Assaig | Revista 1201/06/2003
El sobtat èxit de la filosofia
Penso que va ser cap a l’any 93 que es va publicar la traducció al castellà de
El mundo de Sofia, de Jostein Gaadner. Tot i la sorpresa de molts, es va convertir en un èxit editorial. N'hi havia que no podien creure que un llibre que ve a ser una mena de manual de divulgació de la història de la filosofia, pogués interessar a tanta gent. Però, de fet, si més no a Espanya, Fernando Savater havia ja mostrat que hi havia una demanda que anava més enllà dels best-seller de sexe i intriga. L'abril de 1991 s’havia publicat
Ètica para Amador, amb cinc reedicions immediates el mateix any i moltes més després. En juny de 1995 es publicava una versió catalana,
Ètica per al meu fill, que ha tingut i continua tenint noves edicions.
El descobriment ha donat per a molt més i els llibres de filosofia dirigits al gran públic s’han anat succeint. Savater mateix ha publicat, entre d’altres,
Las preguntas de la vida. També Gaadner ha publicat nous tÃtols i les editorials han anat afegint publicacions.
Per què? Les columnes d’opinió dels diaris i les cartes dels lectors coincideixen a diagnosticar que la nostra societat no té més interès que allò que té una aplicació tècnica o allò que proporciona un plaer immediat i sense conseqüències. És, es diu, una societat descreguda i hedonista, sense valors, on ningú pensa que l’esforç gratuït tingui interès. Doncs bé, la filosofia, tot i que sigui en un nivell de divulgació, exigeix una lectura atenta, costa esforç, no proporciona més benefici que ella mateixa i més aviat porta a pensar que ni el plaer immediat, ni els diners, ni el poder, tenen un valor absolut. AixÃ, doncs, per què aquest èxit editorial?
No tots els llibres, malgrat la seva temà tica filosòfica, tenen el mateix propòsit.
El món de Sofia era, fonamentalment, una història de la filosofia, aixà que, com d’altres, té interès pels coneixements que proporciona. El llibre de Savater té mes aviat interès per la seva reflexió ètica. És a dir, ens interessa quan ens plantegem com portar la nostra vida d’acord amb el que ens sembli que està bé i el que està malament.
Lou Marinoff va escriure un llibre que, tot i que està en la mateixa lÃnia divulgadora, presenta un enfocament especial i força interessant. En principi s'assembla més a un llibre d'autoajuda, com són tan habituals des de la psicologia, que a un llibre de filosofia. Fins i tot podrÃem dir que el seu enfocament ve a contradir la idea que la filosofia no té cap interès prà ctic, quan ens assabentem que hi ha un moviment d’origen alemany, però estès, en aquest moment, per tot Europa i Nord Amèrica, de filòsofs que obren despatxos de consulta filosòfica tal com si fossin metges, psicoanalistes o psicòlegs. El llibre, anomenat
Més Plató i menys Prozac (Barcelona: Edicions B, 1999), inclou un llistat prou eloqüent d’organitzacions de filosofia prà ctica i un directori d’assessors filosòfics que no deixa dubtes de la seriositat de l’intent.
Lou Marinoff proposa una mena de guia terapèutica que anomena PEACE, acrònim dels cinc passos pels que, suposa l’autor, cal passar per a la resolució del conflicte que ens ha portat al despatx del filòsof. Ara bé, això faria del seu text un llibre més d’autojuda si no fos pel plantejament que origina la necessitat d’un assessorament filosòfic. És aquà on rau l’interès del llibre. Perquè, efectivament, quin tipus de consulta ens pot portar a pagar un professional de la filosofia perquè ens ajudi? Que ens ajudi, a què?
Marinoff denuncia, penso que encertadament, que la nostra societat ha construït un model de vida feliç. Una persona que hagi assolit èxit en la seva vida professional, que tingui unes condicions de vida familiar i emocional estable, que no es trobi amb més entrebancs o incerteses respecte al seu futur que els raonables, que porti una alimentació i un gènere de vida sa, hauria de sentir-se feliç. Per tant, si algú en aquesta situació sent angoixa, incertesa, ansietat o qualsevol altra emoció desagradable, té alguna malaltia i necessita tractament psicològic. L’aplicació a la psicologia del model propi de la medicina que tracta del cos, agrupa les emocions que s’aparten d’aquesta imatge ideal com a sÃmptomes d’una malaltia, de la mateixa manera que la medicina agrupa la febre, el dolor o els vòmits com a sÃmptomes dels quals hem de cercar la causa i corregir-la.
Ara bé, la filosofia, des de fa mil·lennis, ha reflexionat sobre la condició humana, i els filòsofs han escrit moltes pà gines sobre la infelicitat que acompanya necessà riament la consciència dels homes. D’una manera o altra, tots els filòsofs han reflexionat sobre aquesta condició humana. L’any 399 aC, Plató va començar a filosofar pel dolor que li va causar la injustÃcia de la mort de Sòcrates. Epicur, els estoics i els cÃnics, van convertir la felicitat en el tema central de les seves filosofies.
En el s. XX, l’existencialisme va reflexionar força sobre les implicacions del fet, caracterÃstic de l'espècie humana, de tenir consciència, no consciència moral, sinó consciència de nosaltres mateixos, del món que ens envolta i de les nostres accions sobre el medi. De l’entorn ens arriben incitacions continues a l'acció, estÃmuls que troben en nosaltres mateixos l’eco de la gana, de l’amor, de l’odi, del desig, del fred, del dolor o del plaer. Però allò que fem amb aquests estÃmuls es una decisió nostra. Puc menjar o declarar-me en vaga de fam per raons morals, puc matar per aconseguir menjar o repartir el que tinc amb els altres, puc aguantar el dolor, el fred o la necessitat, oblidar el meu desig o posar pel davant la meva satisfacció. Puc triar, és més, no em queda més remei que triar, perquè no triar és també una tria. Estem, dirà J.P. Sartre condemnats a la llibertat. Fins i tot si trio subjectar la meva llibertat al que em digui una altra persona, estic triant això i sóc responsable de les conseqüències de la meva decisió. No val dir: el fet el que tu em vas dir. Els éssers humans són conscients de si mateixos, del fet d’estar vius, del transcurs del temps, de les conseqüències de les seves accions, del futur i de la mort que els espera.
Hi ha, doncs, una angoixa que no és un sÃmptoma de cap malaltia, sinó pròpia d’allò que som. No és una malaltia a guarir, sinó un sentiment de fons que ens acompanya i que es planteja agudament sovint, en moments en què hem d’afrontar canvis o decisions. La llibertat, quan en som conscients, fa por. La filosofia ha estat, tradicionalment, una resposta a l’angoixa humana per entendre la seva realitat i fer un ús acurat de la llibertat. L’única manera d'afrontar l’angoixa vital és la reflexió, l’intent d’entendre, des de la mateixa consciència, què és això de tenir consciència i com podem conviure amb ella. La consciència no obliga, ni té manual d’instruccions, sempre està oberta.
Aquest punt de vista, que és el de partida del llibre de Marinoff i, pel que sembla, de l’existència d’assessors filosòfics, és, sense dubte, encertat.
Més Plató i menys Prozac l’explica prou bé i amb força més arguments, exemples i dades que el meu resum. Jo, si algú em vingués amb la seva angoixa vital buscant consol, no sé que podria dir-li. Hauria de sentir-ho amb molta simpatia i, sense dubtes, amb comprensió pregona del que m’està explicant. Vull dir, jo no sé si la proposta PEACE funciona, però sà que penso que el punt de partida és adient i que la seva denúncia de l'estúpid model de felicitat dels telefilms és correcta. Pot ser que aquesta estupidesa palpable sigui una de las causes del sobtat èxit editorial dels llibres de filosofia.
Ramón Sánchez Ramón
Catedrà tic de Filosofia del I.E.S. PrÃncep de Viana
Barcelona
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinà mic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, aixà que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les NotÃcies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Grà cies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de và lua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessà ria i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Grà cies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: MagnÃfic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar aixà en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sà que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessà ria, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
05/02/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
Defuncions 2022
Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer
Jesús Marín...
05/02/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Casaments 2022
Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
Naixements 2022
Cel Boqué Cabré (1 de maig)
Teix Franch Valls (19 de...
05/02/2023Recerca, Natura, Portada
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Autor foto: Josep M. Toset
05/02/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Puja
Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
05/02/2023Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
05/02/2023Entitats, Jubilats, Portada
El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
07/01/2023Recerca, Cuina, Portada
Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una de les cases situades en la renglera de...
07/01/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, Portada
07/01/2023La nostra gent, Què passa, Efemèrides, NotÃcies, Portada
Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
10/12/2022Opinió, Editorial, Portada
Nota de record per a aquestes festes:
S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
08/12/2022Recerca, Natura, Portada
L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
08/12/2022La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada
(PRIMERA PART)
ET IN ARC511ADIA EGO... (I)
(A l’amic O. Huguet, Premi de...
08/12/2022Literatura, Assaig, LingüÃstica, Portada
La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
08/12/2022Recerca, De cinema, Portada
VA DE CINE
Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
08/12/2022Què passa, Esports, Portada
Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
08/12/2022La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada
CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH
Ens complau felicitar l’aniversari de...
06/12/2022Opinió, Articles, Portada
Bum, Bum, la Marató sempre batega. Batega per ajudar cada any unes persones diferents, uns...
05/12/2022Què passa, NotÃcies, Portada
El dia 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència...
04/12/2022Opinió, Articles, Portada
Què se n’ha fet d'aquells metges, infermeres i sanitaris que tant vàrem...
04/12/2022La nostra gent, Efemèrides, Portada
Al llarg d’aquest any hem celebrat el 50è aniversari del Grup de Colònies...
04/12/2022Què passa, Activitats, Portada
Egrave;xit rotund del Taller de Cistelleria que vam fer a Vilaplana!!!!
Tot va...
26/11/2022Opinió, Articles, Portada
No sé si us ha passat a molts de vosaltres, però a mi, darrerament, quan llegeixo...
22/11/2022Entitats, Escola, Portada
Aquest curs, per segon cop, els alumnes de l’escola de Vilaplana reservem una tarda a la...
22/11/2022Història, Història local, Portada, Fem memòria
Aproximadament, cap als anys 1949-1950, un bon grup de persones de Vilaplana van anar a fer una...