Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Narrativa | Revista 90

El Quadre de l'Estany

Per més que m’esforço a pintar el quadre de l’estany només aconsegueixo empastifar el llenç. Intento difuminar l’aquarel·la amb veladures pàl·lides per aconseguir les transparències de l’aigua i no me’n surto. No trobo els tons precisos a la paleta, ni el traç que doni forma a la imatge que flueix al fons de l’estany de Chartwel. El seu esperit està tan soterrat dins meu que mai trobo la manera, mai. Però ho continuo intentant una i vint vegades, com si fos una de les batalles que he lliurat al llarg de la meva vida.

Vaig començar a obsessionar-me en la pintura, després de la mort de la meva petita Merygold de tan sols dos anys i nou mesos. Des d’aquell estiu maleït del 23, no he trobat refugi en les pregàries a Déu, ni he pogut escriure sobre la seva mort a causa d’una septicèmia greu. Han passat trenta-un anys i no trobo la manera d’acabar el quadre, ni plasmar la beutat de la meva filleta de cabells rinxolats i daurats com el sol en cap capítol de les meves memòries. Tampoc he pogut evocar-la en cap dels discursos que sovint he arengat a la nostra nació, sumida en guerra contra la barbàrie del nazisme, ni he trobat consol llegint el meu admirat Shakespeare. Res em serveix, res.

Guardo dins meu el dolor, com un ca Cerver avariciós que custodia un tresor únic. I creieu-me si us dic que com a primer ministre de la Gran Albió, tinc la consciència carregada amb infinitat de cadàvers, persones que confiaven en mi i que he induït a llençar-se a l’abisme d’una mort segura. Però aquesta tarda, al comtat de Kent, al caliu de l’estudi de Chartwel, quan falten pocs dies per complir el vuitantè aniversari, mentre el pintor Graham Shuterland esbossava el meu autoretrat, he notat que se m'humitejaven els ulls i que podia començar a parlar-ne per fi amb algú.

Oh deessa Fortuna! Qui m’havia de dir que jo, Wiston Leorand Spencer Churchill, confessaria aquests remordiments negres que em mosseguen, sense previ avís, de nit o de dia, com si fossin gossos enfurits. Et juro Mussa de l’avenir, que a pesar meu i quasi sense saber-ho, m’he pogut per fi desfogar gràcies a un pintor modernista, de qui no me’n refiava del seu talent. Ha estat precisament Shuterland, qui s’ha sincerat dient-me que també havia passat per moments foscos per haver perdut el seu fill John de tan sols dos mesos. Mentre m’ho ha explicat, sense perdre de vista el quadre i el meu rostre envellit, he sentit empatia per aquella pèrdua tan dolorosa que va colpir-lo molt endins. Aquesta tarda, assegut al meu sofà oreller, exposat a la seva mirada lúcida, que m’ha pintat tal com era i no com m’agradaria ser, he après que compartir el dolor ens humanitza.

Vet aquí que per conèixer millor l’obra de l’artista vaig descobrir un quadre anomenat Pastoral que em va pertorbar. I a la primera ocasió li he criticat amb vehemència, dient-li que l’havia pintat amb tons massa foscos i amb formes excessivament monstruoses. Ell m’ha confessat que l’havia pintat amb aquesta negror i esquinçament perquè volia expressar la ràbia que sentia per la mort del seu nadó estimat. Només ell ha entès que sota el flux de les aigües, aparentment calmes i nítides de l’estany que intento plasmar al quadre, s’hi amaga soterrat el meu Leviatan particular.

Jo, sense adonar-me’n, li he anat abocant, com si fos una cascada que salta al buit sense aturador, la culpabilitat que em corroïa per dins. Que havia jurat a Santa Margarida de Westminster que si tenia fills, intentaria estimar-los per evitar que sentissin la tristesa que comporta el desamor d’uns pares cap als seus fills, com és el que vaig sentir jo. Que aquell dia maleït d’agost no vaig poder abraçar la meva esposa, ni consolar-la, enfurida com una bèstia salvatge davant el cadàver de la seva filla. No m’ho perdonaré mai estimada Clementine, mai! Que, en el fons, em sentia culpable de no haver cuidat prou a la meva petita, que em penedia d’estar massa lluny i de no haver arribat a temps per donar-li la mà...

No sabria explicar per què he obert de bat a bat la porta del meu penar, dels meus remordiments a un desconegut. Juro que no ho sé i que tampoc ho entenc. Potser els he desvelat perquè m’ha entendrit veure en la mirada del pintor comprensió, força i determinació quan m’escoltava atentament. Potser per la forma com el sol es filtrava per les finestres de l’estudi m’ha evocat el daurat dels cabells de ma filla, potser perquè als 80 anys ja soc massa vell i el fum de l’havà m’ha hipnotitzat, entendrint-me... Sigui el que sigui, el fet és que aquesta confessió, empresonada tan endins, m’ha alleugerit la pena.

Aquest capvespre quan Shuterland marxava de Chatwell, he tornat de nou a l’estany. Bufava una brisa suau i fresca que feia tremolar l’aigua tímidament. M’he abrigat, i mentre contemplava aquest setial edificat al bell mig del jardí en honor a Merigold, la meva filleta, he entès que sota les aigües trèmules i insondables de qualsevol estany del món s’hi amaguen experiències doloroses de mil·lennis. I per molt que m’esforci a pintar la veritat en un quadre, mai guanyaré la batalla d’esbossar ni tan sols l’ombra del seu record que tant m’he estimat.

Josep M. Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...