BRESSOLS BUITS
BRESSOLS BUITS. Moltes vegades he pensat que poques vegades la mare havia pogut gronxar els meus germanets en el bressol o amanyagar-los sobre la falda i estrenya'ls sobre el pit. Ni cantar-lis una cançoneta a cau d'orella, per fer-los dormir. El fet de cantar una melodia mentre es gronxa l'infant, perquè es relaxi i s'adormi plàcidament, és un costum molt arrelat en pràcticament totes les cultures i èpoques. Dissortadament ella poc ho pogué fer; quina tristor sentiria dintre seu, no podent realitzar d'aquesta manera tan formosa la missió de ser mare. Ara bé crec fermament que quan àdhuc estavem en el seu ventre, ens cantaria cançonetes de bressol i nosaltres quedariem encisats de la melodia, ja que tot el que l'infant sen i capta sonorament dintre el si de la mare, influeix en el seu tarannà i en el seu comportament.
Aquesta foto es de la MIRIAM, la filla del Jacint i la Maite , ajaguda al bressol , desprès de canviar-li els bolquers. No t'has preguntat mai perquè es posen les criatures en un bressol i se'ls hi endolla un xumet de plàstic a la boca i s'els deixa sols ? Això és un gran contrasentit. El nostre instint ens diu que tan bon punt neixem ens cal un pit matern per mamar , unes carícies a la cara per sentir- les i la seva temperatura corporal per no tenir fred . Neixem indefensos i molt poc desenvolupats. Necessitem, quan som petits, la proximitat de la mare, la seva escalfor, en lloc d'ossets de peluix, joguets sense sentit i animals de companyia. Les criatures amb molta raó es revolten i ploren reclamant l'afecte que els hi és negat. Aquesta foto mostra la TENDRESA d'una mare vers el seu fillet. Si la terra fos un gran bressol, tots els 
nens petits, estarien més calmats, més abrigats i cap estaria sol. Que bonic ès veure un nen a la falda de la mare i que li digui tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí. Dorm tranquil i digues bona nit, deixa que et porti en braços fins al llit, jau a la vora, que sentis la meva escalfor, saps que no estàs sol mentre et dic, a cau d'orella, bona nit. Els llits bressols han de ser de fusta, amb baranes de treure i posar. La llargaria ha de tenir almenys 20 cm. i l'amplària ha de ser d'uns 60 cm. L'altura es modificable en funció de la grandària i el creixement del bebé. Poso una fotografia d'un LLIT - BRESSOL. A continuació venen dues cançons de bressol que inclouen tot el que abans he escrit i són el prototipus de l'amor i tendresa d'una mare. " Mentre Maria bressava i vestia/ son ros i tendre Fillet que no dorm,/ perquè no plori, ni en terra s'enyori/ dolça li canta dolceta cançó :/ No ploris, no, manyaguet de la Mare,/ no ploris, no, que jo et canto d'amor./ Cada gronxada et daré una abraçada ,/ cada abraçada un beset amorós;/ mes rosses trenes seran tes cadenes,/ niu i arcoveta les ales del cor./Mentre Maria bressava i vestia/ veu ses manetes creuades al cor,/prou l'endevina d'amor la joguina,/ que Fill i Mare barregen sos plors./ Aquí teniu la fotografia de la XÈNIA, filla de la Meritxell i neta d'en Joan Boronat i Aixalà i de Rosa Rafí. Ha sigut l'última en néixer de la nostra llarga familia. L'altre cançó diu: " ELnen és petit i mig adormit/ la mare, se'l mira/ i junt al bressol/ no el deixa mai sol/ joiosa sospira./ I vetllant el seu son amb amor/ ella pensa tranquil.la i sortosa,/ el meu fill val un món i un tresor/ i l'adorm tot cantant-li amorosa:/ Fes nones,reiet,/ fes nones fill meu,/ que ets un angelet,/ que m'ha enviat Déu./ Li besa la cara, li besa el front,/ petons d'una mare el més gran del món./
