Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles - Portada | Revista 77

EL DARRER DESIG


Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar alt i fort que algú s’ha mort. Serà un so greu, parsimoniós, insistent... I de tan antic com és, el reconeixerem al primer toc -Doooong ! Ràpidament, s’escamparà una mena de brama soterrada arreu del poble amb una pregunta recurrent: -Per qui toquen les campanes? Algú respondrà que toquen per tu. Voldries acomiadar-te, però no podràs perquè  “estaràs allà estirat, just després d’haver traspassat [1].

Uns, potser una gran majoria, o no... se sentiran reconfortats d’entrar a l’església del teu poble i de participar en la catarsi del funeral catòlic en memòria teva, d’acompanyar a la família en el sentiment i retre’t amb respecte l’últim adéu.  

Altres, potser una gran minoria, o no...  se sentiran desubicats, s’esperaran a la plaça Major i només entraran al temple quan s’acabi la cerimònia religiosa. Recorreran el passadís lateral, arribaran fins als dos bancs del cap de dol i donaran el pèsam als teus familiars, s’acomiadaran de tu amb respecte i sortiran esperitats. Possiblement, aquests no s’han quedat a la missa del funeral en memòria teva perquè tota aquella litúrgia sacra i aquelles paraules arcaiques que es van repetint en cada cerimònia funerària els sembla vàcua i que no va ni fa per tu,  o perquè senzillament haurien volgut dir-te adéu en un altre lloc i d’una altra manera.

No és la meva intenció qüestionar la manera que té la comunitat d’acomiadar els difunts; ni la de valorar quin model és millor o pitjor que l’altre. Ambdues maneres, la catòlica i la laica, poden coexistir i mostrar el mateix respecte, dolor, impotència, ràbia, alleugeriment, amor... per aquells qui ens han deixat i de solidaritat per aquells que es queden sense la persona estimada.   

Encara que a Vilaplana ja fa algun segle que es va edificar una església àmplia i sòbria on poder celebrar rituals catòlics perquè familiars i amics puguin tenir un espai digne per acomiadar els seus difunts creients... ja fa molt temps que també hi ha persones del poble que trobem a faltar un espai públic i aconfessional adequat per poder dir l’últim adéu a amics i familiars. Per tant, proposo a l’Ajuntament que posi en marxa la creació d’un local municipal laic per vetllar i o homenatjar als difunts no creients. I si de moment no es possible construir-ne un de nou o d’adequar-ne algun d’existent, perquè hi ha altres necessitats més peremptòries, els insto a que com a mínim se’n parli, escrigui i debati obertament. 

Cadascú ja sigui catòlic, ateu, agnòstic... o de qualsevol altra creença o descreença, abans de morir té el dret a llegar el seu cos a la ciència, a ser incinerat, enterrat al cementiri, desintegrat, que li guardin les cendres en una urna, d’escampar-les al cim d’una muntanya, de llençar-les per un penya segat o al fons del mar.  Així com la llibertat d’acomiadar-se com vulgui, ja sigui deixant escrit o de paraula que voldrà un seguici fúnebre; o una missa solemne on se li canti un rèquiem perquè l’ànima li transcendeixi; o una cercavila amb una festiva banda de jazz; o una lectura de poemes, acompanyada per un piano elèctric, a l’esplanada del cementiri; o amb una cançó de Frank Sinatra;  o que el vetllin tranquil·lament a casa seva amb somriures, llàgrimes o un sentit silenci... I qui l’estimava té el deure de recordar i de fer complir el seu darrer desig.  

Un dia  repicaran les campanes per anunciar que algú s’ha mort. Serà un so greu que reconeixereu al primer toc -Doooong ! Ràpidament, s’escamparà pel poble una pregunta tan antiga com reincident: - Per qui toquen les campanes? Algú fa segles ja s’ho qüestionava i va respondre “ (...) La mort de qualsevol home em disminueix perquè estic lligat a la humanitat; per tant mai facis preguntar per qui repiquen les campanes: repiquen per tu”[2].
  
 
[1] Aquests versos pertanyen al poema Un dia estiràs estirat de Jack Kerouac. Traducció de Francesc Cerro Ferran.
[2] Ningú és una illa, complet en si mateix, cada home és un tros del continent, una part de la massa. Si el mar s’emporta un terrós, tota Europa queda disminuïda, com si fos un promontori, o la casa senyorial d'un dels teus amics, o la teva pròpia. La mort de qualsevol home em disminueix perquè estic lligat a la humanitat; per tant mai facis preguntar per qui repiquen les campanes: repiquen per tu. Text del poeta i metafísic anglès John Donne en Devotions Upon Emergent Occasions, Meditación XVII.
 

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí