Entrevistes | Revista 4230/11/2010

Eduard Marimon Vall, observador meteorològic

”Sóc mussarenc de vocació. La Mussara sempre m’ha atret. És difícil d’explicar el perquè; a La Mussara m’hi sento bé i ha estat sempre un referent per a mi. Tenir una estació a La Mussara era un somni des de ben petit”

Probablement pel nom, poca gent del poble el deu conèixer. I, en canvi, Eduard Marimon puja a Vilaplana i molt especialment a La Mussara, molt sovint, per atendre l'estació meteorològica que hi va instal·lar ara fa dos anys. Diu que La Mussara és la seva fal·lera, tot i que no sap el perquè. Ha estat testimoni de primera mà de les últimes importants nevades a la nostra serra i no s'ha perdut cap dels esdeveniments culturals que s'han fet allà dalt. Coneixedors de la seva important tasca, callada però ferma, ens ha semblat que calia donar a conèixer al nostre quasi meteoròleg particular:

Que fa que a la gent ens atragui tant la meteorologia?
Catalunya ha estat sempre una terra amb molta afició a la meteorologia. El fet de que siguem un país amb molta varietat climàtica hi pot haver influït positivament. Tothom és un meteoròleg en potència, el temps ens afecta en la nostra activitat diària i és normal que ens preocupi intentar saber quin temps tindrem.

Vostè és observador meteorològic voluntari. Com va ser que es va decidir per aquest camí?
Actualment sóc membre de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya. Portava molts anys fent les meves observacions de forma particular i quan vaig assabentar-me de la creació de la XOM, em vaig decidir a presentar la sol·licitud per formar-ne part.

Com va començar?
Sempre he estat interessat per la méteo. Quan era petit feia mil viatges al termòmetre que tenia a la finestra de casa per veure la temperatura. Poc a poc vas entrant en aquest món, et compres instruments de mesura, fas quilòmetres per veure tempestes o nevades, llegeixes molt, coneixes gent amb la mateixa falera que tu...

En què consisteix la seva tasca
De forma particular vetllar pel bon funcionament de totes les estacions que hem anat muntant, millorar el Web i anar aprenent com funciona el clima de la nostra zona. Com a membre de la XOM he de donar avís de totes les situacions meteorològiques qualificades de risc que es puguin donar a la meva comarca.

En un moment donat va voler instal.lar una estació meteorológica a La Mussara. Per qué a La Mussara?
Sóc mussarenc de vocació. La Mussara sempre m’ha atret. És difícil d’explicar el perquè; a La Mussara m’hi sento bé i ha estat sempre un referent per a mi. Tenir una estació a La Mussara era un somni des de ben petit.

I aleshores va decidir posar-la al refugi...
Buscava un lloc assequible per posar-la i que estigués una mica protegida. M’hauria agradat posar-la al mateix poble, però la solitud del lloc ho desaconsellava, per això vaig pensar en el refugi.

Com és l'estació i com funciona?
Es tracta d’una estació automàtica, model Davis Vantage Pro2 Plus. Tota l’energia, per a la mesura i enviament de dades, es genera mitjançant plaques solars i, per tant, és completament autònoma. L’enviament de dades es fa amb una connexió GPRS, com un telèfon mòbil.

Quins passos va haver de donar per poder-la instal·lar allà dalt?
Aquesta va ser la part fàcil. Vaig parlar amb els guardes del refugi per demanar-los permís. Des del primer moment tot van ser facilitats. Al refugi tenen una consola amb les dades a temps real. És un al·licient més per a la gent que hi va.

Una vegada instal·lada, immediatament va crear la pàgina Web de l'estació...
Ho vaig fer com homenatge i per donar una mica de vida a un poble malauradament deshabitat. D’aquesta manera sembla que sempre hi hagi moviment, ja que les dades s’actualitzen cada 5 minuts.

Quines dades es poden consultar en aquesta Web?
Es poden consultar tant les dades actuals, com els resums dels mesos anteriors. Temperatura, humitat, precipitació, vent, radiació solar i índex UV. Quan el temps ho permeti, hem d’instal·lar un anemòmetre al xalet de les Airasses ja que l’anemòmetre actual, al refugi, està una mica enclotat i no agafa del tot bé les ratxes de vent. El CEC, titular del xalet, ja ha donat el permís pertinent.

O sigui que si un que està lluny vol anar a La Mussara, consulta la seva pàgina i immediatament sap si ha de prendre un abric o un paraigua. Això és un servei públic!
No ho sé entendre d’una altra manera. La meteorologia ha de ser sempre un servei públic, perquè la societat en faci ús. No entenc alguns organismes oficials que guarden les seves dades meteorològiques com si fossin algun tipus de secret militar. El temps no és de ningú!I el seu coneixement pot ajudar a molta gent en la seva activitat diària. Afortunadament això va canviant i la política de portes obertes sembla que a poc a poc es va imposant.

Tenint en compte la utilitat pràctica que té, quins tipus d'ajuts ha rebut per instal·lar-la i fer-ne el seu manteniment?
Doncs la veritat és que cap, però és que tampoc n’he buscat. Jo sóc meteoròleg i no domino gens ni mica els temes legals o burocràtics/econòmics. No em veig passant per diferents institucions un dia i un altre a demanar subvencions. Si algú veu el projecte i li agrada i vol donar un cop de mà, no només econòmic, sino de qualsevol tipus, doncs serà molt ben rebut, és clar que sí, però jo em dedico al que m’agrada, que és posar estacions i estudiar el clima de les nostres comarques.

Quina és la dada més curiosa que ha recollit la seva estació de La Mussara?
N’hi ha moltes! De fet, totes les dades son curioses, però, per exemple, poder quantificar per primera vegada els dies de boira, la tant famosa boira de La Mussara. L’any passat, per exemple, vam tenir un total de 1250 hores de boira, que son moltes. O, per exemple, la temperatura de sensació, acció conjunta del fred i vent, que en algun moment d’onada de fred ha arribat fins als -19ºC. Aquests valors donen fe del dur que era viure a La Mussara i més tenint en compte la falta de mitjans i de qualsevol comoditat.

Darrerament, de tant en tant els meteoròlegs fan sortir La Mussara als seus mapes del temps. Això és degut a les dades que proporciona la seva estació?
I tant que sí. És un dels avantatges de posar les dades a Internet. Els mitjans consulten diàriament els webs de meteorologia i n’agafen les dades. De vegades, en situacions importants som naltros mateixos els que els enviem les dades, ja que estem en contacte permanent.

O sigui que gairebé podríem dir que, gràcies a la seva afició, vostè promociona el nostre municipi, encara que sigui sota el nom de La Mussara!
Probablement sí. Tot i que no és l’objectiu de l’estació, segurament molta gent ha sentit a parlar més de La Mussara des que hi ha l’estació meteorològica. La veritat és que sempre fa com unes pessigolles veure que surten les dades per televisió.

Però a banda de la de La Mussara, vostè ha posat en funcionament altres estacions. Quines?
Aquest any no he parat! Això és fantàstic! De fet, La Mussara ha estat l’origen de tota una xarxa d’estacions meteorològiques. No deixa de ser curiós que un lloc deshabitat sigui el bressol de tot un projecte nou.
Des que vaig posar l’estació a La Mussara, han anat sortint oportunitats de posar estacions a altres pobles, perquè el boca-orella funciona i a tothom li fa gràcia tenir-ne una, a part de considerar-la útil per a temes de pagesia, per exemple. Prades, Tossal de la Baltasana, La Febró, Siurana, Mont-ral, L’Albiol i ara estem acabant de muntar-ne una a Capafonts i Vilanova de Prades... I n’hi ha d’altres a la llista! En tot aquest projecte he conegut molta gent, he fet amics... és tot un regal! No puc demanar res més. Ara que hi penso, no vull deixar passar l’oportunitat de donar les gràcies a la gent de Bombers de Prades per tota la il·lusió, suport i ajut que m’estan donant en tota aquesta expansió d’estacions.

I a Vilaplana?
M’agradaria moltíssim que Vilaplana tingués també una estació. Fa un temps vaig anar a parlar amb l'alcalde Tomàs Bigorra, per veure si hi ha sort i l’acabem posant. Crec que seria un bon impuls pel poble.

Per acabar, i com he dit al principi, a la majoria de la gent ens agrada la meteorologia. Quins consells podria donar a aquells que vulguin tenir uns mesuradors meteorològics a casa seva?
Per observar el temps, de fet, es necessita ben poca cosa. Mirar el cel cada dia i apuntar el tipus de núvol, com es mouen, si plou o no, ja pot ajudar. Un pluviòmetre senzill també és molt assequible. Els termòmetres també ho son, però s’han de posar bé, perquè si no poden donar valors erronis. En una paret, per exemple, no és correcte.
De totes formes el millor és anar estalviant i amb el temps poder comprar una bona estació. És millor esperar una mica i poder comprar-ne una que ofereixi dades fiables, que córrer massa i comprar estacions més modestes, perquè en aquest cas, com en altres molts temes, el barat s’acaba pagant car.

********
No acabaríem mai de parlar amb Eduard Marimon. És una font de dades i anècdotes meteorológiques sobre La Mussara. Qui les vulgui esbrinar a la seva pàgina Web, les trobarà a http://www.lamussara.org/. Esperem que algún dia se li reconegui, a nivell oficial, l'important tasca que fa.