Esports | Revista 4801/06/2012

Dos circuits vitals molt relacionats

Per a realitzar qualsevol exercici físic, activitat física relacionada amb les activitats de la vida diària, o simplement pel manteniment de les nostres funcions vitals bàsiques, convé (entre altres) un sistema circulatori i un sistema respiratori mínimament conservats, i per conservar mínimament el sistema circulatori i el sistema respiratori (entre altres), és convenient la realització d’exercici físic.

Hom ha sentit parlar del sistema cardio-pulmonar, de la reanimació cardio-pulmonar..., però sense tenir una idea general del funcionament d’aquests sistemes i la relació que s’estableix entre ells, es pot creure o no l’afirmació del paràgraf anterior, així que tot seguit em proposo de fer una breu i simplificada explicació del funcionament d’aquests sistemes per tal de poder entendre la importància que prenen.

Dividim el sistema respiratori en dues funcions principals: la ventilació, i la respiració cel•lular. La primera consisteix en l’entrada d’aire fins als alvèols pulmonars, i la segona en el transport de l’oxigen present en aquest aire fins a les cèl•lules que conformen els diferents teixits. L’aire ric en oxigen entra als pulmons mitjançant un sistema purament mecànic, que consisteix en provocar aquesta entrada creant el buit dins la caixa toràcica augmentant el seu tamany tant en diàmetre com en longitud; això s’aconsegueix quan la musculatura toràcica eleva les costelles ampliant diametralment la seva capacitat, i quan el diafragma (múscul transversal de la base del tòrax) es contrau desplaçant-se cap a l’abdomen augmentant la seva capacitat longitudinal. La sortida d’aire ric en diòxid de carboni dels pulmons a l’exterior es produeix pel mateix sistema en sentit invers. Es podria comparar amb l’entrada d’aire a una xeringa quan estirem de l’èmbol cap en darrera (inspiració) o cap endavant (espiració).

Ja tenim l’aire ric en oxigen als alvèols pulmonars, ara per portar aquest oxigen fins a la captació cel•lular, és quan necessitem la imprescindible col•laboració del sistema circulatori sanguini, el qual també dividirem en dues funcions principals. La primera consisteix en la captació de l’oxigen present a l’aire dels alvèols pulmonars (punt on els dos sistemes es relacionen estretament), i la segona en el transport d’aquest oxigen a les diferents parts del cos per a ser utilitzat per les cèl•lules com a comburent en la generació d’energia. Recordant que el cor és un múscul, i sense voler entrar en massa detalls sobre el seu funcionament, direm que amb la contracció del seu ventricle dret s’impulsa la sang amb poca concentració d’oxigen i amb molta concentració de diòxid de carboni (“sang pobra”), a través de l’artèria pulmonar fins als alvèols pulmonars plens d’aire amb molta concentració d’oxigen, i amb poca concentració de diòxid de carboni, on per aquesta diferència de concentracions, la sang cedeix molècules de diòxid de carboni a l’aire alveolar, i a canvi, aquest li cedeix l’oxigen a la sang. Un cop oxigenada, la sang (“sang rica”) torna dels pulmons a l’aurícula esquerra del cor, on amb una altra contracció muscular passarà al ventricle esquerre, i d’aquí, fent servir l’artèria aorta, i la resta de l’entramat arterial, es distribuirà aquest oxigen per tot el nostre cos.

En sentit invers, a nivell cel•lular succeeix un procés similar que permet als teixits captar l’oxigen sanguini i cedir el diòxid de carboni per a ser eliminat. Amb aquesta finalitat, és transportat per tot l’entramat venós fins a la vena cava superior o inferior que van a parar a l’aurícula dreta del cor, des d’on passa al ventricle dret per a tornar a començar altre cop el mateix circuit.

Amb tot això, veiem que l’element bàsic per al funcionament de tota aquesta maquinaria és la capacitat contràctil de la diferent musculatura que hi intervé. Doncs bé, tenint en compte que la musculatura es desenvolupa i es manté mitjançant el seu ús, tal i com ja he comentat en algun article anterior, es fa evident la necessitat i la conveniència de realitzar alguna mena d’exercici físic per tal de mantenir aquestes estructures tan essencials en el millor estat possible, i prevenir riscos, preservant el màxim possible les nostres funcions vitals.

SALUT !!
Pep Chaparro – Fisioterapeuta



+ Publicar el meu comentari