Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Premsa on line

El trigo que miraba al mar

Rafael López Monné, profesor de Geografía de la U. R. V. i escriptor, torna a publicar a La Vanguardia un dels seus extraordinaris relats sobre senderisme. Aquesta vegada recorre la serra de la Mussara pel Camí dels Masos:


”Vivir en Tarragona. Rafael López Monné”

“Del Mas d’en Sord al Mas d’en Rei y vuelta por el grau d’en Peiró, en la sierra de la Mussara”

“El Mas d’en Rei es un triste ejemplo de cómo se desmoronan las numerosas masías que poblaron la sierra de la Mussara.”


“Hacerlo de trigo era un lujo. Un lujo que no fue conquistado hasta bien entrado el siglo XX. Durante generaciones, el pan que alimentó a los campesinos de la sierra de la Mussara fue de centeno. Refiriéndose a Arbolí, un escrito del año 1719 apunta: “Su situación es en la montaña, malísima tierra”. En efecto, tierras montanas, altas, sometidas a un clima riguroso, poco fértiles, con poca agua. A pesar de todo, durante siglos sus habitantes se las ingeniaron para subsistir. La necesidad de aprovechar los escasos y fragmentados terrenos cultivables dio lugar a numerosas masías diseminadas. Bajo estas duras condiciones, el cereal ha sido tradicionalmente el cultivo más adecuado. Hubo un tiempo en que los altos de la sierra entre Arbolí y l’Albiol estuvieron sembrados de pan. El pan que permitía poco más que continuar viviendo, continuar mirando el horizonte de mar y seguir suspirando por una vida más fácil en las llanuras del Camp.

El Camí dels Masos une buena parte del conjunto de masías situadas en las plataformas que se extienden por encima y a lo largo del Cingle Blanc de la Mussara, el risco de calcárea. Cerca del inicio del itinerario se hallan las ruinas del Mas d’en Bruno, bajo el camino, muy camufladas entre la maleza. Siguiendo la pista se llega a un amplio cruce. El camino de la derecha es el de regreso. Se continúa recto bordeando la ladera. El Mas de l’Escolà también queda a la derecha, un tanto alejado de la pista. En seguida se divisa el Mas d’en Rei. A pesar de su estado ruinoso, continúan impresionando sus estancias y corrales.

Desde el extremo del Mas d’en Rei se toma el viejo camino de herradura que desciende el barranco de Sano. Primero se acerca al cauce y después se aleja de él para realizar un largo flanqueo por la ladera izquierda, hasta llegar al extremo donde el barranco se abre por completo. Allí se encuentra un cruce de caminos. El que sigue de llano es el legendario Camí de les Cingles. Este singular y aéreo camino circula entre el risco blanco de calcárea y el rojo de arenisca, recorriendo toda la sierra entre l’Albiol y Alforja (muchos tramos están hoy intransitables).

Se toma el de la derecha para descender rápidamente la ladera del bosque de la Vila hasta salir a la pista del camino de las Guilletes que bordea la falda de la sierra. Se continúa por ella, a la derecha, para ascender hasta el collado de la Salve. En ese lugar una señal indica el camino que asciende hacia el Grau d’en Peiró. El primer tramo está muy descarnado y cuesta creer que sea el trazado original. En cambio, al llegar a la arenisca, el camino de herradura muestra unos tramos realmente hermosos y muy interesantes. Superados los dos riscos, el camino desemboca en la pista que conecta con el Camí dels Masos.

Hasta hace relativamente poco, el Mas d’en Rei aún era utilizado por los militares de Castillejos. Ahora no es más que un edificio moribundo. La mayoría de las viejas masías de estas montañas o ya son ruinas o están condenadas irremisiblemente al desmoronamiento. Todo se hunde. Se pueden entender los procesos que han conducido hasta esta situación: despoblación, penurias, industrialización, etcétera. Pero, por favor, que no se abone la idea de que este abandono es consustancial con el progreso, con los nuevos tiempos. La Europa que más ha progresado no ha dado la espalda a sus territorios rurales, a sus montañas. Allí, las casas abandonadas son la excepción, no la regla.

La guía

Tiempo: 3h. 30’ (sin paradas)
Desnivel: 350 . aprox.
Recomendaciones: el itinerario se puede iniciar perfectamente en el collado de la Salve, accesible por pista desde Alforja, con lo que se acorta un poco el recorrido. El inicio desde la carretera de Arbolí a los Castillejos es más evidente. Después de haber dejado atrás las granjas avícolas abandonadas, la carretera pasa muy cercana a un chalet. Junto a la curva superior se hallan las ruinas del Mas del Sord o del Susagno. Entre ésta y la inferior se halla la pista que sigue el Camí dels Masos (la señal indica erróneamente Camí dels Garrigots).
Más información: “Les muntanyes de Prades. Guia itineraria” de Rafael Ferré, editorial Piolet, 2001. “La vida rural a Catalunya” es un interesante libro que recoge una amplia colección de imágenes históricas. El autor es Lloreç Ferrer, y está publicado por Angle Editorial, 2002.
Mapa: “Muntanys de Prades” 1:25.000, de la editorial Piolet”.



Raquel Virgili

La Vanguardia 29-3-2003




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 102: La transició espanyola

En els darrers passatemps vam celebrar els 25 anys de la revista. Avui també volem...
Opinió, Portada

On viuran les futures generacions?

Hi ha espai per a la gent jove? Heu tingut mai la preocupació de no poder viure al vostre...
Recerca, Cuina, Portada

Recepta per a un menú festiu: pollastre al forn

Per Nadal hi ha mil i una receptes que ens poden acompanyar a taula i si les podem fer al forn...
Què passa, Notícies, Portada

CURIOSITATS

Començarem amb dues curiositats sobre el Papa de Roma: què significa el seu nom,...
Què passa, Activitats, Portada

LA VALL SOSTENIBLE I ELS TALLERS DE €BORRAINA€

L’Associació ecologista La Vall SoStenible ha programat per aquest 2025 un cicle...
Recerca, Natura, Portada

DIADA DE SOLIDARITAT ANIMAL

De sobte, aquest estiu saltaven totes les alarmes. Des del BANC DE SANG ANIMAL llençaven...
Què passa, Música, Tradicions, Portada

L'Havanera del camí

La cançó Havanera del Camí suscita entusiasme pel seu peculiar origen: Quan...
Què passa, Música, Portada

Silenci, canta Teresa Salgueiro

Estimo la cultura portuguesa. És per això que avui us proposo que tornem al...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

PUJA : La restauració del Dipòsit vell d'aigua La restauració que...
Què passa, Activitats, Portada

FESTA DE LA CASTANYADA

Al mes de novembre, concretament el diumenge dia 9, a les 6 de la tarda,...
Entitats, Jubilats, Portada

SORTIDA CULTURAL AL DELTA DE L€EBRE

. El dia 23 d’octubre, l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana,...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1 La Txell, la Júlia, el Martí i el Josep Maria són a Napapiiri...
Entitats, Jubilats, Portada, Ajuntament

XXXV FESTA D'HOMENATGE A LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 26...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitiu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Literatura, Poemes, Portada

Raons del poble abandonat de La Mussara

                    I El sol...
Història, Història local, Portada

El Doctor Fleming

Alexander Fleming (1881-1955) va ser un metge i microbiòleg escocès conegut...
Història, Història local, Portada

El carrer del Doctor Fleming

A la revista número 100 va sortir un article sobre els Carrers de Vilaplana que...
La nostra gent, Records, Portada

Vilaplana: records d€infantesa i comunitat

Vaig arribar a Vilaplana quan tenia tres anys, l’any 1969. Els meus pares havien deixat...
Recerca, De cinema, Portada

Festivals de tardor

Tot i ser un dels majors aparadors de cine, el Festival de San Sebastián sovint aposta...
Què passa, Teatre, Portada

La nit del Pregó: Acte d'Inauguració de la Festa Major

En acabar els actes de lectura del Pregó i Vilaplanenca de l’any, la Regidoria de...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada

La nit del Pregó: Vilaplanenc/a de l€any 2025

Bona nit a tothom! Ep! I també, gràcies per venir, eh! Perquè val...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

La nit del Pregó: Joan Serra Ferré, el pregoner

Senyor alcalde, senyora regidora de Festes, resta de membres del Consistori. Gràcies...
Què passa, Esports, Portada

El Pont de l'Afrau

Caldrà que anem fins a Bagà, al Berguedà, i d'allí dirigir-nos...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Ens ha arribat l’hivern; aquest número s’ha gestat en dies freds i...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedrís 102 (desembre 2025)

Ens trobem a final d'any i mirant, retrospectivament, déu-n'hi-do! Els...
Passatemps

Passatemps 101: Lo Pedrís 25 anys (2a part)

Recerca, Cuina

APERITIUS, ENTRANTS O PEL €VERMUTILLO€

Aperitius fets amb ingredients de temporada, bàsicament, i que es poden deixar llestos...
Història, Fem memòria

CURIOSITATS

CESÀRIA Ve de la llei romana “lex caesarea” (del verb...
Què passa, Activitats

FESTA DEL BARRI DE DALT

Un any més el Barri de dalt el dissabte 19 de juliol s’omplia d’alegria i...
Què passa, Activitats

Èxit de participació al sopar del Barri del Mig

Més de 200 persones van sumar-se al sopar del Barri del Mig el passat 23 d’agost....