Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - Natura | Revista 66

El preu d'un somni


Si hagués de citar un indret que reflectís l’essència paisatgística, l’esperit de les Muntanyes de Prades, aquest seria la Mussara. L’enigmàtic despoblat i els seus encontorns s’erigeixen com l’ànima d’aquesta serralada prelitoral. Un nivell per sota, els cingles de la Gitana, amb la Font del Roure com a doll de referència, configuren una escola d’escalada xapada a l’antiga. És allà on el novembre de 1985, tot just fa trenta anys, s’obria una via emblemàtica, buc insígnia de l’escalada en aquestes contrades. El seu nom conserva un hàlit suggerent: El preu d’un somni.

El nom és una clara al•legoria a l’esforç dels seus aperturistes: “El preu d’un somni”. Certament, val la pena escalar aquesta bellíssima via i somiar coses impossibles, de les quals mai no podrem prescindir. (Jané, J. Escalada clàssica a les Muntanyes de Prades)

El petit llogarret annexionat l’any 1961 a Vilaplana contempla, des dels seus 990 metres d’altitud, tota l’amplitud del Camp de Tarragona i la Costa Daurada. La Mussara és, doncs, el millor balcó del Baix Camp, i el mirador que dóna nom a les zones d’escalada que l’envolten; tant a les situades vora el poble, com a la majestuosa cinglera que s’estén des del barranc de les Tosques fins a la font del Roure. Aquesta darrera franja rocosa és coneguda entre els escaladors locals com els “cingles de les antenes” (en referència als repetidors de televisió que –què hi farem!- coronen barroerament la muntanya). També se’ls anomena els cingles de la font del Roure o, senzillament, “les parets”, en contraposició als petits i més modestos sectors que es reparteixen entre el poble i les proximitats del refugi.

Tot i que al final tothom posava cullerada a tot arreu, hi ha zones tradicionalment colonitzades per col•lectius d’escaladors geogràficament pròxims (Jané J., Escalada clàssica…). Per proximitat i assiduïtat, la Mussara sempre ha estat territori reusenc. La primera via que s’hi va obrir fou Atlàntida (1979), de la mà de Josep Maria Duran i d’Anton Queralt, un jove que havia de convertir-se en el principal pioner de l’escalada a la zona. En aquella època, Queralt també freqüentà aquell jaciment de roca verge que es preparava, en fase latent, per revolucionar els voltants de Siurana. Allà hi reforçaria el seu bagatge aperturista amb algunes aportacions destacades, com l’Esperó Primavera (junt a Josep Maria Toset i Jordi Coll) i la via Isabel (en solitari), al camí de la Trona. No obstant això, aquest escalador reusenc tingué una clara tirada cap a la Mussara. Fent cordada amb Carles Ugido i Miquel Capdevila, Queralt va participar en les posteriors novetats mussarenques, a saber les fissures Roure (1982) i El gat (1984). És, però, l’any 1985 quan l’ampliació del grup inicial format al voltant d’Anton Queralt donarà un impuls definitiu a la zona. Amb la participació de Jordi Padrell i Jordi Sans arriben noves vies que aprofiten les línies més evidents, sempre en el pany de roca més pròxim i visible des de la carretera. Així apareixen Formiga, Laia, Esperó de l’Alba o Esperó de Tardor. Però hi havia un altre esperó que calia arrabassar. No donava nom a cap via, sinó al vèrtex de roca que connectava el primigeni sector del Roure amb una nova dimensió. L’Esperó del vent s’obria a parets inexplorades que convidaven a somniar. La primera i més imponent de totes era la que, per la seva tonalitat, rebria un nom simple i incontestable: la paret Taronja.

Revirat a ponent i abocat sobre la població de Vilaplana, aquest mur calcari de colors càlids destaca tant per la qualitat de la seva roca com pel gran ambient que ofereix. Esperons, sostres i diedres fissurats donen vida a una geometria vertical d’inspiració cubista. Aquesta estructura unida a la gran verticalitat dels itineraris li confereixen, tot i no sobrepassar els 90 metres d’alçada, unes característiques que ens apropen a les sensacions d’una gran paret.

L’any 1985, els reusencs Anton Queralt i Jordi Gasset van decidir-se a inaugurar aquell pany de roca amb una via de recorregut lògic, però ambiciosa en atacar pel bell mig de l’espadat. Amb la participació de Miquel Capdevila, Josep Maria Abat i dels germans Siscu i Pere Alegre, el dia 24 de novembre van culminar una primera ascensió tot traçant una ruta semiequipada que incloïa dos trams d’escalada artificial. Era El preu d’un somni, una via destinada a convertir-se en la gran clàssica de La Mussara.

Lluïda escalada de fissures, atlètica i amb gran ambient. És una de les primeres vies obertes sobre els cingles calcaris de la Mussara. Aconsegueix concentrar diferents estils en pocs metres de recorregut. (Jover, J. Catalunya Vertical)

Amb gairebé 100 metres d’altura, El preu d’un somni, 5+/Ae (7b) és una línea elegant, aèria i variada, que solca tot de plaques, diedres i esperons. El seu passatge més característic és l’atlètic sostre que cal superar en abandonar la feixa transitable que, a l’alçada de la primera reunió, marca horitzontalment tot aquest mur. Per arribar-hi cal recórrer el primer llarg, un tràmit exigent que ens condueix a l’esmentada feixa. És allà on, per superar el pas clau, haurem d’optar entre l’ús dels estreps o bé la superació en lliure, mitjançant una explosiva secció graduada de 7b. La tercera tirada, la de més qualitat, transcorre per un magnífic i agradable diedre “marca de la casa”. I per finalitzar, una fissura ampla ens aproxima al tram més aeri del recorregut, una travessa de gran ambient (Ae o 6c) acabada en un esperó que mena directament al cim. Tot plegat, un recorregut a completar en unes escasses tres hores.

En els darrers trenta anys, El preu d’un somni ha vist com proliferaven els itineraris al seu voltant; com l’escalada esportiva donava un gran impuls a La Mussara en qualitat d’escola d’escalada i com també, amb el temps, les seves parets veien disminuïda l’afluència, desviada cap altres sectors més a la moda. En tot aquest temps també la pròpia via ha estat objecte d’alteracions. Semiequipada amb espits, originalment s’hi feia recomanable l’ús de tascons i, fins i tot, d’un ganxo per superar el primer tram d’artificial. En l’actualitat la trobarem completament reequipada, o més aviat domesticada –potser amb excés d’assegurances i “sikadur”. No obstant això, El preu d’un somni conserva la seva fesomia de petita escalada d’estil clàssic. Recórrer els seus llargs ens revela, en cada moviment, que hi ha somnis als que no es pot posar preu.


*17 de novembre de 2015, http://www.algunesviesbones.com/el-preu-dun-somni/



Pep Farré Santfeliu




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...