AIGUA, RIERA I FONTS A VILAPLANA.

L'AIGUA.   L'aigua  és  un  compost  químic  ( hidrogen  i  oxigen )  transparent, inodor ,  insípid,  el  qual  en  un  estat  més  o  menys  impur,  constitueix  la  pluja  en  estat  líquid,  gel  en  estat  sòlid  i  vapor  en  estat  gasós.  L'aigua  és  un  dels  quatre  elements  clàssics  juntament  amb  el  foc,  l'aire  i  la  terra.

L'aigua  té  color ,  i  el  canvia  segons  el  cel  i  l'humor  del  temps.  L'aigua  té  totes  les  formes  i  contorns  haguts i  per  haver.  L'aigua  és  del  cel  i  de  la  terra,  doncs  ve  dels  núvols  i  creix  sota  les  mines.  L'aigua  és  un  líquid  en  les  fonts  i  un  vapor  en  el  firmament.  És  freda  i  calenta.  És  opaca  i  transparent  i  pot  fins  i tot vèncer  el  foc.  L'aigua  és  l'infinit  en  l'horitzó  de  la  mar  i  el  finit  en  la  copa  que  atanses  als  llavis  per  beure.  Ho  és  tot  i  no és  res. Aquesta  fotografia  és  la  riera  de  Vilaplana  treta  del  bloc  d'en  Tomàs  Bigorra.  La  vida  a  la  Terra  depèn  de  l'aigua,  ja  sigui  en  forma  de  precipitacions,  fluint   a  la  superfície  o  del  subsòl.  L'aigua  és  necessària  per  a  tots  els  èssers  vius ,  des  de  l'insecte  més  petit,  fins  a  la  balena  més  gran.  La  superfície  de  la  Terra  ès  coberta  d'aigua  en  un  70%   i  un  97%  d'aquesta  aigua  és  salada  i   es  troba  formant  els  oceans  i  els  mars.  Per  tant,  només  un  3%  de  l'aigua  del  planeta  és  dolça.

He  volgut  fer  aquest  llarg  comentari  perquè  tothom   s'adoni  de  la  seva  importància ,  no  fer-ne  mal  ús  i  molt  menys  contaminar-la.  És  un  bé  escàs  i  mal  distribuït.  L'aigua  potable  a  Catalunya  i  tampoc  se'n  lliura  VILAPLANA,  és  insuficient  per  garantir  l'abastiment  de  la  població  sobretot  per  una  mala  gestió  d'aquest  recurs  anomenat  "l'or  blau ". A més hem d'afagir la insuficiència de pluja a tota  l'àrea  de  la  Mediterrània.  Les  solucions  passen  per  un  millor  aprofitament,  estalviant  aigua  en  l'ús  domèstic  i  també  en  els  conreus.  Ha  de  planificar-se  millor  la  hidrografia  del  territori  i   arribar  a  acords  per  eliminar  positivament  els  conflictes  per  l'accés  a  les  riberes  dels  rius  i  a  la  explotació  raonable  dels  pous.

La  pluviometria  els  vuit  primers  mesos de  2.008  foren molt min- sos quasi imper-  ceptibles a Vila-   plana. Mesos secs   on faltà  on mancà tant  l'aigua  a  les  persones  com  a  les  plantes.  Sort  d'els mesos   següents: el setembre  és  recolliren  183  litres  per  metre  quadrat,  l'octubre  uns  16O  litres,  el  novembre  al  voltant  dels  90  litres   i  el  desembre  uns  58 litres,  que  fan  un  registre  total  de  1.020  litres.

L'agricultura,  la  ramaderia  i els  camps  de  golf  són les  activitats  humanes  que  consumeixen  més  aigua.A Catalunya  representen  gairabé  un 50%del  consum total.  Actualment  quan  a l'agricultura s'ha   millorat  amb  les  tècniques   de  microgoteig  que  l'aigua  va  directe  a  les  arrels  de  les  plantes  i  permeten  un  aprofitament  quasi  òptim  de  l'aigua.  Cosa  semblant  s'hauria de  fer  amb  els  regadius  de  les  hortes, els  recs  i els  crestalls  ja   que  fan  perdre  molta  aigua  tant  per  l'  evaporació  com  per  la  filtració.

L'aigua  corrent  no  arribà  al  poble   fins  l'any  1.960  i  a  les  cases més tard.  El  dipòsit  vell  de  Les  Creus  acabat  l'any  1.921   no  es  va  utilitzar  fins  l'any  1.960 .  Té  forma  trapezoïdal  i  fou  construït  per  l'arquitecte  Sr.  LLevat.  A  l'any  1974  s'hi  incorporà  una  font  a  la  façana  frontal.  L'any  1.997  quedà  fora  de  servei  car  es  construí  un  nou  dipòsit  amb  més  capacitat. 

Per  l'aigua  potable  es localitzaren  dos  pous  a  la  rasa  dels  Freginals  també  anomenada  de  la  Bàrbara,  un  altre  a  la  baixada  del  Casal  i  un  en  l'antiga  mina  del  Salvat .  Tenim  una  planta  depuradora   enfront  del  Pont  Vell.

Els  recs : Un  porta   l'aigua  de  La  Balandra  i  rega  totes  les  hortes  dels  Freginals  i  l'altre  ve  de  la  bassa  de  La  Vila  i  reseguin  el  carrer  de l'abeurador  i  tot  el  carrer  Major  pel  costat  dret,  rega  les  hortes  de  dites  cases  i  els  horts  del  sud  de  les  darreres.  Quan  erem  petits  disfrutavem aixecant  les  pedres   del  rec , que  amagaven   els   pouets  que  hi  havia , i   cambiavem  els  taps  de  suro  embolcallats  de  roba,  desviant l'aigua  cap  a  un  altre  hort.  O  com  molt  bé  explica  en  Josep  Mª.  Garcia  Abelló  :  ..o  els  anys  de  servei  que  us  hem  fet  com  a  paviment  conductor  de  les  aigües  que  baixaven  pels  lluents  lloms  dels  nostres  carrers "  (  Història  d'un  llambordí  ).La  fotografia  de  l'abeurador  és  de  Lo  Pedris.

                                L   A       R   I   E   R   A.

La  nostra  riera  és  formada (  com  he  dit  en  la  primera  pàgina  de  les vivencies)  pel  barranc  de  Les  Tosques  amb el  seu  afluent  el  Torrent  del  Mariner  i  el  barranc  dels  Garrigots  amb  el  seu afluent  el  Torrent  de  Les  Valls.  Quan   un  riu  és  curt  i  estret  rep  el  nom  de  riera ,  com  és  el  cas  de  Vilaplana.  Riu  és  un  corrent  natural  d'aigua  que  flueix  amb  continuïtat. El  seu  nom  ve  del  llatí  "  rivus  "  que  significa  rec  o rierol.

Ültima  estada  a  Vilaplana , fa  cosa  de  tres  mesos ,  vaig  quedà  avergonyit  de  veure  la  quantitat  de  brutícia,  esbarzers,  tuferes,  arbres  caiguts , rocs  que  fan  materialment  impracticable  el  seguiment  dels  nostres  barrancs.  Ni  els  tolls  on  tantes  vegades  jugavem (  banyant-nos,  pescant  o  simplement tirant-hi  pedres)  és  poden  percebre. Un  gran  desencís!.  Autoritats  Vilaplanenques  us  faig  un  prec    :  així  com  els  camins  per  anar  a  les  diferents  partides  del  terme  municipal  han  sigut  degudament  arreglats  i  és un   avenç  importantíssim ,  quelcom  semblant  s'hauria  de  fer  en   els  nostres  barrancs  com  objectiu  prioritari.  Veure  des  de  La  Riba  que  tan  bellament  canta  el  Pitxi  :  "  Des d'aquell  elevat  i  privilegiat  indret  de  la  Riba,  mirador  reial  de  Vilaplana  i  balconada  simbòlica  del  firmament,  tot  es  veu, s'escolta, s'olora, es  capta... perfectament.  Des  d'allí , he  albirat  els  vostres  moradencs  cingles, el  salt  de  l'Agustí,  tobogan  alt  i  vermell  de  les  aigües,  el  forat  que  assenyala  el  Migdia,  l'entremaliada  Gitana, ....  Des  del  mirador  estant,  he  vist  i  patit  les  crescudes  dels  barrancs  de  les  Tosques ,  dels  Garrigots,  de  les  Valls , quan  passaven  llurs  aigües  en  cada  una  de  les  abundoses  riuades  que  la  riera  conduïa ,  molt  de  tant  en  tant,  mar  enllà "  (  Història  d'un  llambordí  )  l'estat  del  barranc  és  per  girar  la  vista  cap  a  un  altre  lloc,  i  dir : que  descuidat   tenen   un  lloc  per a gaudir.

La  fotografia  és  del  barranc  de  Les  Valls  i  correspon  a  la  riuada  del  23  de  setembre  de 1.971 .  Un  riu  o  riera  està  compost  per  la  capçalera  d'on  prové   l'aigua  generalment  de  fonts  que  en  forma  directa  o  indirecta  estan  relacionades  amb  les  precipitacions  o  pluges;  els  rius  també  poden  rebre  aigua  dels  brolladors.  L'aigua  subterrània  és  una  important  font  fluvial,  perquè  manté  un  cabal  relativament  constant,  a  diferència de rieres que  només  reben  les  aigües  de  pluja,  el  règim  de  les  quals  és  molt  irregular  com  és  la  nostra. L'aigua  circula  confinada,  amb  un  pis  o  llit  entre  bancs  o  vores, aquesta  part  s'anomena  curs  alt  de  la  riera.  Quan  flueix  en  àrees  relativament  planes  llavors  es  considera  el  curs  mitjà ,  que  en el nostre  cas  no  es  produeix  fins  haver  passat  el  poble  d'Aleixar,  per  a  desembocar  a  la  Mediterrànea  a  Cambrils.

Alguns  rius  curts i  rieres  poden  fluir  des  de  la  seva  capçalera  fins  al  mar  sense  convertir-se  en  afluents  o  tributaris  d'un  altre  major,  ni  rebre  aigua  d'altres  rieres,  però  sí  de  torrents,  com  és  la nostra  riera.  En  el  transcurs  s'hi   fan  tolls  que  són  llocs  profunds  d'un  riu  o  d'una  riera  on  l'aigua és  neta  i  té  poc  moviment.   Normalment  al  seu  entorn  es  col.loquen  pedres,  dins  del  llit  del  riu,  així  la  làmina  d'aigua  aumenta  i  sembla  que  l'aigua  quedi  estancada.  Ni  havia  un  de  preferit;  el  toll  que  estava  a  dues  passes  de  la  font  del  Moreno  al  barranc  dels  Garrigots.  Era  un  dels  llocs   millors   per  jugar.

 La  fotografia  és  de la Montserat  Bidó  i  publicada  en  Lo  Pedris :  la  riera  de  Vilaplana  amb  la  canalla  damunt  de  les  pedres  i mirant  com  corre  l'aigua. Foto  feta  l'any  1.926.

Quan  tenia  uns  8  anys   a  la  nostra   riera  es  podien  pescar  peixos  com  els  barbs,  carpes  i  altres dels  que  no   recordo  els    noms. Amb  una  canya  de  pescar i  un  ham  que  a  la  seva  punta  hi  posavem  un  cuc  per  esquer  per  enganyar  els  peixos.  Quan  un peix picava  aixecavem  la  canya amb   l'ham,  agafavem  el  peix  i  amb  un  vimet  el  passavem  per  les  ganyes  i  feiem  una  rastellera.  També  hi  havia  molts  crancs,  i de  grossos,  amagats  sota  les  pedres,  de  color  blanquinós,  que  quan  es  cuinaven  es  tornaven  de  color  vermell  intens . A   mi  m'agradavem  fets  amb  arrós.  Sembla  que  tant  els  peixos  com  els  crancs  venien  de  les  basses  del  Mas  de  Mallafré,   on  n'hi  havia  moltíssims  i  de  distints  colors.  Es  veu  que  un  dia  les  buidaren  per  escurar-les  i  amb  l'aigua  baixaren  peixos  i  crancs  al  barranc  dels  Garrigots  i  desprès   pujaren  al  barranc  de  Les  Tosques. El  peix  era  un  símbol  per  identificar  els  primitius  cristians;  dit  símbol  es  troba  principalment  en  les  Catacumbes  romanes.  La  fusió  entre  humans  i  peixos  dóna  lloc  a  diversos  monstres,  com  la  Sirena.

El  riu  o  la  riera  esdevé  una  metàfora  per  representar  la  vida  humana ,  ja  que  flueix  (  passa  el  temps ) , té  accidents,   depèn  del  terreny  i  desemboca  al  mar, i   es  queda  en  repós  ( la  mort ) .  Aquí  podriem  perfectament  posar-hi  un  dels  versos  de  Jorge  Manrique  (  1.440 - 1.479 )  a  la  mort  del  seu  pare  :  "  Nuestras  vidas  son  los  rios, /  que  van  a  dar  en  la  mar/  que  es  el  morir; /  allí  van  los  señorios /  a  se  acabar  y  consumir ;/  allí  los  rios  caudales,/  allí  los  otros  medianos /  y  más  chicos, /  y  llegados  son  iguales,/  los  que  viven  por  sus  manos  y  los  ricos./  Aquesta  fotografia  és  de  la  tan  anomenada  bassa  de  La  Balandra. 

                         L  E  S      F  O  N  T  S     O    D  E  U  S.

Vilaplana   té  moltes  fonts  i  mines  però  de  molt  poc  cabal.  Això  és  degut  a  molts  motius  :  les  pluges  al  nostre  poble  és  concentren  de  setembre  a  febrer,  deixant  entremig,  períodes  secs  i  molt  diferents  d'un  any  a l'altre;  a  l'estiu  fa  força  calor  provocant  que  l'evaporació  sigui  altíssima  i  l'aigua  es  vegi  notablement  reduïda;  a  més  el  relleu  del  terme  amb  forts  pendents  no  facilita  l'absorció  de  l'aigua  cap  a  les  capes  del  subsòl ;  i  finalment  les  plaques  tectòniques  de  La  Mussara  estan  inclinades  cap  al  nord,  és  a  dir,  cap  a  La  Febró  i  Mont-ral   afavorint  que  les  aigües  subterrànies  es  moguin  cap  a  la  vessant  del  riu  Brugent  en  detriment  de  la  vessant  sud ,  Vilaplana.

La  font  és  produeix  en  un  indret  on  l'aigua  subterrània  brolla  o  surt  a  la  superfície a terra  o  entre    roques.  S'origina  per la  filtració  de  l'aigua  de  pluja  que  penetra  en  un àrea  i  emergeix  en  un  altre  de  menor  altitud,  on  l'aigua  no  està  confinada.  La  majoria  de  les  fonts  amb  més  cabal  són  fora  del  terme  municipal  però  molt  freqüentades  pels  vilaplanencs.

Començaré  anomenant  aquelles  fonts  que  són  més  properes  al  poble.  La  font  del  MORENO  es  troba  al  final  del  carrer  doctor  Fleming,  molt  a  prop  dels  actuals  rentadors  i  a  l'esquerra  del  barranc  dels  Garrigots,  mirant  cap  a  La  Mussara.  Al  costat  de  la  font   hi  havia  una  figuera  força  grossa , i  les  seves  arrells  penetraven  dintre  del  pedregam.   De  petits,  entre  la  font,  el  toll  i  la  "  cacau  "  hi  passavem  moltes  estones.  En  aquesta  font  omplien  els  càntirs  tota  la  gent  de  la  Plaçeta  (  avui   Pau  Casals)  i  voltants.   La  font  de   LES  CREUS  situada  al  final  del  carrer  Santiago  Rusiñol,   on  comença  el  camí  de  Les  Tosques.  És  al  costat  esquerra  del  barranc i  es  baixen  uns  esglaons.  A més  de  la  font  era  on  la  gent  rentava la  roba ,  protegits  per  l'ombra  d'un  noguer  de  gran  port (  com  diu  en  Tomàs).  Tota  la  gent  de  la  part  alta  del  poble  hi  anaven  a  omplir  els  càntirs  per  beure.  La  fonteta  de  LA  MISERICÒRDIA  es  troba  seguint  el  camí  de  l'Alforja  des  del  pont  de  Mallafré,  passades  les  Escamades,  a  mà  esquerra  i  baixant  uns  esglaons hi   ha  una  petita  font  acanonada  que  omple  la  bassa.  Moltes  vegades  amb  les  cosines  de  cal  Sisquet  ens  hi  arribavem  per  berenar.  I  la  font  de  LA  VILA  sota  mateix  del  pont  de  Mallafré.  Antigament  la  part  baixa  del  Dr.  Mallafré  es  deia  carrer  de  La  Font.  Per  molts  quasi  desconeguda  i   de  petits  mai  hi  vam  anar. La  fotografia  correspon  a  dita  font.