Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història | Revista 9

El conreu de l'avellaner al camp de Tarragona

APUNTS HISTÒRICS

L’avellaner (Corylus avellana) és un arbust de la família de les betulàcies present a moltes àrees temperades de l’Hemisferi Nord. Les seves formes silvestres viuen en vessants obacs i fons de valls fluvials, generalment àrees fresques i ombrejades, associades amb freixes, aurons i roures. Aquí, però, ens interessa el seu ús agrari i, especialment, l’evolució de la seva presència a la nostra àrea geogràfica.

Abans del segle XIX

El conreu de l’avellaner és antiquíssim. Ja és mencionat en remots manuscrits xinesos. Els grecs clàssics les anomenaven nous pòntiques per provenir de les ribes del mar Negre.

Els primers testimonis dels conreus a la península Ibèrica ens els donen alguns escriptors àrabs que, fins i tot, arriben a citar diverses varietats d’avellana. Potser aquestes coincideixen amb les actuals o en són l’origen. Aquests mateixos autors ens indiquen que es recollien plançons d’avellaners silvestres a la muntanya per trasplantar-los en horts o “jardins” de la terra baixa. En els seus textos es dóna a entendre que la procedència dels plançons és autòctona. Així es desmunta la teoria de l’origen asiàtic de les nostres avellanes.

Al Camp tenim referències escrites del conreu de l’avellaner des del segle XIII. El tenim documentat l’any 1287 a Alforja, el 1296 a la Selva del Camp, el 1331 a Vilanova d’Escornalbou i Duesaigües. Durant el segle XV l’arquebisbat de Tarragona obtenia quantiosos beneficis del delme (*1) sobre les avellanes plegades a la Selva. Sembla que aquests camps d’avellaners se situaven quasi sempre en vessants muntanyosos, espais poc apropiats per al conreu del cereal, majoritari aleshores.

Sabem també que a Valls a partir de 1460 es va impulsar la plantació d’avellaners per tal de substituir el conreu del cànem, en aquell temps molt corrent a la zona.

Sembla que en els següents segles la situació no va canviar massa. L’avellana va continuar sent un producte agrari secundari davant altres produccions més típicament mediterrànies: primer els cereals i, a partir dels segles XVII i XVIII, la vinya. També el seu paper era inferior al de l’oliver i el garrofer. S’ha calculat que durant el segle XVIII a tota la nostra àrea geogràfica es podia arribar a recollir un màxim d’uns 80.000 sacs d’avellana de quartera (*2) i mitja.

En el cens de població i producció econòmica realitzat el 1802 es posa de manifest que al municipi de Reus no s’hi produia ni avellana ni ametlla, almenys en quantitat apreciable. Això sembla demostrar que a principis del segle XIX l’avellaner continuava confinat a les àrees de muntanya.

El segle XIX

La situació que acabem de descriure no comença a canviar fins ben entrada aquesta centúria. L’avellaner hagué d’esperar que la vinya patís diversos assots per poder començar a imposar-se. El primer pas cap a la substitució s’exposa l’any 1862: en una reunió convocada a Reus per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (*3) alguns experts proposen el conreu de l’avellaner com a alternativa a la vinya, aleshores molt malmesa per la plaga de l’oïdi (*4). No sembla que aquesta iniciativa tingués massa èxit, malgrat els molts problemes que donava també el mildiu en els ceps. En els decennis successius, Catalunya, i especialment el camp, va viure la millor època per al comerç del vi. L’extermini de les vinyes franceses a causa de la fil·loxera comportà un augment espectacular de les exportacions i els preus de venda.

Finalment, però, la fil·loxera acaba arribant a la comarca (1895) i la devastació serà total. En aquestes condicions es reprèn l’antiga idea d’anar extenent el conreu de l’avellaner. Aquest, mica a mica, anirà sortint de les petites clapes muntanyenques i conquerint la plana del Camp.

El segle XX

És, sens dubte, el segle de l’avellana a les nostres comarques. De ser un conreu menor o residual passa a convertir-se en majoritari al Baix Camp i en molt important a l’Alt Camp, Tarragonès i Priorat. Un exemple ben documentat: el 1900 l'avellaner suposava el 0,5 % dels conreus al terme de Reus i el 1962 el 26 %. A altres municipis aquest percentatge és encara molt més elevat. Cap a les dècades de 1960 i 1970 s’arriba quasi bé al límit del monocultiu. El cas de Vilaplana en seria un bon exemple.

Aquest enorme creixement de l’avellaner es va donar, sobretot, a costa del retrocés progressiu de la vinya, però també de l’oliver, el garrofer i el cereal. Aquesta expansió no va compensar, però, totalment la pèrdua d’espai agrícola provocada per la crisi de la fil·loxera. De manera que molts terrenys, especialment de muntanya, abans ocupats pels ceps, van quedar erms i ara són de bosc.

L’èxit de l’avellana a la comarca va convertir Reus en el principal centre exportador de fruita seca de l’Estat espanyol amb nombroses empreses magatzemistes i transformadores. Paral·lelament es va estendre el cooperativisme, que durant la segona meitat de segle es convertirà en un element decisiu i dinamitzador de l’activitat agrària.

L’economia lligada a l’avellana ha patit les vicissituts d’un segle convuls amb moments d’eufòria notable (les dècades de 1910 i 1960 per exemple) i altres de moltes dificultats (els inicis dels 30, la Guerra Civil, les intervencions sobre preus i exportacions de la postguerra). L’entrada a la CEE (*5) (ara UE) el 1986 lluny de significar un avantatge per als agricultors va suposar l’inici d’una nova crisi, que ara sembla definitiva. Els acords preferencials amb Turquia i la saturació dels mercats internacionals en l’era de la globalització van portar a una caiguda continuada dels preus de venda que feia inviable la continuïtat de les explotacions. Es va optar per dues vies: l’abandó i la reivindicació. Efectivament l’abandó de l’activitat agrària ha estat significatiu des dels 80, però no és menys veritat que a la vegada va sorgir del territori un gran esperit de lluita i resistència. L’anomenada “guerra de l’avellana”, encapçalada principalment pel sindicat Unió de Pagesos, ha suposat poder aconseguir guanys significatius que han permès allargar la vida de les explotacions, però no assegurar el futur del sector.

El segle XXI

Tot sembla indicar que serà aquest el segle de la desaparició del conreu de l’avellaner al Camp. Fins i tot és possible que suposi la fi de la mateixa activitat agrària a la comarca. No es veu una sortida clara a la crisi de la fruita seca i la taxa d’activitat al sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) està sota mínims. Només una acció molt decidida de les administracions pot evitar la desaparició de la pagesia en una regió que ha estat durant segles el puntal de l’agricultura catalana i en la qual l’avellana ha estat un motor de progrés i creació de riquesa.



*1. Impost eclesiàstic sobre la terra que consisteix en el pagament de la desena part de les collites.
*2. Mesura per a grans equivalent aproximadament a 70 litres. Per a l’avellana l’equivalent d’uns 40 quilos, per tant uns 60 quilos el sac.
*3. Patronal agrària catalana nascuda a mitjan segle XIX amb la finalitat de defensar els interessos dels grans propietaris però també d’impulsar una certa modernització del camp.
*4. Malaltia de la vinya provocada per un fong. Facilment apreciable per la seva aparença cendrosa.
*5. Comunitat Econòmica Europea, popularment Mercat Comú, gènesi de l’actual Unió Europea.



BIBLIOGRAFIA

· Anguera, P.; Gort, E.; Mèlich, J.: Aproximació a la Història de Reus (2 vols.). Reus, 1980
· Anguera, P.: Economia i societat al Baix Camp a mijans del segle XIX. Reus, 1982
· Gran Geografia comarcal de Catalunya. Vol. 5. Barcelona, 1992
· Maluquer de Motes i Bernet, J.: Història econòmica de Catalunya. Segles XIX i XX. Barcelona, 1998
· Matons, A.; Trotter, A.: Descripció de les més importants varietats d’avellaner cultivades a Catalunya. Barcelona, 1922
· Pijoan i Jaqués, J.: Història i present de l’exportació de fruita seca a Reus. Reus, 2000
· Recasens i Rovira, M.: La Selva del Camp en el segle XVIII (Població, societat i economia). Reus, 1992



Jordi Serra i Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 93: Minimots

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 93 (octubre 2023)

Què ens passa pel cap quan comprovem que no raja aigua per l’aixeta? De veritat ens...
Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 92, va sortir el pany de la porta del número 5 del Carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Coc d'avellanes

Estem en plena temporada de l'avellana. Ara, molta gent ja ha acabat de plegar i són...
Recerca, Cuina, Portada

PANELLETS

Per aquest número de la revista, pròxim a la festivitat de Tot Sants, compartim...
Recerca, Medicina, Portada

Els trastorns mentals en la vellesa

Hi ha una mena de llista de prioritats imaginària que ens fa anteposar unes coses per...
Què passa, Notícies, Portada

L'Alzheimer

Dins la setmana del Dia Mundial de l'Alzheimer, l’Ajuntament de Vilaplana, el dimecres,...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball €Mussacamp€, a Vilaplana

El dilluns, 24 de juliol, es va començar la 4a edició del Camp de Treball...
Història, Masos, Portada

CAL PATACA

SITUACIÓ Casa aïllada al damunt del camí de les Tosques. És molt...
Història, Masos, Portada

CAL MARC

SITUACIÓ Casa situada entre cal Cassoles i cal Rafael. Davant hi ha les cases de la...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Sopar d€Aniversari de la Quinta del 63

Aquest estiu, la Quinta del 1963 han estat de celebració, ja que enguany fan 60 anys! Per...
Què passa, Activitats, Portada

Activitats

Cinema a la Fresca Els mesos de juliol i agost, al vespre-nit, i en dijous, hem pogut veure...
Què passa, Música, Portada

Torna l€edició d€estiu de Camí de formiga a la Plaça de la Riba

El passat 15 de juliol, la plaça de la Riba va ser testimoni d’una nova...
Què passa, Activitats, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (16 de juliol de 2023) Diumenge al...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

Campionat de Natació

El diumenge 13 d'agost, la piscina del Casal Vilaplanenc va reviure una jornada...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

La Tercera Joventut s€activa.

Aquest estiu, i per tercer any consecutiu, a la Planeta, hem tornat a fer les sessions de...
Què passa, Activitats, Portada

Mussart 2023

Ens esperava un bosquet curiosament verd i silenciós. La veu timbrada i els ulls...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja 1- Les activitats esportives fa anys que es fan al poble, però actualment se...
Què passa, Notícies, Portada

18è Aplec de Sardanes a la Mussara

El segon diumenge de juliol, que enguany ha estat el dia 9, ens vam trobar a la Mussara, en...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (II)

Continuem amb el llistat iniciat en el número anterior. En aquella ocasió ens...
Història, Portada, Fem memòria

De la Mussara a Nova York

Un dels prejudicis que ens hem anat fent equivocadament sobre la gent de la Mussara és que...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En un sopar molt agradable d’aquest estiu, vam començar a parlar de la paraula...
Opinió, Articles, Portada

Les figues del camí

L'estiu (i els molts mesos de bon temps en general) és temps de gaudir de la natura i...
Recerca, Natura, Portada

La Vall Closa

L'Itinerari de la Vall Closa és un recorregut sobre la presència de les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Miquel Romans, director de cine. En lluita per la memòria històrica

Vam conèixer el Miquel Romans a la presentació d’Un cel de plom, al cine de...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XII Edició del Vilaplanenc/ca de l'any 2023

El premi del Vilaplanenc/ca de l’any compleix el XII Aniversari. Qui s’hagués...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...