Contes | Revista 1624/05/2004

El Grill i el Lleó (1)

Un grill que era més bonic
que trenta mil milions,
i en totes les seves cançons
sempre deia que era ric.

Com que tenia por dels gossos
i també de la quitxalla
s’amagava per la palla
o bé sota els terrossos.

Quan no sentia soroll
el perseguien xicots
en pegava quatre bots
i s’amagava al rostoll.

Els xicots que són trapelles
l’empaitaven sense deixar-lo
per a una llosa posar-lo
per poder agafar els ocells.

Al veure’s tan perseguit
sense poder assossegar,
escapar-se procura
al punt de la mitjanit.

Passant boscos i muntanyes
després per son camí
i cansat es va adormir
en unes terres molt estranyes.

Al terreny que dic jo
poca gent s’hi passejava
perquè allí sols hi habitava
un formós i gros lleó.

Com a rei dels animals
anava tot entonat
passejava amb majestuositat
per aquells endurrials.

Sense pensar en aquest perill
va bramar allí una micota
i de seguida posà la pota
damunt mateix del grill.

El grill que diu ¡oi!, corrent
s’aparta un poc el lleó
i el grill amb mala intenció
diu, mestre, que no hi veieu?.

El lleó vingué a mirar
per veure qui li parlava
i veient que no el trobava
es posà altra volta a bramar.

El grill botant per allí
com aquell que crida socors
d’un saltiró li puja al morro
dient, company, sóc aquí.

Vos a mi m’heu trepitjat
i jo a vos no us feia res
i pocs romanços vull saber
per què m’heu esgarronat.

Com aquell que res l’arredra
obrí la boca el lleó
i el grill que saltà de por
i es ficà sota una pedra.

El lleó tot satisfet
amb un nas com una pinya
li diu, hola, tan petit mous tinya,
surt d’aquí sota, ximplet.

Has de saber Don Xaval
ni que et vegi tant tossut
que jo sóc Rei absolut
per ser el més ferotge animal.

Tots m’heu de creure a mi
heu de baixar l’orgull
heu de fer tot el que jo vull
i per força ho heu de complir.

Digué el grill, que la saps llarga
tu, que ets rei dels animals
ja ho veig, com més alts i més grans
sou bons per portar càrrega.

Una volta que tu ets rei
de tots els animals grossos
jo tinc gent per trencar-te els ossos
i et vull aplicar la llei.

Avui sóc l’emperador
d’uns animals que volen
ja creuràs que no tremolen
si es presenta una qüestió.

I si et creus que de la terra
tu has estat el més valent
jo portaré la meva gent
i aquí tots et farem la guerra.

Quan el grill va haver acabat
d’aquell discurs tan català
el lleó va contestar
molt rabiós i enfadat.

Que poca vergonya tens
que has vist poques aventures
tots sou unes criatures
també tu com els qui tens.

Què fareu si ens barallem
tenint jo gent esforçada
que no veus que amb una xuclada
tots alhora us mengem.

Per que marxis t’insulto
tots els teus no valeu res
marxa d’aquí petarré
que no veus que no fas bulto?

El grill que pega tres bots
i puja dalt d’un espart
i diu vés lleó covard
que jo us desafio a tots.

Demà tornaràs aquí
junt amb els teus pallassos
i aquí ens xafarem els nassos
apa noi ja pots fugir.

Jo cridaré tots els meus
i aquí també faran cap
i aleshores a tot drap
qui podrà guanyar més creus.

Tot enfurismat el lleó
va contestar bastant rabiós
bé, doncs quedem així, adéu
i va toca pirandó.

El grill es posà a cantar
molt alegre i molt content
i en aquell mateix moment
a tots els seus va cridar.

Van acudir ratolins
deixant cada qual la seva casa
van acudir mosques d'ase
vespes i també cuïcs.

Van acudir les cigales
també hi van anar tavans
serps, lluerts i fins els crancs
i mosquits que porten ales.

I tres o quatre mil més
de tot aquesta mateixa raça
i allí en molta catxassa
es va reunir el congrés.

El grill es va posar a dir
tot el que havia passat
amb aquell lleó malvat
i tots li van dir que sí.

Que sols contés a la història
les desgràcies i les sorts
que es batrien a mort
fins aconseguir la victòria.

Van quedar per l’endemà
tot aquell munt de quitxalla
per a començar la batalla
comptant molt segur de guanyar.

Al dia següent d’això
com eren bastant formals
tots aquells grans animals
van tenir reunió.

Per a presumir el curro
hi havia un gat mesquer
junt amb un gos perdiguer
un bou, un tigre i un burro.

Una cabra, una guineu,
un llop i també un moltó
el porc tocino i bacó
i dels altres, nou o deu.

El lleó es posà a bramar
com aquell que vol tossir
i de seguida es posà a dir
sense saber com començar.

Hola xics, som puntuals
sabreu que en aquesta terra
s’ha declarat la gran guerra
als més grossos animals.

No hi ha por de cap perill
perquè no són caçadors
els que volen ser traïdors
tot és quitxalla i un grill.

Aquest és el capità
d’aquesta revolució
i us dic a fe de lleó
que l’haurà de pagar.

Com que jo desitjo salvar-vos
perquè jo us estimo massa
aniré amb molta catxassa
quedant-me sempre al darrere.

I compte el qui tremoli
sigui bou o sigui mula
perquè el primer que recula
ja pot dir que ha begut oli.

El gat mesquer que s’avanci
a descobrir l’enemic
i si sent cantar ric ric
envestir-lo fins que es cansi.
Apa nois tots caminant
units que és el més segur
no doneu quarter a ningú
que ells tampoc us en donaran.

Tens la banya preparada
tu bou que vas ben armat
al que vegis espantat
clava-li al cul la banya.

Tu, mula, que ets bona mossa
i ets bona per jugar al juli
al que vegis que reculi
pega-li una bona guitza.

Els demés el que pugueu
heu de fer sense reparar
i si de cas traïció hi ha
ho pagarà la guineu.

Vull que tots sigueu valents
n’hi ha que són grans bestiotes
el qui no pugui amb les potes
que es giri amb les dents.

L’explicació ja us l’he fet,
anem a buscar la glòria
tots hem de quedar en victòria,
apa, marxem, tirem al dret.

Abans ells no varen ser
prop del combat preparat
ja veien venir espantat
el tal valent gat mesquer.

Tenia tres mosques d’ase
juntes a no poder més
aferrades sota el ses...
fugia com aquell que se’n va de casa.

El veuràs turmentat
sense poder assossegar
mig mort i desesperat
dintre un riu es va llençar.

Els altres veient això
els uns als altres es miraven
jo no sé si s’espantaven
o és que tenien por.

El lleó, tot enfadat,
rabiós i decidit
al moment els donà un crit
dient-lis ¿qui s’ha espantat?

Tireu endavant covards,
si ha fugit el gat mesquer
vosaltres què n’heu de fer,
ganduls, dropos, més que farts.

El qui ho ha fet, ja ho pagarà
us dic a fe de lleó
que si ell us vol fer agafar por
no s’alabeu de escoltar.

I van seguir el seu camí
va veure aquesta jornada
tots amb la boca badada
al punt de volgué envestir.

Al moment un gran brogit
de mosques i de mosquits
ja me’ls va deixar atordits
i se'ls acabava el pit.

Surten les vespes i abelles,
els tavans, rates-pinyades
sense parar de donar picades
als morros, cul i orelles.

Allí el gran desespero
de guitzes, crits i grinyols
que allí en deu minuts tant sols
tothom ballava el bolero.

Una vespa de fibló
es va posar al nas d’un ruc
això explicar-ho no puc
perquè no té explicació.

De guitzes en va tirar,
de brams i pets en va fer
que fins els seus va fer malbé
sense poder assossegar.

Els lluerts i ratolins
van pensar en una ocasió
les orelles del lleó
són buides, fiquem-s'hi dins.

Una serp de cascavell
que es bèstia que amb la por mata
va servir-li de corbata
cargolant-se pel coll d’ell.

Pobre lleó com plorava
mentre botava un pollí
deia treu-me això d’aquí
que quasi no puc dir fava.

Per aquí, tothom fugia
no havent-se pogut assossegar
per acabar-ho aviat
van deixar la companyia.

El grill tot satisfet
d’aquell combat tan gloriós
va pujar dalt d’un terròs
i va dir, escolta lleó ja ho veus.

Com més grans més rucs,
ja pots tenir a la memòria
que hem aconseguit la victòria
els animals més porucs.

El lleó ple de fiblades
en va tocar pirandó
¡¡¡ves qui ho diria que un lleó
no es pogués girar a mossades!!!

I d’aquell cas tan bonic
que el grill ja mai més s’espanta
i per això sempre canta
ric, ric, ric, ric,....