BRESSOLS BUITS

BRESSOLS  BUITS.  Moltes  vegades  he  pensat  que   poques  vegades la  mare  havia  pogut  gronxar  els meus  germanets  en  el bressol o amanyagar-los  sobre la falda i  estrenya'ls sobre el pit.  Ni  cantar-lis una cançoneta   a cau d'orella, per fer-los dormir.  El  fet de cantar una  melodia  mentre  es  gronxa   l'infant,  perquè   es  relaxi  i  s'adormi  plàcidament,  és  un  costum  molt  arrelat  en   pràcticament  totes  les cultures i  èpoques.  Dissortadament  ella  poc  ho  pogué  fer; quina  tristor  sentiria  dintre seu, no  podent  realitzar d'aquesta manera tan formosa  la missió de ser  mare.  Ara  bé  crec  fermament  que  quan  àdhuc  estavem  en  el  seu  ventre,  ens  cantaria  cançonetes  de  bressol  i  nosaltres  quedariem  encisats  de  la melodia,  ja que tot  el  que  l'infant  sen  i   capta   sonorament  dintre  el si de  la  mare, influeix  en el  seu  tarannà  i  en  el seu  comportament. 

Miriam

Aquesta  foto  es  de  la  MIRIAM, la filla  del  Jacint  i  la Maite ,  ajaguda  al  bressol , desprès  de  canviar-li  els  bolquers. No t'has  preguntat   mai  perquè  es  posen  les  criatures  en un bressol  i  se'ls  hi  endolla  un  xumet  de plàstic  a  la boca  i  s'els deixa  sols ? Això  és un   gran  contrasentit.  El  nostre  instint  ens   diu  que  tan bon punt   neixem ens cal  un  pit matern  per  mamar , unes  carícies  a  la  cara  per sentir- les  i  la seva temperatura  corporal  per  no  tenir  fred . Neixem  indefensos i  molt  poc  desenvolupats.  Necessitem, quan  som  petits,   la  proximitat  de  la  mare,  la seva escalfor,  en  lloc  d'ossets  de  peluix,  joguets sense  sentit i  animals  de  companyia.  Les  criatures  amb  molta  raó  es revolten  i  ploren  reclamant  l'afecte  que  els  hi  és  negat. Aquesta  foto  mostra  la  TENDRESA  d'una  mare  vers  el seu  fillet.  Si  la terra  fos  un  gran  bressol,  tots  els Tendresanens  petits,  estarien  més  calmats,  més abrigats  i  cap  estaria  sol.  Que  bonic  ès  veure un  nen a  la  falda  de  la  mare  i  que  li  digui tanca  els  ulls  que  jo  et  vigilo  des  d'aquí.   Dorm  tranquil  i  digues bona  nit,  deixa  que  et  porti  en  braços  fins  al  llit,  jau   a  la vora,  que  sentis  la  meva escalfor,  saps  que  no  estàs  sol  mentre  et dic,  a  cau  d'orella,  bona nit. Els  llits  bressols  han de  ser de fusta, amb  baranes  de treure  i  posar.  La  llargaria  ha de  tenir  almenys  20 cm.  i  l'amplària  ha  de  ser  d'uns  60 cm.  L'altura  es modificable  en funció de la grandària  i  el  creixement  del bebé.  Poso una fotografia  d'un  LLIT - BRESSOL.  A continuació  venen  dues cançons  de  bressol  que  inclouen  tot  el  que  abans  he  escrit  i  són  el  prototipus  de l'amor  i  tendresa  d'una  mare.   "  Mentre Maria bressava i vestia/ son ros i tendre Fillet que no dorm,/ perquè no plori, ni en terra s'enyori/ dolça li canta dolceta cançó :/ No ploris, no, manyaguet de la Mare,/ no ploris, no, que jo et canto d'amor./ Cada gronxada et daré una abraçada ,/ cada abraçada un beset amorós;/ mes rosses trenes seran tes cadenes,/ niu i arcoveta les ales del cor./Mentre Maria bressava i vestia/ veu ses manetes creuades al cor,/prou l'endevina d'amor la joguina,/ que Fill i Mare barregen sos plors./ Aquí  teniu la fotografia de la  XÈNIA,  filla  de  la  Meritxell  i neta  d'en  Joan  Boronat  i  Aixalà  i  de  Rosa  Rafí.  Ha  sigut  l'última  en  néixer  de  la  nostra  llarga  familia.  L'altre  cançó  diu:  "  ELnen és petit i mig adormit/ la mare, se'l mira/ i junt al bressol/ no el deixa mai sol/ joiosa sospira./ I vetllant el seu son amb amor/ ella pensa tranquil.la i sortosa,/ el meu fill val un món i un tresor/ i l'adorm tot cantant-li amorosa:/ Fes nones,reiet,/ fes nones fill meu,/ que ets un angelet,/ que m'ha enviat Déu./ Li besa la cara, li besa el front,/ petons d'una mare el més gran del món./

xenia