Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història | Revista 9

El conreu de l'avellaner al camp de Tarragona

APUNTS HISTÒRICS

L’avellaner (Corylus avellana) és un arbust de la família de les betulàcies present a moltes àrees temperades de l’Hemisferi Nord. Les seves formes silvestres viuen en vessants obacs i fons de valls fluvials, generalment àrees fresques i ombrejades, associades amb freixes, aurons i roures. Aquí, però, ens interessa el seu ús agrari i, especialment, l’evolució de la seva presència a la nostra àrea geogràfica.

Abans del segle XIX

El conreu de l’avellaner és antiquíssim. Ja és mencionat en remots manuscrits xinesos. Els grecs clàssics les anomenaven nous pòntiques per provenir de les ribes del mar Negre.

Els primers testimonis dels conreus a la península Ibèrica ens els donen alguns escriptors àrabs que, fins i tot, arriben a citar diverses varietats d’avellana. Potser aquestes coincideixen amb les actuals o en són l’origen. Aquests mateixos autors ens indiquen que es recollien plançons d’avellaners silvestres a la muntanya per trasplantar-los en horts o “jardins” de la terra baixa. En els seus textos es dóna a entendre que la procedència dels plançons és autòctona. Així es desmunta la teoria de l’origen asiàtic de les nostres avellanes.

Al Camp tenim referències escrites del conreu de l’avellaner des del segle XIII. El tenim documentat l’any 1287 a Alforja, el 1296 a la Selva del Camp, el 1331 a Vilanova d’Escornalbou i Duesaigües. Durant el segle XV l’arquebisbat de Tarragona obtenia quantiosos beneficis del delme (*1) sobre les avellanes plegades a la Selva. Sembla que aquests camps d’avellaners se situaven quasi sempre en vessants muntanyosos, espais poc apropiats per al conreu del cereal, majoritari aleshores.

Sabem també que a Valls a partir de 1460 es va impulsar la plantació d’avellaners per tal de substituir el conreu del cànem, en aquell temps molt corrent a la zona.

Sembla que en els següents segles la situació no va canviar massa. L’avellana va continuar sent un producte agrari secundari davant altres produccions més típicament mediterrànies: primer els cereals i, a partir dels segles XVII i XVIII, la vinya. També el seu paper era inferior al de l’oliver i el garrofer. S’ha calculat que durant el segle XVIII a tota la nostra àrea geogràfica es podia arribar a recollir un màxim d’uns 80.000 sacs d’avellana de quartera (*2) i mitja.

En el cens de població i producció econòmica realitzat el 1802 es posa de manifest que al municipi de Reus no s’hi produia ni avellana ni ametlla, almenys en quantitat apreciable. Això sembla demostrar que a principis del segle XIX l’avellaner continuava confinat a les àrees de muntanya.

El segle XIX

La situació que acabem de descriure no comença a canviar fins ben entrada aquesta centúria. L’avellaner hagué d’esperar que la vinya patís diversos assots per poder començar a imposar-se. El primer pas cap a la substitució s’exposa l’any 1862: en una reunió convocada a Reus per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (*3) alguns experts proposen el conreu de l’avellaner com a alternativa a la vinya, aleshores molt malmesa per la plaga de l’oïdi (*4). No sembla que aquesta iniciativa tingués massa èxit, malgrat els molts problemes que donava també el mildiu en els ceps. En els decennis successius, Catalunya, i especialment el camp, va viure la millor època per al comerç del vi. L’extermini de les vinyes franceses a causa de la fil·loxera comportà un augment espectacular de les exportacions i els preus de venda.

Finalment, però, la fil·loxera acaba arribant a la comarca (1895) i la devastació serà total. En aquestes condicions es reprèn l’antiga idea d’anar extenent el conreu de l’avellaner. Aquest, mica a mica, anirà sortint de les petites clapes muntanyenques i conquerint la plana del Camp.

El segle XX

És, sens dubte, el segle de l’avellana a les nostres comarques. De ser un conreu menor o residual passa a convertir-se en majoritari al Baix Camp i en molt important a l’Alt Camp, Tarragonès i Priorat. Un exemple ben documentat: el 1900 l'avellaner suposava el 0,5 % dels conreus al terme de Reus i el 1962 el 26 %. A altres municipis aquest percentatge és encara molt més elevat. Cap a les dècades de 1960 i 1970 s’arriba quasi bé al límit del monocultiu. El cas de Vilaplana en seria un bon exemple.

Aquest enorme creixement de l’avellaner es va donar, sobretot, a costa del retrocés progressiu de la vinya, però també de l’oliver, el garrofer i el cereal. Aquesta expansió no va compensar, però, totalment la pèrdua d’espai agrícola provocada per la crisi de la fil·loxera. De manera que molts terrenys, especialment de muntanya, abans ocupats pels ceps, van quedar erms i ara són de bosc.

L’èxit de l’avellana a la comarca va convertir Reus en el principal centre exportador de fruita seca de l’Estat espanyol amb nombroses empreses magatzemistes i transformadores. Paral·lelament es va estendre el cooperativisme, que durant la segona meitat de segle es convertirà en un element decisiu i dinamitzador de l’activitat agrària.

L’economia lligada a l’avellana ha patit les vicissituts d’un segle convuls amb moments d’eufòria notable (les dècades de 1910 i 1960 per exemple) i altres de moltes dificultats (els inicis dels 30, la Guerra Civil, les intervencions sobre preus i exportacions de la postguerra). L’entrada a la CEE (*5) (ara UE) el 1986 lluny de significar un avantatge per als agricultors va suposar l’inici d’una nova crisi, que ara sembla definitiva. Els acords preferencials amb Turquia i la saturació dels mercats internacionals en l’era de la globalització van portar a una caiguda continuada dels preus de venda que feia inviable la continuïtat de les explotacions. Es va optar per dues vies: l’abandó i la reivindicació. Efectivament l’abandó de l’activitat agrària ha estat significatiu des dels 80, però no és menys veritat que a la vegada va sorgir del territori un gran esperit de lluita i resistència. L’anomenada “guerra de l’avellana”, encapçalada principalment pel sindicat Unió de Pagesos, ha suposat poder aconseguir guanys significatius que han permès allargar la vida de les explotacions, però no assegurar el futur del sector.

El segle XXI

Tot sembla indicar que serà aquest el segle de la desaparició del conreu de l’avellaner al Camp. Fins i tot és possible que suposi la fi de la mateixa activitat agrària a la comarca. No es veu una sortida clara a la crisi de la fruita seca i la taxa d’activitat al sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) està sota mínims. Només una acció molt decidida de les administracions pot evitar la desaparició de la pagesia en una regió que ha estat durant segles el puntal de l’agricultura catalana i en la qual l’avellana ha estat un motor de progrés i creació de riquesa.



*1. Impost eclesiàstic sobre la terra que consisteix en el pagament de la desena part de les collites.
*2. Mesura per a grans equivalent aproximadament a 70 litres. Per a l’avellana l’equivalent d’uns 40 quilos, per tant uns 60 quilos el sac.
*3. Patronal agrària catalana nascuda a mitjan segle XIX amb la finalitat de defensar els interessos dels grans propietaris però també d’impulsar una certa modernització del camp.
*4. Malaltia de la vinya provocada per un fong. Facilment apreciable per la seva aparença cendrosa.
*5. Comunitat Econòmica Europea, popularment Mercat Comú, gènesi de l’actual Unió Europea.



BIBLIOGRAFIA

· Anguera, P.; Gort, E.; Mèlich, J.: Aproximació a la Història de Reus (2 vols.). Reus, 1980
· Anguera, P.: Economia i societat al Baix Camp a mijans del segle XIX. Reus, 1982
· Gran Geografia comarcal de Catalunya. Vol. 5. Barcelona, 1992
· Maluquer de Motes i Bernet, J.: Història econòmica de Catalunya. Segles XIX i XX. Barcelona, 1998
· Matons, A.; Trotter, A.: Descripció de les més importants varietats d’avellaner cultivades a Catalunya. Barcelona, 1922
· Pijoan i Jaqués, J.: Història i present de l’exportació de fruita seca a Reus. Reus, 2000
· Recasens i Rovira, M.: La Selva del Camp en el segle XVIII (Població, societat i economia). Reus, 1992



Jordi Serra i Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Actualitat on line

Donc jo soc net de Sebastia Ferré Mestre. germa del Manel. Amb feria molte il.lusio contactar amb vosaltres, som familia. Vaig estaer amb el oncle Manel i la Anita el istiu del 1966,

Actualitat on line

Surpresa mol agradable en llegir el numero 73 de la Revista i comprobar en el article titulat " Petit aclariment dén Rafel Mestre Salvat. La autora anomena al oncle Manel Xecu.

La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...