Contes | Revista 1712/09/2004

El Grill i el Lleó (2)

El grill es va posar a dir
tot el que havia passat
amb aquell lleó malvat
i tots li van dir que sí.

Que sols contés a la història
les desgràcies i les sorts
que es batrien a mort
fins aconseguir la victòria.

Van quedar per l’endemà
tot aquell munt de quitxalla
per a començar la batalla
comptant molt segur de guanyar.

Al dia següent d’això
com eren bastant formals
tots aquells grans animals
van tenir reunió.

Per a presumir el curro
hi havia un gat mesquer
junt amb un gos perdiguer
un bou, un tigre i un burro.

Una cabra, una guineu,
un llop i també un moltó
el porc tocino i bacó
i dels altres, nou o deu.

El lleó es posà a bramar
com aquell que vol tossir
i de seguida es posà a dir
sense saber com començar.

Hola xics, som puntuals
sabreu que en aquesta terra
s’ha declarat la gran guerra
als més grossos animals.

No hi ha por de cap perill
perquè no són caçadors
els que volen ser traïdors
tot és quitxalla i un grill.

Aquest és el capità
d’aquesta revolució
i us dic a fe de lleó
que l’haurà de pagar.

Com que jo desitjo salvar-vos
perquè jo us estimo massa
aniré amb molta catxassa
quedant-me sempre al darrere.

I compte el qui tremoli
sigui bou o sigui mula
perquè el primer que recula
ja pot dir que ha begut oli.

El gat mesquer que s’avanci
a descobrir l’enemic
i si sent cantar ric ric
envestir-lo fins que es cansi.

Apa nois tots caminant
units que és el més segur
no doneu quarter a ningú
que ells tampoc us en donaran.

Tens la banya preparada
tu bou que vas ben armat
al que vegis espantat
clava-li al cul la banya.

Tu, mula, que ets bona mossa
i ets bona per jugar al juli
al que vegis que reculi
pega-li una bona guitza.

Els demés el que pugueu
heu de fer sense reparar
i si de cas traïció hi ha
ho pagarà la guineu.

Vull que tots sigueu valents
n’hi ha que són grans bestiotes
el qui no pugui amb les potes
que es giri amb les dents.

L’explicació ja us l’he fet,
anem a buscar la glòria
tots hem de quedar en victòria,
apa, marxem, tirem al dret.

Abans ells no varen ser
prop del combat preparat
ja veien venir espantat
el tal valent gat mesquer.

Tenia tres mosques d’ase
juntes a no poder més
aferrades sota el ses...
fugia com aquell que se’n va de casa.

El veuràs turmentat
sense poder assossegar
mig mort i desesperat
dintre un riu es va llençar.

Els altres veient això
els uns als altres es miraven
jo no sé si s’espantaven
o és que tenien por.

El lleó, tot enfadat,
rabiós i decidit
al moment els donà un crit
dient-lis ¿qui s’ha espantat?

Tireu endavant covards,
si ha fugit el gat mesquer
vosaltres què n’heu de fer,
ganduls, dropos, més que farts.

El qui ho ha fet, ja ho pagarà
us dic a fe de lleó
que si ell us vol fer agafar por
no s’alabeu d’escoltar.

I van seguir el seu camí
va veure aquesta jornada
tots amb la boca badada
al punt de volgué envestir.

Al moment un gran brogit
de mosques i de mosquits
ja me’ls va deixar atordits
i se'ls acabava el pit.

Surten les vespes i abelles,
els tavans, rates-pinyades
sense parar de donar picades
als morros, cul i orelles.

Allí el gran desespero
de guitzes, crits i grinyols
que allí en deu minuts tant sols
tothom ballava el bolero.

Una vespa de fibló
es va posar al nas d’un ruc
això explicar-ho no puc
perquè no té explicació.

De guitzes en va tirar,
de brams i pets en va fer
que fins els seus va fer malbé
sense poder assossegar.

Els lluerts i ratolins
van pensar en una ocasió
les orelles del lleó
són buides, fiquem-s'hi dins.

Una serp de cascavell
que és bèstia que amb la por mata
va servir-li de corbata
cargolant-se pel coll d’ell.

Pobre lleó com plorava
mentre botava un pollí
deia treu-me això d’aquí
que quasi no puc dir fava.

Per aquí, tothom fugia
no havent-se pogut assossegar
per acabar-ho aviat
van deixar la companyia.

El grill tot satisfet
d’aquell combat tan gloriós
va pujar dalt d’un terròs
i va dir, escolta lleó ja ho veus.

Com més grans més rucs,
ja pots tenir a la memòria
que hem aconseguit la victòria
els animals més porucs.

El lleó ple de fiblades
en va tocar pirandó
¡¡¡ves qui ho diria que un lleó
no es pogués girar a mossades!!!

I d’aquell cas tan bonic
que el grill ja mai més s’espanta
i per això sempre canta
ric, ric, ric, ric,....

Josep Juanpere Robert