Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local | Revista 76

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana:  La gestació d’un moviment inclusiu: pluralisme i resistències. Part II


El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana:  La gestació d’un moviment inclusiu: pluralisme i resistències

E.2. Nosaltres ens basàvem principalment amb l’exemple personal quan fèiem coses. De seguida ens vam apuntar al moviment de l’objecció de consciència i de fet estàvem convençuts que darrere nostre ja ningú més faria la mili i d’alguna manera ho vam aconseguir. Lo nostre eren ganes de divertir-nos però també eren unes ganes brutals de canviar el món a través de totes aquestes contradiccions. Teníem molt clar que en el món hi havia de conviure gent molt diversa. Partíem d’una societat que era homogènia, que tothom era ideològicament igual i nosaltres a través d’una ideologia totalment contrària també plantejàvem que havien de conviure totes aquestes ideologies contràries. Per exemple quan vam fer una revista que es deia La Plana, no era una revista anarquista, cosa que ens va generar problemes amb l’entorn anarquista. Era una revista a la que hi convidàvem a participar a tothom. Érem molt radicals amb el que nosaltres crèiem però també defensàvem que els altres fessin el que els donés la gana.

E.1. A la primera revista hi vam posar un article del capellà. Dins el nostre marc de llibertat hi cabia tothom. I en el seu, només hi cabien ells. Nosaltres personalment li vam demanar un article al capellà per la revista i després hi va haver un concurs de pessebres i nosaltres vam publicar com havia anat el concurs. I això ens va portar problemes amb els anarquistes de Reus que van decidir que no editaven la revista durant un mes o dos.

E.2. Nosaltres ho havíem d’imprimir a Reus creant xarxes d’amistat. No hi havia publicitat a la revista, es repartia gratuïtament casa per casa. Nosaltres teníem o volíem tenir amistat amb tothom, i érem molt amics amb gent d’extrema esquerra.

E.1. Amb qui teníem més problemes era amb els anarquistes. Perquè nosaltres no érem una cèl·lula purament anarquista. Nosaltres si hi havia comunistes, com per exemple els del MC, també els hi enganxàvem els cartells

E.2. Vam arribar a un punt que hi havia un munt de partits. Hi havia tants partits com combinacions possibles hi havia a l’abecedari. A més, després hi havia escissions de reagrupaments, independents... La gent era molt tancada amb els seus i els seus enemics més grans dins els partits eren aquells que eren més propers a ells, perquè  lluitaven per uns espais ideològics que a nosaltres no ens importaven i per això, ens va crear més problemes amb els anarquistes.

E.1. Ells pensaven que nosaltres ho érem poc. Que estàvem poc ideologitzats o que transgredíem perquè érem amics amb els comunistes.

E.2. Nosaltres no partíem d’una base ideològica llibertària. Primer vam estar editant la revista amb els anarquistes i després vam passar a editar-la amb els del PSUC i cap problema. Anàvem al seu local, els portàvem els articles que picàvem nosaltres a mà, que havíem de repetir mil vegades perquè fèiem faltes o errors. Abans era molt rudimentari. Estàvem tot el mes fent la revista. Vam fer potser sis o set números seguits, després ja va ser més espaiat.

E.1. A la revista hi havia contingut de l’àmbit local, provocant bastant a l’església. Vam quedar que signaríem sempre com a col·lectiu, perquè hi havia gent que feia articles, hi havia gent que repartia la revista hi havia gent que feia el passatemps, etc. si signàvem com a col·lectiu el mèrit o l’estigma no requeia sobre un sinó sobre tots.

E.2. A la revista hi havia un contingut polític bastant menor, sobretot eren temes ambientals, antimilitarista, contra les nuclears. Vam ser dels primers que vam començar a plantejar temes de reciclatge i recollida selectiva. Vam anar també a fer debats a la ràdio a Reus amb el regidor de medi ambient, tot i que no en teníem gaire coneixement. Hi havia molt de feminisme també, comptàvem amb la col·laboració d’algunes dones del col·lectiu i també de gent de fora. També tocàvem el tema de les drogues perquè aleshores van començar a ser una forma de socialització i de resposta a les “drogues oficials” que eren l’alcohol o el tabac. Això va esdevenir un problema gravíssim dins els col·lectius de joves i més alternatius, perquè quan van entrar les drogues dures van deixar de ser socialitzadores per ser alienadores.

E.1. Nosaltres vam tenir problemes dins el propi col·lectiu, hi havia gent que era més aperturista per ser consumista que no pas aperturista perquè hi hagués llibertat i la gent escollís el que volgués. Aleshores, clar, la gent que consumia més estava més enfadada amb els que no consumíem.

E.2. Per exemple, ara aquest tema que està tan de moda d’anar a caminar, a fer excursions, etc. Abans la gent no es cuidava gens, no anaven ni a caminar ni res. A nosaltres per exemple també ens preocupava l’art i la cultura, fer ressenyes de lectures, etc., hi havia revistes estatals com Ajo Blanco que estaven molt bé, eren els nostres referents. També hi havia una publicació de caire ecologista que es deia Bicicleta o L’Usarda. Nosaltres les compràvem fora i les portàvem a Vilaplana.

Tot això lligat a les primeres estrelles que vam portar a fer conferències. Quan ens plantejàvem una xerrada, primer pensàvem el tema i després qui era la persona que millor podia parlar d’aquell tema, que parlés amb una llengua que la gent la pogués entendre. I aleshores intentàvem moure-ho perquè vingués a Vilaplana. Tot sense vergonya, intentar aconseguir el telèfon i intentar aplicar allò que diuen que amb 7 trucades arribes on vulguis, doncs nosaltres hi arribàvem i no necessitàvem ni les set. No era gaire habitual que un poble de les nostres dimensions i característiques tingués tan sovint la visita de personatges del món progressista tan coneguts com Frederica Montseny, Lluís Mª Xirinacs, Luís Otero, Àlvarez Solis, Raimon, els Quilapayun, Juan Mª Bandrés, Fernando Sagaseta, Andreu Mayayo, els Pegasus o Georges Moustaki.


Actes que van sacsejar per sempre la memòria del poble

E.1. Vam portar-ne un de Canàries, el Sagaseta de la Unión del Pueblo Canario, que aleshores era diputat, el diputat més radical que hi havia al Parlament a Madrid. Quan el vam anar a buscar amb el cotxe a l’aeroport ens va dir:

- Quants habitants té el vostre poble?
- Uns cinc-cents
- Home, un poble amb cinc-cents mil habitants  que no hagi sentit anomenar mai, és estrany.
- No, no, cinc-cents i punt.
Clar, va al·lucinar, el Sagaseta!

E.2. No pagàvem mai res, tot era voluntat. Nosaltres explicàvem perquè volíem fer aquell acte i l’altre hi participava. En aquell moment trobaves complicitats per fer una cosa així. Ni dietes ni res, molts es quedaven a dormir a les nostres cases. Nosaltres no teníem diners per fer res, de fet, ni ens ho plantejàvem que això pogués arribar a costar un duro.

E.1. Més que res partíem de la base de la solidaritat. Com si a mi m’haguessin dit: has d’anar a Cadis a parlar sobre alguna cosa. Doncs jo cap allí. No calia plantejar-se res més. A fer xerrades vam portar per exemple a la Frederica Montseny o a l’Armand de Fluvià a fer una xerrada sobre homosexualitat a la sala Parroquial, aquesta va ser molt bona perquè la gent anava entrant i s’asseien una mica lluny i ell els deia “Si voleu veure un maricon de prop heu de venir més cap endavant, eh” Gairebé semblava que haguéssim portat una mona de fira. Però va fer una xerrada tant elegant i intel·ligent que ningú va poder dir res, tothom deia “jo no ho sóc, jo no ho sóc”. També vam portar al Juan María Bandrés que va ser l’advocat de ETA, molt radical i de conviccions molt cristianes. També al Luís Otero Fernández, militar que havia fundat la Unión Militar Democrática (UMD), que al final del franquisme els van expulsar de l’exèrcit. Va venir el Xirinacs dues o tres vegades, l’Andreu Mayayo, l’Antonio Álvarez Solís a parlar sobre el 23F que va començar la xerrada dient “un día como hoy 23F, estábamos viendo la televisión y por primera vez los cámaras abandonaron sus sitios y pudimos ver algo decente”. Amb aquestes xerrades es va crear una dinàmica que va fer que aquests entre ells s’ho diguessin i quan els trucàvem ens deien que ja havien sentit a parlar de nosaltres i que ja tenien ganes de venir. Tot això a nivell proper ens donava molta presència però el que ens va donar més reconeixement van ser els concerts.

La gent d’entrada sempre venien per curiositat, com passava amb la revista, que a vegades ens la trobàvem estripada o llençada al carrer. Fins i tot vam fer un article que es deia agressions a La Plana i vam dibuixar una revista estripada i llençada al carrer. De fet els últims números ja hi havia gent que no les volia anar a repartir per segons quines cases. És que clar, hi havia gent que amb nosaltres ja visualitzava una altra vegada la crema de l’església.

E.2. De la mateixa manera que fèiem això amb les xerrades ho fèiem amb els concerts. Havien de ser concerts que ens agradessin. No volíem portar de cap de les maneres el Julio Iglesias perquè no ens agradava però si ens hagués agradat li hauríem dit. A la gent de Vilaplana que els agradava van tenir la mala sort que no ens va agradar a nosaltres. La millor manera de fer les coses era a partir d’una bona dosi d’atreviment i transparència. Explicant sempre què érem, un grup de joves que teníem ganes de canviar el món i el volíem canviar des de Vilaplana. Volíem fer veure que fer coses és possible, que no només es poden fer coses a Barcelona a Madrid o a les capitals sinó que es poden fer coses a qualsevol lloc. L´any 79 havíem portat el recital de Paco Ibáñez, segurament el millor cantant en llengua castellana dins del seu estil. Ibáñez, a partir d´aquell concert es va convertir en un amic de Vilaplana i un bon avalador del Col•lectiu. Les seves recomanacions van servir per captar l´atenció de Moustaki quan li vam proposar les nostres intencions de recital. Potser sense el concert del Paco Ibáñez no hauríem tingut mai l´actuació de Moustaki.

E.1. Aquest atreviment, per exemple, va quedar molt reflectit amb el cartell que vam fer del concert del Paco Ibáñez la primera vegada. Ell havia estat a l’exili molts anys i va venir una vegada a actuar a la Península. Va actuar a Madrid, a Barcelona i a Mondragon. I vam fer un cartell que hi posava “Madrid, Barcelona, Mondragon i ARA A VILAPLANA”. La gent al·lucinava i ell molt content de venir. Com que la gent que portàvem tenien molt de prestigi, també venia gent de fora. Es va anar substituint una mica la gent del poble per la gent de fora.

E.2. També era un moment en que era molt més fàcil. Jo penso que el sistema ha tingut una gran capacitat de desactivar coses a partir d’arguments poderosos. En el sentit que si vols fer les coses, les has de fer amb condicions, ara arribem al punt dels policleans, la seguretat, etc.   També van entrar en joc els ajuntaments i van començar a pagar molt per certs espectacles. Esclar, nosaltres ho fèiem tot amb preus assequibles i sense pressupost. Portar al Paco Ibáñez en aquells moment era incomparable amb res d’ara, era portar una figura de nivell internacional que ens donava moltíssim reconeixement. Vam portar al Moustaki, i un dels primers concerts que va fer després de la mort de Franco a Espanya va ser el de Vilaplana, un 20 de setembre de 1980, en plena recollida d’avellanes, això va traspassar totes les fronteres.

E.1. Ell algunes vegades va reconèixer que el nostre concert havia estat molt important, a un número de la revista Canvi 16, quan li van preguntar què recordaria dels seus viatges a Espanya ell va dir que havia vingut moltes vegades a Barcelona i Madrid però que recordava molt un poble que es deia Vilaplana de 500 habitants i al concert van venir 4000 persones a un hort amb un escenari que portaven amb tractors i remolcs. També després amb Quilapayun, que després del cop d’estat militar que hi havia hagut a Xile es van convertir en un grup molt internacional. Primer van actuar a Madrid, a la festa del PC, i després a Vilaplana. Nosaltres el primer contacte sempre era anar-los a veure, per exemple si sabíem que feia un concert a Barcelona, doncs nosaltres anàvem al concert. Anàvem al camerino a demanar si podíem parlar amb ells, hi parlàvem i li proposàvem que vinguessin. Així ho vam fer amb la Joan Baez i amb el Moustaki. La Joan Baez ens va donar una targeta amb la seva adreça i li vam fer una carta en anglès, que ens la van traduir, i ella va dir que per venir com a mínim havia de tenir dues coses a Europa o tres, si nosaltres li buscàvem més coses vindria perquè li sortís a compte. Abans tot era més natural, no hi havia tants protocols com ara que s’han de fer estatuts, buscar secretari... el nostre objectiu mai va ser burocratitzar-nos i de fet, tot ho vam fer molt més àgil.

 

Mar Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 97: La paraula més llarga

Fa poc vaig trobar un article en un diari que parlava de les 3 paraules més...
Recerca, Cuina, Portada

Dinar de Festa Major

A la cuina es poden fer plats molt elaborats o plats més simples, però molt...
Què passa, Notícies, Portada

Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana. Seguim avançant en la creació d'una comunitat energètica

L'associació “La Vall SoStenible” es va formar la primavera del 2021....
Entitats, Escola, Portada

Implementació del Primer Cicle d'Educació Infantil a l'Escola Cingle Roig de Vilaplana

En els municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d'infants d'entre...
Entitats, Escola, Portada

Comencem un nou curs

Començar en una escola nova sempre és una aventura emocionant plena...
Entitats, Escola, Portada

Els canvis a l'escola

Aquest curs hem començat en una escola que sembla nova. Han canviat moltes coses: la...
Entitats, Escola, Portada

Què pensen la Comunitat de Grans de la reforma de l'Escola?

Escrit elaborat a partir dels escrits dels 22 alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de...
Entitats, Portada, Mussagats

Els gats dels trossos i la normativa

Al número 82 de Lo Pedrís explicàvem que s’havia constituït...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE 97

PUJA Puja la implantació del primer cicle d’educació infantil a...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada, Mussart Festival

DONES QUE BALLEN: del whatsapp a la memòria

Formar part d’un projecte de dansa comunitària és tot un repte, sobretot...
Què passa, Portada, Mussart Festival

Mussart 2024: Excel·lència i comunitat

Un bosc de pins, encara verds -desafiant la sequera dels darrers anys-, ens acull com l'any...
Què passa, Música, Portada

Balmes: minimalisme d'arrel catalana

La meva recomanació musical del cap de setmana. Vaig conèixer el grup Balmes...
Què passa, Activitats, Portada

El Bibliocarro: un estiu de llibres a la mà de tothom

Vilaplana ha viscut un estiu molt especial gràcies al Bibliocarro, una iniciativa de la...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Una nit d€estiu mullada i màgica a Vilaplana

El dissabte 6 de juliol, Vilaplana va viure una nit màgica amb la celebració de...
Recerca, Tradicions, Portada

La saga dels Xecos. La família Martí, serrallers i forjadors

El 13 de juliol de 2024, jo, Xavier Martí Ramon, estava amb 90 forjadors al cul del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: cabossa

Hem triat, intencionalment, cabossa [k?’βos?] com a paraula d’aquest...
Què passa, Activitats, Portada

ACTES DEL 25è ANIVERSARI DE LO PEDRÍS

L’equip de redacció de Lo Pedrís ha decidit celebrar els 25 anys de la...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

El Camp de Treball

Aquest estiu, i per cinquè any consecutiu, Vilaplana ha acollit un Camp de Treball de...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

De Vilaplana a Montserrat (de l€escenari de cal Rito al Mil·lenari de Montserrat)

El 26 d’abril de 2024, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, anuncia: «La...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

ESCACS A LA FRESCA

A mig d'agost hem fet les sessions d'Escacs a la Fresca als 4 pobles. A Vilaplana,...
Què passa, Activitats, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (21 de juliol de 2024) Diumenge al...
Recerca, De cinema, Portada

CURTS A LA FRESCA

L'estiu del 2020, Lo Pedrís vam iniciar la projecció de Curts, que vam batejar...
Entitats, Jubilats, Portada

La Tercera Joventut s€activa

Aquest estiu, ha estat el quart any que hem tornat a fer les sessions de moviment i estiraments...
Recerca, De cinema, Portada

Un viatge en tren

Probablement siguin dèries personals, però el tren sempre m'ha semblat un...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Mas de Ponet / Mas del Curt

Arribem a les últimes entregues d'aquesta Secció de Lo Pedrís,...
Què passa, Esports, Portada

Camí vell de Montsor i Cresta de Gelat

Aquesta excursió es pot començar des del nucli mateix de la Pobla de Segur o...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Maria Mestre Mestre (87 anys) i Montserrat Anguera Esteve (84 anys) Jubilades (del tot!) €Com que tenim anys, hem passat coses, moltes coses€

“Que vinguin els anys! Aquí em té la calma...” (Criticarem les noves...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

XIII Edició del Vilaplanenc/ca de l€any 2024

Puntual a la cita, Lo Pedrís vol retrobar-se (un any més!) amb tots vosaltres per...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 97 (octubre 2024)

100 números / 25 anys El Poeta ens diu que quan surts per fer un viatge has de...
Passatemps

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...