Cartes a Lo Pedrís | Revista 801/06/2002

El director d’un periòdic...

El director d’un periòdic, a qui m’uneix una certa amistat, acostuma a dir-me que les condicions bàsiques perquè un article sigui fàcilment publicat són:

1a. Actualitat de la notícia
2a. Qualitat de la redacció i extensió ideal d’aquesta
3a. El seu interès.

Condicions que, trameses a les pàgines de “Lo Pedrís”, ens podrien portar a considerar que, com a actualitat, s’hauria d’entendre el període de temps transcorregut entre dos números consecutius, això és, tres mesos; la qualitat de la redacció seria ja quelcom molt subjectiu, és a dir, que cadascú ha d’expresar-se com ell mateix, partint és clar d’unes regles mínimes i comunes d’ortografia i sintaxi i, finalment, l’interès seria quelcom del tot relatiu; una notícia pot ser molt interessant, en positiu o en negatiu, pel seu protagonista i, en canvi, no interessar el més mínim una gran majoria dels lectors.

Tanmateix, i partint de les conclusions a les quals he arribat, crec que podria haver-hi dues notícies que es podrien publicar en aquestes pàgines. La primera: a Vilaplana acabem d’homenatjar el primer centenari de la història de la vila o, si més no, així ho han confirmat les persones més grans, sentinelles sempre dels records. En aquest cas, el protagonista és el veí Joaquim Ayora, nascut a Alfara de Carles i ara afincat a la nostra vila des de fa molts anys. La celebració va resultar molt entranyable, amb la família molt emocionada i el protagonista desfent-se en manifestacions de gratitud envers els vilaplanencs. Per a tots la nostra més cordial enhorabona.

La segona notícia, celebració també, va ser la del cinquantè aniversari de les noces dels gemans Salvador i Màriu Juanpere Estivill, esposos respectius de la Mercè Huguet Robert (Mundeta) i la Pepita Aixalà Bidó (Júlia). I sols ens cal desitjar-los que en compleixim molts més. Curiosament, ambdues notícies es refereixen a celebracions en unes condicions que fins ara semblen excepcionals i això les fa, a criteri de l’autor, tan interessants que mereixen ser publicades.

El Màrius Juanpere i la Pepita Aixalà van ser companys de colla des de quan varen començar a festejar, coincidint en el temps que ho férem la Glòria i jo, i d’ells en guardem un record molt entranyable. El Màrius va ser sempre un xicot preocupat per l’ecologia, llavors encara no es deia així, i amb una creativitat i un gust per la terra digne d’admiració. La Pepita, persona amb una memòria extraordinària, i no pas menys sensibilitat, podria donar-nos una bona sorpresa si algun dia es decidís a publicar alguna de les coses que guarda, sense cap mena de dubte, per un excés d’humilitat.

I ara cal tornar al principi: ambdues efemèrides són per a mi d’una importància ben notable i no dubto que, encara més, han de ser-ho per als seus protagonistes, però ja no m’atreviria a dir per a qui més i per a qui no tant entre els altres veïns de la vila. Hi ha encara un altre detall que cal tenir en compte: en l’últim número de “Lo Pedrís” i en ocasió del traspàs del malaguanyat Josep Ferré Revascall, van ser publicats un poema que jo li tenia dedicat i un article mortuori que havia publicat el Diari de Tarragona. Ara, amb la publicació d’aquestes efemèrides, podria semblar que s’ha establert un costum que hauria de ser seguit. Però no és pas així. De cap manera voldria acceptar la responsabilitat de seguir publicant les notícies locals. Oblidar-me d’una podria semblar un greuge comparatiu que jo no voldria cometre mai en contra de ningú. Per tant, que cadascú agafi la ploma, o l’ordinador, i entre tots ho podríem fer tot.
Jaume Mariné Ferré



+ Publicar el meu comentari