JOCS D'INFANCIA
EL JOC . Tot el que és lúdic, gratuït, motiva en gran mesura l'infant. Per això el joc ès el millor mètode d'aprenentatge i augment psicomotor, afectiu i relacional. Un gran nombre de jocs tendeixen al desenvolupament del cos i a l'adquisició dels coneixements i de l'educació corporal precisa per a la lluita de la vida i la perpetuïtat de l'espècie. El fet que els jocs siguin gairebé universals s'hi endevina quelcom de religiós conservat i transmès dels nostres avantpassats. Mentre el joc, la cançó i la dansa han romàs incòlumes, durant els segles, els grans estats i imperis s'han enfonsat. Quin sentit profund contindran els jocs i què amagaràn en el seu si ?. La rutina general infantil ha fet sobreviure, entre la societat i el món immens dels infants, un cabal copiós de pràctiques, usos i creences, convertits en jocs que recorden el costumari de l'home de les capes més primitives de la cultura. També els sistemes oraculars i les arts endevinadores, que en altre temps havien gaudit de prestigi i predicament, patrimoni només dels iniciats i dels escollits : el rei o el capitost de la tribu, el sacerdot , el bruixot i el màgic. Temps enllà aquests quatre noms estaven vinculats en un mateix personatge que encarnava tot el saber i tota la ciència fins aleshores coneguda . I perquè era savi, se'l creia fort , i perquè era fort i savi, se'l feia rei. Les costums anclen més que els roures. Què fant els infants ? El que veuen fer als grans. Tots els jocs tenen quelcom de màgics, contribueixen a tenir una bona salut, mitjançant el moviment ( un nen que no corri, ni salti ni jugui possiblement està malalt) ; a més potencien la participació i el dinamisme social i milloren l'autoestima.
L'ESPAI dels nostres jocs estava perfecta- ment delimitat. Els límits eren : de la plaça de Les Creus a la Rasa de la Bàrbara ; de dita plaça a la Font de Les Creus ; de l'abeurador fins a la font del Moreno i un toll que hi havia un xic més amunt i del pont del Mallafrè fins a les Escamades. Tant per anar als Espinets ( on feiem batalles, presoners, ens amagavem i colliem lledons ) com al bosc de l'Olla ( per jugar a pilota) necessitavem comunicar-ho. Els llocs preferits per a jugar foren : les darreres de casa, ja que era el lloc més ample, el correló, les plaçes de l'església i de les creus i el riu.
Vull començar pels jocs més senzills i populars. FER BASSES. Les basses naturals van tenir una gran importància per a la supervivència dels antics pobladors. El seu ús ha estat molt intens ( penseu amb la bassa de La Mussara ) que tenia una utilitat ramadera i/o cinegètica destacable. Les basses són cavitats molt poc profundes i de dimensions reduïdes sobre un terreny de tipus impermeable, que no tenen cap aportació permanent d'aigua. S 'omplen amb les pluges i es buiden mès o menys tard, en funció de les precipitacions que s'hagin produït durant l'hivern i la primavera. Les nostres basses es feien amuntegant en tot el perímetre terra o arena amb alguna pedreta; amb pots les ompliem d'aigua. Desprès feiem un petit rec per regar les parades.
EL CÈRCOL.-EN MOLTS INDRETS LA RUTLLA.- Consisteix a fer rodar un cèrcol per terra, impulsant-lo directament amb la mà o amb un bastonet curt . Utilitzavem els cèrcols vells de les portadores o també un cèrcol de fusta, alguns hi lligaven dos cordills el centre plens de ferrets perquè en córrer fessin un sorollert molt grat a les orelles. És un joc per córrer i mostra d'habilitat. Hipòcrates recomenava als qui estan massa grassos que facin rodar el cèrcol perquè així practicaràn un exercici que els farà suar i els donarà bon profit.
ESTIRAR LA CORDA Es formen dues colles que estiren una corda , un grup a cada punta, cada grup amb el propòsit d'arrastrar el grup contrari. Guanya aquell grup que agafa tota la corda. Sembla que aquest joc té reminiscències màgiques doncs els esquimals a l'arribar la tardor el practiquen com si tractessin de perllongar l'estació del bon temps. Una simulació de la lluita entre l'estiu que fuig i l'hivern que s'albira.
EL CARRETÓ. És dibuixen unes línies paral.leles a una distància de 40 - 50 m. Darrera d'una d'aquestes línies es col.loquen els participants en parelles. Un de cada parella es col.loca d'esquena al seu company. Posa les mans a terra, el company l'axeca agafant-li els peus fins a col.locar-se'ls a l'alçada de la cintura. A un senyal comencen a correr cap a l'altra línia. La primera parella que arriba a la meta, guanya la cursa.
FRED O CALENT. Es tria un objecte. Fan marxar un dels participants lluny de l'àrea de joc, de manera que no vegi on amaguen aquell objecte. Un cop amagat criden el qui l'ha de buscar. Si s'acosta a l' objecte crident "calent " i si es lluny de l'amagatall diuen " fred ". Quan és molt a prop , crident " Et cremes, et cremes " fins que, quan troba l'objecte, sentencien " T' has cremat ", i comença de nou el joc.
ELS PATACONS.
Es marca un cercle a terra i cada jugador hi posa un nombre de patacons o cartons. El rei engega un palet arran de terra, per tal de fer treure patacons del cercle, que queden seus. Si li queda el palet dins de la rodona, resulta exclós del joc. Pot seguir tirant mentre tregui patacons; que no en treu, ha de cedir el lloc al jugador següent, que fa com el primer. Un pot tirar a matar contra el palet dels jugadors anteriors, i , si en mata algun, l'amo del palet resta eliminat.
BALES O (CANICAS)
Tenir una bola de ferro i no diguem d'acer era un tresor. Nosaltres teniem boles de pedre o de fang però aquestes s'escantonaven freqüentment. Es feia una circumferència gran i dintre de la gran dues més petites. Cada circumferència té assenyalat el propi centre. Si queda fora de la circumferència gran queda eliminat. Els jugadors tiren des d'una distància d'uns 4 metres, per ordre i no poden recollir les bales fins que hagin tirat tots. Si la bala queda en el centre la puntuació es de 50, 30, 20, 1o, 5 , - 5 , - 1o... segons es vagi allunyant del centre. Al final sumaran els punts i la puntuació final serà la suma i resta que hagi calgut fer. Guanyarà el qui tingui major puntuació. Cada jugador utilitza la tècnica que creu més adequada de llançament. Aquest joc té moltes variants : fer una ratlla a terra i llavors el que s'intenta és tirar la bala o bola com més a prop millor de la ratlla. Una altra forma era llançar-la amb la intenció de ferir els adversaris participants en la partida, i apartar-los del lloc de puntuació.
SALTAR I PARAR.
El primer jugador s'ajup i para l'esquena, els altres li salten pel damunt recolzant lleugerament les mans en la seva esquena, i a mesura que van saltant es van ajupint tots seguits o a unes passes un de l'altre, de manera que el segon salta damunt del qui primer s'ha ajupit, el tercer per damunt del primer i el segon, però una mica més alt, el quart ja en salta tres i així successivament es van aixecant i saltant. Aquell que no salta o cau, perd i queda eliminat havent de sortir del joc.
