ESCUTS DELS SALVAT I DELS BIGORRA
(2 comentaris)Nota important per entendre els Escuts.
Els cognoms són un patrimoni familiar, tenen una funció social clara i s'entenen com la prolongació del llinatge. En altres segles van poder èsser el nom d'una casa, d'una professió o d'una terra o territori. No existeixen escuts de cognoms. Els escuts pertanyen a llinatges, gairebé sempre nobles, la qual cosa explica que siguin més aviat pocs. No tothom té escut d'armes. La majoria de llinatges no en tenen ni n'han tingut mai. La Genealogia és la disciplina que estudia l'origen i successió de les famílies o nissagues, tot establint els seus parentius i aliances. Ningú pot sentir-se indiferent ni alié al seu origen i a la la trajectòria traçada pels propis avantpassats. També serveix per fer arbres i taules genealògiques que poden ser ascendents o descendents. En canvi l'heràldica té per objecte l'estudi dels escuts d'armes, el seu origen, composició i forma de blasonar. L'heràldica gentilícia fa referència als individus, famílies i llinatges. Reitero, doncs, no hi ha escut de cognoms, sinó escuts de llinatges o famílies, que per cert són molt escassos.
S A L V A T, és una paraula que procedeix del llatí : " Salvatus " i possiblement arribès a Mallorca per la gran quantitat de jueus. Aquest cognom té carta de naturalesa a Mallorca a principis del segle XII i s'estengué per Catalunya, principalment a la provincia de Tarragona, amb la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I. Una de les families Salvat mallorquines consta un escut d'armes en una caixa i desprès donant nom a una masia. El seu escut era : un camp de gules( es a dir : de color vermell representat gràficament per un ratllat vertical ), un xebró d'or ( símbol heràldic anomenat quadró, que té la forma d'un compàs ), acompanyat de tres capsi en el fondal un llunell (disposició de quatre creixents units per les puntes formant una especie de figura circular ) tranversat d'argent. Com no tinc l'escut autèntic tan sols he posat: el camp de gules amb el xebró d'or. L'etimologia de la paraula Moisés ve de la llengua egípcia i significa " salvat de les aigues ". La meitat del segle XVI l'encetem amb una obra d'un mallorquí, Joan Salvat dit de Pilestrina, buixoler i orfebre, que en 1.533 escriu una carta on porta una munió de topònims de les Illes Balears, de l'escola judeo-mallorquina.
BIGORRA. La seva heràldica no és gentilícia, car correspon al comtat de Bigorra, una jurisdicció feudal d'Aquitània, a la regió de Tarbes, i a la seva capital Lorda o Lourdes, prenen el seu nom d'un castell del segle XIV. El comtat va ser reconegut pel rei LLuís I de França, anomenat " El Piatós " i donat a Donat i LLop, fill del duc de Gascunya, l'any 819. Quan Ramir I d'Aragó es casa amb Ermessenda de Bigorra ( 1030 ) les quatrre valls lliures de AMAANACH : Nesta, Aura, Barbarossa i Aran pasaran a formar part del Comtat dels Bigorra. El comte Cèntul II de Bigorra, que era vasall d' Alfons I el Bataller, li dona ajut per la conquesta de Saragossa. Dit rei casà la seva cosina Matella dels Braus amb el comte Cèntul III de Bigorra, cedint-li a aquest comte ( 1169 ) la Vall d'Aran amb totes les seves pertinences; volia restaurar la " Civitas Convenarum".
BERNAT I de Foix ( 1035 ) s'emparentà amb els regnes d'Aragó i de Navarra casant-se amb Garsenda, comtessa de Bigorra. I finalment Gastón IV de Foix, fill de Joan I de Grally i Foix, torna a comprar el vescomtat de Narbona i es casa amb Elionor d'Aragó, filla del rei d'Aragó i Navarra. La penetració del cognom Bigorra a Catalunya fou en un principi per la Vall d'Aran i posteriorment per Aragó. L'escut dels Bigorra és el mateix que el dels Hauts Pirinèus i un lleó menys que el d'Anglaterra. Te dos lleons vermells en moviment en fos d'or i llurs potes tenen quatre ungles d'argent en cada pota, la cua alçada i el cap mirant endavant i la llengua a fora d'argent. La segona fotografia és la bandera de la Vall d'Aran, lloc per on entraren a Catalunya els cognoms Armengol. És una creu occitana o càtara amb l'escut al mig de la Vall d'Aran. Aquesta creu té una associació amb el món solar i amb els dotze símbols de l'horòscop occidental, tres símbols zodiacals per cada branca de la creu. La divisa nacional és : " Virtus, Unitas, Fortior ".
Les dues fotografies que posaré són : el CASTELL que els Bigorra tenen al cim de Lorda ( Lourdes ), avui molt ben restaurat i que es pot visitar. D'allí prové el cognom Bigorra que desprès s'estengué a tot el comtat . La segona a la ciutat de Lorda ( Lourdes ), capital del comptat. LLurs armonies estan representades per un escut de gules amb tres torres d'or, tancades de sable, la del mig, més alta, sobremuntades d'una àguila contornada de sable amb les ales obertes portant una gran truita d'argent al bec. ( recordant el setge de Carlemagn a la ciutat i la gran truita que caigué amb oli bullent damunt dels seus soldats );el peu d'atzur, amb sis monts d'or damunt unes faixes ondades d'atzur i argent que signifiquen las set valls de Lavedan,banyades pel riu Gave.
EXTENSIÓ DELS DITS COGNOMS A CATALUNYA.
HUGUET.- Com a primer cognom surt 2.047 cops, i com a segon 2.059 . La comarca amb millor percentatge és el Pla d'Urgell en un 2,46%, La Conca de Barberà en un 1,54%, La Segarra en un 1,43%, El Segrià en un 1,22%, el Baix Camp en un 0,72%, el Montsià en un 0,54% i el Tarragonés en un 0,34%. SALVAT.- Com a primer cognom surt 1.078 cops, i com a segon 949. 
La comarca amb millor percentatge és el Baix Camp en un 1,41%, Alt Camp en un 1,05%, el Tarragonès en un 0,49%, i el Vallès Orental en un 0,49%. ARMENGOL.- Com a primer cognom surt 3.087 cops i com a segon 2.9l5. La comarca amb millor percentatge és L'Urgell en un 2,88%, Alt Urgell en un 2,54%, La Segarra en un 2,07%, La Noguera en un 2,04% , Alt Camp en un 1,76%, El Berguedà en un 1,11%, La Cerdanya en un 1,05% i Les Garrigues en un 0,70%. BIGORRA.- Com a primer cognom surt 288 cops i com a segon 278. La comarca amb millor percentatge és Alt Camp en un 0,37%, el Baix Camp en un 0,27%, el Tarragonès en un 0,14% i el Barcelonès en un 0,03%. Com podeu apreciar segueixen les pautes resenyades en l'escrit.
