JOCS AMB JOGUINES.

EL  MEU  CAVALL  DE  CARTRÓ.   Des  de  petit  tenia  una  il.lusió  que  ningú  no podia  treure'm  del  cap  :  tenir  un  cavall  de  cartró.  Però  no  un  cavall  vulgar, sinó un de  vistós,  amb  un  plomall  majestuós  damunt  una  crinera  espesa  i  altiva,  una  cua  llarga  i  densa  i  unes  potes   esveltes i poder-lo cavalcar.  Abans  aniria  a  "  cal  Pep  Bidó "  a   fi  que   hi  apliqués  unes  rodes  per  poder-lo  manar.  De  nit  somiava  amb  el  cavall  de  cartró  i  de  dia ,  fantasiava, només veient  passar, galopant,  el  cavall  de carn i ossos  de  "  cal  Pere  Po " .  Vaig  enviar  una  carta  als Reis  molt  curta  :  "  Majestats  :  Moltes  salutacions.  He  sigut  un  bon  nen  i  com  a  casa  som  pobrets  només  vull  un  cavall   de  cartró,  però  que  sigui  molt  alt  perquè  hi  pugui   pujar al damunt.  Gràcies,  Majestats  d'Orient.". caball

El  dia  de  Reis  vaig  saltar  del  llit  i  vaig  anar de dret  al  balcó  del  menjador  i  aixafant  el  nas  al  vidre  vaig  veure  un  paquet  molt  gros  i  tres  de més  petits.  Obro  el  balcó,  desfaig  l'embolcall  de  paper  que  cobria  l'objecte gros  i  apareix  davant  meu  un  cavall  de  cartró  preciós.  Era  un  cavall  alt,  esvelt,   lluent.  Era  una  joguina  meravellosa.  Tenia  una  cua  llarga  i  espesa  i  unes  brides  o  regnes  de  cuir  per  arrossegar-lo. Les  potes  eren  altes  i  fortes; el  seient  ample. 

Que  adients  resulten , i  apropiats,  els  versos  de  Josep  Mª  Poblet  :  "  Recordo  amb  gran  nitidesa/  que  la  millor  distracció/  que  vaig  tenir  en  ma  infantesa/ fou  el  cavall  de  cartró./... Estirava  la  joguina/  amb  l'ajuda  d'un  cordó/  jo  sempre  estava  jugant/  amb  el  cavall  de  cartró./..Per  les  regnes  l'estirava/  mentre  em  feia  la  il.lusió/  que  qui  tan  joiós  trotava /  era  el  meu  cavall  de  cartró./... El  feia  voltar  per  les  darreres/  i  realment  era  una  fera/  el meu  cavallet  de  cartró./.. Pels  nens  de VILAPLANA /  va  ser  una  gran  atracció/  i  algú  de  jugar  es  vanava/  amb  el  meu  cavall  de  cartró./

cavall

Amb  aquest  bonic  cavall  hi  vam  jugar  durant  dos  anys  fins  que  es  va  esbotzar. Quasi  tots  els  de  la  meva  edat  hi  pujaren.  A  més  al  voltant  del  cavall  feiem  dos  rengleres  de  soldats  amb  espases  de  fusta  i  una  túnica.  El  qui  anava  damunt  era  el  general  i  dos  soldats  tiraven  de  les  regnes.  LLavors  cantavem  la  cançó  :  "  El  general  Bum- Bum    quan  se´n  va  a   la  guerra/  davant  dels  seus  soldats  fa  tremolar  la  terra,/  damunt  del  seu  cavall,  galopa  que  galopa,/  damunt  del  seu  cavall,  galopa  amunt  i  avall./el  cavall  és  de  cartró,  aparteu  les  criatures/  el  cavall  és  de  cartró,  que  no  és  cansa  ni  té  por./  Ram  pataplam  tereré,  patapim  patapum/  se'n  va  a la  guerra/  rampataplam  tereré,  patapim  patapum /  se'n  va  a  la  guerra  el  general  Bum- Bum  ".

 

JOC  DE  LES   BALDUFES.  L'antic  Egipte  ( 4.000  al  2.000  a C ) existien  baldufes  fetes d'argila i  a  la  ciutat  de  Thebes  se'n  va  trobar  una  de  fusta  datada  l'any  1.250  a  C,   que  es  conserva  al  Museu  Britànic.  Pels  grecs  és  una  " kataglufa  ",  pels  romans  un  " strombon ".  A   Catalunya  una  baldufa  i  perinola;  a  l'Aragó  una  galdufa;  a  València  s'en  diu  trompa  i  a  Castella,  peonza. baldufa

La  baldufa  és  una  peça  de  fusta  en  forma  de  pera  que  al  peu  té  una  boleta  de  ferro  i  que  embolicant, de baix a dalt,  un  cordill  al  seu  cos  i  llençant-la  amb  força  a terra, mantenint  agafat  el  cordill a la mà, queda lliure del lligam prenent un  ràpid   moviment   de  rotació recolzat en  la  seva  punta metàlica.  Si  la  baldufa  balla  molt  fina,  sense  oscil.lar,  damunt  la  mà  fa  unes  pessigolles  molt  fines,  es  diu  que  fa  "  rei  " ;  si  balla  àsprament  es  diu  que  té  "  carros  "  i  si  la baldufa  no  roda  prou  bé,  perquè s'ha  llençat   de forma incorrecta,  sense   empenta,  es  diu  que   està  "  boja ".    Les   parts    d'una   baldufa   són  :  el  coscoll  o  nas   on   s'enganxa  el  fil  amb  un  nus  molt  fàcil  de  desfer;  el  nap  que  és  la  part  de  fusta  que  està  visible;  la  cordonera  la  part  on  el  fil  queda  embolicat  i  la  punta  que  és  per  on  balla. 

FER BALLAR. roda baldufala  baldufa és  un  joc  que  demana  força  traça.  Perquè  balli   ben  recte ,  cal  embolicar-la  amb  un  cordill  i  llançar-la  d'una  estrebada.  La  que  dura  més  estona  és  la  que  guanya.  FER-LA  SALTAR. Mentre  la  baldufa  balla  s'envolta  amb  el  cordill,  que  es  va  estrenyent a poc  a  poc  fins  que  la  punta   queda   subjecta.  Aleshores  es  projecta  la   baldufa  cap  a  munt  i  es  deixa  caure  a  terra  perquè  continuï  ballant.  AGAFAR-LA  AMB  LA  MA.  Mentre  la  baldufa  balla,  s'obre  la  mà  amb  els  dits  ben  separats; la mà  es  col.loca  a  terra   amb  el  palmell  mirant  cap  a  dalt,  i  es  va  apropant  a poc  a  poc  a  la  baldufa  fins  que, d'una revolada,  aquesta  s'enfila  al  palmell.  Si  balla  amb  prou  força   inclús   es   pot  traspassar  a  la  mà  d'un  altre  jugador.  El nen que més  traça hi  tenia  era  en  jaume " Damo "  seguit  del  Bia " Malloll  ".   Les  tiravan  i  les  agafaven amb  la  mà  amb  gran  facilitat  i  destressa.  Jo  al  contrari  hi estava  completament  negat.  Si  es  jugava  de  competició  es  marcava  un  cercle  a  terra  i  tots la feien   ballar a   dins.  Si  una  baldufa  sortia  del  cercle   tot  ballant,  l'amo  l'agafava  i  la  tornava  a  llençar  intentant  expulsar, amb el topada,   una  de  les  que  hi  havia  dins  el  cercle.  Les  que  s'aturen  a  dins  el  cercle  no  es  poden  retirar  fins  que  algú  no  les  treu  amb  la  seva.

pilota

JUGAR A  PILOTA.  Aquest  joc  és tan  conegut  que  només  diré  quatre  paraules.  Les  pilotes  en  principi  eren fetes amb  draps,  desprès  de  llana  o  d'esponja  i  finalment  de  goma.   Aquestes  pilotes  resultaven  toves,  de  tacte  suau  i  malgrat això botaven prou.  El  lloc  de  jugar  era  la  plaça  de  l'església  i  la  de  les  Creus.  Quan  podíem  anavem  al  camp  de  futbol.  Tots  anavem  darrere  la  pilota  sense  ordre  ni  concert. Les  porteries  es  marcavan  mitjançant  dos  pedrots.  Gairebé  ningú  volia  ser  porter.