La nostra gent - Homenatges | Revista 81

EL PACO I LA VICTORINA, GENEROSOS AMBAIXADORS DE VILAPLANA

Des del primer dia que va sortir a la llum Lo Pedrís número u, 12 d’octubre de 2000, i fins a dia d’avui, 12 d’octubre de 2020, que s’acaba de publicar el número vuitanta-u, el Paco i la Victorina o la Victorina i el Paco, tant s'hi val, amb aquella alegria i bonhomia que els traspua als ulls, han esdevingut la parella d’ambaixadors més representatius del butlletí trimestral de Vilaplana.

I si penseu que exagero, aneu fullejant la nombrosa col·lecció de Fototeques, que acompanyen els 20 anys de la revista. Llavors us adonareu que moltes d’aquestes fotografies tan valuoses, tant a nivell històric com artístic, han estan cedides generosament per aquest matrimoni entranyable i que algunes formen part del clixé fotogràfic d’un tal E. Puig. Aquest senyor, afeccionat notable a la fotografia, natural de Barcelona i que solia estiuejar a Vilaplana a principis del S. XX, era un avantpassat de la família de la Victorina.

Algunes vegades ella i ell han baixat, malgrat les dificultats a causa de la mobilitat reduïda d’ella i de la delicada salut d’ell, des de la placeta de la Riba fins al xalet de la carretera, amb la capsa de fotografies, que té un gran valor històric i documental del poble, perquè escollíssim en mà quina fotografia volíem per acompanyar la revista. D’altres, érem nosaltres, els redactors, que pujàvem a casa seva del carrer Santiago Rusiñol per conversar i triar la fotografia més adient. Fos on fos la trobada, els ulls felins i cordials de la Victorina i l’alegria jovial i desbordant del Paco eren un poema que ho deia tot.

Cada cop que ens trobàvem l’un i l’altra deixaven palesa la confiança plena del matrimoni en relació a la revista i la bona predisposició per col·laborar amb qualsevol fet cultural que fes referència al poble de Vilaplana, el qual crec que sempre han estimat amb bogeria. Potser el fet de viure lluny d’aquí, en el seu cas Barcelona, fa brollar un vincle emocional més intens que fa valorar amb més fervor i profusió la terra on s’arrelen els orígens familiars. Potser...

Si miro enrere, i penso en alguna de les coses que més m’han omplert, com a coordinador de la revista i sobretot com a persona, serien aquells moments de la vida on et vas adonant que respectar, saber escoltar i posar-te a la pell d’altres persones que han viscut una època allunyada i diferent a la teva i que la volen compartir amb tu és molt enriquidor perquè t’apropa i humanitza. I més encara, en casos com el del Paco i de la Victorina, perquè constates que t’obren el cor per oferir-te de forma altruista petits retalls a contrallum d’una vida que queda corpresa a la imatge.

I, tot just avui, quan he sabut que el Paco ens havia deixat el 16 de juliol d’enguany, he sentit la necessitat de retre-li aquest recordatori en homenatge a ell i a la seva parella inseparable. Malauradament, el Paco ja no podrà baixar a casa acompanyat de la seva estimada Victorina per mostrar-me content i orgullós la capsa dels records de tota una vida, ni podré establir aquella conversa desenfadada, enginyosa, cosmopolita, picaresca... que posseïa com un do natural i que amarava tot el que tenia al seu voltant. Tampoc podré veure’l de nou a placeta de Riba, on recordo que el vaig veure per primera vegada, compartint sopars a la fresca, rialles i anècdotes amb les seves amigues i amics del poble. Entre ells hi havia la Brígida i el Lázaro, la Maria Castellana, el Jordi i la Maria, la Teresina, el Sebastià i la Mercè Ganxins, el Macià i la Rosa de cal Somí, l'Úrsula, la Maria de cal Vermell i el Llorenç Ramiro, el Roberto Martinez i la Juanita Olla... i tants altres...

Ara bé, sempre ens quedarà el record de la seva alegria, del seu bon humor i d'aquella munió d’imatges que cuidaven com si fossin nadons i que veneraven amb tanta estimació. Unes fotografies que ens van llegar generosament i que hauríem de continuar ampliant i preservant com un tresor de la nostra memòria com a poble.

Moltes gràcies, Paco Costell Martin (EPD) i Victorina Felip Puig, per la vostra fraternal generositat.