ESCUTS DELS SALVAT I DELS BIGORRA

(2 comentaris)

   Nota  important  per  entendre els  Escuts.

Els cognoms són un patrimoni familiar, tenen una funció social clara i s'entenen com la prolongació del llinatge. En altres segles van poder èsser el nom d'una casa,  d'una professió o d'una terra o territori.  No existeixen escuts de cognoms. Els escuts pertanyen a llinatges,  gairebé sempre nobles,  la qual cosa explica que siguin més aviat pocs. No tothom té escut d'armes.  La majoria de llinatges no en tenen ni n'han tingut mai. La Genealogia és la disciplina que estudia l'origen i successió de les famílies o nissagues,  tot establint els seus parentius i aliances.  Ningú pot sentir-se indiferent ni alié al seu origen i a la la trajectòria traçada pels propis avantpassats. També serveix per fer arbres i taules genealògiques que poden ser ascendents o descendents.  En canvi  l'heràldica  té per objecte l'estudi dels escuts d'armes, el seu origen, composició i forma de blasonar.  L'heràldica gentilícia fa referència als individus, famílies i llinatges. Reitero, doncs, no hi ha escut de cognoms, sinó escuts de llinatges o famílies, que per cert són molt escassos.

Salvat

S A L V A T,  és una paraula que procedeix del llatí : " Salvatus " i possiblement  arribès  a Mallorca  per la gran quantitat  de jueus.  Aquest cognom té carta de naturalesa a Mallorca a principis del segle XII i s'estengué per Catalunya, principalment a la provincia de Tarragona, amb la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I.  Una de les families Salvat mallorquines consta un escut d'armes en una caixa i desprès donant nom a una masia.  El seu escut era : un camp de gules( es a dir : de color vermell representat gràficament per un ratllat vertical ), un xebró d'or ( símbol heràldic anomenat quadró, que té la forma d'un compàs ), acompanyat de tres capsi en el fondal un llunell (disposició de quatre creixents units per les puntes formant una especie de figura circular ) tranversat d'argent. Com  no  tinc  l'escut autèntic  tan  sols  he  posat: el camp de gules amb el xebró d'or. L'etimologia  de  la  paraula  Moisés ve  de  la  llengua  egípcia  i  significa " salvat  de  les  aigues ".  La meitat  del  segle  XVI  l'encetem amb  una  obra  d'un  mallorquí,  Joan  Salvat dit de  Pilestrina,  buixoler  i  orfebre,  que en 1.533 escriu  una carta  on  porta  una  munió  de  topònims  de  les  Illes  Balears, de l'escola  judeo-mallorquina. 

Bigorra

BIGORRA. La seva heràldica no és gentilícia, car correspon al comtat de Bigorra,     una jurisdicció feudal d'Aquitània, a la regió de Tarbes,   i a la seva capital Lorda o Lourdes, prenen el seu nom d'un castell del segle XIV.  El comtat va ser reconegut  pel rei  LLuís I de França, anomenat " El Piatós " i donat a Donat i LLop,  fill del duc de Gascunya,  l'any 819. Quan Ramir I d'Aragó es casa amb Ermessenda  de Bigorra ( 1030 ) les quatrre valls lliures de AMAANACH : Nesta, Aura, Barbarossa i Aran  pasaran  a  formar  part del Comtat dels Bigorra. El comte  Cèntul II de  Bigorra,  que era vasall d' Alfons I  el Bataller,  li dona ajut per la conquesta de Saragossa.  Dit  rei  casà  la seva  cosina  Matella dels Braus amb el  comte Cèntul III de Bigorra, cedint-li a aquest comte ( 1169 ) la Vall d'Aran amb totes les seves pertinences; volia restaurar la " Civitas Convenarum".

Vall Aran

BERNAT I de Foix ( 1035 ) s'emparentà amb els regnes d'Aragó i de Navarra casant-se amb Garsenda,  comtessa de Bigorra. I  finalment Gastón IV de Foix, fill de Joan I de Grally i Foix, torna a comprar el vescomtat de Narbona i es casa amb Elionor d'Aragó,  filla del rei d'Aragó i Navarra.  La penetració del cognom Bigorra a Catalunya fou en un principi per la Vall d'Aran i posteriorment per Aragó. L'escut dels Bigorra és el mateix que el dels Hauts Pirinèus i un lleó menys que el d'Anglaterra. Te dos  lleons vermells en moviment en fos d'or i llurs potes tenen quatre ungles d'argent en cada pota, la cua alçada i el cap mirant endavant i la llengua a fora  d'argent. La  segona  fotografia és  la  bandera  de  la  Vall  d'Aran,  lloc  per   on entraren  a Catalunya  els  cognoms  Armengol.  És  una creu  occitana o càtara amb l'escut al mig de la Vall d'Aran. Aquesta creu   té  una  associació  amb  el  món  solar  i  amb els  dotze  símbols  de  l'horòscop  occidental, tres  símbols  zodiacals  per  cada  branca  de  la  creu.  La  divisa  nacional  és  :  "  Virtus, Unitas, Fortior ".

Castell

Les dues  fotografies  que  posaré  són :  el  CASTELL  que els  Bigorra  tenen  al  cim  de  Lorda  ( Lourdes ), avui  molt ben  restaurat  i  que  es  pot  visitar.  D'allí  prové  el  cognom  Bigorra  que  desprès  s'estengué a  tot  el  comtat  .  La segona  a  la  ciutat  de  Lorda ( Lourdes ), capital  del  comptat. LLurs armonies estan representades per un escut de gules amb tres torres d'or, tancades de sable, la del mig, més alta, sobremuntades d'una àguila contornada de sable amb les ales obertes portant una gran truita d'argent  al  bec. ( recordant  el  setge  de  Carlemagn  a  la  ciutat  i  la  gran  truita  que  caigué  amb  oli  bullent  damunt  dels  seus  soldats );el peu d'atzur, amb sis monts d'or damunt unes faixes ondades d'atzur i  argent que signifiquen las set valls de Lavedan,banyades pel riu Gave.  

                              EXTENSIÓ  DELS  DITS  COGNOMS  A  CATALUNYA. 

HUGUET.-  Com  a  primer  cognom  surt  2.047 cops, i  com  a segon  2.059 . La comarca  amb  millor  percentatge  és  el  Pla  d'Urgell  en  un 2,46%,  La  Conca  de  Barberà  en  un 1,54%,  La  Segarra  en un 1,43%,  El  Segrià  en un  1,22%,  el  Baix  Camp  en un  0,72%,  el  Montsià  en  un  0,54%  i  el  Tarragonés en un 0,34%.    SALVAT.- Com a primer  cognom  surt  1.078 cops, i com  a segon 949.   Lorda

La  comarca  amb millor  percentatge  és  el  Baix  Camp  en un 1,41%,  Alt  Camp  en un 1,05%,  el  Tarragonès  en un 0,49%, i  el  Vallès  Orental  en un 0,49%.  ARMENGOL.-  Com  a  primer cognom  surt  3.087 cops  i com  a  segon  2.9l5.  La  comarca  amb  millor percentatge  és  L'Urgell  en un 2,88%,  Alt  Urgell  en un  2,54%,  La  Segarra  en un  2,07%,  La  Noguera  en un 2,04% ,  Alt  Camp  en  un   1,76%,  El  Berguedà  en un  1,11%,  La  Cerdanya  en  un  1,05%  i  Les  Garrigues  en un 0,70%.  BIGORRA.-  Com  a  primer  cognom  surt  288 cops  i  com  a  segon  278.  La comarca  amb  millor  percentatge  és  Alt  Camp  en un  0,37%,  el  Baix  Camp  en un 0,27%,  el  Tarragonès  en  un  0,14%  i  el  Barcelonès  en  un  0,03%.   Com  podeu  apreciar segueixen  les  pautes  resenyades  en l'escrit.

Comentaris

03/04/2009 10:09:19 | Josep M. Llovera Jané

Soc fill de MATIES LLOVERA GOMA ELS SEUS GERMANS van ser RAMEI , JOSEP i TERESA LLOVERA GOMA. Tots fills del Dr. JOSEP LLOVERA VILA i MARIA GOMÀ SOLÉ. Hem sentit una grand Alagria poder recollir tanta informació de Vilaplana i mes. Moltes Gracies Aquesta informacio esta anat arreu, dels familiar directes

03/07/2009 20:04:47 | Antònia Salvat

Hola, Avui he descobert que tinc a la meva branca familiar, el cognom Bigorra, natural de la vila de Valls. Atentament, Antonia