EL TIÓ I EL PESSEBRE.
EL TIÓ . El Nadal s'escau en un temps de llargues nits, al començar l'hivern . Per això, arreu del món, van aparèixer ritus de culte al foc ( per combatre el fred i la foscor ) que a Catalunya s'expresa amb el tió. El tió no era altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preuats com l'escalfor i la llum i que de forma simbòlica oferia als de la casa : llaminadures, neules, torrons.. El Tió de Nadal és un dels elements de la mitologia catalana com el caganer en el Pessebre.
FER CAGAR EL TIÓ.
Durant cinc anys jo vaig fer cargar el tió a " ca l' oncle CISQUET ". Tots estaven pendents de com el feia cagar. Les més actives eren la Paquita i la padrineta. El dia de la Puríssima començava a donar-li menjar normalment un tros de carabassa, alguna patata i fulles d'enciam i de col. El tapava cada nit amb una manta perquè no passes fred. Cada dia mirava si s'ho havia menjat tot. El teniem a l'habitació de cosir, ( abans hi havia un foc a terra ) i que queda sobre del forn , un dels llocs més calents de la casa. La tia MARiETA i l'oncle SISQUET tan sols ho disfrutaren un any, però recordo que la tia, veient l'esforç que feia apallissant el tió, deia : " nen , no piquis tan fort que et cansaràs ". A l'arribar la nit de Nadal començava la cerimònia. Però dies abans, no sé com, apareixia amb boca i ulls pintats, i unes potes a la part de davant. En primer lloc li treiem la manta i li posavem un drap llarg i vistós. Tot seguit el socarrimavem una mica perquè tingués més força al cagar. Desprès se'l batejava vessant-l'hi damunt unes gotes de vi. I començava amb la cançó del tió : " EL dia de Nadal / posarem el porc en sal/ la gallina a la pastera,/ el polli, dalt del pi. / Toca, toca, violí./ Ara passen bous i vaques,/ les gallines amb sabates/ i els capons amb sabatons./ El vicari fa torrons/ la guineu els ha testat, / diu que són un poc salats,/ Marieta, posa-hi sucre,/ que seràn un poc millor. Caga tió , sinó et donarè un bon cop de bastó " Al Priorat s'utilitza com a tronc el rebassó de les vinyes per això la cancó es modifica : "Rebassó de vinya vella/ tu que ets tort i mai igual / tu pagaràs la garnatxa / i jo els torrons de Nadal ".
Inmediatament, desprès dels cops de bastó preceptius, aixecava el drap per veure el que havia cagat; quina alegria tan boja i plena d'emoció !. De seguida les meves cosines se m'enduien al menjador per treure els regals dels seus embolcalls. El Sisquet ( fill) i alguna cosina es quedava vigilant el tió. Jo volia anar de seguida a fer-lo cagar més i aleshores em dien : " no corris, primer mira bé els regals " . Tornava al tió i a l' experimentar que cagava i es portava bé cada cop picava amb més força. La funció s'allargava per espai d'una hora. Eran molts els regals a fer . Quan no volia cagar més, cagava carbó i d'aquesta forma s'acabava la sessió.
Ara vull posar una fotografia de la tia Marieta " de cal CISQUET feta davant de la porta del " Maset " o Mas de Les Tosques, de La Mussara, segurament entre els anys 1.934 - 35. A l'esquerra de la tia hi ha la padrineta Mercè que porta a les mans un barret de palla ( això indica igual que les mànigues de camisa que era l'estiu ) i a la dreta la Paquita, bastant grasoneta, posant-li la mà damunt l'espatlla. El nen que porta el cabell mig rapat és el meu germà i la que té les cames obertes és la Maria. Dels homes no en conec cap, però segurament seran, els qui estan al costat de la Paquita i de la Padrineta, els fills d'en Joanet Joanpere Agustench i de la Tereseta. Efectivament l'ultim de la primera fila és el LLuís i la seva germana asseguda al costat del meu germà.Tothom porta espardenyes. La tia tenia la mateixa fisonomía que la mare , potser una mica més plena. Era igual de callada i de la mateixa estatura. La seva veu era molt dolça i mai no l'aixecava. Jo guardo d'ella un petit record molt endinsat en el cor. De les filles, les que més s'hi han semblat són la Lola i la Padrineta. La Paquita i no cal dir la Maria eren Cisquet del Pa així com com el Francisco tenia moltes coses de la tia.
EL PESSEBRE . És la representació a la llar del naixement de Jesús. L'origen del pessebre pot trobrar-se en les escultures i pintures que curullen les façanes i altars majors de moltes catedrals i que serveixen per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. El pessebre més antic que es coneix data del segle III desprès de Crist al monestir alemany de Fusen. Però fou l'any 1.182 quan sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una cova i una menjadora d'animals. El pessebre com és en l'actualitat es va fer a Praga l'any 1.562. A Catalunya les primeres figures del pessebre arribaren al final del segle XVII.
EL PESSEBRE A " CAL SISQUET DEL PA".
El pessebre dels oncles era un dels més grans del poble i sens dubte el que millor representava, per ben fet, amb molt de treball i gust, l'esdeveniment de Nadal. Gairebé totes les families de Vilaplana passaven a veure'l. Recordo les figures envernissades del pessebre , i les cançons nadalenques que les cosines salvaven, rescatades de l'espluga frescal de la tardor. Desprès de la Immaculada començaven les tasques de cercar pans de molsa flairosa de l'obaga, branquetes de pi, de roure, de bruc i flors boscanes per donar un caire de vegetació. Buscalls per fer les muntanyes i trossos de suro per fer la cova. Serradures i sorra pels camins i paper de plata pels rius. De farina, no , doncs eren a " cal Sisquet del Pa ", per blanquejar les muntanyes com si hagués nevat. Tots hi treballavem però eren el Francisco i la padrineta els qui donaven els últims tocs : l'aigua, el riu, la il.luminació; la contrucció de l'establia i de les cases ; els camins, ponts i muntanyes. Aquesta flor de la fotografia és la flor anomenada nadala.
FIGURAS DEL PESSEBRE. 
Recordo la cova dins la qual es troba l'Infant en un bressol o entre palles; a la seva vora , la Mare de Déu, gairebé sempre asseguda; a l' altre costat, sant Josep , dret i amb la vara florida; sense oblidar el bou i la mula , ajeguts, un a cada banda del bressol , per donar-li escalfor al Nen Jesús. I fent camí cap a la cova hi ha tot un estol de pastors, carregats amb ofrenes, i igual que els Tres Reis d'Orient, ricament vestits, amb els presents d'or, encens i mirra. Tots s'adrecen , guiats per l'estel, vers l'establia. I dalt d'un arbre un àngel que anuncia la fausta nova del naixement de Jesús, a pastors arrecerats vora el foc d'una nit freda d'hivern.
També recordo el pont damunt d'un riu i al peu del qual hi ha un pescador i la dona que renta la roba. Un poble damunt les muntanyes i petites casones al pla. Un desert amb palmeres. L'home que llaura amb un bou; el que porta un feig de llenya al coll ; la mestressa que tira gra a les galllines ; la vella que fila asseguda al llindar de casa seva ; l'ase carregat de llenya ; el pagés que cava la terra ; la dona que ve de la font amb els càntirs plens d'aigua. Per nosaltres el caganer no existia.
Una de les dèries que tenia era moure les figures del pessebre, principalment adelantar els Reis cap a l'establia, perquè d'aquesta manera s'apropés més aviat el dia de Reis. Algunes cosines deien : " l'any pròxim haurem de fer el pessebre més alt " , però mai s'enfadaven. Dos anys van construir el pessebre a la tenda, restirant sacs de farina, però desprès el lloc fou el passadís per anar al menjador i davant de l'habitació de cosir. Cada nit a cantar nadales , ja que el pessebre estava enllestit una setmana abans de Nadal. i durava fins a la Candalera.
