Què passa - Notícies | Revista 98

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir moltes coses que l'han fet molt especial no solament a les nostres contrades sinó arreu, ja que, referint-nos a allò que l'ha caracteritzat com el gruix del tronc, l'alçada, l'amplitud de la capçada, la longevitat... ens permet parlar d'un arbre declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya.

També se significa pel fet de tenir tres noms. El que, com saben, ve motivat per la seva singularitat: Pi Gros. Un altre per la partida del terme on està ubicat: Pi de les Planes i l'altre, per la propietat: Pi del Fernando que és com es coneix la nissaga dels Guardiola, la més important de la història de l'Aleixar.

Tanmateix, tot el que hem llegit o sentit parlar del Pi Gros en començar el darrer mes de l'any 2024 i fins i tot aquest escrit, ve motivat, malauradament, perquè el fort vent del passat set de desembre el va fer caure i amb ell, ai las —m'agrada emprar per honorar la vellesa del Pi aquesta expressió antiga que significa lamentació— el Pi Gros va arribar al final dels seus dies.

El vent que tant l'ha fet lluir amb la complicitat de clarors i assolellades i que tant ha vivificat el verd de les seves fulles tornassolant-lo amb els seus embats, l'ha fet caure; l'hi ha fet vinclar la capçada i d'erigir-se majestuós en el cel, de ser, amb les branques, empara i refugi —diu la memòria oral— en temps de guerra o ombra acollidora, frescal i olorosa en tots els temps, ha retornat, cap cot, als seus orígens: la terra, com si tanqués el seu cercle vital.

I això vol dir que no el trobarem quan ens proposem d'arribar com a destí d'una excursió a l'indret on creixia; que no serà motiu de cap més passejada; que no esdevindrà objectiu per assolir el repte d'arribar-hi; que ja no ens hi podrem abraçar per la gràcia de saber quants braços són necessaris per a fer-ho; que no serà la fita que ens porti a poder mesurar els nostres esforços o a comprovar com ens trobem en un procés de recuperació física; que no hi podrem portar ni familiars ni amics, especialment amb criatures, pel goig d'ensenyar-los un arbre "tan gros i tan alt com pocs n'heu vist mai" i fotografiar-nos-hi pel gust de conservar-ne el record; que no farà aturar ni caminants ni ciclistes per la sorpresa de trobar-se'l inesperadament ran de camí en el seu trajecte, que no... En fi, el Pi Gros que ha format part de les nostres vides, ha estat símbol col·lectiu entre els aleixarencs i, destí, ara sí i ara també, de moltes passejades de vilaplanencs, ja és un record preuat en les nostres vides, cosa que, tractant-se com es tracta d'un arbre, em sembla, malgrat tot, signe d'esperança. D'aquí que els proposi que no deixin de fer el que sempre han fet: arribar-se al lloc on hi havia el Pi Gros. Jo, com a aleixarenca, també ho faré i estic segura que d'altres també i qui sap si anant en una direcció o en una altra com que no hi trobarem el Pi, ens trobarem nosaltres!

Foto: Capçada del Pi Gros que el fort vent del 7 de desembre de 2024 va fer caure. Fotografia de Joan Puey

Fina Anglès Soronellas

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

21/12/2025Passatemps, Portada

El Pi Gros

Nou usuari

Usuari registrat