de Maria suavitza els nostres dolors i ferides.