Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local | Revista 75

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana

Aquest número de Lo Pedrís obre les pàgines al relat i la història del Col·lectiu Llibertari de Vilaplana que s’organitzen en diversos números de la revista, aprofundint així en els orígens, la història activa i l’impacte que el Col·lectiu va tenir al municipi. El relat sorgeix de la memòria viva d’algunes de les persones que van viure’l i protagonitzar-lo, i d'aquesta manera podrem conèixer de primera mà uns fets que van canviar d’una i altra manera la “normalitat” de Vilaplana i que cal que les noves generacions no n’oblidin la memòria. Els resultats que aquí s’exposen han estat publicats inicialment per la revista La Corbella, amb l’afany de preservar la història per construir referents de futur i han estat utilitzats posteriorment per periodistes i amants de la història.

PART I

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana, inicis d’una transformació 
La llibertat que cantava Georges Moustaki sona encara a cada conversa entre els que un dia varen impulsar el Col·lectiu Llibertari de Vilaplana. Un espai entre joves que va ser capaç d’obrir la “realitat de Vilaplana, al món” com diuen ells. Des de la valentia i l’entusiasme, van aconseguir que Vilaplana (Baix Camp) passés de ser un dels pobles de l’Estat més contraris a la reforma política a convertir-se en un referent de reivindicació de la llibertat, i el pensament crític.
El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana (CLV d’ara en endavant), sorgeix en un context d’eclosió de moviments i revoltes social arreu del territori, en un context de construcció nacional i d’anhels de transformació. L’any 1980 juntament amb el CLV, es constituí el col·lectiu Icària, seguit d’altres col·lectius com per exemple el Col·lectiu Independentista Estel Negre, el Grup Anarquista l’insurrecte, el Grup llibertari de l'Ateneu de Mataró, la FA-CC (Federació   anarco-comunista catalana, 1981), etc. Col·lectius que el novembre de 1982 constituïen la coordinadora llibertaria la qual va donar lloc a la creació de diverses assemblees llibertaries comarcals (del Barcelonès, Maresme, Baix Camp, l'Empordà, Berguedà, etc.).[1]
Les fonts historiogràfiques que narren avui en dia la realitat que aquí es presenta són encara escasses i poc documentades. És per això que aquest article pretén acostar la història a partir de la mateixa gent que fa història. Les fonts orals són una eina de recollida d’informació i anàlisi de la realitat que complementa les fonts historiogràfiques tradicionalment utilitzades i que permet una renovació teòrica i metodològica que obre noves vies d’anàlisi social. El relat de les vivències personals aporta una perspectiva privilegiada a l’univers social i il·lustra, com cap altre tipus de font, la perspectiva dinàmica de la història a partir de les trajectòries i evolucions personals. Això significa una riquesa afegida al relat dels fets històrics perquè ens fa copsar, amb tota la seva força la importància dels subjectes anònims en el canvi social. Tal com deia Walter Benjamin, l’esdeveniment recordat no té cap limitació, ja que és, en si mateix, la clau de tot el que va ocórrer abans i després d’ell.[2]
De les fonts orals, doncs, sorgeix aquest relat, potser desordenat, que acosta el record i les vivències del CLV a la realitat actual, amb la intenció de sacsejar una vegada més la història incomplerta d’una transició espanyola que ha intentat silenciar i desintegrar gran part de les revoltes i moviments socials sorgits després de la mort de Franco.

Els inicis de l’activitat: La llibertat d’expressió
E.1. Vam començar al febrer del 78 quan vam organitzar un festival per la llibertat d’expressió. Al principi no teníem nom. Érem una sèrie de gent que ens vam trobar per organitzar un festival per la llibertat d’expressió perquè en aquell moment havien empresonat Els Joglars per l’obra de teatre que van estrenar al Teatre Bartrina de Reus (La Torna, 2 de desembre de 1977)  sobre l’execució de Heinz Ches (el nom real era Georg Michael Welzel ) assassinat el mateix dia que Salvador Puig Antich (2 de març de 1974) a Tarragona. Arran de l’empresonament d’Albert Boadella d’ Els Joglars, hi va haver molta gent que es va manifestar i fer accions de protesta, nosaltres vam organitzar un festival a Vilaplana a Cal Ritu[3], amb un grups que venien a actuar i gent que venia a parlar. El Pere Anguera va fer un manifest que va llegir el Ramon Llop. Vam passar un documental que anava sobre aquest tema, ens el va deixar un director de cine. Recordo que vaig estar tot el dia buscant el documental i quan ja el teníem ens faltava projector i tot el dia per Reus buscant projector. A l’hora de començar va venir un d’ Els Joglars que no estava a la presó, l’Arnau Vilardebò.
E.2. Per fer cronologia, el 75 mor Franco, nosaltres teníem entre 16 i 17 anys, no en teníem més. Com a col·lectiu encara no havíem fet res. Algunes cosetes a la sala Parroquial però el d’Els Joglars va ser el primer acte i d’aquí va néixer el Col·lectiu.
Quan vam començar encara no hi havia Constitució. El context és que s’està construint un país nou. És a dir, s’està construint una democràcia i tot el poder de l’Estat està qüestionat, aleshores hi ha una ambició de llibertat brutal. Això explica que nosaltres, un grup de joves que no hem viscut la repressió del franquisme, érem molt més atrevits que no pas les generacions anteriors i no teníem por. A més vèiem al davant un futur ple d’oportunitats socials, sobretot de transformació social. Aleshores ens aferrem a un acte, ens anem trobant una sèrie de gent que vivíem al mateix poble però que fins i tot ens havíem trobat poc perquè uns estudiaven a un lloc, els altres a un altre i a partir d’aquí ens anem trobant i comencem a organitzar coses amb aquesta idea que canviem nosaltres i a partir d’aquí canviem el món.
E.1. A més vivíem en un micro món que era molt feixista. Vilaplana era un paradigma de feixisme dur. Hi va haver el Referèndum sobre el Projecte de Llei per la Reforma Política (18 de novembre de 1976), que el que decidíem era SI o NO a la democràcia i Vilaplana va ser un dels pobles d’Espanya amb més vots en contra amb més d’un 40% de NO. És a dir que el franquisme a Vilaplana estava molt arrelat i per part nostra hi havia una intenció molt clara de rebel·lar-se contra les generacions precedents. De rebel·lar-se i d’amoïnar.
E.2.  Jo diria que el nom de Col·lectiu Llibertari va tenir més aquesta funció, sabent que seria una cosa que amoïnava molt.
E.1. Recordo el primer cartell que vam fer que vam posar Col·lectiu Llibertari de Vilaplana i a sota vam posar “Adherit al MAI”. El MAI, no existia. Però al cartell vam posar la A de MAI dins el cercle i quan la gent ens preguntava què volia dir, nosaltres dèiem Moviment Anarquista Internacional. Això era molt amoïnós. Imagina’t per la gent d’allà que era molt feixista parlar d’anarquistes i de FAI i tot això era horrible, ja s’imaginaven l’església cremada l’endemà i el capellà al front. Això era el què s’imaginaven i nosaltres fèiem el possible perquè el seu imaginari fos així. Volíem dir “un dia o altre ens enfrontarem a nivell cultural o el que sigui però nosaltres no n’aguantem ni una més”.
E.2. Això ens donava un esperit molt de desobediència. Per exemple en aquell moment encara necessitaves per fer qualsevol acte públic l’autorització del governador civil i clar, aquí els locals que nosaltres utilitzàvem eren o públics o privats però hi havia una responsabilitat al darrere, per tant havíem de tenir aquestes autoritzacions. Això t’obligava per exemple a haver de portar tres còpies de les lletres de totes les cançons que es cantarien perquè passessin la censura.  Nosaltres per fer l’acte d’Els Joglars havíem de portar copies de totes les lletres que cantarien tots els grups que venien a tocar, aleshores vam agafar un cançoner tradicional i vam començar a picar cançons independentment del què cantarien.
E.1. Una vegada que vam portar el Paco Ibáñez que va ser l’any següent, vaig anar allà al govern civil a demanar permís i diu:
- Què heu de fer?
- Hi haurà una actuació de música, (s’entenia com si fos ball) amb un que canta.
- Com es diu?
- Francisco Ibáñez Gorostidi
Ell va apuntar el nom i ni se’n va adonar. Quan van veure que era el Paco Ibáñez van venir a demanar explicacions dient que no els havíem avisat.
En aquell primer acte va venir molta gent. Però hi va haver un acte de rebel·lia anterior a això. Al desembre de l’any anterior fèiem els Pastorets i va ser quan van agafar el Boadella. Com que moltes companyies de teatre llegien manifestos contra la detenció d’Els Joglars, nosaltres abans de començar l’obra vam proposar a la companyia, llegir una manifest a favor seu a la mitja part dels Pastorets. Majoritàriament es va votar que no aleshores dos o tres que fèiem els Pastorets vam dir “si no ho voleu fer suspenem l’obra”. Vam trobar una solució entre uns i altres que no acabava de convèncer del tot. Va ser sortir a l’escenari i dir que un grup de la companyia llegia aquell manifest que acabàvem de fer en boli, i vam sortir dos. La gent aplaudia i la companyia tots enfadats dins el camerino. Això va portar a l’acte a favor dels Joglars.
E.2. De fet mai vam fer res amb la vocació que agradés a la gent del poble, fèiem les coses amb plena llibertat d’entrar i sortir amb la gent que ens aveníem. Quan algú tenia una iniciativa si hi havia quòrum es feia si no, no es feia i ja està. No hi havia una organització. Ens trobàvem cada dia perquè érem amics, ens vèiem cada dia al vespre i sempre parlàvem del mateix. Era una cosa d’amics. El més proper a les reunions era al voltant del futbolin o a la taula del cafè de Cal Ritu.
E.1. Quan vam fer els primers actes, els cartells que fèiem a mà eren sempre per provocar la gent. Per exemple quan fèiem actes per l’objecció de consciència, posàvem frases com “escopiu a la closca pelada dels militars” tot frases així i sota anunciant la xerrada. Clar, la gent al·lucinava i no hi donàvem importància.

Des de Vilaplana al món
 E.2. El poble és molt petit, la gent anava a les coses per curiositat però clar, hi havia un component ideològic tan important que a les primeres xerrades hi anava però després ja deixaven de venir. Però, als voltants va generar molt interès i cada vegada venia més gent de fora veure els actes que fèiem i això ens va crear una forma de fer. Nosaltres volíem fer les coses a Vilaplana i donar exemple que això podia passar a tot arreu. És a dir, aquesta voluntat de canviar el món nosaltres l’enteníem com: primer canviem-nos nosaltres i el nostre àmbit i després siguem ambiciosos.  Per exemple quan vam fer aquest primer acte, no era portar algú i sortim del pas, sinó era portem algú que fos una crida d’abast “d’una hora de viatge”. Això ens va anar portant més reconeixement a fora, la gent parlava molt del que fèiem i això explica molt que organitzéssim actes de projecció internacionals.
E.1. Jo crec que nosaltres fèiem coses primer per Vilaplana i després ja fèiem coses des de Vilaplana. Des de Vilaplana pel món. Per exemple quan fèiem encartellades d’actes anàvem fins a Sitges, Lleida o Tortosa. La nostra activitat es basava en dues o tres coses, els actes polítics que eren tot l’any, barrejats amb algun festival a l’estiu musical i el tema més personal com no anar a fer el servei militar, etc.
E.2. En aquells moments per exemple, la dona havia estat sotmesa i naixia tot el que era la revolució de la dona, la revolució sexual, l’alliberament individual que passava per maneres de vestir, maneres de fer. Tot el que fèiem era trencar amb 40 anys del mateix.
E.1. Fins i tot vam demanar que hi hagués la meitat de la piscina per nudistes! Ja sabíem que això només els feia enfadar i res més. Nosaltres dèiem, si el 80% del poble no és nudista, destinem un 80% de la piscina per gent vestida i un 20% per nudistes, en un racó sense moure’ns d’allí.
E.2. L’actitud era més que res de fer-los entrar constantment en contradicció. Una vegada, durant una processó, nosaltres la vam creuar pel mig en direcció contrària fent cara de desinterès.
 
[1] Cabra, E., Canela, J.M., Casares, J., de Vargas-Golarons, Montesinos, J.A., Palomas, J. (2007). Anarquisme i alliberament nacional. Barcelona: Virus Ed.
[2] BENJAMIN, W. (1933). Vanguardia y Revolución. Torí: Einaudi, p. 28.
[3] Cafè del poble, amb sala de cinema on es passaven pel·lícules els diumenges a la tarda. Com el descriuen els membres del col·lectiu “En absència de llibertats cafès com Cal Ritu eren un oasis on es començava  a parlar i exercir la llibertat d'expressió”.

Mar Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí