JOCS D'INFANCIA

EL  JOC . Tot el  que  és  lúdic,  gratuït,  motiva  en  gran  mesura  l'infant.  Per  això  el  joc  ès  el  millor   mètode  d'aprenentatge  i  augment  psicomotor,  afectiu  i  relacional.  Un  gran  nombre  de  jocs  tendeixen   al    desenvolupament  del cos  i  a  l'adquisició  dels  coneixements  i  de  l'educació  corporal   precisa   per a   la   lluita   de   la   vida  i   la  perpetuïtat  de   l'espècie.  El  fet que  els  jocs  siguin  gairebé  universals   s'hi  endevina  quelcom  de  religiós   conservat  i  transmès  dels  nostres  avantpassats.  Mentre  el   joc,  la  cançó  i  la  dansa  han  romàs  incòlumes, durant  els  segles,  els  grans  estats  i  imperis  s'han  enfonsat.  Quin  sentit  profund  contindran  els  jocs  i  què  amagaràn  en  el  seu  si ?.  La  rutina  general  infantil  ha  fet  sobreviure,  entre  la  societat  i  el  món  immens  dels  infants,  un cabal  copiós  de  pràctiques,  usos  i  creences,  convertits  en  jocs  que   recorden  el    costumari   de   l'home   de     les  capes   més  primitives   de  la  cultura.  També  els  sistemes  oraculars  i  les  arts  endevinadores,  que  en  altre  temps  havien  gaudit  de    prestigi  i   predicament,   patrimoni   només  dels   iniciats  i  dels  escollits  :  el  rei  o el  capitost  de  la  tribu,  el  sacerdot ,  el  bruixot  i  el  màgic.  Temps  enllà   aquests  quatre  noms  estaven  vinculats  en  un  mateix  personatge  que  encarnava  tot  el  saber  i  tota   la   ciència   fins   aleshores  coneguda .  I  perquè  era  savi,  se'l   creia  fort ,  i  perquè era  fort  i  savi,  se'l  feia  rei.   Les  costums   anclen   més   que   els   roures.  Què  fant  els  infants ?  El  que  veuen  fer  als  grans.  Tots  els  jocs  tenen  quelcom  de  màgics,  contribueixen  a  tenir  una  bona  salut,   mitjançant  el  moviment  (  un  nen  que  no  corri,  ni   salti   ni  jugui   possiblement   està   malalt) ;  a  més   potencien  la  participació  i  el  dinamisme  social  i  milloren  l'autoestima.

bassaL'ESPAI dels  nostres  jocs  estava perfecta- ment delimitat.  Els  límits  eren   :  de  la  plaça  de  Les  Creus  a  la  Rasa  de  la  Bàrbara ;  de  dita  plaça a  la  Font  de  Les  Creus ;  de  l'abeurador  fins  a  la  font  del  Moreno  i  un  toll que  hi  havia  un  xic  més  amunt  i  del  pont  del  Mallafrè  fins a les Escamades.       Tant  per  anar  als  Espinets   (  on  feiem batalles,  presoners, ens  amagavem  i colliem  lledons )  com  al  bosc  de l'Olla  (  per  jugar  a  pilota)  necessitavem  comunicar-ho.  Els  llocs  preferits  per a jugar  foren  : les  darreres   de  casa,  ja  que  era  el  lloc  més  ample,  el  correló, les  plaçes  de  l'església  i  de  les  creus  i  el  riu.

Vull  començar  pels  jocs  més  senzills  i  populars.  FER   BASSES.  Les  basses   naturals  van  tenir  una  gran  importància  per  a  la  supervivència  dels  antics  pobladors. El  seu  ús  ha  estat  molt  intens  (  penseu  amb  la  bassa  de  La  Mussara  ) que  tenia  una  utilitat  ramadera  i/o cinegètica  destacable.  Les  basses  són  cavitats  molt  poc  profundes  i  de  dimensions  reduïdes  sobre  un  terreny  de  tipus  impermeable,  que  no  tenen  cap  aportació  permanent  d'aigua.  S 'omplen  amb  les  pluges  i  es  buiden  mès  o  menys  tard,  en funció  de  les  precipitacions  que  s'hagin  produït  durant  l'hivern i  la  primavera.  Les  nostres  basses  es  feien  amuntegant  en  tot  el   perímetre  terra  o  arena  amb  alguna  pedreta; amb  pots  les  ompliem  d'aigua.  Desprès  feiem  un  petit  rec  per  regar  les  parades.

cercolEL CÈRCOL.-EN MOLTS INDRETS LA RUTLLA.- Consisteix  a  fer  rodar  un cèrcol  per  terra,  impulsant-lo  directament  amb  la  mà  o  amb  un  bastonet  curt .  Utilitzavem  els  cèrcols  vells  de  les  portadores  o  també  un cèrcol  de  fusta,  alguns  hi  lligaven  dos  cordills  el  centre  plens  de  ferrets  perquè  en  córrer  fessin un sorollert  molt   grat  a  les  orelles.   És  un  joc  per  córrer  i  mostra   d'habilitat.  Hipòcrates  recomenava  als  qui  estan  massa  grassos  que  facin  rodar  el  cèrcol  perquè  així  practicaràn  un exercici  que  els  farà  suar  i  els  donarà  bon   profit. 

estirar la cuerda

ESTIRAR LA CORDA  Es  formen  dues  colles  que  estiren una  corda , un  grup  a  cada   punta,    cada  grup  amb  el   propòsit  d'arrastrar  el  grup  contrari. Guanya  aquell  grup  que  agafa  tota  la  corda.  Sembla  que   aquest  joc  té  reminiscències   màgiques   doncs  els  esquimals  a  l'arribar  la   tardor  el  practiquen com  si  tractessin  de  perllongar  l'estació  del  bon  temps.  Una  simulació  de  la  lluita  entre  l'estiu  que  fuig  i  l'hivern  que  s'albira.

carretóEL CARRETÓ. És  dibuixen  unes  línies  paral.leles  a  una  distància  de  40 - 50 m.  Darrera  d'una  d'aquestes  línies es  col.loquen  els  participants  en  parelles.  Un  de  cada  parella  es  col.loca  d'esquena  al  seu  company.  Posa  les  mans  a  terra,  el  company  l'axeca  agafant-li  els  peus  fins  a  col.locar-se'ls  a  l'alçada  de  la  cintura.  A  un  senyal  comencen  a  correr  cap  a  l'altra  línia.  La  primera  parella  que  arriba  a  la  meta, guanya  la  cursa.

FRED O CALENT.  Es  tria  un  objecte.  Fan  marxar  un  dels  participants  lluny  de  l'àrea  de  joc,  de  manera  que  no  vegi  on  amaguen  aquell  objecte. Un  cop  amagat  criden  el  qui  l'ha  de  buscar.  Si  s'acosta  a l' objecte  crident   "calent " i  si  es  lluny  de  l'amagatall    diuen  " fred ".  Quan  és  molt  a  prop ,   crident  "  Et  cremes,  et  cremes  " fins  que,  quan  troba  l'objecte, sentencien  "  T' has  cremat  ",  i  comença  de  nou  el  joc.

ELS PATACONS.patacons Es  marca  un cercle  a  terra  i  cada  jugador  hi  posa un  nombre  de  patacons  o  cartons.  El  rei  engega  un  palet   arran  de  terra,  per  tal  de  fer  treure  patacons  del  cercle,  que  queden  seus.  Si  li  queda  el  palet  dins  de  la  rodona,  resulta  exclós  del  joc.   Pot  seguir  tirant  mentre  tregui  patacons;  que  no  en  treu,  ha  de  cedir  el  lloc  al  jugador  següent,  que  fa  com  el  primer. Un  pot  tirar  a  matar  contra  el  palet   dels   jugadors  anteriors, i , si  en  mata  algun,  l'amo  del   palet  resta  eliminat.

BALES O (CANICAS)boles-linea Tenir  una  bola  de  ferro  i  no  diguem  d'acer  era  un  tresor.  Nosaltres  teniem  boles  de  pedre  o  de  fang  però  aquestes  s'escantonaven  freqüentment.  Es  feia  una  circumferència  gran  i  dintre  de  la  gran  dues  més  petites.  Cada  circumferència  té  assenyalat  el  propi  centre.  Si  queda  fora  de  la  circumferència  gran  queda  eliminat.  Els  jugadors  tiren  des  d'una  distància  d'uns  4  metres,  per  ordre  i  no  poden  recollir  les  bales  fins  que  hagin  tirat  tots.  Si  la  bala  queda  en  el  centre  la  puntuació  es  de  50, 30,  20,  1o,  5 ,  - 5 ,  - 1o...  segons es  vagi  allunyant  del  centre.  Al  final  sumaran  els  punts  i  la  puntuació  final  serà  la  suma  i  resta  que  hagi  calgut  fer.  Guanyarà  el  qui  tingui  major  puntuació.  Cada  jugador  utilitza  la  tècnica  que  creu  més  adequada  de  llançament.  Aquest  joc  té  moltes  variants  :  fer  una  ratlla  a  terra  i  llavors  el  que  s'intenta  és  tirar  la  bala  o  bola  com  més  a  prop  millor  de  la  ratlla.  Una altra  forma  era  llançar-la  amb  la intenció  de  ferir  els  adversaris  participants en la  partida, i  apartar-los  del  lloc  de  puntuació.

SALTAR I PARAR.saltar i parar El  primer  jugador  s'ajup  i  para  l'esquena,  els  altres  li  salten  pel  damunt  recolzant  lleugerament  les  mans  en  la  seva  esquena,  i a  mesura  que  van  saltant   es van ajupint tots seguits o a  unes   passes  un  de  l'altre,  de  manera  que  el  segon  salta  damunt  del  qui  primer  s'ha  ajupit,  el   tercer  per damunt  del  primer i el segon,  però  una  mica  més  alt,  el  quart   ja  en  salta  tres  i  així successivament es van aixecant  i  saltant.  Aquell   que  no  salta  o  cau,  perd  i  queda  eliminat  havent  de  sortir  del  joc.